NOU EIX INDEPENDENTISTA
març 25, 2011 | Fantassin Manel |
L’olla de grills que escenifica el BIPARTIT no seria tan ridícula si hagués esperat unes quantes setmanes més a evidenciar-se, per allò dels 100 dies…! Ja va fer prou lleig la reculada sobre el Concert Econòmic de l’endemà de les eleccions, però hauríem d’haver previst que aquest “desert legislatiu” (tanta pressa que tenien, els convergents, i després només veiem iniciatives amb la signatura de López Tena!) i que l’escàndol del currículum de la Molt Horable Vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, només seria la punta de l’iceberg. Encara que, en el fons, té gràcia que s’hagi manifestat el desori en el tema estrella de la proposta electoral: l’impost de successions.
.
Si al menys veiéssim resultats simbòlics! El senyor Rajoy ha aconseguit fer callar la “Brunete Mediática Anticatalana” per a preparar el futur suport convergent al govern PP. Així, doncs, en Mas “el desitjat” té poder: el poder de condicionar el seu suport a canvi que es permeti l’ús del català al Congrés dels Diputats Espanyol (com sabem, aquesta és la condició sine-qua-non que posa Europa per permetre l’ús del català al Parlament Europeu). Per què CiU no posa aquest preu al seu suport? Doncs perquè qui mou els fils de CiU no té cap interès pel català. De moment ja hem vist quins són els objectius: per una banda desmuntar els serveis públics per a poder compensar l’exoneració a les grans fortunes de contribuir al benestar de tots, eximint-los de l’impost de successions; per l’altra banda desactivar l’independentisme a partir de permetre que alguns catalans puguin beneficiar-se de les molles que els cauen del nostre espoli (Fainé, Rossell, Piqué, Lara, Duran Lleida, Godó…).
En aquest darrer objectiu en Duran és fonamental perquè aquest eix hispànic és conscient que el nou independentisme deriva de les iniciatives estatutàries de l’anterior Govern, en concret de la reacció catalana front els inevitables tics anticatalans dels espanyols sempre que decidim moure fitxa (Estatut, Papers de Salamanca, declaracions sobiranistes des de la Generalitat, etc.). Front l’Eix Catalanohispànic ja no serveixen els vells eixos. Els eixos sociològics no sempre coincideixen amb els eixos tàctics. Fixeu-vos com, a les darreres eleccions, la manc d’unitat en el centre-dreta independentista ha fet polaritzar el vot entre l’espanyolisme tronat del PP i el catalanisme espanyolautonòmic de CiU!
.
L’independentisme s’havia situat, durant els anys vuitanta, en l’eix tàctic que enfrontava els partits parlamentaris amb les posicions revolucionàries, perquè la “Realpolitik” s’oposava a la utopia. Però, després, aquests mateixos utòpics han acabat assimilats pel Sistema, a Catalunya i a la resta del mon. Ara, per a enfrontar-se a l’Eix Catalanohispànic (de Fainé, Rossell, Piqué, Lara, Duran Lleida, Godó i derivats), ja no serveixen, a nivell tàctic, els vells eixos: ni “dreta-esquerra”, ni “seriós-utòpic”, ni “pacífic-violent”, ni “espanyolista-catalanista” …ni tampoc “autonomista-sobiranista”, perquè hem vist prou bé, amb l’exemple parlamentari de CiU i d’ERC, què passa quan els nostres s’apoltronen !
.
Hem vist com el “Front Electoral” (RCAT, SI, ERC…) ha malbaratat els guanys d’un creixement espectacular de l’independentisme, creixement gestat en el compromís voluntari de milers de catalans treballant en actes de sobirania, al marge de les dietes parlamentàries, com les Consultes Sobiranistes i tot d’iniciatives difícilment intregrables, ni en la cosmovisió catalanyola ni en la letàrgia parlamentària. Per això la “unitat” no sols no vindrà d’unes eleccions, al contrari: vindrà de l’estructuració, des de la base, de les entitats que impulsen totes aquestes inicitives, com l’Assemblea de Catalunya, i sempre en el context del treball de camp en lluites engrescadores. El nou eix, per tant, s’ha de constituir -s’està constituint- en la dialèctica que oposa “parlamentaristes a activistes”.
.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana | 13 comentaris »
març 25, 2011 a les 1:21 am
març 25, 2011 a les 7:26 am
març 25, 2011 a les 8:04 am
març 25, 2011 a les 10:49 am
Per cert, que estic desitjant que arribi el dia de la votació al Parlament, de la Proposició de Llei de Declaració Unilateral de la Independència de Catalunya que va presentar ScI, per veure com queda marcat a foc, amb noms i cognoms, els diputats que passaran a la història per haver votat en contra dels drets nacionals de Catalunya!
març 25, 2011 a les 4:05 pm
març 25, 2011 a les 5:46 pm
març 25, 2011 a les 8:21 pm
CiU practicava l’estratègia que no bellugar-se gaire per no pifiar-la esperant recollir els vots de la gent que s’indignava amb els altres, però tot ha estat començar a pencar ja hem començat a sentir soroll, de tota manera qui acostuma a sucar més del soroll i del ridícul dels parlamentaris és l’abstencionisme.
En canvi en les Consultes Sobiranistes i altres iniciatives populars no hi ha tan perill de corrupció ni de fer el ridícul.
març 25, 2011 a les 8:32 pm
No barrejaré l’impost de successions amb el de donacions. Podem discrepar sobre si hi ha o no relació entre el desmantellament dels serveis públics i el soroll ridícul que fan CiU i Unió respecte de l’impost de successions, però és obvi que afavoreix només les grans fortunes. També és obvi que fa lleig l’incompliment de la promesa electoral d’eliminar-lo, com fa lleig la topada entre CiU i Unió al respecte.
Ara bé, si és veritat que no hi ha un ral a la caixa (per culpa del Tripartit o de qui sigui) potser que en comptes de retallar prestacions s’abstinguin de retallar impostos a les grans fortunes.
Ah! Això dels Godó, Piqué, etc i la desactivació de l’independentisme! Donc si, és fonamental. Has de pensar que l’EIX CATANYOL està molt preocupat pels efectes en l’economia espanyola de la deriva independentista catalana. I més preocupats encara que CiU s’hi vegi abocada també.
I tens raó, en les baralles entre independentistes n’hi ha prou per acabar amb l’independentisme. Tens raó i la meva tesi és que la causa està en la poltrona parlamentària, perquè mentre estaven pencant a peu de carrer en les consultes sobiranistes tot rutllava. Per tant, per evitar més embolics d’aquests cal potenciar l’activisme i evitar focus de corrupcions i de ridículs com les aspiracions parlamentàries.
març 25, 2011 a les 9:28 pm
El camí passa per ampliar, estructurar i publicitar la llista de personalitats que integren aquesta llista :
http://www.barcelonadecideix.cat/noticia/2518/barcelona-decideix-continua-sumant-suports
No hi haurà un ( el ) partit polític independentista. Es la forta, sostinguda, aclaparadora pressió social la que obligarà els partits a fer el pas.
Salutacions
març 26, 2011 a les 8:56 am
març 26, 2011 a les 12:14 pm
març 26, 2011 a les 12:47 pm
març 26, 2011 a les 12:57 pm