dijous, de setembre 22, 2011

Eleccions espanyoles: comença la comèdia

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=6674
Eleccions espanyoles: comença la comèdia




Estic feliç perquè diu que la nova Entesa Catalana de Progrés al Senat ja no comptarà amb ERC. Això permetrà visualitzar la relació sistèmica entre el PSC i ICV, la qual cosa contribuirà a percebre les CUP en el seu paper d’esquerra del projecte nacional  independentista. De tota manera, no espero gran cosa de les properes eleccions espanyoles. Els nous comicis estan afavorint el debat i els acords per part de tothom que vol menjar de la política, però en el fons són més contaminació acústica que discursos coherents. I això succeeix tant al centre independentista com en l’espanyolisme.
Al mateix discurs de Rubalcaba, aquest dilluns a Barcelona,  hem sentit que “els tribunals no haurien de poder corregir la sobirania del poble”. De quin poble? El mateix PSOE ens ha recordat sovint que, a efectes legals, els catalans no som poble. Per no parlar de les proclames del candidat socialista a favor de la llengua catalana: “cuideu-la!” –deia a la pineda de Gavà. Quina credibilitat tenen els que, simultàniament a aquestes paraules, estan atacant la pluralitat lingüística  a través d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei Catalana de l’Occità a l’Aran?
Em diu un amic psoecialista que l’ambient al míting  no era ni molt menys el que hauria hagut anys enrere, “perquè hi sobraven intel·lectuals”. Potser per això en Rubalcaba sabia que tindria més ressò si feia èmfasi  a favor de la immersió lingüística que si s’hagués escalfat parlant de sanitat, educació, vivenda, foment del treball i atenció a les famílies, que son les grans víctimes del pacte pressupostari entre CiU i PP.
No sols a can sociata, sinó també en general, els treballadors seran els grans absents d’aquestes eleccions, perquè ningú no perd el temps demanant el vot d’aquells que ho tenen difícil per conciliar la política amb el desnonament.  El mateix desencís que veig en els meus veïns aturats el veuen els estrategs de campanya, o sigui que ja veureu com la majoria dels missatges estaran pensats per als votants segurs que miren cap a un altre costat:  burgesos,  quadres i tècnics qualificats,  i privilegiats que han mantingut la feina.
Son molts els catalans que han perdut la casa i ara estan en habitacions rellogades i sense perspectiva de feina (atès el vergonyós nivell formatiu de la nostra gent). Jo en conec uns quants d’independentistes i el drama personal de tots ells els situa fora de la contestació (ni que sigui electoral) perquè en aquest país, després de tants anys esclafats, no hi ha la capacitat de mobilització cívica ni sindical que tenen els alemanys o els francesos, per exemple.
Quin ha de ser el paper de l’independentisme en aquest context? No crec que haguem de perdre’ns en polèmiques allunyades del drama social que vivim, que va començar amb la banca d’inversions i la bombolla immobiliària i que ara està en la fase d’estigmatització de la pobresa i de retirada de prestacions de Renda Mínima.  A contrari, hem d’abanderar la reacció de les víctimes d’aquesta estafa monumental.
L’independentisme ha d’emergir dels barris, del veïnat, del treball i de la precarietat, perquè l’opció sobiranista   només tindrà prou entitat si és nacional, és a dir, que cohesiona la nació, i la nació és molta més gent que els agents polítics de la banca internacional.  L’independentisme ha de ser vist com el motor de canvi dels problemes reals. Tota la resta és “més del mateix” i està condemnat a institucionalitzar-se en les engrunes del nostre espoli, és a dir, en els marges de l’Espanya autonòmica.
Què hem de fer, doncs, durant la campanya electoral? Doncs protestar i posar en evidència els que manen, ni més ni menys! És massa dramàtica la situació de la nació, no és ètic l’oblit de la massa abstencionista i no veig per què hem de suportar, durant aquests dies, la dictadura mediàtica dels mateixos que s’han dedicat a retallar drets i atencions bàsiques.  Sabem que la premsa  i les càmeres miraran cap a una altra banda  quan hi hagi protestes coincidint amb actes electorals, però alguna cosa queda, i la gent ha de saber que  el cabreig tendeix a la secessió …no pas a la integració dins del sistema per a viure del càrrec d’independentista institucional.


Cap comentari: