Canvis al Doble Sistema Català de Partits

 Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:  
http://blocgran.cat/?p=3263  


Canvis al Doble Sistema Català de Partits

08/10/2010-Canvis al Doble Sistema Català de Partits (http://blocgran.cat/?p=3263) 

Canvis al Doble Sistema Català de Partits

 octubre 7, 2010 |  Fantassin Manel |

.

Com podeu veure, aquest quadre està incomplet. A veure si podeu ajudar-me a completar-lo, però no com una travessa, sinó de forma raonada. Fixeu-vos que el sistema hegemònic actual és el de baix, l’espanyol. Quan ho sigui el de dalt, l’independentista, voldrà dir que ja estarem a un pas de l’alliberament.

.

Ara bé, tampoc no ens enganyem pensant que ho tenim a tocar, perquè ja he sentit alguns radiopredicadors intentant confondre el personal, equiparant majories socials amb majories electorals. L’altre dia venia a dir, amb molt encert,  en Marc Arza, que és gràcies a la passivitat de la massa espanyolista a Catalunya (jo encara ho concretaria més: “és gràcies a la sevaactual abstenció a les eleccions autonòmiques”) que és possible bona part del nostre avenç. Podríem afegir també que gràcies al perfil baix de Montilla n’hi ha d’altres que encara tenen alguna cosa a pelar, perquè no han quedat fagocitats com li va passar a ERC en època de Pujol. O sigui, que aquestes eleccions i les futures encara poden donar sorpreses. Es per això que el quadre de dalt pot ajudar-nos a visualitzar l’evolució de sistema que ha de dur-nos a la independència.

.

L’any 2010 haurà estat important per la Doble Sistèmica Política Catalana, perquè haurà permès trobar inquilí (en Laporta)   al nínxol  centre-dreta del Sistema Sobiranista de Partits, i també perquè les CUP, malgrat no presentar-se encara a les autonòmiques, s’hauran consolidat també al nínxol de l’esquerra no centrista.

.

Ja sé que no haurem resolt encara el principal problema que sofrim: la manca de maduresa de CiU (hereva d’uns liderats molt propers als del PSC, basats en interessos econòmics espanyols més que en interesos nacionals catalans) que li ha impedit declarar-se sobiranista.

.

La conseqüència del problema convergent, en les properes eleccions, serà que els catalans  triarem, en un  81,8%,  partits que es reconeixen espanyols (que no neguen pas ser espanyols).  Tanmateix, estic convençut que l’okupació d’aquest nínxol (per part de CSI i potser d’altres) és un  pas endavant revolucionari que facilitarà la posterior incorporació convergent.

.

Aquest quadre no reflexa les magnituds actuals de cada projecte nacional, ni tampoc les dimensions de cada partit dintre del corresponent sistema de partits. Simplement posiciona els partits  dins llurs espais naturals. En el cas de CiU,  amb la posició descentrada cap amunt, vull ressaltar el  seu caràcter provisional, fins que es decideixin a donar el pas vers l’independentisme (si és que mai es decideixen!).

.

Hi havia altres problemes a l’hora de fixar la posició convergent, degut a la important bossa de vot de centre esquerra d’aquesta coalició, segurament derivada dels orígens socialdemòcrates d’una part de CDC. Però, com bé diu en J. Guia, per qualificar una política no cal mirar qui la fa sinó qui se n’aprofita, la qual cosa ens permet adonar-nos de com CiU va accentuant la seva tendència a consolidar-se en l’espai de centre-dreta. També a IC-V hi ha un petit sector independentista provinent de l’ENE, però no és hegemònic i només aconsegueix posicionaments puntuals de tipus federalitzant (sovint ratllant el ridícul, com avui que deien que és més fàcil el federalisme que la secessió).

.

Dins el sistema independentista de partits tampoc no hi he sabut situar Reagrupament. Es una pena, realment lamentable, que hagi fracassat l’intent d’unificar el sobiranisme  en una única marca electoral que escombrés, proclamés la independència i es dissolgués. Tanmateix, calia intentar-ho i està bé que s’hagi  intentat, perquè és un primer assaig d’allò que haurà de ser tard o d’hora, en forma d’opció electoral,  o a fora, en forma de front patriòtic!

.

Però, com diu el manlleu hispànic: “això és el que hi ha!” És a dir, que ni Reagrupament ni SCI “escombraran”, sinó que hauran de fer vida parlamentària amb pocs diputats, i s’hauran d’enfrontar, de tant en tant, a lleis sobre temes socials, religiosos, interrupció de l’embaràs, polítiques d’ocupació, subsidis… Estem prou segurs que aquests diputats sobiranistes votaran, en aquestes qüestions, el mateix que voldrien els seus votants?

.

És clar, el mateix problema que tinc amb els reagrupats l’hauria pogut tenir amb Solidaridart Catalana per la Independència. Però, per molt suport que tingui del PSAN, i a diferència de Reagrupament, si que m’he atrevit a ubicar SCI basant-me en el pes del seu líder, el qual veig clarament situat al centre-dreta. En tot cas, imagino que ambdues formacions, la de Laporta i la de Carretero, acabaran confluint majoritàriament en el nínxol de centre dreta, atès que és l’espai vacant.  I suposo que pel camí perdran les seves fraccions esquerranes, les quals segurament participaran d’una ulterior regeneració republicana.

.

Atès que Reagrupament és un dels dubtes que tinc, m’espero a les vostres aportacions. També us demano l’opinió pel que fa a l’espai de l’extrem dret del sistema sobiranista de partits que, com veieu, està en blanc. A més, caldrà afegir també les formacions perpinyaneses, mallorquines, valencianes…

.

I per a què haurà de servir aquest quadre? Doncs no pretenc pas respondre a necessitats esquematistes, deterministes ni ortodoxes. Només és per ajudar a separar “la carn de l’acompanyament” perquè (en política)  de vegades el segon cobreix el primer fins  fer-lo confondre amb un plat de verdures.  Mercès per la vostra col·laboració;  i penseu que,  per poca utilitat que tingui, potser ens facilitarà un saludable exercici de debat sobre aquesta dimensió de la nostra realitat!

.

.

.

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

P.D

Afegeixo aquí les dues aportacions al debat en format gràfic.

La primera, d’en Joaquim Llamusí:

.

.

i aquesta altra que ha demanat restar anònima i que és una completa Rx  de la situació actual:

.

.

En canvi, el meu esquema, en realitat no el volia realista, sinó que insinuava allò desitjable (però l’objectiu final seria amb la franja espanyola prima i marginal en extrem) i allò anòmal (que reflecteixo situant CiU en posició descentrada, entre ambdues franges però dins de l’espanyola, tendent a sortir-ne).

.

Moltes mercès per totes les vostres aportacions,

Fantassin Manel

.

.

Etiquetes Política catalana |  18 comentaris »

18 respostes

1. Boi diu:
   octubre 8, 2010 a les 1:29 am
   Bo el teu intent d’analisis, llastima que sia desmobilitzador, només dues precisions, la primera Reagrupament Independentista no és una organització ni de dretes ni de centre ni d’esquerres, és sensillament transversal, i jo en soc testimoni com associat que soc i la pervivencia de Reagrupament ho és en funció d’assolir l’objectiu el de l’Independència de Catalunya. La segona que jo sàpiga, i si no és aixì em rectifiques la Soli.. avui per avui no és cap organització, és sencillament una llista feta i promocionada per tres Srs., per tant sense saver on és situaran ideologicament en el futur, a dia d’avui no se sap. Tampoc entenc que diguis que Reagrupament no hi serà i desprès diguis que farem cos amb els de SCI, tot plegat una mica enrrevessat. Be el que vull dir, és que si el que pretens amb el teu article és dirnos als que volem l’independència de Catalunya que ho tenim magre, gracies, però potser no calia, ara el que toca és demanar a TOTHOM que aquest any cal anar a votar i que el vot util és votar Independència, la resta només serveix als de sempre però no pas al pais.
2. Albert diu:
   octubre 8, 2010 a les 4:06 am
   M’agrada l’anàlisi, jo sóc reagrupat i realment comparteixo l’opinió d’en Boi de que RCat és una associació molt transversal, i això es veu a les reunions i passi el que passi el 28N només serà una anècdota, millor si es treuen molts diputats però no passa res si no és així, seguirem treballant.
   En quant a Solidaritat, tinc els meus dubtes en quant a aquesta formació i la crítica que faré és constructiva, ja dono per fet que no hi haurà unitat però penso que s’ha donat una mala imatge de l’independentisme que afectarà els resultats al Parlament.
   Primer, en Laporta no el veig aguantant 4 anys assegut al Parlament com a líder d’un grup molt minoritari sense pintar res tenint la seva forta personalitat i acostumat a manar a la institució més important de Catalunya no tenint un paper no ja secundari sinó terciari quan possiblement li oferirien propostes molt atractives si es tornés al món de l’esport. Si aguanta els propers anys fent coses útils i coherents per Catalunya s’haurà guanyat el meu respecte.
   En quant al López Tena i en Bertran, em sorprèn que la gent hagi oblidat tan ràpidament que aquests senyors eren membres destacats de CiU i ERC i que s’oposaven rotundament a la declaració d’independència fins fa dos mesos i mig. Em costa de creure que algú que canvia de jaqueta i d’ideals tan ràpidament sigui de fiar, ho sento. No dubto que són independentistes però no me’n refio per a donar-los el meu vot.
   També s’ha de considerar que SCI s’ha creat molt ràpidament i que malgrat i que potser aguantin com sigui fins les eleccions (ja ho veurem) probablement hi hagi tensions internes molt fortes que esclataran tard o d’hora. No oblidem que a més SCI tenen una bomba de temos ja que han acollit els membres que van causar la crisi de RCat, algú es pensa que ara faran bondat? Reagrupament per contra ja va tenir les seves crisis i ara està molt més estabilitzat.
   En Carretero pot tenir els seus defectes, però és una persona coherent que fa el que diu i defensa la declaració unilateral i la regeneració política des de fa anys.
   Per cert, algú ha sentit parlar de Regeneració Política a SCI? D’on treuen els diners? com es financien? quanta gent realment ha pagat la quota? m’estan dient que es financien només amb aquests 20 euros? Em resulta sorprenent.
   Us enrecordeu de l’entrevista a on en López Tena va deixar clar que no volia fer una coalició amb RCat? Per què? Mai han donat cap explicació.
   Això només són les preguntes que em faig i per les quals segueixo pensant que amb l’aparició d’SCI no ha canviat res, per mi Reagrupament és l’única opció independentista seriosa. Amb tot i això sé que molta gent votarà en Laporta les properes eleccions, esperem que estigui a l’alçada.
   Voldria que SCI em sorprengui positivament ja que voldria dir que els independentistes tenim més opcions per a votar.
3. Eva Lilith diu:
   octubre 8, 2010 a les 9:09 am
   &&edita: MANEL, COM T’AGRADEN LES APOSTES.
   &&edita: ES MOLT DIFICIL LO QUE DEMANES, ADIVINAR COM SERAN SOCIALMENT ELS CUATRE DIPUTATS DE S.C.I. I DE REAGRUPAMENT.
   &&edita: JO NO ESTIC D’ACORD EN TU QUE S.C.I. TINGUI QUE SER DE “CENTRE” PERQUÈ HI HA LA PLAÇA VACANT.
   &&edita: JO CREC QEU SERA AL REVÉS, QUE S.C.I. ESTARÁ A L’EXTREMA ESQUERRA, ENTRE LA CUP I ERC, I QUE QUI CAURÀ PEL CAMÍ SERÀ EL LAPORTA, PERQUÈ LA MAJORIA DE LES MEVES COMPANYES I COMPANYS DE SOLIDARITAT SON D’EXTREMA ESQUERRA AL MEU POBLE, Y LES QUE CONEIXO DELS POBLES DEL COSTAT TAMBÉ.
   &&edita: NO ESTIC D’ACORD EN TU TAMPOC QUE REAGRUPAMENT SIGUI IGUAL QUE S.C.I. TU SAPS QUE VAIG MARXAR DE REAGRUPAMENT PERQUE TOTS MEUS COMPANYS EREN MOLT DE DRETES. ESTIC SEGURA QUE SI HI HA UN DIPUTAT DE REAGRUPAMENT DELS QUE JO CONEIXO, VOTARA CONTRA L’ABORT I A FAVOR DE QUE ES PUGUI DESPEDIR LLIUREMENT I SENSE SUBSIDIS.
   &&edita: FINALMENT PREGUNTES QUIN HA DE SER EL PARTIT FACHA INDEPENDENTISTA. HI HA UN QUE ES DIU ESTAT CATALA I UN ALTRE QUE ES DIU NOSALTRES SOLS.
   APA GUAPO MARXO AMB LA BICI AL L’ENTRECUIX
4. Fantassin diu:
   octubre 8, 2010 a les 9:31 am
   Boi
   .
   -Em sap greu que pugui semblar desmobilitzador l’intent d’aclarir que se situarà en el centre dret independentista fins que CiU es decideixi a donar el pas.
   En tot cas
   .
   -Tampoc no pretenc dir que els partidaris de la independència ho tenim magre, …des de la perspectiva cupaire, l’estratègia de RCAT i de la Soli no és pas l’única.
   .
   -Si ho he entés bé tu series partidari de no afegir Reagrupament dins el quadre, oi? atès que, en ser transversal, no encaixaria en cap nínxol de l’eix dreta-esquerra. Es així?
   .
5. Fantassin diu:
   octubre 8, 2010 a les 9:42 am
   Albert
   .
   -Coincideixo en la teva insinuació que (des del moment que Laporta estigui al parlament capitanejant un grupet petit) el seu desembarcament a CiU podria accelerar-se.
   .
   -Espero que, en el context d’aquesta fusió amb Laporta, la coalició CiU aprofiti per fer un pas decisiu cap a l’independentisme, ocupant definitivament el nínxol de centre dreta del sistema sobiranista.
   .
6. Fantassin diu:
   octubre 8, 2010 a les 9:49 am
   Eva:
   .
   -En democràcia no tot és democràcia, hi ha pers
   ones que tenen molt més pes que el conjunt. Si la majoria dels teus coneguts de
   SCI són d’extrema esquerra i en Laporta és l’únic de centre dreta, jo crec més prob
   lable que SCI es quedi al centre dreta amb en Laporta sol i que
   siguin tots els altres els escindits.
   .
   -Entenc que em dius que
   si surten pocs diputats de Reagrupament,
   aquests, a l’hora de votar temes socials que s’hagin de debatre al parlament,
   segons el teu criteri
   aquests no se situarien al centre dreta
   sinó a la dreta més dretana,
   és això?
   (merda d’ordinador que em deslloriga l text ):-(
7. Fantassin diu:
   octubre 8, 2010 a les 10:00 am
   RCAT ocupant centre dreta i centre esquerra: aquesta és la proposta d’esquema que fa Joaquim Llamusí al FB:
   .
   http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash2/hs388.ash2/66599_1481967001797_1012475170_31076793_4161901_n.jpg
   .
   no sé si tothom podrà veure la imatge !?
8. Jordi S Camardons diu:
   octubre 8, 2010 a les 11:43 am
   Manel, no et preocupis pel Rcat, PROBABLEMENT passades les eleccions, i sense representació parlamentària, es disoldran dins SI i alguns continuaran amb unes sigles testimonials. El mapa que has fet és prou clarificador, tot i que jo situaria SI a cavall de la dreta i una part de l’esquerra o centre esquerra. Hi ha molta gent que som socialdemocrates i ecologistes i estem super còmodes dins SI, sense cap mena de ganes de tornar a esquerranismes tipus Erc.
9. Josep Maria Sala diu:
   octubre 8, 2010 a les 3:37 pm
   L’esquema que fa en Joaquim Llamosí em sembla la més encertada.
   M’agradaria que SCI i RI es presentesin en coalició. Si SCI no ho vol haurem de votar a la formació que ens generi més confiança.
   Crec que la Coalició que de moment està formada per RI, SI, BSC i probablement Crida per la terra és prou sòlida com per treure uns molt bons resultats. Les enquestes que interessadament es publiquen no crec que reflexin la realitat. La vertadera enquesta serà la del 28N i estic segur que hi haurà sorpresa molt agradable pels que volem de veritat un Estat Propi.
10. Fantassin Manel diu:
    octubre 8, 2010 a les 4:09 pm
    JORDI,
    això que diu de la comoditat em recorda altres converses amb gent de CiU que em deien que eren d’esquerres i que sentien còmodes dins uns CiU que ja es posicionava al centre dreta. Ho trobo curiós, com pots suposar.
    Però també em fa pensar que és un símptoma mes que CiU ja hauria d’haver desembocat en l’independentisme i que la irrupció d’aquestes noves opcions sobiranistes de centre no són més que una reacció ciutadana a la traïdoria convergent. Així, doncs, des de la meva posició d’extrema esquerra, insisteixo en la meva esperança que el sistema independentista de partits acabi amb la incorporació CiU al club independentista.
11. Oriol de Mollerussa diu:
    octubre 8, 2010 a les 4:37 pm
    No estic del tot d’acord amb el dibuix de l’amic Llamusí. Rcat hauria d’anar sempre enganxat a la banda de dalt, la de la independència, i ERC cap al centre, perquè és evident que la seva actuació no ha estat independentista, encara que se’n declarin. Per cert, SCI hauria d’ocupar exactament el mateix espai que RCAT, com a mínim fins que les actuacions dels diputats dels dos grups ens permetin filar més prim, és a dir, tot el centre dreta i el centre esquerra.
12. Albert diu:
    octubre 8, 2010 a les 4:39 pm
    En Laporta a CiU? podria ser però no ho tinc tan clar, penso que un dels motius pels quals s’ha muntat tot el xou de SCI ha estat que ell volia muntar el seu xiringuito particular i fer i desfer com li vingui de gust, cosa que a RCat no li hagués estat possible.
    Si no ha volgut entrar RCat quan se li oferia el lideratge, com acceptarà mai entrar a CiU a no ser que se li ofereixi la presidència? Si en Mas guanya les eleccions de forma contundent aquest no voldrà deixar la cadira a en Laporta a no ser que ens passés alguna de ben grossa.
    Això sí, cada dia sembla més evident que CiU estan darrere d’SCI d’alguna manera o altra. No m’agraden les teories conspiratòries però el fet que en López Tena sigui ex conseller nacional de CiU i qui bloqueja principalment el pacte amb RCat i que estiguin rebent ajudes de la fundació Catalunya Oberta, per exemple, per a fer les enquestes, la qual depèn de CiU ho està deixant cada cop més clar.
    Ha estat un moviment molt bo per part de CiU tot s’ha de dir, veient com l’independentisme per via RCat podia fer forat real al Parlament han preferit dividir i aigualir la seva força impulsant SCI. Fa por que siguin tan poderosos aquesta gent.
13. Joan P. diu:
    octubre 8, 2010 a les 5:38 pm
    Fantassin Manel,
    M’ha agradat molt la teva anàlisi i comparteixo força les teves tesis. Sobre el lloc que ocuparia en l’esquema RCat, jo els considero socialment bastant transversals i per tant interpenetrarien l’espai entre centre-dreta i centre -esquerra agafarien per tant part de l’espai d’ERC, SCI i CiU de l’esquema sense desplaçar-los, quelcom similar al que passa quan barreges una molècula d’aigua amb una d’alcohol, que una part de la de l’alcohol interpenetra dins la d’aigua i per tant mai un litre d’aigua i un d’alcohol barrejats fan dos litres de líquid en volum.
    Sobre que passarà després de les eleccions, penso que depèn molt dels resultats d’ERC. Lamentablement no espero massa bons resultats de RCat, que penso serà la opció de molts “indepes” amb un alt nivell ideològic però no de tots, SCI la veig com una opció menys ideologitzada però més popular i crec que obtindrà un resultat més acceptable, però no bo. Per tant: poca o nul·la representació de RCat (0 a 2 diputats, 4 en el millor dels cassos)i entre 4 i 6 diputats de SCI (evidentment voldria equivocar-me i que els resultats fossin molt millor per ambdós, però ara com ara ho veig difícil).
    En segon terme queden els resultats d’ERC, si aquesta es fot una nata monumental com s’espera i això fa que surtin amb globus els “fenomenus” calabresos i el cadàver polític d’en Carod no ressuscita amb l’entrepà de Putxi i sobrassada que es pensa fotre el dia 30, potser cridin a redreçar el rumb d’ERC a n’Oriol Junqueras i llavors podria passar que alguns o molts dels integrants de RCat i SCI es passessin de nou a ERC, podria fins i tot endegar-se un procés de re-unificació i ERC podria ser el pal de paller del nou independentisme, ja que segurament en Carod i els seus mariatxis en no haver pogut retornar al poder podrien fins i tot integra-se dins el PSC (no seria pas res d’estrany). ERC llavors tindria la opció de retornar a ser un partit progressista però de centre ampli, més “Macianista” que “Companyista” (la gran dualitat d’aquest partit des de la seva creació), abandonant les tesis frontistes d’esquerres i abraçant les de front nacional. El gran partit independentista de centre dreta potser hauria d’esperar un temps més que maduressin les posicions d’alguns sectors de CiU i la seva llavor la podríem trobar en una hipotètica unificació de RCat i SCI quan els sectors de centre esquerra l’hagin abandonat. Penso que la parcel·la més clarament d’esquerres sense altre adjectiu ja queda ben representada per les CUPS.
    Amb tot l’anterior no vull expressar que l’independentisme s’hagi de trencar inexorablement després de les eleccions, sinó que segons els resultats hi poden haver moviments de re-situació molt interessants que podrien obrir noves opcions de col·laboració en comptes de confrontació com fins ara, només caldria posar a la nevera a alguns elements distorsionadors.
    Salut i Pàtria
14. Josep M. Pons diu:
    octubre 8, 2010 a les 7:06 pm
    Sense entrar a valorar la geometria variable de l’esquema, llegeixo que es dona molta importància a un posicionament polític dels implicats, quan crec que el desllorigador de tot plegat son els personalismes dels actors i la particular percepció de com cal actuar fent política, o de com s’ha d’actuar si el que cal és un nou model de qualitat democràtica. Si es repassa qui és cadascú dels adherits a la Solidaritat, a part d’en Laporta, que està actuant com a figura necessària perqué tot qualli i tot es pugui portar a terme -sense descuidar el tema financer-, resulta que tots els adherits son ex i ex d’ex d’alguna formació política de les que durant anys s’han anat despenjant per alguna de les causes següents:
    a) Per qüestions personals amb la cúpula del seu partit: son els escindits d’Erc d’ara fà dos anys, amb el senyor Carretero per cabdill.
    b) Per qüestions relacionades amb una deficient actuació democràtica interna: son els primers escindits de Reagrupament, que no van poder acceptar les actituts cabdillistes del lìder indiscutible, alguns d’ells literalment expulsats de Rcat: son els elegits a les primàries de la Soli, gent que estima el país, els independentistes de pedra picada, que no temen l’èxode.
    c) Per deserció d’última hora de gent de Rcat, alguns ja inclosos fins i tot en llistes electorals i altres en donar-se compte tardanament que els engolia un sistema de baix perfil democràtic i autoritarista: son els de Girona i altres.
    d)Els incòmodes amb els posicionaments d’ERc i CiU relacionats amb la proposta de ILP presentada al Parlament, que coneixien prou bé la transversalitat política absoluta dels 30.000 fedataris disposats a recollir signatures: aquests tothom sap qui son.
    e) Hi podriem afegir els asistents a la última manegada en la confecció de la llista per BCN de Rcat, una vegada tancada i publicada, per encabir una destacada activista de la Plataforma i el subsegüent trànsit de la perjudicada cap una altra llista provincial, més propera al seu lloc de residència habitual. Aquests ja son pocs, els d’última hora, ja que finalment s’adonàren que no eren del mateix pedigree.
    Si algú es veu en cor d’afegir alguna cosa més, de la muntanya que n’hi ha, endavant. De totes maneres, el que jo hi afegiré és que no estem en un moment en el qual ens hem de mirar l’espectacle amb ulls provinents d’antics esquemes de posicionament polític, en creure que les ideologies, per fí, ja no juguem un paper tant fonamental i trascendental en el que està passant a casa nostra.
15. Josep M. Pons diu:
    octubre 8, 2010 a les 7:10 pm
    Fantassin, no somiis, unes primàries ben fetes, son un pacte de sang.
16. vallfosca diu:
    octubre 8, 2010 a les 8:57 pm
    Falta un tercer eix Nacionalisme de “clase”-Nacionalisme identitari.
17. Fantassin Manel diu:
    octubre 9, 2010 a les 10:57 am
    -Josep Maria Sala:
    coincideixo amb els teus desitjos, però no sé la coalició encara és possible. Ho veig molt magre!
    .
    -Oriol de Mollerussa:
    és fàcil fer un dibuix situant les coordinades de proximitat a Espanya i a la Independència. Jo ho he fet reflectint situacions anteriors (em sembla que ho tinc al meu blogspot). Però en aquest cas només volia FIXAR ELS NINXOLS (per tant obviava les oscilacions amunt i avall excepte en el cas CiU per evidenciar la contradicció on es troba). Per això quan en Joaquim Llamusí simplement hi ha encabit reagrupament, però hauria estat un conyàs bellugar tots els altres!
    .
    -Joan P.:
    El problema de la transversalitat en forma de producte electoral és que la realitat quotidiana està formada d’interessos socials, per tant la tendència és aquesta, social i, en conseqüència, la “marca transversal” tendeix a desaparèixer (com molt bé ells mateixos preconitzen).
    La meva dificultat per encabir allò que no vol ser encabit deriva del meu convenciment que no es disoldrà sinó que tendirà a consolidar-se (a prendre partit social). Però potser és molt a la llarga o potser m’equivoco!
    Coincideixo a tutti pleni amb les teves previsions sobre els vots electorals que rebran.
    .
    -Josep M. Pons:
    Fas una descripció tan crua com és de crua la realitat.Enhorabona! Tanmateix jo relaciono aquestes misèries humanes amb els discursos (o excuses) sobre la fi de les ideologies i, per tant, no tinc prou confiança per mirar-m’ho amb altres ulls. Prefereixo continuar mirant-m’ho amb els vells esquemes, em dóna seguretat. Em dóna seguretat saber que uns i altres són bons amics que competeixen electoralment perquè pensen diferent en comptes de veure que uns i altres pensen igual però competeixen perquè estan a parir entre ells.
    .
    -Vallfosca:
    doncs au! posa’t a dibuixar!
    .
    -PROPOSTES GRÀFIQUES:
    Si us ho torneu a mirar, veureu que he afegit a cap d’avall de l’escrit les dues aportacions al debat en format gràfic. La primera, de Joaquim Llamusí i una -anònima- Rx molt completa.
    .
    En canvi, el meu esquema, en realitat no el volia realista, sinó que insinuava allò desitjable (però l’objectiu final seria amb la franja espanyola prima i marginal en extrem) i allò anòmal (que reflecteixo situant CiU en posició descentrada entre ambdues franges però dins de l’espanyola tendent a sortirn-ne).
    .
    Moltes gràcies per totes les vostres aportacions,
    Fantassin Manel
18. montse diu:
    octubre 9, 2010 a les 4:24 pm
    Mireu jo penso que si tenim que està pensant amb dretes i esquerres, no anirem amb lloc. Així no anirem en lloc ja que precissament el que tenim que fer és tot al conbtrari, Els partits que no estinguin hipotecats amb Espanya, guanyi qui aguanyi, hi ha que tenir una part en comú, i és Catalunya. Si comencem jo amb aquest no per què és de centre, no per què aquest és de esquerres, farem el ríducul a part de perdre el temps. Jo entenc, deixaant a banda el color que cada un li agradi. Hi ha un color que ens ha de unir a tots, i és la senyera, el nostre País, aconsegui trobar un camí. Ja que el dia que Catalunya ens poguen proclamar independents, esta clar que haurem de anar tots junts. I no més pensar en quest camí i la nostra senyera. Després si s’han de fer eleccions per saber qui governarà, ja es farà com sempre. Però amb buscar la nostra lliberat no. En de anar junts. Junts guanyarem separats guanyarà el enemic. I per mi és així.