"...En acomiadar-nos em deia, molt convençut i mirant-me fixament, amb aquells ulls que reflectien 65 anys de resistència, que està convençut que aquest novembre, al darrer moment, per patriotisme, la formació amb menys expectatives electorals, es retirarà de les eleccions per tal de no dividir el vot..."Ja veurem…!
.
.
22/10/2010-PATRIOTES (http://blocgran.cat/?p=3431)
PATRIOTES
octubre 21, 2010 | 
Fantassin Manel |
En Joan és com jo, un patriota de pedra picada originari del comunisme ecspanyol dels anys setanta, quan en el nostre entorn, ni tan sols havíem sentit parlar mai de l’existència de res anomenat independentisme català. És quinze anys més vell, per això en aquella època, quan jo era adolescent, ell ja portava moltes persecucions dels grisos a l’esquena..
Les nostres converses deriven, sovint, en la crítica a la traïdoria nacionalista en què cauen uns i altres, sempre per interessos econòmics individuals, en contraposició al patriotisme honrat i heroic dels que tenim poc a perdre. A diferència dels diversos projectes nacionals que hi havia arreu del mon fa un quart de segle, que es definien no sols per l’àmbit geogràfic sinó també pel color social, el nostre patriotisme era -i és- un tret de la personalitat, que ens agermana amb els que han caigut abans, en totes les lluites d’alliberament. Es per això que sempre acabem amb referències als “enfants de la patrie”, a la Gran Guerra Pàtria dels russos, al Frente Patriótico Manuel Rodríguez de Xile, al “Patria o Muerte, Venceremos!”… fins al F.R.A.P., perquè precisament ens havíem conegut com a simpatitzants del PCE(ML)..
Per això, quan vam descobrir l’independentisme català (no cregueu pas que era fàcil en aquella època i entorn) la lògica patriòtica ens hi va abocar, passant a discrepar dels federalistes i dels confederalistes espanyols, trencant amb ells i assumint l’objectiu de la revolució catalana (pintada amb certs trets tercermundistes de tipus castrista). Jo vaig entrar a militar als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i ell va confluir en l’MDT des del moviment ecologista..
Després ens vam enfadar, perquè quan va caure l’URSS ell es va decebre molt i va derivar al trotskisme, després a l’anarquisme… Jo llavors militava al PSAN, vaig continuar convençut de la utopia comunista, i vaig participar en el projecte de Front Patriòtic al qual ell s’hi va enfrontar des de plantejaments esquerranistes i marginals.
![puigcercos2[1]](http://blocgran.cat/wp-content/uploads/2010/10/puigcercos21.jpg "puigcercos2[1]")
.
Finalment va acabar a ERC. Al principi m’ho justificava amb arguments anarquistes i assemblearis, i posteriorment amb referències a la tradició liberal republicana i a “la lògica liberal de l’anarquisme en una societat capitalista”. En fi, qui de nosaltres pot presumir de no tenir cap contradicció?
.
Tanmateix, us equivocareu si penseu que aquestes etiquetes han estat gaire importants. Venien determinades pel paisatge polític català i han estat sols l’enquadrament inevitable. En canvi, la característica fonamental roman, i aquesta és el patriotisme. Passades tres dècades en Joan continua sent més patriota que nacionalista, més impulsiu que no pas conspirador en grans projectes polítics. És per això que va abandonar ERC durant el primer tripartit, i per això mateix s’ha fet un fan entussiasta d’en Carretero durant el darrer any..
L’anterior vegada que ens vam trobar estava molt embolicat tramitant-se la jubilació i no vam poder parlar gaire, però em va dir que tenia moltes esperances en una candidatura que ell anomenava “de Salvació Nacional” que hauria de ser la unió de tots els sobiranistes. En canvi, ahir m’explicava que s’havia tornat a decebre amb els embolics que l’havien fet fracassar,que “no pot haver regeneració amb interessos i capelletes”. Però també afirmava, amb convicció, que ell encara diferencia “entre herois i catamanyanes”, i que “només ens cal un líder amb pebrots, i llavors els patriotes sortirem el carrer a defensar la terra”. Suposo que alguns som de la pasta de no defallir!
.
Entre cafè i cafè, vam especular sobre els efectes de la duplicitat de candidatures, i de la Llei de Hondt, en el malbaratament de vots. També vam elogiar la publicitat constructiva que està fent elCercle Català de Negocis, cridant a votar malgrat la divisió, vam criticar com CiU enganya els catalans amb això del Concert Econòmic, vam coincidir en com ve de gust poder escoltar Som Ràdio malgrat el Català tan precari que usen, vam comentar el suport puntual del PSAN a Laporta a canvi de visualitzar pedagògicament el conjunt dels Països Catalans… En acomiadar-nos em deia, molt convençut i mirant-me fixament, amb aquells ulls que reflectien 65 anys de resistència, que està convençut que aquest novembre, al darrer moment, per patriotisme, la formació amb menys expectatives electorals, es retirarà de les eleccions per tal de no dividir el vot.
.
Ja veurem…!
.
.
Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
.
Fantassin Manel
.
.
Etiquetes Política catalana | 
6 comentaris »
6 comentaris »
octubre 21, 2010 a les 11:15 pm
octubre 22, 2010 a les 12:18 am
.
http://www.racocatala.cat/noticia/24354/carretero-nostres-metodes-camins-estils-no-son-mateixos-solidaritat
.
però ja n’he conegut uns quants
-gent del carrer, no pas militants (però la majoria dels votants són així)-
que fins i tot s’empipen que se’ls vol fer entendre un seguit de diferències que veuen més aviat perapunyetes.
.
Gent del carrer que són conscients que la divisió electoral d’uns polítics que volen el mateix, amb estratègies semblants però amb “mètodes, camins i estils que no exactament idèntics” fa una certa vergonya, pot dur més frustració i podria ser evitable.
octubre 22, 2010 a les 1:21 pm
octubre 22, 2010 a les 1:41 pm
octubre 24, 2010 a les 10:41 pm
octubre 30, 2010 a les 8:31 pm
I aquest son el meus sentiments. Jo desitjo a tothom que
pugui viure dignament. No soc ni d’esquerres ni de dretes. No m’agraden els enfrontaments ni tampoc soc una persona radical. No m’agrada el radicalis-me. Jo ara estic aprenent el català, per no poder abans. No tinc més que l casa dels meus pares. No vull cap riquesa. Sols viure amb dignitat. No vull que la nostra llengua
sigui malmesa, i si tinc que anar al carrer i fer manifestacions les penso fer. He estat a 10 mil. a Brussel·les. I a la Onu aquest any. Vull la nostra llibertat. Però no ho veig tan fàcil com molts van dient
mireu Quebec, un País com el Canadà democràtic. I porta ja temps i varies votacions. Jo amb els polítics que tenim tant del PSOE com el PP, ho veig tot més negra que la nit. I penso que neceesitem diners que hem de tirar endavant, no podem estar més temps així? I defensar la nostra llengua? I els nostres impostos? En sembla bé que
és pogui intentar demanar el Concert Econòmic, no fa falta tocar la Constiució el Trias Fargas és veu que va deixar un article? Que en aquell moment no teniem força com per demanar-lo. Habreu sentit com el Montilla ha declarat recentment que hi ha que retocar la Constitució?
Serà per algun motiu? Està molt clar que el PSC/PSOE i PP van junts? I en sembla bé, que mentres tant es treballin la independència ja que crec, que per assolir-la trigarem. Podeu veure com ara atacan la nostra llengua. I tot el que poden? I ens estan atacant constanment. Penso que els catalans ara haurian d’estar molt units. Uns que treballint la econòmia ja que la necessitem ja!! Penso que si estem units farem més que des units!!. He vist que teniu molta informació de fa molts anys, jo en gardo aquest bloc. La llegiré per saber. Però si que penso, que els temps passats, ja estan passats i tenim que pensar en un futur i que ens respectint. I que Catalunya torni a ser rica i plena per poder viure millor tots plegat. I espero que les persones
cada vegada més estiguin més unides, per poder assolir el
camí, el camí que ens van robar. Aquest camí tenin que tornar ha trobar-lo. Ja que esta molt clar no tenim res amb comú amb Espanya. Això està molt clar, els sentiments, son els sentiments, ningú pot estimar a la força. I ells no poden pretendre que estimem a la força.
I que tenim, que tenir ara una bona força política forta, persones preparades, que vulguin treballar de veritat per la nostra Nació. I que estiguin molt bé preparats políticament per poder defensar tot el que ens correspont. Com el Aeroport i el Port, ja que si no, no en sortirem mai. I saber treballar amb intel·ligència el nostre futur, finc que en mica en mica trobem aquest camí, que tan necessitem, la nostra llibertat. I que de fàcil no crec que sigui, amb aquest espanyolistes rancis, que encara viuen en una etapa pasada, no un futur. Jo només desitjo, que no triguem gaire, en trobar la nostra sortida amb tota intel·ligència i tota la fortalesa per estar dins de una Europa lliure.