http://blocgran.cat/?p=5086
Hereu no, però Trias encara menys!
març 17, 2011 | 
Fantassin Manel |
Vaig amb un dit embenat i em costa teclejar, raó per la qual avui em limitaré a explicar un parell d’anècdotes recents, sobre posicions barcelonines que he detectat, en relació a les properes eleccions municipals. Malgrat els esforços del pujolisme per fer-nos creure que això era Disneylàndia, la veritat és que sempre hem estat una societat molt diversa, molt contradictòria, prou convulsa i amb tendències a fanatismes molt diversos. En el cas electoral que ens ocupa, sovint us he comentat com conec molta gent, al poble, que sempre ha alternat el vot a CiU (a les autonòmiques) amb el vot PSC (a les espanyoles). I a les municipals, en funció del candidat. Precisament vaig anomenar el meu bloc “Reflexions d’en Fantassin a Barcelona” per a facilitar-me la digestió de molts dels costums que m’he trobat quan he vingut a viure a ciutat. Sembla que cinquanta quilòmetres siguin poca cosa, però els mateixos costums electorals que he esmentat són impensables a l’àrea metropolitana; d’entrada, a la meva comarca podies trobar-te fàcilment batlles socialistes molt més catalanistes que alcaldes o alcaldables convergents, alguns dels quals reciclats d’èpoques predemocràtiques. Però déu n’hi do les contradiccions que hi ha pel cap i casal! Prou que ho vaig veure quan els merders del MDT i prou que ho he vist després! Fins i tot en mig dels merders sectaris desencadenats al sí de les mateixes candidatures que s’havien creat com a reacció als sectarismes anteriors..
D’entrada, ja tinc mig guanyada una juguesca: un amic “Reagrupat” proclamava -com si fos la Scarlett O’hara- que mai més tornaríem -els catalans- a cegar-nos en fantasies electorals improbables, que només han comportat reduir als mínims la representació independentista. Jo em jugava un beure que “les Municipals de Barcelona acabarien també amb candidatures independentistes-centristes enfrontades, tot i l’evidència que són faves comptades i el nombre de vots no dona per gaires optimismes”. Sembla ser que quan aquest amic m’ho deia, ell ja sabia que hi havia converses entre ERC-SCI-RCAT i que havia bones expectatives al respecte …però al final al guanyat l’estupidesa. També aquests dies estic fent propaganda de les CUP entre antics votants d’ICV, però en aquesta tasca ja ni m’apropo als indepes centristes, perquè és obvi que no tenen res a veure els uns amb els altres, al menys en el meu entorn. I menys que ningú, un company de Solidaritat, grandíssim admirador de López Tena, que sempre ha estat contrari a Laporta (ja li va costar votar a les autonòmiques per aquesta raó) i que anteriorment era profundament convergent. Però fa uns dies aquest se’m va acostar per dir-me que no pensava votar Solidaritat. En preguntar-li el perquè em va respondre que tenia por que en Santiago Espot afavorís que Trias fos alcalde. Hi vaig estar rumiant fins que l’endemà el vaig buscar perquè m’ho aclarís. M’havia estranyat molt perquè sé que aquest company no pot veure l’Hereu ni en pintura. Llavors m’ho va explicar: resulta que treballa sovint en serveis municipals pagats a través d’entitats d’aquestes que formen l’entramat clientelista dels dos partits majoritaris, i algunes experiències que ha tingut, quan ha treballat per alguna de “l’entorn convergent” on va estar molt mal pagat i en pèssimes condicions laborals, el fan témer que un Trias vencedor el perjudiqui a nivell de feina i de sou.
.
No us penseu que és l’única anècdota d’aquest dies en la perspectiva de les properes municipals. Un veí que vota PP, que sempre es queixava de les olors de curry dels seus veïns pakistanesos, m’explicava que una de les raons de la irritació que sentia era induïda per la convicció que els immigrants gaudeixen d’ajuts socials de dret (s’havia cregut els comentaris populistes sobre uns suposada discriminació positiva per part dels poders públics que els facilitava queviures, vivenda, facilitats per obertura de negocis, exempció d’impostos i nó-se-quantes coses més). Quan va saber les greus dificultats econòmiques de la família va decidir ajudar-los (diu que malgrat el rebuig que sentia, mogut per les seves conviccions cristianes i per pietat en vers els nens de la família). A més, va saber que els pares portaven anys aquí, fins parlaven català, eren persones amb estudis, molt qualificades, i la manca de papers segurament no seria cap escull insalvable. Els va tranquil·litzar donant-los expectatives que, en tant que immigrants, tindrien dret a tot d’ajuts, i els va acompanyar personalment per totes les instàncies d’ajut a les persones. Va acabar xocat i indignat després de saber que ni havia ni mai hi havia hagut tals ajudes. Després que la família ha estat desnonada i la situació a arribat a nivells de deteriorament indecents, aquest veí, que sempre havia votat PP, se sent enganyat i està molt enfadat. S’ha dedicat a reunir exemples d’us populista de mentides sobre els suposats ajuts als immigrants i diu que aquestes esquitxen tot l’arc parlamentari llevat d’ICV, per tant a partir d’ara ha esdevingut votant d’Iniciativa.
.
La darrera anècdota és del cambrer d’un bar on desdejuno sovint. M’ha escoltat com explico als amics les preferències per Hereu de l’antic-convergent, anti-Hereu, anti-laporta i actual-SCI, i la transmutació d’un dels pocs votants del PP que s’ha adonat de les mentides que s’empassen. Aquest cambrer ha reaccionat amb un riure indissimulat i, tot emocionat, ha vingut a dir-nos que ell també ha escoltat un cas molt curiós: un matrimoni que són clients de l’establiment des de fa anys ja van intentar convèncer-lo va anys que votés CiU amb arguments absolutament fanàtics contra el PSC. Un parell d’anys més tard li deien que votés CiU perquè no hi ha res pitjor que el PSC. En les següents eleccions tots dos estaven indignadíssims amb els socialistes, s’havien fet d’ICV i aquest cop van aconseguir el seu vot. La següent ocasió era ERC la única opció possible i van arribar a enfadar-se amb ell perquè els va dir que se sentia molt espanyol i no ho podia fer. En els següents comicis li van dir que ERC eren uns grans traïdors i calia votar en Laporta, i ara -just el dia abans- li havien estat dient que CiU és la millor opció. Remata el relat el cambrer dient-nos que “…a la pròxima tornaran a dir-me que voti PSC…” i deixant en l’aire una reflexió: “… no se n’adona, aquesta parella, que estan repetint una vegada i una altra uns posicionaments alhora fanàtics i ridículs?…” Per la meva banda jo comento que vivim en un mite grec com aquell que es passava la vida pujant la roca a la muntanya, i el meu amic alemany sentencia: “…això només passa a Catalunya, a veure si us espavileu!…”.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana | 
5 comentaris »
5 comentaris »
març 17, 2011 a les 12:56 am
http://blocgran.cat/?page_id=5100
març 17, 2011 a les 9:20 am
març 17, 2011 a les 5:46 pm
març 18, 2011 a les 12:19 am
Cordialment,
Andreu
març 18, 2011 a les 8:05 am