dijous, de desembre 31, 2015

Fa un any el Procés estava encallat perquè no es convocaria cap Plebiscit si prèviament no s'estipulava que Mas seria Presidenciable en una llista unitària on ERC tingués un rol Subordinat. Ara el procés està encallat perquè la cup no vol votar Mas i aquest no té el seny patriòtic de permetre proposar un altre presidenciable. SEMBLA MENTIDA QUE, un cop detectada la dificultat (sigui aquesta per les causes que sigui), no s'imposi la lògica! Tant fàcil com seria esquivar la dificultat per tal d'aconseguir un Bé Major!
Em recorda una festa popular que s'havia de fer al poble on feia vacances, una festa a l'aire lliure que tenia el nom de l'indret on es feia: quan era a punt de començar, es fa fotre a ploure amb ganes. Les reaccions van ser 1-esperar a començar quan parés de ploure (la qual cosa era poc probable que passés) o 2-suspendre la festa fins l'altra setmana (passada la festa major, quan la majoria dels grups tampoc podrien venir per problemes d'agenda). La solució fàcil per esquivar el problema hauria estat fer-la dins d'un local tancat disponible a l'altre punta del poble, però els organitzadors ho rebutjaven perquè el nou indret ja no coincidiria amb el nom de concert. En conclusió: no future.

dilluns, de desembre 28, 2015

1515 partidaris d'anar a la independència amb valentia i claredat (sense autonomistes dubtosos com Mas), contra uns altres 1515 que creuen que la clarificació de que Mas quedi com un covard o com un traïdor serà el motor definitiu de la independència; són dues estratègies lícites per un mateix objectiu. Tanmateix, quines possibilitats havia d'aquest empat perfecte? Ja veureu que a partir d'ara passarem del hooliganisme convergent a la conspiranoia (...que si els tentacles del Mas, que si el CNI, que si l'ISIS..., i fins i tot al Canal Historia acabarem veient un documental preguntant-se quins interessos i quines raons van tenir els extraterrestres per induir telepàticament els votants). !!!!

dijous, de desembre 24, 2015

El "purs" (catars) no volen que mani el diable, però l'església oficial s'ha apropiat de l'amor i el paratge sobiranistes, i els seguidors de l'aspirant, fanatitzats per la Fe en el massies, somnien convertir Sabadell el 27D en el Prat dels Cremats. La Massacre no sols afecta els purs sinó també els sospitosos ("ja triarem després quins eren dels nostres"). Mentrestant, el bon rei Oriol dorm, i qui sap si quan es desvetlli també serà víctima de la croada...

dissabte, de desembre 19, 2015

Aquell 27-S que podria haver estat triomfal i reconegut internacionalment...

Aquell 27-S que podria haver estat triomfal i reconegut internacionalment...
Article publicat el 15/12/2015 a  Llibertat.cat
http://www.llibertat.cat/2015/12/aquell-27-s-que-podria-haver-estat-triomfal-i-reconegut-internacionalment...-33393

Els espanyols diuen “lo que pudo haber sido y no fué”; nosaltres podríem parlar d’aquell “triomf que ens van furtar el 27-S”.
Havíem acumulat forces fins que el 9-N de l’any anterior entràvem de ple en la definitiva clarificació independentista que d’entrada ens era favorable. Quan el President Artur Mas va trair la unitat independentista, fent-se enrere en la Consulta sobiranista i substituint-la per una llei de Processos participatius pescada de l’anterior Tripartit, ens vam enfonsar en una greu aturada del Procés causada per la desconfiança envers la voluntat real del president de desobeir la legalitat espanyola, que seria allò que marcaria la diferència entre exercir la sobirania o gestionar indefinidament una autonomia caracteritzada per la verbalització eterna de la seva voluntat d’independitzar-se.
Després de la confusió inicial, la CUP van donar suport a l’organització d’aquella activitat; l’ANC també però exigint eleccions plebiscitàries en 3 mesos; ERC finalment hi va col·laborar; però la clarificació independentista va iniciar-se abandonant ICV el procés sobiranista. El mateix dia 9, Artur Mas va declarar que intentaria –ara sí- una consulta definitiva, legal, vinculant i pactada amb el govern espanyol, però si no pogués ser possible es faria en forma d’eleccions autonòmiques anticipades. ERC s’hi va oposar i exigia, per contra, un govern de concentració després d’aquestes eleccions i la proclamació unilateral de la independència (fet que implicaria “delicte de rebelió”, penat de 15 a 25 anys pels instigadors).
El debat acabà amb una proposta per part del President, consistent en una candidatura unitària que, en guanyar, hauria d’aconseguir la independència després de 18 mesos d’un govern autonòmic, presidit per Mas, que es dediqués a construir “estructures d’Estat”. No hi cabien altres consideracions, com per exemple què passaria si no ens deixessin crear cap d’aquestes estructures d’Estat; era “o caixa o faixa” perquè només el President té potestat per convocar eleccions anticipades. Unes eleccions que el mateix President mantindria a l’aire fins que no s’acceptessin les seves condicions; fou llavors quan l’incipient ciberhooliganisme començà a acusar ERC de tenir el Procés paralitzat per impedir que Mas convoqués el pseudo-plebiscit.
Durant la primera meitat de 2015 ens van estar arribant rumors des d’ERC i des de la CUP que les enquestes feien molt probable un triomf del Plebiscit. Les possibilitats de superar el 50% implicaven un potencial d’autèntica revolució i de reconeixement internacional. Jo crec que es va acollonir tothom davant d’aquesta possibilitat, especialment les forces espanyoles, però també aquells que es veurien obligats a fer una DUI l’endemà mateix (perquè superant el 50% hauria quedat molt lleig no fer-ho). Les propostes d’ERC i de la CUP de fer un Plebiscit “net”, sense polítics, sense formar govern, simplement per saltar-nos la prohibició espanyola i, un cop fet, convocar –llavors sí- les eleccions legislatives, foren rebutjades pel President impedint d’aquesta manera no sols una candidatura unitària del Sí, sinó també la possibilitat d’acumular prou forces per superar el 50%.
Aquestes eleccions, que haurien pogut confrontar favorables i detractors de la independència, van quedar condemnades a caracteritzar-se per una campanya electoral centrada en les acusacions de corrupció que afectaven diversos membres i formacions participants de la llista del Sí per la independència. Moltíssima gent tampoc no va votar la CUP (“perquè aquests de la CUP el primer que faran serà investir Artur Mas”). Guanyada la majoria parlamentària però perdut el Plebiscit no es podia fer una DUI. Junts pel Sí no en volia ni sentir a parlar fins passats els 18 mesos i el ciberhooliganisme s’activà novament culpant la CUP per que no es feia immediatament una Declaració d’Independència.
Fins aquí la percepció des del meu entorn relacional, caracteritzat per coincidir nous i vells amics en el treball independentista de base, raó per la qual, tot i que donem suport a uns o altres partits, no en som militants estrictes, i per això no tenim informació directa sobre molts dels esdeveniments que he esmentat. Segurament és per aquesta perspectiva que allí on tots plegats parlen de negociació nosaltres sols hem percebut “tacticisme i cap voluntat de negociar seriosament a l’espera de veure com afavoreix a convergents i/o a republicans la correlació de forces resultant de les eleccions espanyoles amb vistes a unes eleccions on ERC ja no estaria condicionada”.
Ara que la “llum i taquígrafs” s’ha canviat per la “discreció”, i mentre aquell anterior linxament en vers els Republicans que ara s’ha magnificat contra la CUP està mantenint tothom ben distret, pensem que la història haurà de jutjar per quines raons i a quins interessos haurà servit que ara estiguem gestionant el decebedor 47,8% del Plebiscit en comptes del triomf, percebut internacionalment, d’una “candidatura unitària i efímera, sense polítics” –sense cap ni un- i centrada en el concepte de la independència, en comptes d’en la corrupció, que hauria servit només per fer el referèndum que Espanya ens negava i que s’hauria dissolt tot seguit per a convocar novament eleccions, aquest cop per a triar els polítics que haurien d’executar el resultat del triomf plebiscitari.

divendres, de desembre 04, 2015

Jo no crec que el David Fernandez tingui cap postura definida, crec que l'únic que va fer fou usar el seu ascendent mediàtic per introduir la possibilitat que l'assemblea pugui decidir allò que vulgui decidir. M'explicaré: l'assemblea és sobirana: pot decidir que no vol Mas, després pot fer un debat com el de l'altre dia que contempla les condicions de totes les opcions, i finalment, en funció del compliment d'aquestes condicions pot decidir qualsevol cosa, des de mantenir el no a Mas fins tot el contrari (a diferència dels capitostos dels partits normals que han de trair les bases o, pel contrari, obeir-les cegament, l'Assemblea no necessita matenir monolíticament la postura de l'anterior assemblea perquè Ella mateixa és Sobirana). Ara bé, quan et passes tres mesos dient que una cosa No passarà, estàs posant esculls a la mateixa assemblea. Per això en David, exterioritzant que "és possible el canvi" ha ajudat a desbloquejar la possibilitat que l'assemblea pugui decidir, Lliurement, el mateix que ha vingut dient fins ara o potser tot el contrari, en funció de la seva valoració de les circumstàncies.

dijous, de desembre 03, 2015

si meitat tragèdia i meitat comèdia és una tragi-comèdia, a la vista dels diaris d'avui haurem de fer el titular dient: "tragi-miracle: la CUP s'enfonça i cau en la més absoluta marginalitat guanyant un diputat"

dimecres, de desembre 02, 2015


Avui ja he escoltar tres 'politòlegs' coincidint que "la veritable negociació comença ara perquè fins al moment només ha hagut una presentació de les respectives posicions, forces i obstinacions". Doncs jo em mantinc en la juguesca que la negociació real no començarà fins després de les eleccions espanyoles. Per què? 1-Si el resultat és bo per CDC aquesta pot dedicar una legislatura completa a refundar Convergència (i fotent la culpa a la CUP). 2-En canvi, si és bo per ERC, ja no podrà tornar a fer com quan feia xantatge a tots els Catalans i No convocava eleccions si els Republicans no passaven per l'adreçador (i fotia la culpa a ERC de no poder convocar-les), perquè aquest cop ja no depenen d'ell i hauràn de ser al març tant Sí com Sí, fent President l'Oriol Junqueras. 3-A més, també és possible que els diputats catalans facin falta a Madrid i hi puguin haver contraprestacions a canvi. Per tant: 4-dissenteixo d'aquesta opinió que avui comença a emergir sobre que "la veritable negociació comença avui" i em reafirmo en que la veritable negociació començarà el 6 de gener i acabarà el 9 in extremis en funció dels resultats espanyols. De fet,, no podia ser d'altra manera: un procés popular segrestat pels polítics post-autonomistes que tenen necessitats de tapar connivències anticatalanes amb el PP i casos de presumpta corruptela, era un Procés que tenia MOLTS números de ser segrestat pel tacticisme d'aquests darrers manipulant fàcilment la innocència dels Catalans que s'emmirallen dipositant les seves esperances en la Fe en vers un líder masiànic 😞