dimarts, de novembre 20, 2007

Apologia del parasitisme

Conversava abans d'ahir amb un flamenc sobre la manifestació de valons a favor de la unitat de Bèlgica. El meu company de conversa ho diu de forma molt gràfica: "a favor de continuar gandulejant a costa dels flamencs", però després afegeix que "també els catalans fem constantment apologia del parasitisme" !

Li dic que és difícil estar tan equivocat perquè costa no veure que la reivindicació independentista està aquí i no a Espanya en vers nosaltres. Ell assenteix però em puntualitza que, si bé les notícies que arriben a Flandes sobre Euskadi van sobre motivacions independentistes, per contra, les que arriben referides a Catalunya són de manteniment d'Espanya però amb una exigència constant de més i més diners, de tal manera que a Flandes es té la sensació de que els catalans són "uns altres que volen pertànyer a la casa dels veïns a base de robar i robar als espanyols, més o menys com els valons fan amb els flamencs".

Increïble! En fi, en tot cas suposo que la culpa és nostra (millor dit, dels nostres polítics) per no haver sabut explicar-se millor. Cal reconèixer que tenim un fort dèficit de comunicació internacional. Diuen que l'espanyol és un llenguatge tan pobre fonèticament que impedeix el domini de l'anglès, tan proper en molts fonemes al català. Però nosaltres també participem d'aquests dèficits. Hem desaprofitat la possibilitat d'informar correctament els milions de turistes que rebem, i a més, parlant-los en espanyol en comptes d'en anglès, els confirmem en el seu error (en canvi, recordo com a Flandes, ja fa vint-i-tants anys, em va ser impossible parlar en francès amb ningú, fins la gent més gran em responia en anglès); també hem estat incapaços de consolidar lobbis a les capitals del mon anglòfon, i de crear sistemes de comunicació en anglès (com les ràdios internacionals en anglès de varis petits països europeus), i al final tindrem el dubtós honor de ser els últims de la lligueta de les independències, a anys llum de flamencs, escocesos, kosovars, i euskaldunak-bascos.

dimarts, de novembre 06, 2007

De "Ceuta" a l'Alguer

Surto d’un debat virtual amb una colla d’espanyolistes sobre el tema de Septa, per allò de la visita del rei espanyol. Res d’especial! Els vells arguments colonialistes tan tronats! Però han estat curiosos els intents de fer una comparació amb la percepció que tenim els catalans de l’Alguer.

La meva resposta ha estat que no hi ha comparació possible entre la postura catalana en relació a la ciutat sarda de parla catalana i Septa. Perquè, de la mateixa manera que tant a Alacant com a Barcelona trobarem gent que consideri Alacant (i Menorca, i Fraga...) com a part de Catalunya, en canvi no trobem catalans ni algueresos que considerin l’Alguer part de Catalunya, sinó que sempre l'hem percebuda com una ciutat sarda de parla catalana. Suposo que deu ser pel sentit d’estat del catalanisme, molt allunyat del racisme típic hispànic. Alacant o Menorca són un futurible estatal català viable, però l’Alguer no. L'Alguer el volem tan catalanoparlant com sàpiguen els algueresos en una Sardenya lliure, igual com mantenen el gaèlic varis pobles gal·lesos de la Pampa Argentina.

L’Alguer sempre ha estat a Sardenya i els catalans hi foren trasplantats d’una manera molt diferent a les conquestes de Mallorca i València, i així ho reconeixem. Així ho haurien de reconèixer els espanyols en relació a Septa i haurien d’anar pensant en descolonitzar-la i retornar-la al Marroc en comptes de dedicar-se a batalletes de julivert. Amb arguments de l’any de la picor també els francesos podrien tornar a reivindicar el Bab El-Oued d’Alguère Al Bahdja ! (El Djazaïr, capital d’Algèria)!