http://blocgran.cat/?p=3698
Associacions de Veïns i Front Patriòtic
novembre 11, 2010 | 
Fantassin Manel |
-“…però tu per què creus que en aquest barri obrer, on tothom és immigrant, no existeix una esquerra espanyola, tot és esquerra abertzale? És gràcies a ASK…”
.
Era l’any 1984 i el meu amic Gotzon, militant de l’organització assembleària de KAS per al moviment popular, m’estava intentant fer entendre que sense el nivell més proper a la població: les associacions de veïns (com a nexe entre el ciutadà i l’entorn immediat) i les altres entitats cíviques, no s’avança vers la independència.
.
-“…si es que incluso en los colectivos gitanos estamos, joder!” (llegir-ho amb accent basc!)
.
Quin era el problema a Catalunya? Que l’independentisme havia badat, centrant-se en algunes entitats però deixant el moviment veïnal en mans de l’esquerra espanyola.
Quin era el problema a Catalunya? Que l’independentisme havia badat, centrant-se en algunes entitats però deixant el moviment veïnal en mans de l’esquerra espanyola.
.
En plena construcció del MDT, i amb un Front Patriòtic en perspectiva a l’estil batasuno, els independentistes vam començar a posar el punt de mira en les associacions de veïns, però ja era tard, perquè la divisió esquerranista ens abocaria ràpidament al trencament i a la marginalitat, en favor del regionalisme centrista republicà que en fagocitaria les restes.
En plena construcció del MDT, i amb un Front Patriòtic en perspectiva a l’estil batasuno, els independentistes vam començar a posar el punt de mira en les associacions de veïns, però ja era tard, perquè la divisió esquerranista ens abocaria ràpidament al trencament i a la marginalitat, en favor del regionalisme centrista republicà que en fagocitaria les restes.
.
Aquell moment dolorós, d’enfrontament caïnita i de trencament, que va convertir en foc d’encenalls la cosa organitzativa, va anihilar també una tàctica molt soviètica dels moviments d’alliberament basada en “l’exemple”: aquells que són reconeguts per la gent com a més pròxims, més íntegres, més sacrificats, més compromesos en les reivindicacions més properes, al BARRI, a l’AMPA de l’escola, en el voluntariat social…. no pot ser que siguin identificats com espanyolistes, o socioconvergents o carques… han de ser coneguts, reconeguts i valorats com independentistes del front patriòtic..
Aquest plantejament fou caricaturitzat, contraposat a “suposats valors joves i liberals” amb estètica de tribu urbana (les vinyetes de còmic que hi ha damunt i al costat d’aquest text).
.
Aquests records m’han vingut al cap, fa un parell de dies, parlant amb un cristià d’origen àrab sirià, però que ha viscut a Palestina i al Líban, i que m’explica com som de rucs a la Unió Europea i als USA per difondre i per creure’ns una visió estèril (en tant que no serveix per resoldre el problema, perquè és falsa) sobre la realitat de les que denominem “organitzacions terroristes” que governen algunes d’aquelles regions. Diu que les imaginem formades per descerebrats religiosos i que, en conseqüència, pensem que tota la població que els vota també ho deuen ser, però que és TOT EL CONTRARI, es tracta de líders veïnals (diu que especialment dels rams de la construcció, el gas i l’electricitat!) que ocupen el temps en tasques voluntàries de tipus social i cívic, i que la població els ho reconeix.
.
A Catalunya han passat més de vint anys del que us deia al principi.
Aquests records m’han vingut al cap, fa un parell de dies, parlant amb un cristià d’origen àrab sirià, però que ha viscut a Palestina i al Líban, i que m’explica com som de rucs a la Unió Europea i als USA per difondre i per creure’ns una visió estèril (en tant que no serveix per resoldre el problema, perquè és falsa) sobre la realitat de les que denominem “organitzacions terroristes” que governen algunes d’aquelles regions. Diu que les imaginem formades per descerebrats religiosos i que, en conseqüència, pensem que tota la població que els vota també ho deuen ser, però que és TOT EL CONTRARI, es tracta de líders veïnals (diu que especialment dels rams de la construcció, el gas i l’electricitat!) que ocupen el temps en tasques voluntàries de tipus social i cívic, i que la població els ho reconeix.
.A Catalunya han passat més de vint anys del que us deia al principi.
.
Per una banda els votants catanyols socialistes s’han vist en situació de víctimes, perquè trencada la percepció segregacionista que tenien de la Generalitat, ells, que eren d’origen espanyol, han estat ridiculitzats i maltractats, com a catalans, per part d’Espanya, tal com ho han estat les propostes de reforma de l’autogovern que liderava (degut al pacte amb ERC) una generalitat socialista comandada per un president andalús .
.
Per l’altra banda, l’electorat convergent, abans encotillat en l’autocomplaença, degut a la propaganda pujolista, ha pogut deixar de reprimir moltes expressions independentistes.
Per l’altra banda, l’electorat convergent, abans encotillat en l’autocomplaença, degut a la propaganda pujolista, ha pogut deixar de reprimir moltes expressions independentistes.
.
D’un electorat i de l’altre ha emanat bona part de la reacció independentista front l’agressió espanyola, la qual reacció, mancada de correspondència per part dels representants polítics, s’ha expressat a través de les entitats sobiranistes i les consultes populars …definides per Josep Guia com ” un Front Patriòtic a la pràctica “..
Encara conservem, però, alguns dels dèficits de fa un quart de segle, entre d’altres que:
Encara conservem, però, alguns dels dèficits de fa un quart de segle, entre d’altres que:
1-aquells líders més reconeguts en l’entorn veïnal no són pas independentistes, i que 2-els independentistes tornem a estar convençuts que som gairebé majoria electoral, perquè ho diuen els diaris, però quan individualment, preguntem en el nostre entorn de treball o veïnal, ens adonem que els únics independentistes som un mateix i la parella. On es fica tota la massa sobiranista els dies de cada dia?
.
Sabrem, aquesta vegada, estendre l’independentisme per tots els barris, per tal de crear la base que ha de garantir-nos la victòria, per damunt de ghettos, àmbits urbans, industrials o rurals …o continuarem refiant de la inhibició electoral de la majoria silenciosa catanyola?
.
.
.
.
.
.
.
.
novembre 11, 2010 a les 4:27 pm
novembre 11, 2010 a les 5:55 pm
Però no és un nombre de lectors diferent de l’habitual, són els 200 de sempre.
novembre 11, 2010 a les 6:50 pm
novembre 11, 2010 a les 6:58 pm
Quan els “rojiyos” van tenir repressentació municipal van desactivar les associacions veinals i ara, parlo de Mataró, són el tercer braç de la política municipalista.
Però continuem avançant amb el Front Patriòtic sense pretendre treure la vena a velles mòmies sinó amb reivindicacions populars (on la AAVV també si afegeix) però que tenen més contacte amb la realitat.
novembre 11, 2010 a les 7:06 pm
Senyal que és una molt bona proposta és que ara comença expontàneament a portar-se a la pràctica.
Potser no la vas saber llegir o la vas llegir amb ulls sectaris.
novembre 11, 2010 a les 11:24 pm
novembre 11, 2010 a les 11:36 pm
novembre 12, 2010 a les 1:35 pm
Varis fragments dels que esmentes els vaig fer jo mateix. Degut a que en aquella època
(a diferència de maoïstes i gent tèrbola)
jo era prosoviètic
(i ho continuo sent, encara que ara estic a l’òrbita de les CUP),
em vaig basar per escriure-ho estrictament en documents soviètics, no pas en testimonis de Jehovà.
.
La unió soviètica havia convertit en ciència la relació amb els estats postindependentistes del tercer mon basant-se en l’estructura de països centreeuropeus com Polònia, Txèquia, Alemanya de l’Est i Hongria, afegit a aportacions dels líders indepedentistes d’aquestes nacions tercermundistes obertaments prosoviètiques.
.
Si has llegit el meu article, els comentaris que em fa l’amic sirià sobre els líders veïnals de Hamàs i hezbolah recorden aquests aspectes. No són testimonis de jeovah, si que fan treball social i no, no són la madre teresa sinó que se’ls considera terroristes.
.
Més encara, en el meu entorn els patriotes inserits al barri, reconegut per la tasca social i veïnal, gens marginals, gens irregulars, gens malfeiners …resulta que van amb piercings i rastes, es foten la canya i el canutet, i quan no estan lluitant contra el forat de l’Ave segurament es munten una bona orgia.
.
Precisament per això el veïnat els valora, perquè es preocupen pels problemes del barri, al marge de l’estètica.
No podria ser d’altra manera: són joves i aquesta és l’estètica jove actual, però a diferència dels que passen de tot, aquests lluiten per l’entorn i la gent els valora.
.
No és cert que per ser autèntic calgui ser malfeiner i pòtul, perquè llavors ni no sols no són líders revolucionaris, sinó que el poble al rebutjar-los a ells rebutgen la seva etiqueta si és que van d’independentistes.
Ara bé, és improbable, perquè la gent que passa de tot, difícilment té una etiqueta de res compromès.
.
La CUP no fa aliances amb burgesia nacional com tampoc no ho feia el Front Patriòtic. El Front Patriòtic, i la CUP, i totes les experiències revolucinàries, segueixen l’esquema de classe, que vol dir que la classe més revolucionària i compromesa LIDERA la resta de les classes populars. El partit comunista ETA seguia el mateix concepte de Front Patriòtic soviètic: liderar la resta de les classes populars i ser reconegut per aquestes com a dirigent. Això no és pactar amb la burgesia nacional, sinó que la classe obrera lideri la resta de les classes populars.
.
Una cosa molt diferent és que, al nostre pais en concret, una entente d’esquerranistes, infiltrats i personatges amb ambicions personals, manipuli la teoria marxista aprofitant que un auditori inexperimentat, per tumbar un procés similar al batasuno.
novembre 12, 2010 a les 3:37 pm
novembre 12, 2010 a les 4:44 pm
Precisament la diferència està en el debat i en la idenietat del lloc. Per exemple:
.
En aquella assemblea jo vaig estar discutint amb gent que en aquell moment que em va tatxar de burgès (típic niñato que tracta de burgesa una frase de Lenin),
i jo els vaig plantificar als morros documents d’Herri Batasuna (i de KAS) i publicacions de la URSS escrita Exactament en els mateixos termes de la ponència. I aquests companys llavors van canviar radicalment de postura.
.
Per cert, jo no vaig ser el redactor de la ponència, però la ponència fou debatuda prèviament i jo hi vaig introduir algun paràgraf i unes quantes esmenes, derivades d’un escrit que vaig publicar a El LLamp (en dues entregues) sota el títol “Contrapoder Popular”. Pots buscar-lo, suposo (perquè el Llamp devia treure com a molt un centenar de números en tota la seva història).
.
Tens raó en això de la vida irregular d’alguna gent, però això no treu que conceptualment el text és correcte i que pot servir d’autocrítica vers molts de nosaltres mateixos (jo tampoc no sóc un sant). Precisament quan vaig entrar en l’Associació de Veïns hi havia un tipus molt rar,que deia ser independentista, i que era la causa que els veïns consideressin els independentistes una colla de pòtuls. I en aquella època jo duia les grenyes fins les espatlles, però la percepció de l’independentis va canviar arrel de l’exemple de compromís i bon rotlle.
.
En tot cas, sobre això que diu del revisionisme històric:
no sé si vas adonar-te que el tema es va partir pel mig.
Potser per la teva gent això de considerar que l’exemple i el compromís són un tema de testimonis de Jeovah és una veritat acrítica i immutable,
però per la meva gent és precisament tot el contrari: és paraula de lenin (qualificada de xovinista per illetrats) desmuntada per interessos foscos i
(que l’autocrítica no falli)=> afavorit per errors nostres, perquè calia més temps i més debat.
La història s’escriu a posteriori, ja veurem si recollirà la visió de Sendero Luminoso,o ambdós, o l’altra…
.
novembre 12, 2010 a les 7:49 pm
novembre 12, 2010 a les 8:25 pm
novembre 13, 2010 a les 1:12 am
novembre 14, 2010 a les 10:09 am