dijous, d’octubre 28, 2010

CATANYOLS

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=3539


CATANYOLS

 octubre 27, 2010 |  Fantassin Manel |

marca_españaDeien ahir, el ministre del govern regional catalunyès, en  Josep Huguet i el top cuiner Ferran Adrià,que la cuina catalana està adquirint un gran renom mundial. Això si que és “més del mateix” de l’antic pujolisme autocomplaent! Al menys els darrers anys s’ha explicitat la catalanofòbia, la qual cosa ens ha permès reaccionar, perquè  és més revolucionària (la veritat sempre ho és) que no pas viure emmirallats en fantasies.  De fet, només cal buscar al google “Catalan chef Ferran Adrià” i veurem que només obté vuit-mil entrades, a anys llum del terme “Spanish chef Ferran Adrià”, que n’obté setanta mil. A més, no ens enganyem, si Espanya usa en Ferran Adrià com ambaixador culinari d’Espanya és perquè el seu nom no s’associa a la catalanitat, sinó a l’espanyolitat. Exactament igual que qualsevol altre èxit català.
.
Assaig de regla general: “mentre no tinguem estat propi qualsevol triomf català ha de ser considerat un atracamentsofert pels catalans a mans d’Espanya atès que sempre (fins que no siguem un estat independent) serà percebut internacionalment com un triomf espanyol (o, com a màxim, “espanyol rar” )“.
.
gasolAquest exemple és una més de les obvietats que els nostres polítics acostumen a obviar i fins emmascarar. Es normal, perquè una part de la seva feina consisteix en no tirar pedres dins el seu plat. Però, per desgràcia per ells, i gràcies a l’esforç dels catalans més sacrificats, al final s’acaba evidenciant la realitat i tant els polítics catalanyols com els símbols mediàtics (patums, cuiners, esportistes d’elit…) catanyols queden davant la història com allò que són: espanyols.
.
Que entri claror per la finestra, benvingudes siguin totes les evidències que ens permeten contrastar la nostra realitat amb allò que hauria de ser normal!: ahir mateix se sabia que el PNB ha inclòs, en el seu acord amb Zapatero, ni més ni menys que set milions d’euros per a Navarra; es tracta d’un exemple de patriotisme i de coherència nacionalista a anys llum de cap negociació amb Espanya que li hagi vist jo a CiU (sempre tan tolerant amb la concepció patrimonial que el PP té de les nostres comarques meridionals, de Castelló a Alacant), d’acord amb la lògica regionalista ecspanyola dels convergents. Per descomptat que la Union del Pueblo Navarro ha advertit els nacionalistes bascs de com poden ser de contraproduent les seves ingerències, i òbviament també, al PNV se la repampinfla l’opinió dels “blavers” secessionistes, perquè allò que al final obté rèdits és demostrar la coherència nacional.  Lògicament els socialistes navarresos han celebrat les inversions i, com és també lògic, pocs arguments tenen els navarresos del carrer per rebutjar-les.
.
duran_lleidaAssaig de regla general: “qualsevol política catalana en clau regional (ja sigui per excés de prudència o per manca de coherència), acaba esdevenint política espanyola, atès que esdevé, en la pràctica, una cessió de part del territori a l’enemic i una pèrdua del reconeixement nacional d’aquests territoris“.
.
Desenganyem-nos, mentre no tinguem un estat propi o mentre no actuem amb coherència nacional (és a dir, com si tinguéssim ja l’estat propi, que vol dir, saltant-nos olímpicament la legalitat espanyola) només serem reconeguts com espanyols, potser una forma friki d’espanyols, però espanyols. En tot cas, no n’hi ha prou amb la coherència personal, perquè ni jo ni tu tenim la rellevància que pot tenir el Ferran Adrià o el Duran Lleida,sinó que cal deixar clar el nostre rebuig a l’apropiació espanyola dels nostres èxits i de la nostra política, posant a parir els col·laboracionistes que ho possibiliten.
.
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana |  4 comentaris »

4 respostes

  1. Guillem Genovart i Bonnín diu:
    octubre 28, 2010 a les 12:49 am
    Es molt complicada la bona relació de Catalunya amb l’estat espanyol, i de cada dia pot enpitjorar. Si els aconteixaments de cada vegada son més significatius, això vol dir que com vagi passant el temps aquets seràn més i més traumàtics. Seria convenient que el resultat de les eleccions del 28-N fossin lo suficient clarificadors i que tengues que ser l’estat espanyol de reconeixà publiquement que el tema li ha fuït de les mans.
  2. Fantassin Manel diu:
    octubre 28, 2010 a les 2:09 am
    Però si el resultat de les eleccions entrona una colla de polítics desitjosos de riure les gràcies a Espanya (des del Mas al Conde de Godó) val la pena que comencin a veure que la societat catalana ja no es deixa robar tan fàcilment. Per exemple: No pot ser que uns professionals catalans aconsegueixin potenciar el prestigi d’Espanya (que, de dret hauria d’haver estat prestigi català) i que ens quedem tan panxos mirant-ho com idiotes sense -com a mínim- posar-los a parir.
  3. ^accvs diu:
    octubre 28, 2010 a les 1:29 pm
    Qualsevol pot signar per un partit o l’altre. El que no poden fer, perquè no ho aconsegueixen ni ho aconseguiran, és posar-nos a tots a mirar la CAMPANYA BRUTA DELS OPORTUNISTES CONTRA ELS SECTARIS, per que qui perd és Catalunya. Covards que diuen ser patriotes per no atrevir-se abandonar el vaixell de les mentides. Facin-li un favor als seus partits i sobretot a Catalunya, encara que potser sigui massa tarda. Deixin de mostrar el festival d’aquestes piranyas i marquin la diferència.
  4. Fantassin diu:
    octubre 28, 2010 a les 3:12 pm
    Per això la frontera hauria de ser clara:
    .
    -independentistes
    (d’àmbit territorial inassumble per ecpanya, és a dir, de Salses a Guardamar)
    -versus catanyols
    (regionalistes que es defineixen catalanistes, amb més o menys intensitat, però que la seva política regionalista és perfectament asimilable i assumible per ecspanya).
    .
    A partir d’aquesta clarificació el joc brut, derivat d’interesos personals, dins del camp indepe, només podria ser qualificat de “manca de patriotisme”.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)