dijous, de desembre 02, 2010

L’ètica en la gestió dels préstecs electorals

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:

http://blocgran.cat/?p=3999

L’ètica en la gestió dels préstecs electorals

 desembre 2, 2010 |  Fantassin Manel |

La primera “baixa emocional”, després de les eleccions, ha estat el meu amic convergent-independentista, que s’havia cregut allò de demostrar primer que els espanyols no ens volen donar el Concert Econòmic per tal de justificar després el pas cap al Dret a Decidir.
.
Quan ha sentit, ni més ni menys que el mateix Felip Puig dient que, atès que el Concert sols el poden tenir els vasconavarresos, començarem a partir del 2012 a demanar poder pagar com els alemanys (ho recordareu perquè ja se’n va parlar quan l’Estatut; consisteix a no quedar per sota del rànquing després d’haver contribuït en proporcions raonables) el meu amic s’ha decebut d’allò més!
.
Al mateix temps, l’Oriol Pujol Ferrusola declarava per ràdio que CiU és conscient d’haver rebut un préstec important de vots socialistes i que, en conseqüència, l’havien de gestionar amb responsabilitat. Amb això ja queda clar quin valor comparatiu té, doncs, el préstec que també han rebut de vots independentistes! A més, quina mena de responsabilitat és aquesta suposada responsabilitat consistent en menystenir: 1-el reclam electoral per qual se suposa que t’han votat, 2-la necessitat imperiosa de la nació i 3-el pensament independentista que ja ha esdevingut el de la mitjana de la base social convergent?
.
És clar, l’amistat ens impedeix fer escarni al company –i menys en aquest estat de xoc emocional- amb els típics “ja t’ho havíem advertit!”
Ell ens demana per què no ens deprimim, també nosaltres, per la salvatge davallada numèrica de la representació independentista al Parlament (i especialment després d’un Tripartit que l’ha fet créixer fins col·locar-lo al centre de l’espectre social català)?
Doncs perquè som d’una altra pasta! L’anàlisi materialista de la realitat ens fa més lliures i, per tant, més generosos en el patriotisme de debó, que és aquell que no s’atura encara que perilli el cotxe oficial.
.
Escolteu, si feu l’esforç de no creure les fantasies post-electorals sobre percentatges (que pretenen fer-nos empassar creixements allí on en realitat hi ha hagut menys vots que abans) i si us fixeu en els vots militants i coherents (explícitament independentistes i de Països Catalans) captats d’un en un (perquè aquesta és la base indispensable) veureu un altre tipus de préstec, més ètic: veureu el sacrifici patriòtic (ni que sigui amb pinces al nas) de l’independentisme revolucionari, ajudant a corregir l’anomalia (que tant de mal ens ha fet) històrica al centre-dreta del sistema nacional de partits, amb l’elecció d’un Joan Laporta que facilitarà el canvi (o la clarificació), dins d’aquest espai de centre-dreta, amb l’exemple i amb la denúncia de l’autonomisme vergonyant.
.
Estic parlant, doncs, de préstecs puntuals (perquè la propera vegada ja tindrem la CUP i ja no caldrà fer vot útil) però, en concret, d’un préstec de vot ètic, basat en el reconeixement dels mutus sacrificis, és a dir, del patriotisme i de la confiança que, qui ha merescut ser dipositari del préstec, no ens ha de trair. Aquesta és la ratlla veritable que separa la gent que és de fiar …dels altres.
.
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana |  11 comentaris »

11 respostes

  1. Juli Palou diu:
    desembre 2, 2010 a les 1:38 am
    Fantassin has reblat el clau i ben reblat.
    Que sàpiga Solidaritat Catalana per la independència que el nostre vot era, com molt be dius tu, un préstec. Davant de la confusió i amb el suport del PSAN molts de nosaltres varem deixar a l’urna el vot per SI.
    SI a les properes eleccions decideixen presentar-se a Mataró rebran un NO.
    La CUP, que ja te representació, ha sabut allunyar-se en aquestes el últim mercadeig del vot independentista sabent que el camí cap a la independència és llarg però ferm.
  2. Fantassin Manel diu:
    desembre 2, 2010 a les 1:55 am
    Molt ben dit, Juli, però en tot cas hi havia elements en la candidatura que ens van permetre fer-los confiança (ni que fos amb la pinça al nas), i això està a anys llum de res semblant a la traïdoria convergent.
  3. Ondigeta diu:
    desembre 2, 2010 a les 1:44 pm
    CiU 62 escons.
    No hase farta dessir nada más.
  4. Fantassin Manel diu:
    desembre 2, 2010 a les 2:01 pm
    Home, si. Bé que hem estat criticant aquests anys de tripartit per la política que feien (independentment de si la tenien més o menys llarga, de si tenien més diputats o de si els havien guanyat per unes promeses o per unes altres). Les valoracions es fan a partir del compliment de les promeses electorals i de moment ja comencem a trencar la paraula donada, o sigui que malament rai!
  5. Piano, piano diu:
    desembre 2, 2010 a les 2:55 pm
    L’independentisme ha crescut a causa del Tripartit, no gràcies al Tripartit… però sembla que hi ha gent que encara no ho acaba d’entendre (Ridaos, i companyia). Per això l’independentisme, de facto, no ha patit cap davallada al Parlament, hi ha molts convergents que són independentistes. Començant per un tal Artur Mas.
    Ves que no siguin aquests, els independentistes convergents, els que a última hora ens acabin treient les castanyes del foc, perquè si ha de ser amb els xirucaires passarells de RCat i ERC, estem arreglats.
  6. Fantassin Manel diu:
    desembre 2, 2010 a les 3:34 pm
    Tant de bo! Ja signava jo ara mateix si ho fessin els convergents.
    Millor dit, hauria de ser la seva obligació
    atès que el convergent independentista ja ha deixat de ser una rara avis,
    tot el contrari, ara és en Duran la rara avis,
    perquè el catalanista mig que forma la base electoral convergent ja és independentista. Per això dic que hauria de ser la seva obligació.
    Malauradament no jugem a veure quin espanyolista ha estat votat per més independentistes.
    Tot el contrari, ens queixem que els líders no sols no impulsen la independència que el país necessita
    sinó que tampoc no satisfan les necessitats independentistes dels seus electors i, pitjor encara,
    incompleixen la paraula donada (això és molt lleig)
    quan han demanat el vot a canvi d’impulsar el Concert Econòmic
    i l’endemà d’haver estat votats ja se’n retracten.
  7. Josep R. diu:
    desembre 2, 2010 a les 9:53 pm
    Malgrat que sóc escèptic en el que pugui fer CIU per apropar-nos a la plena sobirania, reconec que Artur Mas, que ha dit que es partidari de la independència, té força suficient com per augmentar el nivell de conflicte amb Espanya i per tant de separació de l’Estat espanyol. Espero que ho aconsegueixi. CIU necessita també un marge prudencial de temps per començar a valorar la seva acció.
  8. Fantassin Manel diu:
    desembre 2, 2010 a les 10:15 pm
    Que té força no ho dubto. L’escepticisme el tinc com tu i per tant del que dubto és de l’interès. Ja ho anirem veient!
  9. Josep R. diu:
    desembre 2, 2010 a les 11:14 pm
    L’interès, també l’haurem de jutjar. Jo no vaig fer confiança a CIU perquè no me’ls crec, però cal esperar a veure que fan abans de prejutjar-ho, perquè de coses en poden fer moltes atès que no hem d’oblidar que una immensa majoria dels catalans sí que els va donar suport.
  10. Fantassin Manel diu:
    desembre 3, 2010 a les 10:14 am
    Si, però si comencen demanant-nos el vot amb l’esquer que exigiran el Concert Econòmic
    i no s’esperen ni 48 hores, després de la votació, per declarar que no demanaran el Concert Econòmic
    (perquè volen tornar a provar allò de l’Estatut sobre el pagament a l’estil alemany, amb aportacions que no suposin baixar del rànking)
    no es pot dir que comencin amb gaire bon peu…
  11. Josep R. diu:
    desembre 3, 2010 a les 7:47 pm
    Efectivament, Manel. No hi ha bons indicis, a més a més, en els seus moviments interns, els sobiranistes de CIU no es caracteritzen per la seva capacitat de crítica, d’organització, pressió, mobilització i discurs, són mers apèndixs d’un projecte de govern. Una altra qüestió és si CIU treballarà per neutralitzar el moviment popular de consultes o l’afavorirà des del govern.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)