Fecunditat Convergent i Reforma Constitucional
El desembarcament de nous immigrants dins del CiU (i la casualitat que jo n’estigui en contacte per altres motius) està enriquint el nostre lèxic polític: ahir em parlaven de “fecunditat”. Estava parlant amb un noi pakistanès (en català, òbviament, perquè poca gent hi ha tan poliglota com els pakistanesos) sobre les possibilitats reals de CiU d’acabar amb l’espoli fiscal aprofitant la imminent “Reforma Exprés” de la Constitució Espanyola, i em va preguntar “per què no és més fecunda la política convergent?”. Fecunda !? Si. Realment volia dir el que sembla: “Fecunda. Per què tan pocs resultats, en el camí de la independència, tenint, com té, tanta força i influència?”.
.
Quan li vaig dir que s’havia equivocat de partit em va respondre que difícilment partits més petits podrien ser més fecunds. Al final li vaig respondre que CiU és com un condó que impedeix que fecundin les energies patriòtiques dels seus afiliats i dels seus electors. Pel que fa als democristians –tan admirats pels meus amics pakistanesos- i al Duran Lleida en concret, potser no és adequat parlar de condons, però tampoc de fecunditat, sinó de “marxa enrere”. Quan en Duran Lleida acusa PP i PSOE de “trencar el pacte constitucional” se li veu el llautó. La burgesia catalana és tan consubstancial a la Constitusion del 78 com al Franquisme i als anteriors intents d’estructural la seva dominació de classe, conjunta amb les altres burgesies, damunt els pobles sotmesos a l’estat espanyol.
.
Cal reconèixer, però, que la retòrica patriòtica (Duran i Lleida: “Ellos se lo guisan, ellos se lo comen”) és una bona oportunitat per compensar electoralment el cabreig de tants catalans que s’han quedat a l’atur i, per postres, sense PIRMI. Fins i tot, pel que veig, els més recentment arribats de Pakistan o del Magreb funcionen perfectament com catalans patriotes a l’hora de defensar els interessos del nostre poble, que són els de la família i l’entorn. Malauradament l’apel·lació al patriotisme dels catalans és pura façana, atès que tots els moviments polítics que ha realitzat la burgesia han estat per recompondre la seva part del pastís espanyol. Mai per liderar la construcció d’un estat propi..
Cap qüestionament de la nació espanyola comuna. Cap qüestionament de l’esquarterament a què està sotmesa institucionalment la nació catalana. Cap negociació amb Espanya que permeti el redreçament lingüístic i nacional de les nostres regions perifèriques. Fins i tot per engegar les iniciatives més simbòliques ha calgut esperar que la Generalitat de dalt estigués en mans espanyolistes (vergonya, senyors!) la qual cosa és patètica. Aquesta “sortida de CiU del Pacte Constitucional” serà com l’episodi burlesc de Cesc Fàbregas amb l’estelada: lluir-la, sortir a la foto i després demanar perdó tantes vegades com calgui. No us penseu que la “fecunditat” convergent arriba gaire més lluny!
.
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada