Diputats independentistes al Congreso de los Diputados del Reino de España
agost 25, 2011 | 
Fantassin Manel |
El debat sobre la conveniència o no de presentar-se a les properes eleccions espanyoles no és nou però no deixa de ser interessant. Aquesta vegada ja hi ha molta gent que ha après la lliçó. Podem veure indicis de recomposició del sistema sobiranista de partits (de dreta a esquerra) després d’haver-se evidenciat que no és tan fàcil sumar, que ni tan sols les alternatives al sectarisme estan vacunades contra el propi sectarisme, i que a l’hora de la veritat un o dos diputats han d’estar batallant sobre temes domèstics més socials que nacionals..
Alguns també s’emmirallen en l’exemple basc com a forma d’unitat transversal i cauen en el ridícul de no veure que Bildu és una formació clarament esquerrana. En tot cas, la veritable energia que permetrà recompondre la “marca electoral”, amb la qual recol·lectar vots -i sous-, serà la consciència de feblesa de tots plegats, dels uns i dels altres. Això i també la constatació que l’electorat suposadament independentista cau massa fàcilment sota la influència dels autonomistes, quan està mancat de prou credibilitat.
.
Però, mentre el centre independentista (ERC-SI-RCAT-DCAT…) fa com el Conte de la Lletera, negociant els trossos d’un pastís que encara no ha cuinat, també des de l’Esquerra Independentista (CUP-Maulets-cassals-assemblees de joves…) hi ha debat, aquest molt més clar i realista. Tanmateix, els arguments tampoc són nous. El més antic potser és aquell que durant el darrer terç del segle passat justificava la presència a les eleccions espanyoles amb l’objectiu principal de comptar-nos. La rèplica d’aquest pensament recomanava no participar-hi per tal –entre d’altres- d’estalviar-nos frustració i greuges econòmics “al menys fins estar molt forts i molt organitzats”.
.
Curiosament en aquest tema mai vam voler fer cas dels bascs els quals, quan visitàvem Euskadi, ens transmetien la seva perplexitat per allò que consideraven un error de l’independentisme català. Ens advertien, una i una altra vegada, allò que hem vist amb l’apropiació –i posterior neutralització- del vot independentista per part de CiU: que, a l’hora de les eleccions, hi ha una franja (la menys ideologitzada però més ample, amb diferència) que, quan no veu la seva “marca” de referència (ERC o CUP o qualsevol altra) cau massa fàcilment sota la influència ideològica de l’autonomisme.
.
Els bascs ens explicaven com era això de perillós, especialment perquè aquesta massa de votants sovint manté, durant la legislatura, la seva fidelitat a allò que recorden haver votat (es a dir, que, en el cas basc, més fàcilment acceptaven després els arguments del PNB, al qual haurien votat degut a l’absència d’Herri Batasuna). La solució era: presentar-s’hi sempre i, en el cas hipotètic de treure representació, no anar a Madrid, ni tan sols per recollir l’acta de diputat.
.
.
.
.
.
agost 25, 2011 a les 1:51 am
ç
ç
çç
agost 25, 2011 a les 1:57 am