dimarts, de febrer 09, 2016

Projecte CATALOCCITAN








Projecte CATALOCCITAN
OBJECTIU:
-Estendre la percepció del conjunt dels territoris de parles occitanes i catalanes com "una comunitat d'afinitat cultural" més enllà de les coincidències lèxiques".
JUSTIFICACIONS:
1-Existència de parts de la comunitat cataloccitana amb nivells terminals de consciència de sí mateixa.
2-Necessitat de percepció de conjunt, per part d'aquells territoris amb major capacitat de donar suport a la resta.
3-Necessitat de percepció de conjunt per part dels territoris més vulnerables al separatisme propiciat pels Estats enemics.
4-Necessitat del Procés sobiranista catalunyès,, especialment en els moments de major conflicte amb Espanya i França, de poder comptar els germans d'afinitat cultural com amics naturals i bons veïns.
MÈTODE:
-Consolidació d'un col.lectiu de persones, distribuït en totes les contrades, que es manté en relació virtual constant, comunicant-se indistintament i passiva en totes les modalitats dialectals.
ESTRATÈGIES:
1-Implementació d'un sistema de pàgines web per difondre els eixos del projecte i motivar la participació als fòrums d'interrelació:
-Reflexió "Cataloccitania (blogspot- 1/12/2010)"
-Interdialectalisme "Cataloccitan (FB)"
-Interrelació personal "Païses Cataloccitans (FB)"
-Independentisme "Cataloccitania Independenta (FB)"
2-Implementació d'un sistema de fòrums-web de debat com a marcs de relació en base a interessos comuns:
-Lèxic "Dialectes (FB)"
-Paremiologia "Comparam Proverbis (FB)"
-Humor "Galejadas (FB)"
-Fotografia del territori "Fotografia (FB)"
-Música "Musica e Cançon (FB)"
-Convocatòries culturals i polítiques "Païses Cataloccitans (FB)"
-Conversa "Convèrsa Cataloccitana (FB-1/11/2010)"
TEMPORALITAT:
-Creació de totes les eines-web: 5,5 anys (08/2010-03/2016), sent obligatòria la consolidació de la pàgina anterior (fòrum o web) prèviament a abordar l'endegament de la següent.
-Dinamització: indefinida.
-Avaluació: 6 anys (08/2016).

≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠,



≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠≠,

Comentaris rebuts a facebook:


Joan Miquel Touron
Joan Miquel Touron No has pas mai llegit les guerres de Cadells i Nyerros , l'odi que els tenen als occitans fa por ! els occitans durant desenes d'anys van ser els nostres pitjors enemics , huguenots i proptestants !
 
 
Manel Fantassin Sirvent
Manel Fantassin Sirvent sí, i també hem tingut guerres civils entre catalans, però aquí no es tracta d'història sinó de pensar en les aliances i els bons veïnats que necessitarem. I és obvi que les aliances i els bons veïnats poden ser més fàcils on hi ha intercomprensió i interessos comuns (al nord de les Corberes) que no pas entre gents de mentalitats molt allunyades de la nostra i amb interessos contraposats als nostres (a l'oest dels Monegros).

dilluns, de gener 25, 2016

Aimi viure dins lo quartièr de la Sagrada Familha perque malgrat que viatgi pas pòdi gaudir dins la carrièra d'un ambient cosmopolita. Ièr un òme de Besièrs i èra tanben perque creguèt que i auriá de toristas franceses a qui poiriá demandar ajuda. La grua municipala li aviá retirat la veitura e poguèt pas lo recuperar perque la siá carta visa foncionava pas. Anèt al Consulat e los foncionaris li permetèron de telefonar lo sieu banc sens poder resòlvre lo problèma, e telefonar a la siá familha mas trobèt pas degun. Ditz que pensa far una denóncia a la Presidéncia de la Republica contra lo Consulat perque lo daissèt fin finala dins la carrièra sens li donar cap de solucion. Li ai donat qualques conselhs per ensajar de passar la nuèch. Me ditz: “quin astre que vos parletz francés, lo mieu problèma es qu'ieu parli pas ni anglés ni espanhòl”. Li respondi qu'a pas cap de problèma perque el es de Besièrs e lo dialècte de Barcelona es fòrça semblable al de Besièrs, "doncas se vos parlatz en Besierenc tot lo mond a Barcelona vos comprendrà". Après d’un moment de confusion me ditz “vos fasètz referéncia al Lengadocian? Ieu soi de Besièrs mas parli pas lengadocian perque çò mai normal es de lo parlar pas”. Li ai respondut: "E ben, a Barcelona ço normal dels barceloneses es de parlar barcelonés coma ço normal dels gironins es de parlar gironin. S'a Besièrs es pas normal parlar besierenc avètz força de problèmas".

dijous, de gener 14, 2016

Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 48%

Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 48%
Article publicat a Llibertat.cat el 14/01/2016
http://www.llibertat.cat/2016/01/vostes-tenen-un-problema-i-aquest-problema-es-diu-48-33653

-----------------------------------
Jo crec que l’anomenat “punt fluix” del Procés: “que els de l’opció independentista no hem arribat al 50% dels suports electorals”, requerirà de molts estudis en un futur llunyà. Dic “llunyà” perquè se suposa que ara no és gaire adequat de continuar donant-li voltes, atès que toca anar per feina en un sprint de 18 mesos. Tanmateix, no és pas un tema que hagi passat a segon terme: en parlem nosaltres per justificar les nostres limitacions i sobretot en parlen els espanyolistes per recriminar-nos que una minoria volem endegar un procés que la majoria no accepta.

En aquestes condicions, és força difícil curar ferides intestines i deixar de banda sospites sobre els interessos que han generat un problema previsible. Cada vegada que apareix l’argument del 48% hem de callar i fer veure que només sentim com plou? Com és de creïble l’argument que el 27-S una llista electoral“plebiscitària pura”, és a dir, sense polítics (només amb personalitats catalanes reconegudes del mon de les arts i la cultura), hauria sumat encara menys perquè l’atractiu principal era Artur Mas?

Jo no conec ningú que dubti de l’èxit potencial que hauria suposat una llista unitària, una sola llista que hagués representat el “Sí nítid” a la independència. Per què no hi va haver llista unitària? Pels espanyols? Doncs no, precisament va ser per imposició dels suposadament més interessats en un Sí (tot i que la meva intuïció ho atribueix a Artur Mas en persona). I això com s’entén? Jo crec que degut a interessos més personals que patriòtics. El resultat era el previsible: una campanya electoral que en comptes de debatre entre “Independència Sí / Independència No” se centraria en “La independència és una excusa per salvar el cul als presumptes corruptes que s’amaguen a la vostra llista? / No, no és veritat això que dius”.

Allò previsible es va complir: uns debats on en comptes de negar la independència, els partits unionistes parlaven de corrupció. I tots coneixem electors partidaris de la independència que no van votar pas Junts Pel Sí i que tampoc no van votarCUP (“perquè tothom sap que la CUP, malgrat la seva propaganda anti-Mas, el primer que farà serà investir Mas com President”). Si afegim els desconfiats aquells altres que haurien votat de forma referendària si no s’hagués avortat la proposta d’una llista unitària (sense polítics), com voleu que no haguéssim depassat de llarg el 51%?

Com deia la CUP, hauria estat molt lleig no proclamar la DUI havent superat el 50%, entre altres raons perquè una percepció de reconeixement internacional hauria estat inevitable, alhora que l’espanyolisme difícilment s’hauria salvat d’una greu crisi d’autoestima. En aquest sentit, la diferència entre el 48% i el 51% és tan, però tan, però tan fonamental... que aquelles decisions que amb molta probabilitat ens han furtat un resultat històric determinant, així com els interessos que les han influït, tard o d’hora haurien passar pel judici de la Història.

I aquí poso fi a les meves reflexions post-electorals, perquè ara cal anar per feina: no sols en el cos a cos de la lluita d’alliberament, sinó també vigilant que determinats interessos, sempre amagats dins del bàndol suposadament republicà, no tornin a donar munició al bàndol monàrquic. Cal incorporar aquests pròxims 18 mesos al llistat de Glòries Catalanes i a la Història de les Revolucions Populars del mon modern.


divendres, de gener 08, 2016

DE LA PERCEPCIÓ DE LA CUP A LA DE CDC

DE LA PERCEPCIÓ DE LA CUP A LA DE CDC

Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme el 08 de gener de 2016
http://diarigran.cat/2016/01/de-la-percepcio-de-la-cup-a-la-de-cdc/

FANTASSIN  MANEL.   Hi ha veus dins l’independentisme que valoro per damunt d’altres, molt més aquelles amb qui vaig coincidir als anys vuitantes que no pas d’alguns nous independentistes que potser sols han envernissat el seu autonomisme per defensar-se d’anys de corrupció conxorxada amb Espanya. Una de les opinions valuoses per a mi és la del Joan Ridaura; del seu comentari d’avui m’ha quedat al pensament un paràgraf que m’està fent rumiar des de fa hores. Diu: “…sembla que ho hem oblidat però del que es tracta no és pas d’una investidura d’un President de la Generalitat autònoma. Ara estem parlant de, tots plegats, enfrontar-nos a l’Estat espanyol i tots els seus poders i aliats per a construir la República Catalana. I per anar a aquest combat cal saber molt bé qui tens al teu costat i de qui te’n pots refiar i de qui no…”.
Crec que les raons del Joan per fer aquestes reflexions tenen molt a veure amb l’estratègia que ha menat ERC durant tot l’any passat, un cop fou sotmesa al xantatge convergent. Sense deixar de donar-li la raó a l’amic Ridaura, he de dir que el motiu del meu article no és pas demanar eleccions sinó un altre; el meu objectiu només és parlar sobre la diferència radical entre les cosmovisions de la CUP i de CDC, diferència que, al contrari del que podeu pensar, no té res a veure amb l’eix Esquerra-Dreta sinó amb el culte a la personalitat. Direu que no pot ser, perquè tenim la tendència a mirar-nos el melic i ens pensem que la interpretació de la realitat és una sola, però no, no és així.
Us posaré l’exemple d’aquest titular:  “algunes persones i/o interessos estan dinamitant el Procés des de dins”. No tothom el descodificarà de la mateixa manera. Pels fans d’Artur Mas, els quals identifiquen la seva persona amb el Procés, qui dinamita l’independentisme és qui no l’investeix com President, mentre que pels qui no li tenen cap confiança (majoritàriament per tres factors: 1-per haver traït la Consulta substituint-la amb un procés participatiu, 2-per haver impossibilitat la candidatura unitària en rebutjar una llista sense polítics que contaminaria –com així va succeir- el debat independentista amb el tema de la corrupció, provocant la pèrdua del Plebiscit, i 3-per haver condicionat la convocatòria electoral a una posició subordinada d’ERC dins d’una llista única), qui dinamita el Procés és el mateix President en Funcions, per condicionar-lo a la seva presidència.
També ahir, al Facebook, vaig veure com es difonia la idea que, “si la tria” de les persones més adequades per determinats càrrecs institucionals implicava posar Artur Mas en un paper diferent del de guia suprem, això suposaria “l’aniquilació política de President”. Sí,  ja sabem que el mon actual permet que la ximpleria d’un ximple es difongui massivament. Xarxes socials i medis de comunicació interessats han multiplicat exageracions anecdòtiques (tant d’individus pertanyents als sector que demanava un President de consens, com dels que havien segrestat el Procés amb l’objectiu de regenerar estructures sospitoses de corrupció). Malauradament, no és gaire fàcil conèixer les magnituds d’un fenomen social fins que no es fan estudis independents, i això requereix que passin uns anys. Quan això succeeixi, estic segur que l’any 2015 haurà estat molt llaminer per a dedicar-li tesis històriques, sociològiques i fins de psicologia social. Es més, quan els dirigents d’ERC es decideixin a parlar de l’Artur Mas probablement es generarà la mateixa incredulitat que ha provocat en part de l’opinió pública el cas Pujol.
A l’espera del necessari pas del temps que cal per fer estudis amb perspectiva, em crida l’atenció les estigmatitzacions que he escoltat en relació als votants de la CUP. Tant de bo que poguessin haver tants independentistes que es reconeguessin anticapitalistes , però no crec que tal proporció siguin probable a Catalunya (per molt que des dels canals de transmissió de la cosmovisió convergent ens bombardegin amb la imatge d’una gernació de més de tres-cents mil okupes antisistema, tipus Can Vies). Fins que no es facin els estudis sociològics, només puc fer-me’n una idea de qui són, quants són i com són per la gent que conec, i la gent que conec que ha votat CUP han estat, en la seva gran majoria, anteriors votants d’ERC indignats amb l’Artur Mas. D’altres votants, ex-partidaris d’Iniciativa o d’altres formacions d’esquerres, no n’he conegut, perquè aquells amb qui vaig parlar rebutjaven votar CUP, atès que, segons ells, “…el primer que farà la CUP serà investir President l’Artur Mas…”.
Soc conscient que la gran majoria d’aquests vots “prestats” tornaran ara a ERC. Potser també en pot haver alguns dels que haurien volgut la investidura de Mas i no comprenen formes de decisió assembleàries que impliquen assumir el criteri majoritari. D’altres, alguns fins i tot poden ser representants polítics, no són capaços de defensar aquelles decisions diferents de la pròpia que han resultats majoritàries. I també n’hi ha que s’hauran cregut les intoxicacions en forma de rumors sobre camarilles que prenen decisions al marge de l’assemblea. En resposta a aquella advertència que ens fa el Joan Ridaura al primer paràgraf d’aquest article (“…cal saber molt bé qui tens al teu costat i de qui te’n pots refiar i de qui no…”), tant la majoria de vots prestats a la CUP com els necessàriament pocs (per radicals) de perfil estrictament cupàire tenen en comú la mateixa visió de la realitat: interpreten que la persona que no és patriòticament de fiar és, en concret, la contrària de qui pensen els convergents. En canvi, com veiem, la percepció Republicana està en un interessat mode off, i finalment la cosmovisió JxS no existeix.
Hi ha solució? No pas pel problema òptic: la Història ens diu que el relat dominant acabarà sent el del grup dominant. Sota el principi-excusa de que “no es pot excloure ningú” es consolidarà el principi de “l’exigència d’acatament” en contra del principi del “consens”. En canvi, el problema polític, com molt bé diu el Joan Ridaura, està bé que es dirimeixi electoralment. Tinc la sensació de que l’única manera d’evitar noves eleccions seria que el President en funciona donés una pas al costat sota amenaça de l’ANC de presentar-se a eleccions directament com ANC (frustrant els interessos electorals de CDC i d’ERC), però per fer això l’Assemblea hauria de canviar els seus estatuts, i a més, els seus membres no haurien d’estar vinculat a convergents i republicans, ni l’ambient polític hauria d’estar tant fanatitzat en el sentit que Mas és el Procés. Sigui com sigui, amb aquest article només vull ressaltar un fenomen que, digui el que digui la Història, segurament acabarà mereixent algun estudi interessant: la coexistència a Catalunya de dues visions de la realitat diametralment oposades durant aquell 2015 en relació a la figura d’Artur Mas.
Fantassin
.

dijous, de desembre 31, 2015

Fa un any el Procés estava encallat perquè no es convocaria cap Plebiscit si prèviament no s'estipulava que Mas seria Presidenciable en una llista unitària on ERC tingués un rol Subordinat. Ara el procés està encallat perquè la cup no vol votar Mas i aquest no té el seny patriòtic de permetre proposar un altre presidenciable. SEMBLA MENTIDA QUE, un cop detectada la dificultat (sigui aquesta per les causes que sigui), no s'imposi la lògica! Tant fàcil com seria esquivar la dificultat per tal d'aconseguir un Bé Major!
Em recorda una festa popular que s'havia de fer al poble on feia vacances, una festa a l'aire lliure que tenia el nom de l'indret on es feia: quan era a punt de començar, es fa fotre a ploure amb ganes. Les reaccions van ser 1-esperar a començar quan parés de ploure (la qual cosa era poc probable que passés) o 2-suspendre la festa fins l'altra setmana (passada la festa major, quan la majoria dels grups tampoc podrien venir per problemes d'agenda). La solució fàcil per esquivar el problema hauria estat fer-la dins d'un local tancat disponible a l'altre punta del poble, però els organitzadors ho rebutjaven perquè el nou indret ja no coincidiria amb el nom de concert. En conclusió: no future.

dilluns, de desembre 28, 2015

1515 partidaris d'anar a la independència amb valentia i claredat (sense autonomistes dubtosos com Mas), contra uns altres 1515 que creuen que la clarificació de que Mas quedi com un covard o com un traïdor serà el motor definitiu de la independència; són dues estratègies lícites per un mateix objectiu. Tanmateix, quines possibilitats havia d'aquest empat perfecte? Ja veureu que a partir d'ara passarem del hooliganisme convergent a la conspiranoia (...que si els tentacles del Mas, que si el CNI, que si l'ISIS..., i fins i tot al Canal Historia acabarem veient un documental preguntant-se quins interessos i quines raons van tenir els extraterrestres per induir telepàticament els votants). !!!!

dijous, de desembre 24, 2015

El "purs" (catars) no volen que mani el diable, però l'església oficial s'ha apropiat de l'amor i el paratge sobiranistes, i els seguidors de l'aspirant, fanatitzats per la Fe en el massies, somnien convertir Sabadell el 27D en el Prat dels Cremats. La Massacre no sols afecta els purs sinó també els sospitosos ("ja triarem després quins eren dels nostres"). Mentrestant, el bon rei Oriol dorm, i qui sap si quan es desvetlli també serà víctima de la croada...

dissabte, de desembre 19, 2015

Aquell 27-S que podria haver estat triomfal i reconegut internacionalment...

Aquell 27-S que podria haver estat triomfal i reconegut internacionalment...
Article publicat el 15/12/2015 a  Llibertat.cat
http://www.llibertat.cat/2015/12/aquell-27-s-que-podria-haver-estat-triomfal-i-reconegut-internacionalment...-33393

Els espanyols diuen “lo que pudo haber sido y no fué”; nosaltres podríem parlar d’aquell “triomf que ens van furtar el 27-S”.
Havíem acumulat forces fins que el 9-N de l’any anterior entràvem de ple en la definitiva clarificació independentista que d’entrada ens era favorable. Quan el President Artur Mas va trair la unitat independentista, fent-se enrere en la Consulta sobiranista i substituint-la per una llei de Processos participatius pescada de l’anterior Tripartit, ens vam enfonsar en una greu aturada del Procés causada per la desconfiança envers la voluntat real del president de desobeir la legalitat espanyola, que seria allò que marcaria la diferència entre exercir la sobirania o gestionar indefinidament una autonomia caracteritzada per la verbalització eterna de la seva voluntat d’independitzar-se.
Després de la confusió inicial, la CUP van donar suport a l’organització d’aquella activitat; l’ANC també però exigint eleccions plebiscitàries en 3 mesos; ERC finalment hi va col·laborar; però la clarificació independentista va iniciar-se abandonant ICV el procés sobiranista. El mateix dia 9, Artur Mas va declarar que intentaria –ara sí- una consulta definitiva, legal, vinculant i pactada amb el govern espanyol, però si no pogués ser possible es faria en forma d’eleccions autonòmiques anticipades. ERC s’hi va oposar i exigia, per contra, un govern de concentració després d’aquestes eleccions i la proclamació unilateral de la independència (fet que implicaria “delicte de rebelió”, penat de 15 a 25 anys pels instigadors).
El debat acabà amb una proposta per part del President, consistent en una candidatura unitària que, en guanyar, hauria d’aconseguir la independència després de 18 mesos d’un govern autonòmic, presidit per Mas, que es dediqués a construir “estructures d’Estat”. No hi cabien altres consideracions, com per exemple què passaria si no ens deixessin crear cap d’aquestes estructures d’Estat; era “o caixa o faixa” perquè només el President té potestat per convocar eleccions anticipades. Unes eleccions que el mateix President mantindria a l’aire fins que no s’acceptessin les seves condicions; fou llavors quan l’incipient ciberhooliganisme començà a acusar ERC de tenir el Procés paralitzat per impedir que Mas convoqués el pseudo-plebiscit.
Durant la primera meitat de 2015 ens van estar arribant rumors des d’ERC i des de la CUP que les enquestes feien molt probable un triomf del Plebiscit. Les possibilitats de superar el 50% implicaven un potencial d’autèntica revolució i de reconeixement internacional. Jo crec que es va acollonir tothom davant d’aquesta possibilitat, especialment les forces espanyoles, però també aquells que es veurien obligats a fer una DUI l’endemà mateix (perquè superant el 50% hauria quedat molt lleig no fer-ho). Les propostes d’ERC i de la CUP de fer un Plebiscit “net”, sense polítics, sense formar govern, simplement per saltar-nos la prohibició espanyola i, un cop fet, convocar –llavors sí- les eleccions legislatives, foren rebutjades pel President impedint d’aquesta manera no sols una candidatura unitària del Sí, sinó també la possibilitat d’acumular prou forces per superar el 50%.
Aquestes eleccions, que haurien pogut confrontar favorables i detractors de la independència, van quedar condemnades a caracteritzar-se per una campanya electoral centrada en les acusacions de corrupció que afectaven diversos membres i formacions participants de la llista del Sí per la independència. Moltíssima gent tampoc no va votar la CUP (“perquè aquests de la CUP el primer que faran serà investir Artur Mas”). Guanyada la majoria parlamentària però perdut el Plebiscit no es podia fer una DUI. Junts pel Sí no en volia ni sentir a parlar fins passats els 18 mesos i el ciberhooliganisme s’activà novament culpant la CUP per que no es feia immediatament una Declaració d’Independència.
Fins aquí la percepció des del meu entorn relacional, caracteritzat per coincidir nous i vells amics en el treball independentista de base, raó per la qual, tot i que donem suport a uns o altres partits, no en som militants estrictes, i per això no tenim informació directa sobre molts dels esdeveniments que he esmentat. Segurament és per aquesta perspectiva que allí on tots plegats parlen de negociació nosaltres sols hem percebut “tacticisme i cap voluntat de negociar seriosament a l’espera de veure com afavoreix a convergents i/o a republicans la correlació de forces resultant de les eleccions espanyoles amb vistes a unes eleccions on ERC ja no estaria condicionada”.
Ara que la “llum i taquígrafs” s’ha canviat per la “discreció”, i mentre aquell anterior linxament en vers els Republicans que ara s’ha magnificat contra la CUP està mantenint tothom ben distret, pensem que la història haurà de jutjar per quines raons i a quins interessos haurà servit que ara estiguem gestionant el decebedor 47,8% del Plebiscit en comptes del triomf, percebut internacionalment, d’una “candidatura unitària i efímera, sense polítics” –sense cap ni un- i centrada en el concepte de la independència, en comptes d’en la corrupció, que hauria servit només per fer el referèndum que Espanya ens negava i que s’hauria dissolt tot seguit per a convocar novament eleccions, aquest cop per a triar els polítics que haurien d’executar el resultat del triomf plebiscitari.

divendres, de desembre 04, 2015

Jo no crec que el David Fernandez tingui cap postura definida, crec que l'únic que va fer fou usar el seu ascendent mediàtic per introduir la possibilitat que l'assemblea pugui decidir allò que vulgui decidir. M'explicaré: l'assemblea és sobirana: pot decidir que no vol Mas, després pot fer un debat com el de l'altre dia que contempla les condicions de totes les opcions, i finalment, en funció del compliment d'aquestes condicions pot decidir qualsevol cosa, des de mantenir el no a Mas fins tot el contrari (a diferència dels capitostos dels partits normals que han de trair les bases o, pel contrari, obeir-les cegament, l'Assemblea no necessita matenir monolíticament la postura de l'anterior assemblea perquè Ella mateixa és Sobirana). Ara bé, quan et passes tres mesos dient que una cosa No passarà, estàs posant esculls a la mateixa assemblea. Per això en David, exterioritzant que "és possible el canvi" ha ajudat a desbloquejar la possibilitat que l'assemblea pugui decidir, Lliurement, el mateix que ha vingut dient fins ara o potser tot el contrari, en funció de la seva valoració de les circumstàncies.

dijous, de desembre 03, 2015

si meitat tragèdia i meitat comèdia és una tragi-comèdia, a la vista dels diaris d'avui haurem de fer el titular dient: "tragi-miracle: la CUP s'enfonça i cau en la més absoluta marginalitat guanyant un diputat"

dimecres, de desembre 02, 2015


Avui ja he escoltar tres 'politòlegs' coincidint que "la veritable negociació comença ara perquè fins al moment només ha hagut una presentació de les respectives posicions, forces i obstinacions". Doncs jo em mantinc en la juguesca que la negociació real no començarà fins després de les eleccions espanyoles. Per què? 1-Si el resultat és bo per CDC aquesta pot dedicar una legislatura completa a refundar Convergència (i fotent la culpa a la CUP). 2-En canvi, si és bo per ERC, ja no podrà tornar a fer com quan feia xantatge a tots els Catalans i No convocava eleccions si els Republicans no passaven per l'adreçador (i fotia la culpa a ERC de no poder convocar-les), perquè aquest cop ja no depenen d'ell i hauràn de ser al març tant Sí com Sí, fent President l'Oriol Junqueras. 3-A més, també és possible que els diputats catalans facin falta a Madrid i hi puguin haver contraprestacions a canvi. Per tant: 4-dissenteixo d'aquesta opinió que avui comença a emergir sobre que "la veritable negociació comença avui" i em reafirmo en que la veritable negociació començarà el 6 de gener i acabarà el 9 in extremis en funció dels resultats espanyols. De fet,, no podia ser d'altra manera: un procés popular segrestat pels polítics post-autonomistes que tenen necessitats de tapar connivències anticatalanes amb el PP i casos de presumpta corruptela, era un Procés que tenia MOLTS números de ser segrestat pel tacticisme d'aquests darrers manipulant fàcilment la innocència dels Catalans que s'emmirallen dipositant les seves esperances en la Fe en vers un líder masiànic ��

dilluns, de novembre 30, 2015

...i com s'explica que un DEBAT EN EL QUAL l'orientació majoritària (823 vots) ha estat la lògica de mantenir el veto a Mas, però que en paral·lel, i sense trencadissa interna, ha emergit una posició possibilista, amb 434 vots favorables, que acceptaria Mas, a més d'emplaçar la CUP a seguir negociant i no ser mai el primer d'aixercar-se de la taula, ÉS ENGEGAR-HO TOT A FER PUNYETES??? Si s'ha ningunejat la CUP ha estat perquè no hi ha interès de negociar seriosament fins veure què passa a les eleccions espanyoles. Atès que ara Artur Mas ja no pot tornar a amenaçar de "o amb mi o no convoco eleccions" perquè si no hi ha acord seran sí o sí, i les guanyarà ERC, continuo mantenint la predicció (des del 1 d'octubre) que en Mas acceptarà negociar seriosament després de Nadal i que haurà acord el 9 de gener. En tot cas, per si m'equivoco, desitjo que el seu Déu li guardi la salut, perquè si li passés alguna cosa, segons la lògica hooligan, seria ABSOLUTAMENT IMPOSSIBLE fer mai la independència.
I malgrat tot, la CUP es mou
¿Podem veure en positiu el posicionament de la CUP? Sí. El que ha decidit aquest diumenge és que la posició majoritària (823 vots), com suposo que no podia ser d’una altra manera, és mantenir el veto a Mas. Però en paral·lel, i sense trencadissa interna, ha emergit una posició possibilista, amb 434 vots favorables, que acceptaria Mas. A més, la CUP s’emplaça a seguir negociant. Els negociadors cupaires han sortit de Manresa amb més marge. Si no aconsegueixen variar la posició de JxSí, negociar un vot a Mas ja figura entre les seves atribucions. Es comencen a moure. No està tan malament.

Si anem de Manresa a París, el que sí que està malament és que, aprofitant la por generada pels atemptats, es prohibeixin manifestacions per la Cimera del Clima. Està malament perquè fa massa evident un perillós salt sense solució de continuïtat: de la por al terror a la por a la llibertat.

I per què JuntsxSí no s'ha mogut? Jo ho vinc dient des del 27-S, i continua oberta la juguesca: "La investidura es produirà el 9 DE GENER perquè JuntsxSí no té cap intenció de negociar seriosament fins que s'hagi constituït el Parlament Espanyol". De moment tot és més masisme que independentisme, amb arguments tronats sobre la inevitabilitat del 4rt. de la llista de Juts, i que "...no pot haver independència sense Mas..." però ja hem vist els arguments electorals de Democràcia i Llibertat, i del resultat de les eleccions espanyoles dependrà que ERC es pogués presentar sola, sense reeditar JxS, a unes hipotètiques noves eleccions catalanes.


http://www.naciodigital.cat/noticia/99004/cup/retreu/junts/si/no/mogut/des/27-s