http://blocgran.cat/?p=6627
Hem de ser la crossa o el bisturí d'Espanya?
Què més volem? Tenim la classe política catalana conxorxada contra l'espanyolisme, encarnat pel PP. És cert que cadascú té motius amagats, però el discurs és el mateix: la defensa del català. A més hi hem arribat després d'un procés d'explicitació de la fòbia anticatalana, per part d'Espanya, que no ha tingut aturador des del debat de l'Estatut. La situació actual s'ha donat, a més, a pocs dies del 11 de setembre i això ha permès que moltes plomes habitualment cagadubtes s'hagin atrevit a escriure desinhibidament. Això també ha ajudat han ajudat a mobilitzar la societat en defensa de l'Escola Catalana. I els socialistes catalans s'han apuntat a la festa de defensa del català gairebé sense condicions, desarmats en plena agonia del PSOE. Tot plegat en un context de lladronici dels nostres diners per part d'un estat intervingut econòmicament pels seus veïns i mancat de credibilitat internacional. En resum, els catalans estem ferits i ens revoltem, però contra una bèstia que està a l'UVI. A partir d'aquí, doncs, s'obre la disjuntiva: amputar o guarir.
.
Mentre els anys anteriors convergents i republicans perdien el cul intentant picar les molles (els nostres diners) que li cauen a Espanya, el problema era un altre, llavors primava la competència caïnita per complaure l'amo. Però ara l'escenari és ben diferent ...i alhora semblant al que s'han trobat anteriors nacions alliberades: la metròpoli en crisi, col·lapsada i dependent (principalment dependent de nosaltres, els catalans). Amb tot, tampoc cal passar-se d'il·lusos, eh! que estic tip de sentir molts compatriotes absolutament convençuts que Brussel·les i Berlin ens estan esperant amb els braços oberts, i són precisament aquests veïns (Alemanya, França i rodalies) els principals interessats en la desactivació del projecte sobiranista català. És per això que no podem esperar, de la mateixa manera que els països que s'han alliberat abans no han esperat que l'enemic es recuperés ni, menys encara, que les potències veïnes reaccionessin impedint el ball de fronteres.
.
Tenim al davant un període molt més curt del què molts voldríem. El moment més favorable es limita al temps que pot durar la feblesa econòmica espanyola, que no s'aguanta ni amb els diners que ens pren. Ara és quan cal ser valents, perquè si ho deixem passar ho pagarem, de ben segur que ho pagarem, i molt car! És ara que els veïns, també amb dificultats econòmiques, podrien decidir tolerar-nos com un nou Estat, a la vista del pes i de la credibilitat de la nostra economia, i també de la inoperància hispànica (com hauran pogut veure després de tants capitals malbaratats, no sols catalans sinó també europeus).
.
Per tot plegat, és ara que veurem si CiU prendrà el matxet o la crossa. De moment hem sentit insinuacions de desacatament a la sentència del TSJC i també paraules agres contra el PP (per la Diada del 11 de Setembre no podria ser d'altra manera), però l'endemà no sols no han defenestrat l'alcalde de Badalona sinó que han aprofitat per pactar a Castelldefels amb el partit que ha dut la principal llei catalana al Tribunal Constitucional i que s'està significant en contra de la nostra llengua.
.
El mateix Josep Maria Pelegrí deia l'endemà de la Diada que les maquinacions contra el català del PP no impedirien tenir-lo en compte per pactar-hi (al meu entendre és un esforç immens de CiU per situar el PP en el centre polític català). En conseqüència, no ens hauria de sorprendre que a Premià de Dalt el govern convergent -de la ma del PP- hagi dedicat la Diada a retirar estelades. Però no sols això, també fa mala espina el silenci de Mas com a resposta a la pregunta de per què CiU es resisteix a votar que el català sigui llengua vehicular única, per una banda, i per l'altra la verbalització repetida i tediosa del mantra sobre la "Transició Nacional" que, d'entrada, fa olor d'eufemisme per fer veure que es diu alguna cosa quan no s'està dient res.
.
He de dir que tinc tot d'amistats convergents convençudes que l'Artur Mas donarà el cop de falç abans que sigui tard; precisament avui he vist un company que m'ha obsequiat amb un florit reguitzell de renecs i malediccions contra els alcaldes botiflers del seu propi partit quan li he preguntat com s'ho fa per compaginar la fe carismàtica amb fets que sembla que pretenen reanimar l'enemic. És clar, si manca clarificació malament rai, però difícilment pot fer allò que cal un partit que diu (al seu darrer programa electoral a les generals) que vol "contribuir al progrés de tot l’Estat". Prou que sabem els catalans a costa de què contribuïm a Espanya!
.
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada