El botiguer de Chinatown i les autonòmiques de novembre 2010

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=3875

El botiguer de Chinatown i les autonòmiques de novembre 2010

 novembre 18, 2010 |  Fantassin Manel |

El botiguer xinès, dibuixat en blanc i negre pels raigs catòdics,  va mirar, amb expressió d’incredulitat, aquest policia inexpert i barbamec que l’acusava de fomentar la màfia cada vegada que es deixava extorquir. Li va respondre amb una lliçó de fatalisme realista:

-Escolti, jove -va evitar el mot “agent” per demostrar el poc respecte que li mereixia la ingenuïtat del policia- l’extorsió està en el capítol de les despeses inevitables. Els guanys els compto a partir d’aquesta xifra, però si no faig calaix no tinc guanys, perdo el negoci i passo d’empresari a peó o a aturat.

Molt sovint aquest realisme burgès és el mateix cordill que usa l’amo per lligar-nos curt. És per això mateix que les revoltes són sovint cosa dels que no tenen gaire a perdre.

En conseqüència, no és casual que l’independentisme hagi estat, fins fa poc, patrimoni de l’esquerra i que el gran problema pel nostre alliberament nacional fos, precisament, la resistència de CiU a declarar-se independentista.

Afortunadament, a les properes eleccions es plantarà la llavor del canvi amb l’arribada d’independentistes de centre-dreta (en mig de candidatures transversals)  al parlament regional.

No cregueu, però, que serà fàcil la normalització del sistema català de partits, perquè el procés de confluència d’uns i altres vers una CiU sobiranista, sofrirà tensions, amb les corresponents clarificacions, i també conxorxes -tan brutes com sigui possible dissimular, per part de tots els poders fàctics de l’estat (no sols els espanyolistes). Així és de lesiu (per a molts petits interessos “de guany a partir de les despeses inevitables d’extorsió) aquest episodi vital de la nostra història.

Ho comento als amics i coneguts convergents, que em tracten d’exagerat, il·lusionats com  estan pel que sembla un camí de roses dat i beneït: en Mas liderant la nostra comunitat autònoma vers…

-…vers què?

No s’atreveixen a dir el mot innominable perquè tampoc no se l’acaben de creure. Però el desitgen de tot cor, atès que dia si-dia també ens fem un tip de proclamar que ara tota Independència. Però és l’hora de la “Política Real” i veig que fan un esforç sobrehumà, simulant to de convicció, per convèncer-me que la manera és a través del Concert Econòmic.

Ja no aconsegueixo que aquells que fins ahir eren patriotes arrauxadament crítics amb el Tripartit, s’atreveixin a especular amb cap escenari que pugui acabar en la Sobirania.

-Ni tan sols imaginant una majoria absoluta de CiU amb suport d’Esquerra i de Solidaritat, sent tots els altres ridículament marginals?

 [...silenci, mirades extraviades, intents de fugir d'estudi...]

De seguida tornem a la política realista:

-”…Esquerra ha posat la condició del Referèndum, que nosaltres rebutgem perquè si el fem i perdem és pitjor per Catalunya…, Caldria suport de tots els catalanistes i sabem que la principal força catalanista, el PSC, no  vol ni sentir parlar de Referèndum…, d’aquí a dos anys manarà el PP a Espanya i  caldrà assegurar-nos que no ens escanyi més…”

-Ara ho entenc ! -salto cridant mentre baixo del núvol. -Ara entenc per què no heu anat aquest cop a Cal Notari ! Fa quatre anys no era previsible cap escenari de pacte amb el PP, i ara si que hi és …pel bé de la pàtria…

Mentalment veig com van fonent-se les imatges dels meus amics amb la del xinès de cinema negre que, amb ulls fatalistes, li explica resignació al poli idealista com funciona el mon real: “l’extorsio no pesa tant perquè es paga entre tots, però la seguretat que té el botiguer de fer calaix depèn de tolerar certes “despeses inevitables”.

En fi, esborreu la meva juguesca de la porra sobre el resultat de les eleccions, perquè si temia la sociovergència, veig que la política realista ens pot abocar a opcions molt pitjors.

Etiquetes Política catalana |  3 comentaris »

3 respostes

1. Indigeta diu:
   novembre 18, 2010 a les 11:03 am
   Em quedo amb el fina. El pitjor de tot, per alguns “patriotes” seria la majoria absoluta de CiU.
   Us imagineu la frustració de fotre a can pistraus els mantres de la “sociovergència” i dels pactes amb el PP?…quina frustració!!.
   Però d’altres farem tot el possible perque aquesta majoria absoluta arribi, perqué pensem que és exactament el que li convè a Catalunya.
2. Fantassin Manel diu:
   novembre 18, 2010 a les 11:34 am
   Ho he dit com si fos un cantautor dels anys seixanta, insinuant…
   però potser hauria de ser més clar:
   la cantinella dels pactes amb el PP pot sonar a mantra, si, però l’aritmètica parlamentària també son faves comptades i llavors …on són els límits morals?
   Si hi hagués voluntat d’independència estarien clars. Però si l’objectiu és conservar les engrunes que queden després de l’espoli…
   En fi, ja en parlarem! Si no arriba la majoria absoluta potser encara et sorprendràs!
3. Indigeta diu:
   novembre 19, 2010 a les 11:58 am
   No, si precisament votarè a CiU per no haver de tornar a sorprendrem de res!!.