Viva Artur Mas y la economía española!

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=5244

Viva Artur Mas y la economía española!

 març 30, 2011 |  Fantassin Manel |

Dilluns Madrid  estava feliç amb el president català. Quan l’anterior, en Montilla, havia anat al mateix fòrum, ho feu  parlant de la creixent “desafecció” dels catalans amb Espanya. Però l’objectiu explícit del Molt Honorable Artur Mas no són els rotlles identitaris típics del “polacos” sinó “que l’economia espanyola rutlli”.

.

Tanmateix, en plena recta final per la Consulta Sobiranista de Barcelona, qualsevol altre català de bé hauria venut el seu suport estable a Madrid a canvi de 3 condicions (dues d’elles ben barates però que fa anys que ens fan molt de mal):

1-Pacte fiscal, 2-abolició de la prohibició de parlar en català al Congrés dels Diputats, i 3-restitució de TV3 a València amb supressió de la multa contra ACPV.

.

Quin respir per l’espanyolada rampant que en Mas digui que no té cap altre interès que la seva proposta d’un pacte fiscal per a després de 2013 sigui tinguda en compte! Ja ho deia en Rajoy que la seva intenció (no va dir “final” però se sobreentén)  era escoltar-nos molt atentament. Estic segur que els prohoms espanyols destinats a gaudir del recolzament de Catalunya ho tindran “molt en compte ” a l’hora de donar-nos  algun típic peixet com els del cove de l’època pujolera.

.

I per què li costa tant a CiU vendre el suport inevitable a canvi de menudències cosmètiques? La del Congrés, per exemple, és l’excusa que posen les instàncies europees per negar l’oficialitat  del català a l’europarlament és fonamental perquè el català sigui acceptat a Europa. Però també hem vist que durant anys l’únic que tocava els collons parlant en català i sent callat com a un gos era en Tardà. Què hauria passat si la resta dels diputats “nacionalistes” haguessin tingut allò que cal tenir per parlar en tot moment, sense recular, en català?

.

Tinc un conegut que fa trenta anys era un friki, perquè quan,  en aquella època, l’independentisme era a l’esquerra, i pràcticament tots els catalanistes de dreta eren simplement espanyols, aquest company era l ‘únic que es definia de dreta i independentista. Ara, en canvi, l’independentisme comença a fer forat en la dreta, però llavors eren quatre d’Estat Català i ell, però el seu model era en Miquel Sellarès. Per aquesta raó sempre va pensar que CiU faria el canvi vers la responsabilitat nacional. El dimarts me’l vaig trobar i només me’n va dir pestes: “però què cony fa a Madrid aquest Mas?” i “no hi ha res a fer, entre la pela i la pàtria trien la pela i ens posen en Pujol dient missa per distreure’ns!” (en referència als darrers comentaris autocrítics -que no independentistes- de l’expresident).

.

Com a mi no em  ve de nou, perquè mai me’ls he cregut, és difícil que em frustri com ell. Ja ho sé que a Madrid no s’hi va a defensar res nostre, a Madrid s’hi va a fer negocis perquè són els que tenen els nostres diners i alguna cosa caurà! És així de mesquí, el tema! Després llegim ahir al Financial Times que els inversors estan preocupats per les demandes de Mas en relació al dèficit  públic espanyol, però també ahir deia en Pujol que els polítics europeus han pressionat abans CiU perquè donés suport al govern espanyol. Per tant, caldrà veure si aquesta vegada podrà més el patriotisme del nostre president o els interessos d’Espanya mediats per Europa (a través dels articles d’en Víctor Mallet al prestigiós rotatiu britànic).

.

Us he de dir que no seria pessimista si veiés gestos simbòlics, com els que us deia sobre les actituds convergents,  més valentes en relació al català. Veurem els diputats convergents enrocant-se parlant català a congrés fins que els treguin els seguretes a empentes? Veurem com desapareix la multa d’ACPV i es restitueix el senyal de TV3 al sud de la Sènia? Aquesta pot ser la prova del cotó, i no les alegries dels empresaris madrilenys perquè el President Mas només vol “que l’economia espanyola rutlli” i promet el suport català a canvi que la seva proposta sigui tinguda en compte després de 2013!

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gotholonia)

Etiquetes Política catalana |  22 comentaris »

22 respostes

1. Andreu diu:
   març 31, 2011 a les 12:19 am
   Amb deformacions sectàries i esbiaixades de fets publics, nomès per pur ressentiment, no hi ha absolutament cap possibilitat de construir res en comú, com s’ha comprovat els darrers 43 anys amb el Psan, les seves escissions, les seves grans tonteries i animalades, i el rentat de cervell fet a conciència per tots els qui van passar per allà com a a pas…….al triangle de les bermudes.
   Es penós i fa pena. Però el sectarisme es aixsò que tenim ací dalt, novament. Vaja, gairebe mai ha marxat.
   Cordialment,
   Andreu
2. Fantassin Manel diu:
   març 31, 2011 a les 12:29 am
   …i amb la contemplació acrítica de “més del mateix que hem tingut fins ara”, potser si que construirem coses en comú, però potser ja no toca (com diu ara en Pujol); ni construir res amb Espanya ni construir res entre nosaltres que no sigui separar-nos d’Espanya sense més dilacions, tot amenint el “mentrestant” amb actituds més valentes que les que ens tenen alguns acostumats.
3. Guim diu:
   març 31, 2011 a les 6:19 am
   Els pactes amb Espanya, sobretot quan van de calés, són paper mullat.
   Per exemple, el darrer pacte fiscal que va negociar Antoni Castells no serveix de res si no es dota la bossa de competitivitat, la més beneficiosa per a Catalunya.
   I això que, per exemple, en les converses telèfòniques, fetes públiques arran del cas Pretòria, entre els convergents Macià Alavedra i Prenafeta, aquests el lloaven fins posar-lo pels núvols. Per cert, Alavedra i Prenafeta reconeixien emperò que malgrat el pacte fiscal d’en Castells era molt bo, els dirigents de CIU l’havien de criticar en públic.
   Coses del peix al cove.
4. Fantassin Manel diu:
   març 31, 2011 a les 6:45 am
   si, per això la defensa aferrissada,
   d’allò que els mateixos actors reconeixen que és comèdia,
   a part de ser poc patriòtic és també una altra forma de sectarisme
5. David Morgades i Clopés diu:
   març 31, 2011 a les 7:37 am
   Avui també podeu llegir, “L’hora Vallfosca”: http://blocgran.cat/?page_id=5257
6. Indigeta diu:
   març 31, 2011 a les 11:53 am
   Buf!!!…Quin cansament!!!.
   Però de veritat algú es creu que així, denostant a les majories, es pugui construïr democràticament res amb vosaltres?.
7. Fantassin manel diu:
   març 31, 2011 a les 2:41 pm
   Es que parlem de coses diferents! Mentre els independentistes reclamem la independència i critiquem tot allò que, amb les nostre peles, tendeix a reproduir allò que volem destruir (Espanya), n’hi ha d’altres que no teniu els mateixos objectius i pels quals allò important ja no és enviar Espanya a prendre pel sac sinó “les majories”, “el bon govern d’aquesta autonomia espanyola”, el “més del mateix” sempre que sigui de la marca “tal o qual”…
   De fet vivim en mons diferents!
8. Salvador diu:
   març 31, 2011 a les 3:00 pm
   No trobo gaire coherent demanar al mateix temps separar-se d’Espanya i parlar en català al seu parlament.
9. Fantassin manel diu:
   març 31, 2011 a les 3:21 pm
   Jo m’ho miro més per la banda de les prohibicions, i no tant per demanar. No em sento pas en una posició anímica de demandant, sinó que em sento indignat perquè em prohibeixen ser allò que sóc. Per això he dit “…abolició de la prohibició de parlar en català…”.
   Està per veure si tindrien pebrots de prohibir algú parlar en anglès!
   Per què collons han de prohibir-me parlar català en aquelles instàncies que jo pago? Per què han de prohibir-me l’emissió i la recepció de televisió en el meu idioma en el meu territori i m’han de multar per això? …sense que aquells “dels meus” que són necessaris per governar Espanya “no condicionen el seu suport” a corregir-ho sinó solament a “que millori l’economia d’Espanya”.
   Per què els diputats que jo pago no exerceixen amb dignitat i per què acaten -de manera indigna- que se’ls faci callar com gossos i després -com el gos de pavlov- ja no ho intenten més -cas d’ERC- o no ho han intentat mai els que parteixen de posicions més servils ????
10. vallfosca diu:
    març 31, 2011 a les 3:24 pm
    Fantassin, perdonem, sincerament però, tens alguns tics ben espanyols, com ara negligir “els liberals” en tant que forces polítiques. Per cert CiU és l’únic partit de l’Estat que pertany al grup Liberal Europeu, que son els que estan fent l’intent més seriós i reeixit de reforma en la regulació del mercat.
    Per altra banda crec que CiU no gosarà fer res que els situï en el camí del “no retorn”, de situar-se fora de la Llei dels espanyols, i així doncs haurem de esperar a que visquin un procés intern d’escissions. En aquest cas el fracàs és el processador de gent ben intencionada com algunes persones que es manifesten per aquí, una pèrdua de temps i d’oportunitats.
    Salutacions.
11. Fantassin manel diu:
    març 31, 2011 a les 3:39 pm
    Jo no negligeixo pas cap lliberal, només critico aquells que, havent venut patriotisme, després que el consumidor l’ha comprat resulta que es tractava de propaganda enganyosa. Senyor consumidor (votant de CiU), vostè ha votat patriotisme o ha votat la millora econòmica d’Espanya i l’acatament de la prohibició de parlar català o d’emetre en català en l’ambit comunicacional que li és propi?
    Si hem d’acceptar que algú tingui el patriotisme distret a canvi de pertànyer a una prestigiosa família política, estem ben arreglats !
    Tot i això, entenc el que vols dir sobre el camí de “no retorn” i reconec que és legítim …però discrepo que, al Congrés dels Diputats, plantar-se parlant català sigui -com deia en Bono- tal il·legal com fumar: no podem admetre que el nostre idioma sigui, enlloc, delictiu !
12. Indigeta diu:
    març 31, 2011 a les 5:36 pm
    Jo, que ja tinc alguns anyets, sempre havia sentit a dir que a la independència de Catalunya s’hi havia d’arribar amb un procés democràtic, i és clar, democràtic vol dir, sense cap mena de dubte, amb majories.
    Si ha de ser democràticament, cosa que jo em vaig creure i continuo creient, cal que us aneu treient del cap arribar a la independència al marge de CiU, i més amb els espectàcles tant poc reconfortants amb que ens obsequien els “independentistes” (entre cometes i perqué ens entenguem).
    És clar que puc estar equivocat, però no ho crec pas, és més, em molesta molt l’encertar-la gairebé sempre. Ja m’agradaria equivocar-me de tant en tant.
13. Fantassin Manel diu:
    març 31, 2011 a les 6:01 pm
    No estàs pas equivocat. Justament per això cal la implicació de tots apartant CiU del costat fosc espanyolista
    (empesa per interessos de curta mirada)
    per tal de fer-li un acompanyament vers la sobirania.
    Quan veiem que una majoria catalanista vota CiU, en tant que abanderada del catalanisme i, a continuació, CiU en comptes de fer catalanisme
    (mantenint-se ferma en els nostres trets identitaris)
    allò que fa és alegrar els espanyols, com l’altre dia a Madrid, dient-los que l’únic que vol és que que l’economia espanyola rutlli,
    cal que, en comptes de dir
    “CiU és majoria, pot fer tant espanyolisme com vulgui”
    o en comptes de dir “CiU pertany a la família lliberal i per tant pot fer tant espanyolisme com vulgui”
    cal que diguem:
    “si sou necessaris per sostenir el govern, cony! al menys feu que a canvi eliminin també les prohibicions que ens denigren!”
    De què haurà servit el suport a PSOE o al PP si després hem d’escoltar els Pujols de torn lamentant-se
    “que l’altre no ha estat lleial amb nosaltres”
    …si ni tan sols hem exigit
    (a canvi del nostre suport)
    que deixin de prohibir els nostres trets culturals i els nostre mitjans de comunicació en territori de parla catalana i en institucions que nosaltres paguem ?
    L’explicació és simple: “patriotisme distret” (distraccions pecuniàries),
    però no ser majoria no els legitima; ara bé, comprenguem les seves febleses i “acompanyem-los” a la llum democràticament, és a dir, CRITICANT-LOS constructivament.
14. Indigeta diu:
    març 31, 2011 a les 6:33 pm
    El que passa és que no és el mateix predicar que donar blat.
    Un grupuscle extraparlamentari o quasi, pot dir tantes burrades com vulgui, perqué surt gràtis total, si tens responsabilitats de govern, la cosa camvia, perqué la gent, les persones, tots els que a més de votar hem de sobreviure, tenim unes necessitats que hem de cobrir tant si som una nació independent com sino.
    A més, si hem d’accedir a la independència democràticament, ens cal un partit de govern, i per ser de govern, cal ser transversal, perqué en politica no existeix el buit, i si no governa una coalició nacionalista catalana, governen els espanyols. Pren com a exemple les Balears i el P. Valenciá. És clar, com que vosaltres teniu la sort de que existeix CiU doneu per fet que és una cosa natural que existeixi, i per aixó carregueu en contra seu sempre. Si no existis CiU, seriam com els nostres cossins-germans, un Pais en mans del PP o el P$OE. Si no existis, planyiriam perqué existis.
    Be, tant és , és picar en ferro fred.
15. Guim diu:
    març 31, 2011 a les 8:20 pm
    Els meus coneguts i saludats del PP estan molt més contents amb CIU que amb el tripartit, la qual cosa em sembla normal, tenint en compte la història convergent. Però fins i tot planyeixen i prefereixen CIU al tripi els socialistes que conec del sector més PSOE o més espanyolista!
    Entenc això pot ser pel govern més “transversal” i respectuós amb l’statu quo que aplica CIU.
    Sincerament, a mi em sembla força clar que els posicionaments d’algunes personalitats convergents en el sentit sobiranista responen a interessos tàctics per negociar amb una certa de posició de força algunes millores de les condicions d’autogovern amb el proper govern d’Espanya i d’aquesta manera oferir, a més del respecte per l’estatu quo i la tranquilitat pels poders fàctics, algun triomf per al sector sobiranista de CIU.
    Però celebro aquests posicionaments de personalitas de CIU i espero que s’estenguin, ja que al menys els puc treure quan se m’acosten els convergents més d’ordre espanyol.
16. Andreu diu:
    abril 1, 2011 a les 1:42 am
    Més sols que nosaltres sols, del segle passat. Es a dir, més sols que la una.
    En democracia i en llibertat. Aixi volem arribar a la sobirania plena. En democràcia i en llibertat. I en democràcia i en llibertat hi ha majories a respectar, que lideren, perque per això son majories democràtiques, en eleccions, i minories, a respectar també i que no tenen confiança suficient del poble català per a liderar res.
    En democràcia i en llibertat. I la democràcia, entre altres coses, a més de les formes, es renova cada 4 anys, com a màxim, on el poble, democràticament, torna a decidir a qui atorga les majories i a qui les minories.
    Dona la casualitat que el poble ha donat, democràticament i en llibertat, les majories, sempre, fins ara, en les eleccions catalanes, 9 vegades, totes, el 100%, a CiU.
    O sia que aquells il.luminati que sostenen, com a bons despotes poc il.lustrats, que el poble va votar la majoria per a que fessin B, i després fan el contrari, diuen, diuen, i menteixen, i menteixen, arriba la seguent elecció i la majoria del poble, democraticament, torna a donar la majoria als mateixos de CiU. I aixi potem dues generacions de catalans. Qui es qui enganya? l’il.luminati, que vol enganyar o no s’entera, i, sobretot, no se n’adona del valor de la raó en democracia, que es la que surt de les eleccions.
    I com justifica l’il.luminati que amb tants enganys al poble català, perque nomes ell, com Deu, sap el que cal fer, per cert, sense anar pel camí de les urnes que es on es veu això,, tornin a guanyar els qui ell diiu que enganyen?
    Està clar i es ben senzill. Qui guanya, guanya, i qui repeteix guanyant es que satisfà a la majoria de l’electorat….i l’il.luminati obre bombetes quan el sol està al seu màxim nivell. Il.luminati.
    Cordialment,
    Andreu
17. Guim diu:
    abril 1, 2011 a les 6:40 am
    Identificar la raó només amb la majoria no és propi de demòcrates.
18. Fantassin Manel diu:
    abril 1, 2011 a les 6:48 am
    Guim:
    jo en conec uns quants de convergents independentistes, però són de base. Tot i això em diuen que la seva posició és la majoritària a la base però que hi ha una rasa entre la direcció i ells. Jo pensava que era una qüestió tàctica, democràticament assumida, d’anar a poc a poc, però sembla que no, que és ideològica.
    Ara bé, base i direcció no són comarques diferents, sinó que l’una és representació de l’altra!
    o sigui que podríem preguntar-nos com pot ser un una instància que és de representació de la base no comparteixi els postulats de la base. No sé si és un partit gaire democràtic en l’ordre intern de baix a dalt …o a l’inrevés!
19. Fantassin Manel diu:
    abril 1, 2011 a les 6:59 am
    Andreu:
    que el poble hagi donat a una federació de partits la majoria dels vots no treu que el poble hagi donat també la majoria dels vots a una suma de partits:
    No és pas menys democràtic el segon recompte que el primer. No deus pas insinuar que no fou tan democràtica la majoria del Tripartit que la de l’actual Bipartit!
    .
    De tota manera jo insisteixo que estem parlant de dues coses diferents:
    ningú nega ni la democràcia ni el mèrit de les majories,
    allò que fem és valorar si algú (tan democràtic i tan valorat pel poble com calgui)
    actua amb coherència independentista
    o no actua amb coherència independentista.
    .
    La seva legitimitat democràtica no la critiquem pas
    però tenim dret a criticar allò que valorem que no va en sentit independentista.
20. Andreu diu:
    abril 2, 2011 a les 1:05 am
    Jo no insinuo res, Manel. Dic el que dic i ja està. I no manipulo, o ho intento.
    Es fals que es pugui comparar el tripartit amb l’actual govern nacionalista de CiU, pesidit per Artur Mas.
    Es de calaix. CiU és una opció electoral única, amb una unica llista per circumscripció, i amb un únic presidenciable.
    El tripartiit van ser tres llistes diferents, amb tres candidats a pressidenciables, i una de les quals (ERC) va mentir fraudulentament al poble català (equidistància, el 2003, quan el tripartit estava pactat feia anys pero va fallar -ha ha ha – que la llista socalista fos la guanyadora electoral; i que també el 2006n va mentir descaradament al poble català abans de les eleccions repetint allò de l’equiddistància, de que a Montilla mai ( glup, glup) i altres estafes mes de Carod and Cia.
    La prova de que no es el mateix, es que ERC, des del 2003, ha baixat de suport electoral, i molt, tot i haver format part d’uns tripartits que es deien govern, perquemolta ent es va sentir, amb motius, estafada.
    Pel damunt de la coherència de l’extrema esquerra, de l’esquerra extrema, de la boqueta de pinyó, està, sobretot, el pluralisme, el respecte democràtic i la cohrència democratica, que comporta llibertats i valors deemocratics.
    QUant ala coherència independentisa, no ets tu el jutge, el definidor, ni l’Encicloopèdia de l’independentisme segons jo, ni tampoc ho sóc jo, ni ningú. No existeix el summum jutge de la coherencia independentista. Hi ha opinions, moltes, i diferents, i canviants, i tu no te’ns cap Sant Grial inxistent. En definitiva, la coherència independentista la jutja, només, e poble català a les urnes quan vota, i, tambée, si hi hagues referèndums al respecte. La democracia, en llibertat, es això. La coherència la jutja, solamesnt, el poble sobirà en les eleccions. Vaja, això es el que creiem el que ens considerem demòcrates, en progrès i en llibertat i en pluralisme.
    Cordialment,
    Andreu
21. Guim diu:
    abril 2, 2011 a les 11:55 am
    Be, la coherència la jutja el poble en tel temps i no és una foto fixa. I no és valora per guanyar les eleccions sinó també per l’acció de govern, l’acompliment del programa…
    Com a independentista d’esquerres, si CIU no m’ofereix, com és el cas, cap avenç en pla nacional, prefereixo el tripartit.
    I malauradament CIU només ofereix, si els astres es cojuminen i després de passar 7 anys a l’oposició, una reedició del pacte fiscal d’en Castells, però embolicada amb llacet.
22. Joan P. diu:
    abril 2, 2011 a les 2:41 pm
    Fantassin,
    Noi, absolutament d’acord en tot, potser la única pega és que el concepte d’en Tardà el veig exagerat, en Tardà no és res més que un sectari que te en compte abans les esquerres que la pàtria, potser parlant en català si, però només les esquerres i així no es construeix res, a Catalunya n’hi havem d’esquerres, de centre i de dreta i això no vol dir en cap cas ser menys patriota, ni menys nacional català. A banda de justificar polítiques del tripartit absolutament injustificables des del punt de vista nacional, en Tardà sempre ha fet gal·la del seu sectarisme esquerranós que per a ell deu ser purisme ideològic, es clar. El comparo amb aquell sòmines que en un acte independentista pel fet que hi havia la estelada amb triangle blau i la de triangle vermell va dir que només en veia una d’estelada. Amb tan de purisme anem malament i en Tardà n’és un representant d’això, malgrat tot és evident que se li ha de donar el que es seu i, al menys, el que tu dius que ha fet és cert, preo em penso que amb això no n’hi ha prou i ell com tants d’altres haurien pogut fer més per unificar l’independentisme en comptes d’esgrunar-lo.
    Salutacions cordials