dijous, de desembre 30, 2010

Presa de Possessió, Premsa i Comèdia Catanyola

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=4324

Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració)

 desembre 16, 2010 |  Fantassin Manel |

[Conscient que és fàcil manipular qualsevol escrit que parla obertament d’aquesta temàtica, i atès que he vist manipulacions absolutament psicopàtiques, consistents en qualificar de xenòfob (per radio i TV, amb tècniques repetitives) un text antixenòfob (aprofitant que el respectable no llegeix gaire, que els mitjans escrits tenen una difusió insignificant en comparació amb la capacitat de penetració d’una mentida audiovisual), em prenc la llicència d’aquesta prèvia, en la qual recordo els lectors la meva condició de comunista, internacionalista,  i que no considero ningú com estranger (més enllà dels usos legals normals per part de qualsevol estat independent o que ho hauria de ser) ...per si de cas!]
.
Tradicionalment el racisme s’ha manifestat en forma de conflictes entre la població immigrada recentment i la població immigrada anteriorment (ja assentada, que ja es considera “d’aquí”) que ja es troben en un nivell similar de necessitats i que competeixen entre si pels recursos socials més bàsics.
.
També tradicionalment, la mateixa dreta liberal que té per principi el rebuig de les prestacions socials i l’estímul de “l’espabilar-se” (treballant més, demanant suport –estrictament- familiar quan van maldades, immigrant a Amèrica, etc., que, per cert, resulta que són les característiques intrínseques dels nous immigrants), contradictòriament amb tals postulats de dreta, ha impulsat prestacions econòmiques i socials que, per dret, estan restringides als residents antics de nacionalitat espanyola. Molt sovint també ha facilitat la difusió de mentides cruels (atès que adreçades a fer creure que tenen prioritat els mateixos que n’estan exclosos, és a dir, els immigrants recents) per treure’n profit electoral del racisme.
.
Les primeres reaccions xenòfobes que recordo, als anys seixanta i setanta, foren insignificants, perquè es produïren en un context contradictori per a la dreta, atès que aquesta governava mitjançant un règim autoritari, anomenat “Franquisme”, que era de la mateixa nacionalitat que els mateixos immigrants recents, raó per la qual aquest règim no va estimular el conflicte entre aquests i els que ja havien nascut a Catalunya i parlaven català (immigració ja integrada, alguna interna, de València, d’altres arribats de Múrcia quan l’Exposició Universal, d’Aragó, Andalusia…).
.
Davant d’aquesta situació política, van consolidar-se unes bosses immenses de població espanyola no catalanitzada, en entorns urbanístics que també han dificultat la promoció social. En conseqüència, quan modernament han sorgit problemes de xenofòbia en aquestes zones, la part menys recent, que s’autoqualifica “d’aquí” ho fa apel·lant als drets i a la condició “d’espanyols”. Segurament és per aquesta raó que les organitzacions de dretes que han intentat estimular el racisme, en aquests contexts, han estat partits radicalment espanyolistes.
.
Però, com en tot procés, a mesura que hi ha un cert moviment social, amb població que ha estat escolaritzada en català, que comença a identificar-se amb el gentilici “català”, que abandona els ghettos i s’instal·la en zones urbanes mixtes, i en un context de greu crisi econòmica com el que estem sofrint, ja és possible detectar taques de xenofòbia arreu del territori, fins i tot als barris de la classe mitjana. Es tracta d’una situació que pot generar temptacions a la dreta catalanista a nivell local per tal d’obtenir rèdits electorals. Però aquest joc és difícil des del catalanisme! I molt menys en un moment, com l’actual, que s’està polaritzant la diferenciació entre les identitats catalana i espanyola, perquè la gran contradicció sorgeix quan no consideres estranger un espanyol però si altres nacionalitats.
.
La curiositat per veure si el racisme pot abandonar l’espanyolisme i començar a créixer en el catalanisme m’ha arribat arrel de diverses topades amb l’amo del taller mecànic on m’arreglen l’auto. Què potser competeix amb immigrants? No pas! Al contrari, es desfà en afalacs de com li treballen i, fins i tot, un dia em deia, indignat, que un que coneixia, que vivia en un edifici expropiat per l’ajuntament, era l’únic a qui no li donaven un altre pis, a canvi, degut precisament a la seva condició d’estranger. “Com pot ser, si precisament en Zapatero es dedica a regalar pisos als estrangers, alhora que puteja als d’aquí?”-va exclamar. Li vaig respondre que aquestes confusions li passen per creure’s les mateixes mentides que els seus correligionaris polítics s’inventen (en referència a la dreta en general). –“Segur que també et creus que la dona del president no se la veu gaire, públicament- perquè son musulmans” -li vaig respondre, en conya. La seva resposta: –“El millor polític que hem tingut, en Pujol, era català i de dretes, en canvi, fixa’t com els polítics d’esquerres, que ja eren inútils sent ateus, ara per postres s’han fet mig-moros”.
.
Però això és sols un retrat costumista d’un individu mig de la zona de classe mitja en qüestió. Les topades que us deia us les explico tot seguit:
.
Un dia aquest mecànic m’assenyala un home que està dormint dins el caixer del davant i em diu que “a aquests ganduls, puntada de peu al cul !” …però després vaig adonar-me que ja havia aprofitat també per afegir “cony d’estrangers !”. Aprofitant l’avinentesa li vaig explicar la meva experiència, com voluntari, en el recompte d’indigents de Barcelona (ja ho vaig explicar al meu blog: http://fantassin-poverty.blogspot.com/2008/03/pac-2008.html ) que em va permetre parlar amb totes les persones que hi havia dormint al carrer al districte. A continuació el vaig convèncer per adreçar-nos al caixer. Va resultar que l’indigent es diu Francesc, és enginyer, és del barri de tota la vida i ens explicà que que no era atès als serveis del barri degut precisament a la manca de domicili, que tampoc té dret a prestacions perquè fins fa cinc mesos estava forrat de diners, però una malaltia, afegida a un greu conflicte familiar, l’havia deixat arruïnat i sense suport familiar.
.
Aquest cap de setmana torno a topar amb el mecànic. Em diu: –“Totalment d’acord amb la ràdio independentista !” –es refereix a Som Ràdio- “he sentit el seu director dient que tots aquests indigents haurien de tornar al seu país”. Jo li responc que no sé pas si és veritat o no, perquè jo no ho he sentit i ell ho pot haver mal interpretat, però si fos veritat, qui ho ha dit és un ignorant, perquè precisament molts immigrants són enviats per la família “en tant que els més forts i capaços del clan, de manera que allò normal és que estiguin molt capacitats, que treballin molt, i que, si manca treball, es desplacin on sigui que n’hi hagi. –“Ja vas veure el te tenies davant del taller, que era ben d’aquí”- li dic, de passada.
.
Reacció arrauxada i fora de to del mecànic, com si allò que he dit fos un pecat. Així, doncs, m’acompanya, tot convençut, a comprovar-ho, atès que, arrel de l’experiència voluntària esmentada al bloc, tinc controlat on estant tots els indigents del barri (llevat dels captaires gitanos, que no dormen pas al carrer sinó que arriben cada matí en una furgoneta que després els va recollint), de manera que visitem nou persones, tots homes. Només un d’ells és nascut a Catalunya (de pares andalusos), la resta són tots vinguts d’Andalusia. –“Tens raó” –confessa el mecànic- no n’hi ha cap d’estranger, tots son d’aquí”.
-“No, tens raó tu” – li dic jo- “no n’hi ha cap d’aquí, tots són estrangers”.
-“No, que són espanyols com nosaltres” –replica el mecànic-.
-“Jo no ho sóc pas, d’espanyol, i tu… no presumies tant d’independentista pujolista?” –li llanço.
-“Si, però si cal distingir entre moros i espanyols, jo sóc espanyol” –reconeix el mecànic.
-“Doncs, mira! Aquesta és la meva prova del cotó independentista!” –sentencio.
.
El meu pronòstic és que, en la mesura que creixi l’independentisme, és difícil que la xenòfòbia abandoni l’espai franquista espanyolista. Fins i tot als debats generats per aquella iniciativa de l’ajuntament Vic (de restringir els empadronaments), els defensor de les mesures que pretenien deixar sense possibilitat d’immersió escolar en català als fills dels immigrants sense papers (convergents i republicans inclosos) queien en contradiccions de tipus espanyolista al diferenciar entre els d’aquí (espanyols) i que que no són d’aquí (no espanyols).
.
.
.
.
.

7 respostes

  1. vallfosca diu:
    Home, mira, que un munt de catalans es creguin que son espanyolos és trist, que Catalunya és Espanya és una idea mítica, que molts s’han empassat com a rodes de molí.
    Dit això, la lectura que fas de “racisme i xenofòbia” no val per a res, no serveix per entendre “la realitat” més aviat esdevé un altre idea mitològica, un altre roda de molí per a sadollar al ramat, una novel•la-ficció acientífica.
    És prou clar, als meus ulls, que en una societat sadollada de mites falsaris, sovint actualitzats per “les esquerres”, com ara que la generació de “classes socials” està conseqüència directe dels excessos de producció, que es doni un tractament mitològic als fenòmens de immigració massiva i transculturació no se’m fa estrany, i que la gent, el ramat, se’ls empassi com qui pren un píndola tampoc.
    “És en els últims 20.000 anys on es dona l’acceleració exponencial tècnic- cultural, que coincideix amb l’etapa de l’últim desglaç, tot plegat propiciant un creixement poblacional, tecnològic i cultural que desemboca en La Revolució Agrícola, que dona peu a unes organitzacions humanes complexes, i a la escriptura.
    És aleshores que es donen les primeres “guerres”, invasions, relacions de dominació generalitzades en els conflictes, colonitzacions violentes i genocides, al menys pel que fa a les noticies que tenim. Potser amb anterioritat hi haguessin hagut disputes en seguir un mateix ramat de mamífers, de bisons, o qualsevol altre animal susceptible de ser objecte de caça, però fos com fos, la resposta “política”, la “dialèctica històrica” es va gestar, gestionar i operar des de el nínxol “identitari cultural” i no pas des de el genètic”
    “És prou clar que la resposta dels homes al món, ha estat donada des de el nínxol Identitari Cultural, i que la historia natural dels gens no intervé en la Historia Humana, de forma directa al menys, i menys encara si tenim en compta que tan els cromosomes mitocondrials com els del gen Y son una ínfima part del total del genoma humà.
    Això sí, ens expliquen de manera fefaent que la humanitat te uns únics ascendents comuns a l’Àfrica. Els genetistes també poden fer valuoses aportacions en altres camps, poden confegir quadres i plànols d’evolució amb l’ajut d’altres disciplines, paleoarqueologia, filogeografia i d’altres, tanmateix de la Historia poc ens pot explicar, perquè aquesta ha estat generada des de la Cultura, la Identitat, les diferents matrius organitzatives, i la dialèctica dels “paradigmes civilitzadors””.(URAK-Vallfosca)
    “ Podem estar d’acord en que els problemes son globals, i que per tant necessitem solucions globals, podem estar d’acord en que per resoldre aquests problemes fa falta solidaritat, estem d’acord en que entra tots ho farem tot, però amb el que no podem estar d’acord, es que ens diguin i ens imposin, el que hem de fer i el com ho hem de fer, sense tant sols donar-nos la oportunitat de discutir-ho”.(URAK-Vallfosca)
    El fenomen d’immigració massiva te diverses conseqüències, de entre les més importants, 1- La desfeta “socioeconòmica”, i 2- La transculturació i aculturació.
    Per cert, “la dreta liberal” no sé que cony vol dir, perquè no es pas el mateix que “el liberalisme conservador”. Dit això, en la meva opinió la “dreta pura i dura” no te, avui, cap predicació important, per això és fan dir “dreta liberal”, per a fer-se el progre, cosa que als apòstols de la església universal del igualitarisme redemptor ja els va bé, així alimenten el mite de que el liberalisme és demoníac. La dreta pura i dura son els que postulen la revaloració del vell règim, de dominació i esclavatge, patriarcal, classista, oligàrquic.
    Aquest model organitzatiu, ha estat implementa en les bases socials amb fuet i pastanaga, repressió i fe platònica, aquí l’església Catòlica ha tingut un paper clau històricament.
    Bé, “la esquerra”, tot i haver fet una important aportació històrica, és una resposta platònica, que com el model organitzatiu de dretes, erigeix i posa en valor absolut una idea determinada de realització humana, és per aquesta raó, que ambdós models son “formes d’estar” platòniques.
    La resposta de “la esquerra” al fenomen de la Immigració massiva és una resposta “fora de la realitat”, una resposta emocional condicionada, infantil, i perillosíssima en tant que “construeix una realitat social” oposada a allò que ells mateixos prediquen, a saber: una societat trufada de guetos sens se cap sinèrgia i capacitat empàtica, on els “capitals intangibles” només emergiran en nínxols socials molt restringits i no de manera generalitzada, una societat més empobrida en el seu conjunt, més ignorant, amb menys cohesió social, i a on els estaments i corporacions representatives dels poders polítics tindran “la paella pel mànec”, i la societat civil serà testimonial i folklòrica. Podria seguir, però crec que ja s’ha entès la idea.
    Visca La Pàtria.!!!!
  2. Indigeta diu:
    I si li canviem el nom al bloc?:
    “Bloc Gran de l’Esquerranisme”
    A que mola!.
  3. David Morgades (creador) diu:
    No t’equivoquis company, aquest va ser el primer bloc transversal de la xarxa 2.0 i ho continua sent. Un altre cosa és que respectem l’opinió de cada company que no vol dir compartir-la.
  4. Dídac diu:
    Un problema gros és que oblidem que el “racisme” o la “xenofòbia” no tan sols són una “eina contra els altres”, sinó també una “eina de cohesió interna”. En marcar “l’estranger” d’una determinada manera, també marquem “la comunitat”. És per això que l’espanyolisme sap que una xenofòbia feta en clau espanyola reforça l’espanyolitat. I també això ho sap el catalanisme, amb una xenofòbia feta en clau catalana. La integració europea significa que cada vegada més, els idearis xenofòbics són més purament racialistes, tot afavorint la idea d’una “raça blanca”, autòctona. L’èxit del nazisme no només va ser degut a l’antisemitisme, sinó també al fet que oferia una comunitat nacional en la qual se superaven les divisions estamentals i religioses que dividien la població alemanya cristiana.
  5. Fantassin Manel diu:
    Dídac:
    Tens molta raó. Es una eina de cohesió i una efectiva i perillosa eina espanyolitzadora
    en la mesura que ho sàpiga aprofitar en moments de crisi i d’enfrontament civil.
    També estic totalment d’acord en el tema racista. Realment, la ùnica via del catalanisme de dreta per esquivar la contradicció espanyola de considerar estrangers sols els no espanyols és per la via de la “raça blanca”
  6. Fantassin Manel diu:
    Vallfosca:
    -La lectura que faig de “racisme i xenofòbia” només la faig per assenyalar una contradicció espanyolista en un context d’extensió de la xenofòbia a zones catalanistes. Trobo que pot ser útil precisament per evitar l’extensió de l’espanyolisme a cavall de la manipulació electoralista basada en el racisme i altres populismes de l’estil.
    -Això de la “dreta liberal” ho he dit per diferenciar els partits liberals de dreta dels partits democristians de dreta, perquè els segons són més partidaris de les prestacions socials.
    -No estic d’acord, però, que la resposta de l’esquerra estigui orienada als ghettos, amb menys cohesió social. Aquest paisatge que pintes, on els estaments i corporacions representatives dels poders polítics tindran “la paella pel mànec”, i la societat civil serà testimonial i folklòrica” no sé pas com ho justifiques ni perquè creus que els democristians o els lliberals estiguin vacunats d’aquest pronòstic.
    Visca La Pàtria.!!!!
  7. El Bloc Gran Del Sobiranisme » Blog Archive » DELINQÜENTS ESTRANGERS diu:
    [...] -Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració) [...]

dijous, de desembre 23, 2010

De la sentència de la Pica en Flandes contra el català a la Sociovergència

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=4232

De la sentència de la Pica en Flandes contra el català a la Sociovergència

 desembre 23, 2010 |  Fantassin Manel |

Jo no crec que sigui casualitat la sentència del Tribunal Suprem contra el català, en tant que idioma vehicular de l’ensenyament, precisament en el moment central de les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat catalunyesa. Són molts segles de manipulació i que “tingui efecte sense que es noti la cura” per a que ara ens ho haguem de creure.
.
Per començar m’ha emprenyat sentir condemnes més dures i radicals per part dels sindicats que no pas dels partits polítics que ens governen o que estan a punt de fer-ho. Trobo ben trist que l’enemic ens posi el seu límit sense que nosaltres sapiguem posar el nostre. En comptes d’actes d’orgull patriòtic, declarant que aquesta és una marca infranquejable de la nacionalitat catalana,  s’han limitat a dir que la llei no implica res de nou “perquè ja hi havia castellà a les escoles” i que només cal estudiar les disfuncions concretes que ha pogut tenir l’aplicació de la llei. Això és convertir un defecte en virtud: “no és que no vulguem que l’espanyol sigui vehicular, és que ja ho era, poc o molt”.
.
De tota manera, encara he paït pitjor les declaracions sobre les bondats de la immersió en català “perquè els nens saben tant o més espanyol que els habitants d’Espanya”. No, el tema que ens ocupa no és les eines d’aprenentatge, el tema és polític. Tampoc no n’hi ha prou de proposar-nos incomplir la llei quan l’enemic estigui distret. El Tribunal Suprem crea jurisprudència, el seu objectiu no és un curs escolar concret, sinó orientar els límits polítics d’ara en davant, els propers cursos, i amb vocació d’anys i panys.  El problema és que ens han posat uns límits legals que no eren fàcils de posar, per això dic que ha estat una “Pica en Flandes”, atès que arriba en un moment precís: la població desmobilitzada i l’independentisme creixent convertit en marginal perquè ha atorgant el poder a l’espanyolisme.
.
Jo ho veig com una cirugia molt precisa, amb la qual ens han empeltat una espècie de loapa, programada per no afectar la feina del govern sortint i també per no resultar agressiva envers el govern entrant, de manera que aquest ja s’ho trobi quan comenci a funcionar. No ha afectat gaire ni a Montilla ni a Mas. Es tracta d’evitar batalletes (l’obsessió convergent) i limitar-se a gestionar allò que tenim, amb els límits que marca la llei, amb molta propaganda nacionalista, si, però qui dia passa any empeny. És a dir, cirugia i molta anestèsia.  En conjunt, la sentencia facilita el pacte sociovergent atès que elimina dubtes sobre possibles aventures d’uns i altres, és a dir, situa els límits dins allò tolerable per ambdues parts, i estalvia les polaritzacions tan lletges de la campanya electoral. Ja no cal pacte catalanista amb ERC, i així s’estalvien tant les irritacions a Espanya, que fan perdre favors als convergents, com la reacció espanyolista sociata, que tants vots ha fet perdre al PSC.
.
Els eixos del nou govern del PSCiU diu que abasten la lluita contra la crisi, les polítiques socials, la representació institucional, la concertació social, i la transparència i la qualitat democràtica. Això és un eufemisme per descriure els punts que ja compartien. Els silencis també els comparteixen, i en concret les zero referències a posar límits (els límits ens els posen, nosaltres no sabem posar-los) al robatori que sofrim. L’única alternativa digna només l’he sentida en boca de López Tena, basada en la unió dels parlamentaris que encara conservin prou dignitat, per tal de declarar la secessió i derogar les lleis d’ocupació.
.
.
.


13 respostes

  1. Indigeta diu:
    Tu deus ser d’aquell que deian que el pacte amb el PP ja estaba fet des de fa tgemps no?.
    I ara ens surts amb la “sociovergància”?. Be, tipic dels “politòlecs” dedicats només a fer “agit-prop”, o sigui, que ni cas.
  2. Arnau Mir de Tost diu:
    Els pactes entre el P$C i CiU son paper mullat. CiU se’ls pot passar sempre que vulgui per l’arc del triomf i amb l’actual aritmètica parlamentària, el P$C només tindrà el recurs del dret al “pataleig” o presentar una impossible moció de censura.
    CiU, amb aquest “acord” que no te altre objectiu que tranquilitzar” als seguidors del P$C te les mans absolutament lliures.
    Com sempre, CiU impecable, perqué de passada ha deixat a la Sra. Botox amb el cul a l’aire i a Esquerra amb la disjuntiva de, o abstenir-se gràtis total o votar exactament igual que el PP, que és el que de totes totes no volia fer.
    Amb aixó es demostra que per fi, la Nació catalana està en bones mans, en mans de gent intel.ligent i preparada.
  3. Fantassin Manel diu:
    Indigeta, la sociovergència ja té molta literatura.
  4. Fantassin Manel diu:
    Arnau, el quid de la qüestió és si els diputats convergents
    (majoritàriament independentistes)
    aconseguiran democratitzar els partit o si -pobrets!- continuaran sotmesos al dictat del senyor Godó i resta de lobbies empresarials, que son els que manen realment a Catalunya.
    Si continuem així
    (és a dir, si no hi ha revolució que democratitzi CiU i continuem com sempre),
    és obvi que aquests lobbies han optat
    (d’aquí a les pròximes eleccions ecspanyoles)
    per donar suport a Zapatero
    (i, per tant, ajudar-lo desactivant el problema català).
    Tot plegat té un nom: PSCiU
  5. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
    Avui Mas presidet, avui deu ser un gran, dia visca Catalunya!! el dret a decidir i la independència quan arribi.
  6. Martina Secret diu:
    Sí, avui és un gran dia gran… per Espanya. Rubalcabas i pedrojotas avui treien pit i tenien raons.
  7. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
    A 6, si a fora se n’alegren -alguns- és que ha de ser dolent per a nosaltres?
  8. Andreu diu:
    Manel;
    La sociovergència és una parida inventada pel Messies Carod i feta circularprimer pels canlets d’ERC i, sobretot, de les Jerki, i, després, per un sector del Psoe-Psc-
    Pot tenir mola literatura, si ja dons entrada a la literatra els posts, els blocs, i artcles dirigits als diaris per les màfies de periodistes a les ordres dels 4 partits difunts del tripart desallotjat.
    O sia que, au, a seguir..que en Carod s’està pensant de seguir….mes que res per la vanitat ..i per les instruccons de la seva dona de que no el vol veure per casa més estona.
    Desprès totes les teorie si hipotesis fallen, i l’electorat dona, cm sempre, majories a CiU, i nomes a CiU.
    EN alguna cosa us heu de distreure, encara que no sigui certa.
    Bos Festes!!
    Cordialment
    Andreu
  9. Fantassin Manel diu:
    Andreu, i companyia.
    Bones Festes i desitjar-nos l’inici d’un període sense supeditacions al nostre pitjor enemic, que no és pas el veí sinó la nostra pròpia covardia.
    Covardia és quan els actuals 59 diputats independentistes que tenim al Parlament, en comptes de fer política independentista, es dediquen a fer la política que reclamen els lobbies empresarials catalanyols als qual serveixen. Perquè llavors, entre independentistes desactivats i espanyolistes convençuts …què ens queda?
  10. bacus diu:
    complots que no existeixen, segur, baixa i mira-ho
  11. bacus diu:
  12. Fantassin Manel diu:
    Bo!
  13. Alexandre Pineda Fortuny diu:
    A les accions genocides contra el català, com la del T. Suprem, cal cercar-hi models de lluita, que de cap manera donarà Artur Mas, ni el seu conseller Ferran Mascarell, impregnats de l’atmosfera de la metròpoli.

dijous, de desembre 16, 2010

Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració)

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=4172

Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració)

 desembre 16, 2010 |  Fantassin Manel |

[Conscient que és fàcil manipular qualsevol escrit que parla obertament d’aquesta temàtica, i atès que he vist manipulacions absolutament psicopàtiques, consistents en qualificar de xenòfob (per radio i TV, amb tècniques repetitives) un text antixenòfob (aprofitant que el respectable no llegeix gaire, que els mitjans escrits tenen una difusió insignificant en comparació amb la capacitat de penetració d’una mentida audiovisual), em prenc la llicència d’aquesta prèvia, en la qual recordo els lectors la meva condició de comunista, internacionalista,  i que no considero ningú com estranger (més enllà dels usos legals normals per part de qualsevol estat independent o que ho hauria de ser) ...per si de cas!]
.
Tradicionalment el racisme s’ha manifestat en forma de conflictes entre la població immigrada recentment i la població immigrada anteriorment (ja assentada, que ja es considera “d’aquí”) que ja es troben en un nivell similar de necessitats i que competeixen entre si pels recursos socials més bàsics.
.
També tradicionalment, la mateixa dreta liberal que té per principi el rebuig de les prestacions socials i l’estímul de “l’espabilar-se” (treballant més, demanant suport –estrictament- familiar quan van maldades, immigrant a Amèrica, etc., que, per cert, resulta que són les característiques intrínseques dels nous immigrants), contradictòriament amb tals postulats de dreta, ha impulsat prestacions econòmiques i socials que, per dret, estan restringides als residents antics de nacionalitat espanyola. Molt sovint també ha facilitat la difusió de mentides cruels (atès que adreçades a fer creure que tenen prioritat els mateixos que n’estan exclosos, és a dir, els immigrants recents) per treure’n profit electoral del racisme.
.
Les primeres reaccions xenòfobes que recordo, als anys seixanta i setanta, foren insignificants, perquè es produïren en un context contradictori per a la dreta, atès que aquesta governava mitjançant un règim autoritari, anomenat “Franquisme”, que era de la mateixa nacionalitat que els mateixos immigrants recents, raó per la qual aquest règim no va estimular el conflicte entre aquests i els que ja havien nascut a Catalunya i parlaven català (immigració ja integrada, alguna interna, de València, d’altres arribats de Múrcia quan l’Exposició Universal, d’Aragó, Andalusia…).
.
Davant d’aquesta situació política, van consolidar-se unes bosses immenses de població espanyola no catalanitzada, en entorns urbanístics que també han dificultat la promoció social. En conseqüència, quan modernament han sorgit problemes de xenofòbia en aquestes zones, la part menys recent, que s’autoqualifica “d’aquí” ho fa apel·lant als drets i a la condició “d’espanyols”. Segurament és per aquesta raó que les organitzacions de dretes que han intentat estimular el racisme, en aquests contexts, han estat partits radicalment espanyolistes.
.
Però, com en tot procés, a mesura que hi ha un cert moviment social, amb població que ha estat escolaritzada en català, que comença a identificar-se amb el gentilici “català”, que abandona els ghettos i s’instal·la en zones urbanes mixtes, i en un context de greu crisi econòmica com el que estem sofrint, ja és possible detectar taques de xenofòbia arreu del territori, fins i tot als barris de la classe mitjana. Es tracta d’una situació que pot generar temptacions a la dreta catalanista a nivell local per tal d’obtenir rèdits electorals. Però aquest joc és difícil des del catalanisme! I molt menys en un moment, com l’actual, que s’està polaritzant la diferenciació entre les identitats catalana i espanyola, perquè la gran contradicció sorgeix quan no consideres estranger un espanyol però si altres nacionalitats.
.
La curiositat per veure si el racisme pot abandonar l’espanyolisme i començar a créixer en el catalanisme m’ha arribat arrel de diverses topades amb l’amo del taller mecànic on m’arreglen l’auto. Què potser competeix amb immigrants? No pas! Al contrari, es desfà en afalacs de com li treballen i, fins i tot, un dia em deia, indignat, que un que coneixia, que vivia en un edifici expropiat per l’ajuntament, era l’únic a qui no li donaven un altre pis, a canvi, degut precisament a la seva condició d’estranger. “Com pot ser, si precisament en Zapatero es dedica a regalar pisos als estrangers, alhora que puteja als d’aquí?”-va exclamar. Li vaig respondre que aquestes confusions li passen per creure’s les mateixes mentides que els seus correligionaris polítics s’inventen (en referència a la dreta en general). –“Segur que també et creus que la dona del president no se la veu gaire, públicament- perquè son musulmans” -li vaig respondre, en conya. La seva resposta: –“El millor polític que hem tingut, en Pujol, era català i de dretes, en canvi, fixa’t com els polítics d’esquerres, que ja eren inútils sent ateus, ara per postres s’han fet mig-moros”.
.
Però això és sols un retrat costumista d’un individu mig de la zona de classe mitja en qüestió. Les topades que us deia us les explico tot seguit:
.
Un dia aquest mecànic m’assenyala un home que està dormint dins el caixer del davant i em diu que “a aquests ganduls, puntada de peu al cul !” …però després vaig adonar-me que ja havia aprofitat també per afegir “cony d’estrangers !”. Aprofitant l’avinentesa li vaig explicar la meva experiència, com voluntari, en el recompte d’indigents de Barcelona (ja ho vaig explicar al meu blog: http://fantassin-poverty.blogspot.com/2008/03/pac-2008.html ) que em va permetre parlar amb totes les persones que hi havia dormint al carrer al districte. A continuació el vaig convèncer per adreçar-nos al caixer. Va resultar que l’indigent es diu Francesc, és enginyer, és del barri de tota la vida i ens explicà que que no era atès als serveis del barri degut precisament a la manca de domicili, que tampoc té dret a prestacions perquè fins fa cinc mesos estava forrat de diners, però una malaltia, afegida a un greu conflicte familiar, l’havia deixat arruïnat i sense suport familiar.
.
Aquest cap de setmana torno a topar amb el mecànic. Em diu: –“Totalment d’acord amb la ràdio independentista !” –es refereix a Som Ràdio- “he sentit el seu director dient que tots aquests indigents haurien de tornar al seu país”. Jo li responc que no sé pas si és veritat o no, perquè jo no ho he sentit i ell ho pot haver mal interpretat, però si fos veritat, qui ho ha dit és un ignorant, perquè precisament molts immigrants són enviats per la família “en tant que els més forts i capaços del clan, de manera que allò normal és que estiguin molt capacitats, que treballin molt, i que, si manca treball, es desplacin on sigui que n’hi hagi. –“Ja vas veure el te tenies davant del taller, que era ben d’aquí”- li dic, de passada.
.
Reacció arrauxada i fora de to del mecànic, com si allò que he dit fos un pecat. Així, doncs, m’acompanya, tot convençut, a comprovar-ho, atès que, arrel de l’experiència voluntària esmentada al bloc, tinc controlat on estant tots els indigents del barri (llevat dels captaires gitanos, que no dormen pas al carrer sinó que arriben cada matí en una furgoneta que després els va recollint), de manera que visitem nou persones, tots homes. Només un d’ells és nascut a Catalunya (de pares andalusos), la resta són tots vinguts d’Andalusia. –“Tens raó” –confessa el mecànic- no n’hi ha cap d’estranger, tots son d’aquí”.
-“No, tens raó tu” – li dic jo- “no n’hi ha cap d’aquí, tots són estrangers”.
-“No, que són espanyols com nosaltres” –replica el mecànic-.
-“Jo no ho sóc pas, d’espanyol, i tu… no presumies tant d’independentista pujolista?” –li llanço.
-“Si, però si cal distingir entre moros i espanyols, jo sóc espanyol” –reconeix el mecànic.
-“Doncs, mira! Aquesta és la meva prova del cotó independentista!” –sentencio.
.
El meu pronòstic és que, en la mesura que creixi l’independentisme, és difícil que la xenòfòbia abandoni l’espai franquista espanyolista. Fins i tot als debats generats per aquella iniciativa de l’ajuntament Vic (de restringir els empadronaments), els defensor de les mesures que pretenien deixar sense possibilitat d’immersió escolar en català als fills dels immigrants sense papers (convergents i republicans inclosos) queien en contradiccions de tipus espanyolista al diferenciar entre els d’aquí (espanyols) i que que no són d’aquí (no espanyols).
.
.
.
.
.

7 respostes

  1. vallfosca diu:
    Home, mira, que un munt de catalans es creguin que son espanyolos és trist, que Catalunya és Espanya és una idea mítica, que molts s’han empassat com a rodes de molí.
    Dit això, la lectura que fas de “racisme i xenofòbia” no val per a res, no serveix per entendre “la realitat” més aviat esdevé un altre idea mitològica, un altre roda de molí per a sadollar al ramat, una novel•la-ficció acientífica.
    És prou clar, als meus ulls, que en una societat sadollada de mites falsaris, sovint actualitzats per “les esquerres”, com ara que la generació de “classes socials” està conseqüència directe dels excessos de producció, que es doni un tractament mitològic als fenòmens de immigració massiva i transculturació no se’m fa estrany, i que la gent, el ramat, se’ls empassi com qui pren un píndola tampoc.
    “És en els últims 20.000 anys on es dona l’acceleració exponencial tècnic- cultural, que coincideix amb l’etapa de l’últim desglaç, tot plegat propiciant un creixement poblacional, tecnològic i cultural que desemboca en La Revolució Agrícola, que dona peu a unes organitzacions humanes complexes, i a la escriptura.
    És aleshores que es donen les primeres “guerres”, invasions, relacions de dominació generalitzades en els conflictes, colonitzacions violentes i genocides, al menys pel que fa a les noticies que tenim. Potser amb anterioritat hi haguessin hagut disputes en seguir un mateix ramat de mamífers, de bisons, o qualsevol altre animal susceptible de ser objecte de caça, però fos com fos, la resposta “política”, la “dialèctica històrica” es va gestar, gestionar i operar des de el nínxol “identitari cultural” i no pas des de el genètic”
    “És prou clar que la resposta dels homes al món, ha estat donada des de el nínxol Identitari Cultural, i que la historia natural dels gens no intervé en la Historia Humana, de forma directa al menys, i menys encara si tenim en compta que tan els cromosomes mitocondrials com els del gen Y son una ínfima part del total del genoma humà.
    Això sí, ens expliquen de manera fefaent que la humanitat te uns únics ascendents comuns a l’Àfrica. Els genetistes també poden fer valuoses aportacions en altres camps, poden confegir quadres i plànols d’evolució amb l’ajut d’altres disciplines, paleoarqueologia, filogeografia i d’altres, tanmateix de la Historia poc ens pot explicar, perquè aquesta ha estat generada des de la Cultura, la Identitat, les diferents matrius organitzatives, i la dialèctica dels “paradigmes civilitzadors””.(URAK-Vallfosca)
    “ Podem estar d’acord en que els problemes son globals, i que per tant necessitem solucions globals, podem estar d’acord en que per resoldre aquests problemes fa falta solidaritat, estem d’acord en que entra tots ho farem tot, però amb el que no podem estar d’acord, es que ens diguin i ens imposin, el que hem de fer i el com ho hem de fer, sense tant sols donar-nos la oportunitat de discutir-ho”.(URAK-Vallfosca)
    El fenomen d’immigració massiva te diverses conseqüències, de entre les més importants, 1- La desfeta “socioeconòmica”, i 2- La transculturació i aculturació.
    Per cert, “la dreta liberal” no sé que cony vol dir, perquè no es pas el mateix que “el liberalisme conservador”. Dit això, en la meva opinió la “dreta pura i dura” no te, avui, cap predicació important, per això és fan dir “dreta liberal”, per a fer-se el progre, cosa que als apòstols de la església universal del igualitarisme redemptor ja els va bé, així alimenten el mite de que el liberalisme és demoníac. La dreta pura i dura son els que postulen la revaloració del vell règim, de dominació i esclavatge, patriarcal, classista, oligàrquic.
    Aquest model organitzatiu, ha estat implementa en les bases socials amb fuet i pastanaga, repressió i fe platònica, aquí l’església Catòlica ha tingut un paper clau històricament.
    Bé, “la esquerra”, tot i haver fet una important aportació històrica, és una resposta platònica, que com el model organitzatiu de dretes, erigeix i posa en valor absolut una idea determinada de realització humana, és per aquesta raó, que ambdós models son “formes d’estar” platòniques.
    La resposta de “la esquerra” al fenomen de la Immigració massiva és una resposta “fora de la realitat”, una resposta emocional condicionada, infantil, i perillosíssima en tant que “construeix una realitat social” oposada a allò que ells mateixos prediquen, a saber: una societat trufada de guetos sens se cap sinèrgia i capacitat empàtica, on els “capitals intangibles” només emergiran en nínxols socials molt restringits i no de manera generalitzada, una societat més empobrida en el seu conjunt, més ignorant, amb menys cohesió social, i a on els estaments i corporacions representatives dels poders polítics tindran “la paella pel mànec”, i la societat civil serà testimonial i folklòrica. Podria seguir, però crec que ja s’ha entès la idea.
    Visca La Pàtria.!!!!
  2. Indigeta diu:
    I si li canviem el nom al bloc?:
    “Bloc Gran de l’Esquerranisme”
    A que mola!.
  3. David Morgades (creador) diu:
    No t’equivoquis company, aquest va ser el primer bloc transversal de la xarxa 2.0 i ho continua sent. Un altre cosa és que respectem l’opinió de cada company que no vol dir compartir-la.
  4. Dídac diu:
    Un problema gros és que oblidem que el “racisme” o la “xenofòbia” no tan sols són una “eina contra els altres”, sinó també una “eina de cohesió interna”. En marcar “l’estranger” d’una determinada manera, també marquem “la comunitat”. És per això que l’espanyolisme sap que una xenofòbia feta en clau espanyola reforça l’espanyolitat. I també això ho sap el catalanisme, amb una xenofòbia feta en clau catalana. La integració europea significa que cada vegada més, els idearis xenofòbics són més purament racialistes, tot afavorint la idea d’una “raça blanca”, autòctona. L’èxit del nazisme no només va ser degut a l’antisemitisme, sinó també al fet que oferia una comunitat nacional en la qual se superaven les divisions estamentals i religioses que dividien la població alemanya cristiana.
  5. Fantassin Manel diu:
    Dídac:
    Tens molta raó. Es una eina de cohesió i una efectiva i perillosa eina espanyolitzadora
    en la mesura que ho sàpiga aprofitar en moments de crisi i d’enfrontament civil.
    També estic totalment d’acord en el tema racista. Realment, la ùnica via del catalanisme de dreta per esquivar la contradicció espanyola de considerar estrangers sols els no espanyols és per la via de la “raça blanca”
  6. Fantassin Manel diu:
    Vallfosca:
    -La lectura que faig de “racisme i xenofòbia” només la faig per assenyalar una contradicció espanyolista en un context d’extensió de la xenofòbia a zones catalanistes. Trobo que pot ser útil precisament per evitar l’extensió de l’espanyolisme a cavall de la manipulació electoralista basada en el racisme i altres populismes de l’estil.
    -Això de la “dreta liberal” ho he dit per diferenciar els partits liberals de dreta dels partits democristians de dreta, perquè els segons són més partidaris de les prestacions socials.
    -No estic d’acord, però, que la resposta de l’esquerra estigui orienada als ghettos, amb menys cohesió social. Aquest paisatge que pintes, on els estaments i corporacions representatives dels poders polítics tindran “la paella pel mànec”, i la societat civil serà testimonial i folklòrica” no sé pas com ho justifiques ni perquè creus que els democristians o els lliberals estiguin vacunats d’aquest pronòstic.
    Visca La Pàtria.!!!!
  7. El Bloc Gran Del Sobiranisme » Blog Archive » DELINQÜENTS ESTRANGERS diu:
    [...] -Qui és estranger? (una prova del cotó independentista sobre la pobresa i la immigració) [...]