Virkhensita, que me quede como estoy!

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=3915

Virkhensita, que me quede como estoy!

 novembre 25, 2010 |  Fantassin Manel |

La diferència entre dreta i Esquerra no és pas una confrontació d’ideologies monolítiques, perquè el concepte de “dreta” ha estat sempre reactiu, és a dir, limitat a la reacció front els invents polítics amb els quals “una colla d’il·luminats intenten, de tant en tant, transformar la normalitat” social, econòmica o ecològica de cada país.

Per aquesta raó era tan difícil definir com “esquerra” governs conservadors comunistes, com el polonès, front els sindicalistes de Solidarnosc, que volien  una transformació capitalista  de la societat. És en el context de les conjuntures poc habituals que hem vist democristians i liberals d’esquerres i també socialistes i comunistes de dreta.

No ens ha d’estranyar la resistència dels polítics de dreta a fer passos decisius vers la independència, que seria una transformació, un canvi, una revolució, un daltabaix …una greu intranquil·litat per “no saber si potser acabarem perdent diners en el procés”.

És per això que la “política realista” evita fer canvis fins i tot en el llenguatge. Les paraules les carrega el diable i alguns mots poden encendre el populatxo. Fixeu-vos a l’entrevista de La Vanguardia com en Mas no solament “redunda” en l’objectiu conservador i compatible amb l’”status quo” espanyol, de “millorar” l’economia en sis o vuit anys, sinó que també  evita referències clares als drets nacionals i a l’àmbit nacional. Fins i tot quan es refereix als “idiomes estrangers” que sap parlar, no considera estranger l’Espanyol, però si el francès, amb la qual cosa remarca l’àmbit estatal espanyol al diferenciar la Catalunya del Nord de la nostra cosmovisió nacional.

En resum: dreta és conservació, que és oposició a les transformacions i, en conseqüència, resistència a la independència de Catalunya en un moment que la necessitem com l’aigua que bevem.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

.

Etiquetes Política catalana |  9 comentaris »

9 respostes

1. Indigeta diu:
   novembre 25, 2010 a les 11:57 am
   Demà m’afeitaras!.
   La “esquerra” mai ha sigut motor d’emancipació de cap nació, sempre ha sigut el lliberalisme…sense adjectius ni afegitons com “neo”.
   La “esquerra” és “internacionalista” i partidaria del “centralisme democràstic (sic)”
   La “esquerra” és hereva del jacobinisme.
2. Eliseu diu:
   novembre 25, 2010 a les 12:38 pm
   En Plà va fer fortuna amb la frase aquella de:
   el que més s’asembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres
   en franco per anomenar la seva dictadura deia que era una democràcia orgànica
   parafresant en Plà podriem dir que allò que més s’asembla a la democràcia orgànica és el centralisme democràtic
   Tot i què molts cops estic bastant d’acord amb el que dius, avui no hi estic gens, doncs la resistencia no ja a l’independència sino a qualsevol reconeixement nacional i cultural de Catalunya se la repartixen i la comparteixen tant les dretes com les esquerres espanyoles
   i tant les que son domiciliades a fora com les que son domiciliades dins de Catalunya
   segons Marx, l’única clase revolucionaria eren les dretes (això si sempre en benefici seu)
3. Fantassin Manel diu:
   novembre 25, 2010 a les 5:17 pm
   D’acord amb tu, Eliseu. Però fixa’t que elimino les complicacions dels termes “dreta” i “esquerra” argumentant que responen a “tàctiques” més que no pas a grans paradigmes
   (dic que els comunistes polonesos ningú els qualificava de “esquerra” ni a “solidaritat” de dreta. El mateix anarquisme ha oscilat des de postures col·lectivistes fins al liberalisme més ianqui en funció de qui era l’enemic)
   de tal manera que “dreta” és solament resistència als canvis.
   .
   M’EXPLICO: No nego les característiques que té el terme a Europa (liberalisme, democràcia cristiana…), però no podem limitar-nos a definicions etnocèntriques.
   .
   Per tant crec més útil l’accepció que definició:
   “Es coneix com “dreta” el segment de l’espectre polític associat a qualsevol de les postures oposades a les posicions de transformació igualitarista de la societat”. Engloba per tant a corrents ideològiques molt diverses la separació de les quals depen d’allò que consideren prioritari (nacionalisme, tradicions, conservadurisme polític, ordre social, sistemes d’explotació dels recursos naturals…)”
   .
   Seria l’explicació per la qual la dreta catalana (CiU) ha rebutjat optar per la Independència.
4. Indigeta diu:
   novembre 25, 2010 a les 6:55 pm
   A- CiU, en qualsevo pais europeu del nostre entorn no seria la “dreta”, seria tot l’arc parlamentari.
   B- Que CiU ha “renunciat” a la independència de Catalunya, com a “mantra” interessat te un passe, però no te res a veure amb la realitat. El que diu CiU és que ara no hi ha majoria social suficient per la independència, però que cal treballar per aconseguir-la, i em sembla a mes de la veritat, lo més raonable.
   Voler saltar una paret quant tens moltissimes possibilitats d’estampar-te els morros al fer-ho em sembla una ximpleria. Val més assegurar el salt.
5. Fantassin manel diu:
   novembre 25, 2010 a les 7:21 pm
   Aquí t’he de donar la raó, m’he expressat fatal, no hauria d’haver dit “renunciat” perquè, efectivament, la renúncia explícita la fa en Duran, no en Mas. Jo hauria d’haver parlat de “resistències amb l’argument que no és el moment”.
   De tota manera, aquest “cal treballar per aconseguir-la”, que dius, jo no l’he sentit mai a CiU ni l’he llegit. Pot haver estat en boca d’algún dirigent de CiU però si està escrita en algun document oficial del partit (que m’estranyaria) t’agrairé que me la facis arribar.
6. Indigeta diu:
   novembre 26, 2010 a les 12:46 pm
   Potser és que no has sentit a parlar de les ressolucions del darrer Congres de CDC.
   Be, no m’extranyaria pas, perqué hi ha qui només s’interessa en CiU per fer-la servir com asse dels cops de les seues frustracions.
7. Fantassin Manel diu:
   novembre 26, 2010 a les 2:01 pm
   No em constava que a les Ressolucions del darrer Congrés de CDC (llàstima que no sigui CiU) es digui
   “que cal treballar per aconseguir la independència”.
   .
   T’asseguro que poques coses em farien més feliç, perquè hauràs vist com sempre situo l’assumpció oberta de la independència
   per part de la dreta
   com el pas més vital que requereix el nostre país.
   .
   Em podries fer arribar la ressenya?
8. Indigeta diu:
   novembre 26, 2010 a les 5:47 pm
   És pùblica i és a Internet company!.
9. Julius diu:
   novembre 26, 2010 a les 7:11 pm
   És fa difícil resumir en poques línees tots els arguments que heu posat a sobre d’aquest comentari.
   Qualsevol país normal te dretes i esquerres, entec com a dreta la que intenta conservar el sistema tal com està i esquerra la que espera que evolucioni i canvïi però quan es tracta d’una nació sense estat i que lluita per la seva independència l’acció ha de ser transversal (amb tots els límits que poguem posar a la transversalitat) això ja fa temps que és va definir com a Front Patriotic.