dijous, de desembre 09, 2010

Autocrítica Familiar i Liderat Independentista

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:



Autocrítica Familiar i Liderat Independentista

 desembre 9, 2010 |  Fantassin Manel |

Alguns crèduls han interpretat com “autocrítica” allò que més aviat semblen estafes electorals. Per exemple, que uns renunciïn a la principal promesa, el Concert Econòmic (amb arguments tronats com el d’haver-se’n repensat la viabilitat, o el de la responsabilitat de gestionar el transvassament rebut de vots socialistes) i que altres es “retirin”, en qualitat d’expresident, no recollint ni l’acta de diputat per a la qual l’han votat els seus electors.
.
En general ha fet pena l’autocrítica de TOTS els fracassats electorals, per insuficient. Però suposo que se’ls podria disculpar, atès que no ha de ser fàcil compaginar la transparència amb el liderat. Les poblacions d’aquest planeta han demostrat (fins el moment)  un seguit de necessitats intangibles. Una d’elles és la necessitat de percepció del liderat i una altra les llibertats, entre les quals la d’informació. Però quan la segona, que és intangible,  erosiona la primera, que és un individu, aquest polític ja ha begut oli!
.
Fixeu-vos com n’era de complicat pel comunisme l’aplicació de la teoria del debat i la crítica i l’autocrítica permanents! Encara que ho aconseguien, al menys en l’aspecte formal,  amb tècniques autoritàries de centralitat democràtica,   sense les dificultats que tenien altres disciplines més assembleàries, que acabaven atomitzades. Això el mateix Jordi Pujol ho sabia prou bé, de manera que durant el seu llarg mandat poca gent recorda gaires merders mediàtics que poguessin derivar del soroll (intern).  Era tan simple com no reivindicar per tal de no haver de no estar a l’eix de cap polèmica. La seva màxima seria “oi que mai no sentim parlar de Suïssa? Doncs deu ser perquè allí tot va bé!”
.
És clar, la bassa d’oli pujolista anava bé per mantenir les persones damunt la poltrona però no era bona pel país, perquè no sols implicava  la consolidació de la imatger de liderat paternalista  sinó també  la consolidació de l’espanyolització econòmica. Però, si tornem a les percepcions, el sistema funcionava, atès que, quan les necessitats no son conscients, les reivindicacions simplement no existeixen i  no formen part de l’agenda política del nacionalisme centrista.
.
Les passades eleccions han castigat el soroll. Per descomptat que la població ha castigat més coses, perquè el nostre paisatge és complex i sabem que hi ha hagut moltes mogudes:  uns han  penat el pacte republicà amb els espanyolistes;  altres han castigat la imatge –involuntàriament-  nacionalista del PSC en el govern i uns altres també la seva  campanya electoral marcadament espanyolista;  els  mateixos convergents parlaven d’una important bossa de vot socialista que ha votat CiU i que probablement a la pròxima tornarà a votar PSC; també hi ha hagut crides al vot amb propostes engrescadores que han estat descartades l’endemà mateix de la votació per tal d’evitar acusacions de mentiders en moments de menys feina mediàtica; fins i tot ha hagut un molt important vot racista d’origen espanyolista, etc.
.
Tot plegat és degut a que ens falta cultura de coalició? Ho pregunto als amics. Tots neguen que aquest fet els hagi influït i juren que la seva percepció no està vinculada al conjunt del tripartit. Els amics votants socialistes juren i rejuren que no ha estat l’acció del govern sinó la poca esma del seu líder allò que els ha fet canviar el vot, i els meus amics ex-republicans coincideixen en apuntar als merders interns per justificar la seva deserció. Qui millor ho expressa m’ho diu gràficament: és la mateixa sensació d’incomoditat que tens quan presencies les  desavinences familiars dels altres.
.
Han castigat el feble cap de la família PSC dominat en extrem pel patriarca del clan, en Zapatero, han castigat la família ERC, que és quasi tan patològica com De Familie Flodder, i han castigat la parella formada per Carretero i Laporta, que eren força populars  fins que han tallat, i llavors, com passa sovint, els amics han desaparegut del mapa (encara ha tingut sort Laporta que molts filoCUPàires estaven disponibles i li han pogut donar suport alleugerint significativament part del trauma). Perquè, fixeu-vos que l’abducció afecta a un milió i mig de protoindependentistes de la famosa manifestació del 10 de juliol i de les consultes sobiranistes, que pels errors d’uns o d’altres han anat a parar majoritàriament  a un projecte vulgarment autonomista i catanyol :-(
.
Eus ací, doncs,  la paradoxa de la Catalunya de 2010, i eus ací algunes claus que caldria tenir en compte per no tornar a caure en aquesta imatge de desavinences domèstiques que fan fugir els amics. En resum: cal liderat  i transparència, amb tanta confrontació d’idees com calgui, sempre que aquesta  no afecti la pròpia família política o, al menys, que ningú se n’assabenti. I per estar segurs que s’ha entès CALDRIA AUTOCRÍTICA.
.
En cas contrari,  ja ho hem vist…!
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana |  13 comentaris »

13 respostes

  1. David Morgades i Clopés diu:
    desembre 9, 2010 a les 8:54 am
    CiU ha de saber que sinó lluita per la independència del país el 2014 tornarà de pet a la oposició i si estarà força temps.
  2. Fantassin Manel diu:
    desembre 9, 2010 a les 9:22 am
    …o no! Es especialista en narcotizar la gent.
    .
    Fixa’t això que dic de “les necessitats intangibles de la població”: “si dones aparença de liderat (que també és una necessitat de la població) i que no hi ha ni merders familiars ni conflictes amb l’estat, la gent no percep tant la necessitat”.
    .
    Al contrari, la gent pot tornar a atipar-se de les contínues reivindicacions dels indepes que acaben sent sospitosos d’interessos foscos, com va passar als anys vuitanta i noranta.
    .
    Amb una escenificació pujolera l’autonomisme i CiU es poden consolidar.
    .
    Com ha despertat l’independentisme? Doncs a base de començar a reivindicar estatuts i canvis en la relació amb Espanya. La reacció típica espanyola és agressiva i llavors el poble català ha despertat per necessitat d’autodefensa.
    .
    Però si ara deixes de reivindicar amb enfrontaments, i escenifiques abraçades amb Madrid (també PP), alhora que els mitjans de comunicació del poder (La Vanguardia i el Periódico) martillegen la idea que “tot va bé” al cap de quatre anys aconsegueixes retornar l’independentisme a l’època de Pujol.
  3. Josep R. diu:
    desembre 9, 2010 a les 12:20 pm
    La dreta normalment i arreu és nacionalista (sentiments)i treballa molt bé, especialment, el nacionalisme simbòlic, com ho fan CIU a Catalunya i el PP a Espanya. Mentre que l’esquerra és normalment i arreu estatista (la nació és l’estat, les comunicacions, la política exterior, etc). Aquesta facilitat pels símbols de la dreta nostrada i arreu es tradueix en un llenguatge i discurs simple, planer i entenedor en la comunicació, la qual cosa li facilita vendre el missatge, cosa que no passa amb la “complicada” esquerra. I ara mateix, aquí a Catalunya, no s’esperen compliacions ni planificacions ni programes ni estratègies/actuacions, s’esperen respostes més estomacals i sentimentals, a la càrrega estatista que ens ha clavat Espanya amb la sentència contra l’Estatut. Això apaivagarà les bases més liberals de CIU i també les bases més sentimentals del nacionalisme i de l’independentisme, amb la qual cosa CIU ho té basant senzill per governar i mantenir-se tranquilament en el poder durant 23 anys més, a no ser que la societat catalana es questioni si la resposta emocional que CIU posarà en acció, a part de ser la més fàcil (en una nació sense estat), sigui la més “productiva”.
  4. Fantassin Manel diu:
    desembre 9, 2010 a les 12:36 pm
    Tens més raó que un sant !
    En tot cas allò que la societat catalana es qüestioni o no dependrà de com percebeixi la reacció espanyola.
    Però no hi haurà reacció si no hi ha reivindicació nacional catalana.
    En conclusió, el dinamisme del procés català dependrà de l’habilitat de l’activisme independentista per mantenir la corda en tensió.
    És un sistema: la tensió independentista crearà reacció espanyola i la reacció espanyola crearà indignació catalana amb conscienciació independentista.
    O sigui, soroll, que és tot el contrari d’allò que desitja CiU.
    Si la tensió independentista (fins ara alimentada per l’Estatut i el Tribunal Constitucional) es relaxa arran del típic cofoïsme convergent que saben transmetre tan bé, el resultat com molt bé dius serà de 23 anys més…
  5. Andreu diu:
    desembre 9, 2010 a les 12:51 pm
    Benvolgut amic Manel,
    Sempre s’equivoca el pobl votant. Aquesta vegada s’han equivocat 1.200.000 persones, que estan narcotitzades per una força política que duia 7 anys fora del poder de la Generitat, del poder dels ajuntaments, del poder de les diputacions, del oder espanyol, del poder mediàtic, del poder futbolero, del poder dels treballadors de la cultura (he he), del poder dels sindicats, del poder de les patronals, del poder de les cambres, ..
    Coi, si sense res, han estat capaços de narcotitzar 1.200.000 persones, és que alguna cosa pasa!! O han fet l’invent del professor Franz de Copenhaguen i els hi ha sortit bé o han esdevinguts Mags supereficaços, millor que el Merlin.
    No creus que es un despreci propi del despotisme poc il.lustrat això de no donar cap vaor a una pallisa electoral sense precedents per als sociates, i per als d’ERC, després d’estar 7 anys sense cap cabana, a l’aire lliure.? I pel mateix preu d’un paràgraf el despreci s’esten a tots es votants fidels del President Pujol durant 6 eleccions consecutives, amb més d’alguna majoria absoluta,com si no hagues fet bona feina per al pais i per als catalans i catalanes.
    Clar, com no es defineixen, sobretot, d’esquerres, segur que no pode fer mai res de bó. QUè tronat sona tot això al segle XXI!! Molt i molt tronat!! Sobretot perque tenir la confiança democràtica majoritaria del poble català durant 9 eccions seguides, durant 30 anys, el 100% de les eleccons catalanes, es la primerai única vegada que ha passat a la història de Cataluna. 9 eleccions consecutives. Perque narcotitzen el poble!! Collons, si en sapiguessin, ho haurien patentat i s’haguessin fet supermultimlionaris venent patents urb et orbe. Que no hagi agradat a les minories derrotades es normal. Però que no es reconegui que 9 victòries democràtiques en 9 eleccons, i ara, i l’anterior, sense cap poder enlloc, respon a alguna cosa profunda, arrelada, més que a prendre narcotics gratuitament a les narcosales tripartites.
    NO nomès es lideratge, és competència, capacitat, rigor, seriositat, coherènca, i governar bé quan es governa. El poble, democràticament, ha dictaminat que el tripàrtit de les esquerres ha est un desastre, un desori, i que no el volien veure novament durant molts anys. I que en una situació econòmicament i social molt dificil, nmés tenien confiança en l’Artur Mas i en els convergents per a govenar el vaixell del pais.
    Ja et vaig mentar una vegada que els líders convergents clàssic eren els millors aplicadors, amb algunes variacions, de tècniques leninistes eficients apreses, els anys de la dictadura, del Psuc, dels seus líders, i del PCI d’en Berlinguer. I les han adaptat i aplicat en situacions predemocràtiques i democràtiques. I també témolt de mèrit, perque sense compartir ideologia van aprendre moltes tècniques i principis d’actuació.
    I els de les generacions seguents també ho han aprés bé. Com sempre. Cal aprendre de molts llocs, com cal beure de moltes fonts, per a conèixer de veritat l’aigua del pais. Sense cap monopoli ni cap rigidesa, però el coneixement polític també comprèn el PCI i el PSUC dels seus anys gloriosos.
    Ara, si al coneixement i la capacitat se la vol aomenar narcocràcia…doncs que hi farem. Un nou neologisme que passarà ben aviat.
    Ben cordialment, Manel, i ja saps que, com sempre, sense cap acritud i amb toa la cordialitat i respecte de sempre.
    Andreu
  6. Fantassin Manel diu:
    desembre 9, 2010 a les 1:15 pm
    No, que parlem de dos efectes diferents.
    .
    Crec en l’efecte narcòtic quan CiU governa però no dic pas que sigui aquesta la raó del seu triomf actual.
    .
    Les raons del seu triomf actual deriven dels defectes dels altres però també de l’afinitat d’una bona part dels electors amb els plantejaments que CiU ha traït al cap de 48 hores, amb el liderat de Mas (que és una percepció gairebé hormonal) i amb el plantejament autonomista i contrari a l’independentisme.
    .
    Tampoc no desprecio la pallissa electoral (per tant no faig despotisme il·lustrat), al contrari, em limito a criticar la manca d’autocrítica dels perdedors i també la traïció convergent de la pastanaga del Concert Econòmic.
    .
    Tampoc no dic que no puguin fer res de bo per no ser d’esquerres. La meva concepció de la política és sistèmica i considero molt important el paper de la dreta i fins dels extrems més extrems de la dreta, tot té un paper. Però la meva crítica no és “que no facin res de bo” sinó que el procés vagi encaminat a alentir la declaració d’independència.
    .
    Dius: “…NO nomès es lideratge, és competència, capacitat, rigor, seriositat, coherènca, i governar bé quan es governa. El poble, democràticament, ha dictaminat que el tripàrtit de les esquerres ha est un desastre…”
    Per tant la teva anàlisi no la qüestiono, sols qüestiono el rumb independentista i la responsabilitat (amb insuficient autocrítica) dels que ha perdut els vots. Sense autocrítica i atesa la poca voluntat independentista de CiU podem estar “CATANYOLITZATS” durant 23 anys més !
    .
  7. Andreu diu:
    desembre 9, 2010 a les 2:38 pm
    Manel,
    Si es guanyen les eleccions sempre que cal fer, regalar el govern als extraparlaemntaris o als que han tret 4 escons?
    Mira a l’ajuntament de Barcelona, en porten 32 els psocialistes i tothom ho troba be, sembla.
    EL concert es plantejarà el 2012, desprès del resultat de les espanyoles, com s’ha dit sempre, sempre, i reprenent el que s va proposar el 1978 a la Comissió Redactora de ‘Estatut de Sau. O sia que a esperar a veure que passa.
    El Quebec té la independencia ja? I Flandes? I Escòcia? I Euskadi?
    El 1980, Catalunya, estava més o menys lluny que el 2003, en sentiment, en raó, en actiud, en convenciment social sobiranista/independentista? Estavem més o menys lluny que ara del Quebec o Flandes? S’ha avançat o no?
    Es com la comparaó de l’evolució política sucursalista espanyola al Pais Valencià, a les Illes, a Euskadi, fins i tot,o a Catalunya? Qui ha estat el factor diferencial queha permés resistir, i contraatacar, millorar posicions, a Catalunya? Politicament, l’existència i acció política de Convergència i Unió.
    Doncs amb l’avenç sobiranista, amb la conformació d’una majoria social àmplia favorable a l’autodetermiació com a estat lliure, crec, sincerament, que passa i passarà el mateix. S’avançara molt amb Convergencia al govern, entre altres coses, Manel, perquè, de llarg, el molt superior nombre d’independentistes del pais vota, i està articulat políticament, al redós de CDC. Les majories socials, i les majories d’independentistes, estan al redós del proiecte polític de CDC. Hi ha d’altres, sí, totalment respectables, però minoritàres, o inferiors en nombre, que les que hi ha al redós de CDC.
    That is the question.
    Cordialment,
    Andreu
  8. vallfosca diu:
    desembre 9, 2010 a les 4:43 pm
    Home, anaves bé fins allò de “les families polítiques”, que vol dir que hi ha uns projectes antagònics per a bastir una vella societat, no m’ho empaso.
  9. Indigeta diu:
    desembre 9, 2010 a les 6:24 pm
    Potser que els que us creieu que teniu el monopoli de l’independentisme us llegiu aixó:
    I hi reflexioneu una mica.
  10. Fantassin Manel diu:
    desembre 9, 2010 a les 6:28 pm
    Saps què passa, Vallfosca? Que tinc prou feina a guanyar-me les garrofes i per això em limito a transmetre allò que puc percebre en el meu entorn. Sortosament molt ample i que em permet xerra diàriament amb molta gent.
    .
    Per això també m’ha sorprès a mi quan m’he trobat que les raons que em donaven els meus companys per no haver votat ERC o PSC i per haver votat CiU no coincidien amb la raó més propagada i publicitada sobre “el desastre del govern” o “sobre les picabaralles del govern”.
    Les raons que m’han donat aquests propers eren raons familiars.
    .
    Els quatre que votaven ERC i ara han votat CiU coincideixen justificar-se “per les baralles dins ERC”.
    .
    Després dels 14 que conec que votaven PSC n’hi ha hagut 11 que han votat CiU, 1 que s’ha mantingut, 1 que s’ha passat a ICV i 1 que s’ha abstingut. Tots 13 em diuen que la raó no ha estat que no s’hagi treballat bé al govern, tot al contrari, l’apreciació de la feina és prou bona, però en les raons de la deserció han coincidit tots que el seu líder no és creïble. A partir d’aqui n’hi ha hagut 11 que s’han picat per to extremadament espanyolista de la campanya electoral i els altres 2 perquè consideren que el “PSC s’ha convertit en un partit nacionalista i això és molt dolent.
    .
    I finalment dels 4 independentistes de pedra picada (jo entre ells)resulta que jo he estat l’únic que ha votat Solidaritat (entre altres raons perquè hi era el PSAN) i que els altres tres tenien claríssim que votarien Reagrupament, fins que després de no haver-se posat d’acord estaven decidits a abstenir-se fins que van caure en la promesa del Concert Econòmic (i ara estan enfadadíssims amb en Mas a part d’avergonyits).
    .
    Per tant, si al meu entorn les raons principals son la percepció de conflicte intern (dins d’ERC, o entre SI i RCAT o dins del PSC) puc aventurar-me a suposar que no deuen ser bones electoralment les baralles dins les famílies polítiques.
  11. Fantassin Manel diu:
    desembre 9, 2010 a les 6:40 pm
    Andreu
    Entenc perfectament el full de ruta que ha verbalitzat CiU.
    .
    El problema és que l’independentisme en tenia un altre i no ha funcionat per allò de sempre.
    .
    Es lògic que tu apostis pel l’estratègia de CiU, i que jo no perquè jo crec que la consciència independentista és reactiva al conflicte, conflicte que CiU no busca.
    No ens posarem a discutir a ra sobre si té més raó la dreta o l’esquerra perquè és un debat llarg que requereix altres formats. Però segur que ambdós estarem d’acord que tothom té dret a intentar dur a terme el seu projecte:
    .
    Per tant (CiU al marge), el nostre projecte, el projecte independentista de proclamació unilateral, NO ES D’ESQUERRES NI DE DRETES (Cercle Català de Negocis, Joan Laporta, Carretero…) I HA PUNXAT PER HAVER FET LES COSES MOLT MALAMENT.
    .
    CiU ho ha fet molt be? Si. No ho nego pas.
    …però a més a més els altres han (hem) comès greus errors, i els errors s’han de reconèixer, cal fer bones autocrítiques, perquè sinó estem comdenats a repetir aquests errors.
    .
    Apunto al “soroll familiar” com allò que més he observat (en el meu entorn) que destrempava la parròquia.
  12. bacus diu:
    desembre 11, 2010 a les 2:42 pm
    fantassin no se que t’empatolles amb els cupistes que li han dat l’escó a en laporta.
    els filo-cupistes són aquests 4arreplagats:
    DES DE BAIX 7.169
    i com tu bé saps els socialistes de debò no han votat ja que el poder s’ha de aconseguir amb la revolució amb sang i fetge per terroritzar la població i que tingui clar qui mana no participant de les eleccions-burgeses de la nefasta democràcia-liberal-de_partits.
    apa tu segueix amb el materialisme dialèctic que arribaràs lluny.
    Joan
  13. Fantassin Manel diu:
    desembre 11, 2010 a les 10:27 pm
    Bacus:
    jo conec força gent. Una bona colla dels quals votants de les CUP, tots els quals han votat SI (la única persona que conec que ha votat “des de baix” la vaig conèixer per casualitat quan la concentració davant el parlament i a més és un dels caps).
    …i tens molta raó que per a mi els únics socialistes de debò hauríem de considerar només els comunistes, materialistes dialèctics i marxistes leninistes
    (és obvi donada la meva filiació històrica al PSAN, que és el partit comunista, marxista-leninista, materialista diàlectic i històric partidari de a dictadura del proletariat)
    …però t’equivoques dient que no han votat, si llegeixes una mica la premsa veuràs que el PSAN forma PART DE SOLIDARITAT.
    1-materialistes dialèctics patriotes de debó=4 escons,
    2-no-se-sap-gaire=0 escons,
    3-autonomistes espanyols=62+28+18+10
    …i tu, en quin dels tres grups estaves ???????????
http://blocgran.cat/?p=4088
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)