dijous, de desembre 23, 2010

De la sentència de la Pica en Flandes contra el català a la Sociovergència

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=4232

De la sentència de la Pica en Flandes contra el català a la Sociovergència

 desembre 23, 2010 |  Fantassin Manel |

Jo no crec que sigui casualitat la sentència del Tribunal Suprem contra el català, en tant que idioma vehicular de l’ensenyament, precisament en el moment central de les negociacions per la investidura del nou president de la Generalitat catalunyesa. Són molts segles de manipulació i que “tingui efecte sense que es noti la cura” per a que ara ens ho haguem de creure.
.
Per començar m’ha emprenyat sentir condemnes més dures i radicals per part dels sindicats que no pas dels partits polítics que ens governen o que estan a punt de fer-ho. Trobo ben trist que l’enemic ens posi el seu límit sense que nosaltres sapiguem posar el nostre. En comptes d’actes d’orgull patriòtic, declarant que aquesta és una marca infranquejable de la nacionalitat catalana,  s’han limitat a dir que la llei no implica res de nou “perquè ja hi havia castellà a les escoles” i que només cal estudiar les disfuncions concretes que ha pogut tenir l’aplicació de la llei. Això és convertir un defecte en virtud: “no és que no vulguem que l’espanyol sigui vehicular, és que ja ho era, poc o molt”.
.
De tota manera, encara he paït pitjor les declaracions sobre les bondats de la immersió en català “perquè els nens saben tant o més espanyol que els habitants d’Espanya”. No, el tema que ens ocupa no és les eines d’aprenentatge, el tema és polític. Tampoc no n’hi ha prou de proposar-nos incomplir la llei quan l’enemic estigui distret. El Tribunal Suprem crea jurisprudència, el seu objectiu no és un curs escolar concret, sinó orientar els límits polítics d’ara en davant, els propers cursos, i amb vocació d’anys i panys.  El problema és que ens han posat uns límits legals que no eren fàcils de posar, per això dic que ha estat una “Pica en Flandes”, atès que arriba en un moment precís: la població desmobilitzada i l’independentisme creixent convertit en marginal perquè ha atorgant el poder a l’espanyolisme.
.
Jo ho veig com una cirugia molt precisa, amb la qual ens han empeltat una espècie de loapa, programada per no afectar la feina del govern sortint i també per no resultar agressiva envers el govern entrant, de manera que aquest ja s’ho trobi quan comenci a funcionar. No ha afectat gaire ni a Montilla ni a Mas. Es tracta d’evitar batalletes (l’obsessió convergent) i limitar-se a gestionar allò que tenim, amb els límits que marca la llei, amb molta propaganda nacionalista, si, però qui dia passa any empeny. És a dir, cirugia i molta anestèsia.  En conjunt, la sentencia facilita el pacte sociovergent atès que elimina dubtes sobre possibles aventures d’uns i altres, és a dir, situa els límits dins allò tolerable per ambdues parts, i estalvia les polaritzacions tan lletges de la campanya electoral. Ja no cal pacte catalanista amb ERC, i així s’estalvien tant les irritacions a Espanya, que fan perdre favors als convergents, com la reacció espanyolista sociata, que tants vots ha fet perdre al PSC.
.
Els eixos del nou govern del PSCiU diu que abasten la lluita contra la crisi, les polítiques socials, la representació institucional, la concertació social, i la transparència i la qualitat democràtica. Això és un eufemisme per descriure els punts que ja compartien. Els silencis també els comparteixen, i en concret les zero referències a posar límits (els límits ens els posen, nosaltres no sabem posar-los) al robatori que sofrim. L’única alternativa digna només l’he sentida en boca de López Tena, basada en la unió dels parlamentaris que encara conservin prou dignitat, per tal de declarar la secessió i derogar les lleis d’ocupació.
.
.
.

Etiquetes Política catalana |  13 comentaris »

13 respostes

  1. Indigeta diu:
    desembre 23, 2010 a les 8:03 am
    Tu deus ser d’aquell que deian que el pacte amb el PP ja estaba fet des de fa tgemps no?.
    I ara ens surts amb la “sociovergància”?. Be, tipic dels “politòlecs” dedicats només a fer “agit-prop”, o sigui, que ni cas.
  2. Arnau Mir de Tost diu:
    desembre 23, 2010 a les 9:25 am
    Els pactes entre el P$C i CiU son paper mullat. CiU se’ls pot passar sempre que vulgui per l’arc del triomf i amb l’actual aritmètica parlamentària, el P$C només tindrà el recurs del dret al “pataleig” o presentar una impossible moció de censura.
    CiU, amb aquest “acord” que no te altre objectiu que tranquilitzar” als seguidors del P$C te les mans absolutament lliures.
    Com sempre, CiU impecable, perqué de passada ha deixat a la Sra. Botox amb el cul a l’aire i a Esquerra amb la disjuntiva de, o abstenir-se gràtis total o votar exactament igual que el PP, que és el que de totes totes no volia fer.
    Amb aixó es demostra que per fi, la Nació catalana està en bones mans, en mans de gent intel.ligent i preparada.
  3. Fantassin Manel diu:
    desembre 23, 2010 a les 10:15 am
    Indigeta, la sociovergència ja té molta literatura.
  4. Fantassin Manel diu:
    desembre 23, 2010 a les 10:19 am
    Arnau, el quid de la qüestió és si els diputats convergents
    (majoritàriament independentistes)
    aconseguiran democratitzar els partit o si -pobrets!- continuaran sotmesos al dictat del senyor Godó i resta de lobbies empresarials, que son els que manen realment a Catalunya.
    Si continuem així
    (és a dir, si no hi ha revolució que democratitzi CiU i continuem com sempre),
    és obvi que aquests lobbies han optat
    (d’aquí a les pròximes eleccions ecspanyoles)
    per donar suport a Zapatero
    (i, per tant, ajudar-lo desactivant el problema català).
    Tot plegat té un nom: PSCiU
  5. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
    desembre 23, 2010 a les 10:43 am
    Avui Mas presidet, avui deu ser un gran, dia visca Catalunya!! el dret a decidir i la independència quan arribi.
  6. Martina Secret diu:
    desembre 23, 2010 a les 10:05 pm
    Sí, avui és un gran dia gran… per Espanya. Rubalcabas i pedrojotas avui treien pit i tenien raons.
  7. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
    desembre 23, 2010 a les 10:24 pm
    A 6, si a fora se n’alegren -alguns- és que ha de ser dolent per a nosaltres?
  8. Andreu diu:
    desembre 24, 2010 a les 3:37 am
    Manel;
    La sociovergència és una parida inventada pel Messies Carod i feta circularprimer pels canlets d’ERC i, sobretot, de les Jerki, i, després, per un sector del Psoe-Psc-
    Pot tenir mola literatura, si ja dons entrada a la literatra els posts, els blocs, i artcles dirigits als diaris per les màfies de periodistes a les ordres dels 4 partits difunts del tripart desallotjat.
    O sia que, au, a seguir..que en Carod s’està pensant de seguir….mes que res per la vanitat ..i per les instruccons de la seva dona de que no el vol veure per casa més estona.
    Desprès totes les teorie si hipotesis fallen, i l’electorat dona, cm sempre, majories a CiU, i nomes a CiU.
    EN alguna cosa us heu de distreure, encara que no sigui certa.
    Bos Festes!!
    Cordialment
    Andreu
  9. Fantassin Manel diu:
    desembre 24, 2010 a les 8:27 am
    Andreu, i companyia.
    Bones Festes i desitjar-nos l’inici d’un període sense supeditacions al nostre pitjor enemic, que no és pas el veí sinó la nostra pròpia covardia.
    Covardia és quan els actuals 59 diputats independentistes que tenim al Parlament, en comptes de fer política independentista, es dediquen a fer la política que reclamen els lobbies empresarials catalanyols als qual serveixen. Perquè llavors, entre independentistes desactivats i espanyolistes convençuts …què ens queda?
  10. bacus diu:
    desembre 24, 2010 a les 4:05 pm
    complots que no existeixen, segur, baixa i mira-ho
  11. bacus diu:
    desembre 24, 2010 a les 4:06 pm
  12. Fantassin Manel diu:
    desembre 26, 2010 a les 7:26 pm
    Bo!
  13. Alexandre Pineda Fortuny diu:
    desembre 28, 2010 a les 1:11 pm
    A les accions genocides contra el català, com la del T. Suprem, cal cercar-hi models de lluita, que de cap manera donarà Artur Mas, ni el seu conseller Ferran Mascarell, impregnats de l’atmosfera de la metròpoli.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)