http://blocgran.cat/?p=6441
Per una terra lliure d’injustícies socials
agost 18, 2011 | 
Fantassin Manel |
Mentre per un costat em diuen “a prendre pel cul el clientelisme convergent” per l’altre em diuen “Visca la Terra Lliure”. Sóc a la plaça de Sant Agustí de Barcelona, on m’he trobat un grup de persones organitzant una protesta per demà pel tema de la PIRMI. Hi ha voluntaris i hi ha pobres. Els primers estan vinculats a una desena d’entitats catòliques, i els altres, que són els protagonistes del drama, evidencien una actitud subordinada dels primers. M’ha recordat una anècdota dels anys vuitanta, en el procés del construcció del MDT, quan vaig veure el mític Quelcom adreçant-se a un jove que demanava almoina, agenollat al terra, i dient-li “organitza’t i lluita!”; i m’ha fet pensar que tal proposta era una quimera, a la vista de com veig de deteriorades aquestes persones. Estan indignats però s’evidencia la necessitat que tenen d’orientació per part dels primers. De fet, molts dels ajuts socials que reben són més per reivindicació dels agents socials (i també dels mateixos governants per a neutralitzar la mala imatge turística) que no pas per la pròpia lluita dels afectats. Precisament qui ha verbalitzat la frase que inicia el paràgraf ha estat un “agent” social, en concret un voluntari catòlic que està molt enfadat per l’actitud del govern. Tanmateix, després matisa que “…malauradament els conflictes en les relacions clientelars s’arreglen pagant trinco-trinco, i per això les entitats catòliques d’ajut a la pobresa, que estan molt enfadades, no han aixecat gaire al veu. Per una banda saben que els nostres polítics no es caracteritzen pel reconeixement dels seus pecats, i per l’altra banda saben que tard o d’hora les compensacions afavoriran aquestes entitats en forma de subvencions o col·laboracions….” Aquí he intervingut per aclarir els dos termes usats per la confusió causada en l’entorn, i és que “clientelisme” fa referència a la compra de vots i que “terra lliure” no fa referència necessàriament al terrorisme”. De tota manera el llenguatge de carrer no té perquè ser exacte i en el fons ja ens entenem..
Precisament la frase patriòtica que s’ha trepitjat amb la primera, “Visca la Terra Lliure”, per a sorpresa dels voluntaris catòlics, ha estat llançada amb fervor per un senyor vestit amb parracs d’uns seixanta o seixanta-cinc anys que se m’ha apropat perquè m’ha reconegut dels inicis del MDT. Es diu Antoni i no el recordo, segurament perquè en realitat és molt més jove que jo (té 44 anys, sis menys que jo, per tant era molt jovenet llavors i el deteriorament en el seu aspecte és impressionant). Malauradament ja me n’he trobat uns quants d’aquella època que han acabat dormint al carrer! Ell tampoc no s’estranya, quan li dic que no és pas el primer, perquè ell també en coneix d’altres. M’explica que és per aquesta mateixa raó que s’enfada molt quan la gent comenta que els pobres són estrangers “sóc un català de soca-rel, jo!”. També està molt enfadat amb els convergents perquè diu que és (o era) la seva opció de vot habitual. I aquí la conversa esdevé transversal, els voluntaris que ens acompanyen també son (eren) tots votants convergents habituals, però diuen que ara CiU ha creuat la línia de la moralitat i la decència. El mateix Antoni està dormint al carrer després de no haver pogut pagar a temps els 300 euros que li costa l’habitació on dormia des de feia més d’un any. Quedar-se al ras i recaure en l’alcoholisme va ser cosa del poques hores i ara, em diuen els voluntaris que el coneixen, tornar a aconseguir que no s’ho begui i així poder pagar novament un sostre serà difícil, fins i tot pot ser causa d’incompliment i retirada de la prestació. Després cal motivació, capacitat, ingrés en un centre hospitalari, ingrés en una comunitat terapèutica, tornar a estabilitzar-se domiciliàriament….
.
Em sap greu no poder estar demà a Barcelona perquè durant l’hora restant la plaça de Sant Agustí va omplint-se de gent motivada, però sobretot d’arguments. L’Antoni ha convençut ja una bona colla de persones –totes perjudicades pel dramàtic error del govern Mas en la crisi de les PIRMI- i per la banda del voluntariat catòlic s’han començat a retallar, enganxar, pintar i distribuir petites pancartes de cartró amb consignes crítiques. D’inspiració no en falta perquè tothom ha sentit l’excusa de la manca de diners per atendre les 33.000 famílies més febles del país després d’haver rebaixat fa un mes i mig l’impost de successions perdonant milions d’euros als més rics. Artur Mas puja 12.000 euros el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials (http://www.tarragona21.com/artur-mas-puja-12-000-euros-el-sou-de-set-carrecs-de-confianca-de-les-delegacions-territorials/) i només fa 2 dies sentíem aquesta veïna de l’Hospitalethttp://www.publico.es/espana/391377/artur-mas-se-rie-de-la-pobreza i el dia 12 l’Enric Colet ha justificat que s’hagi castigat, de forma potinera, els necessitats del Pirmi, en base a que hi ha casos de frau que insinua deguts a la suposada incompetència dels professionals responsables (http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/enric-colet-hi-ha-gent-que-ha-cobrat-lajuda-durant-10-anys-sense-que-ningu-sho-hagi-mirat/). L’Oriol Güell ho ha respost de forma clara (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/irresponsables/elpepiespcat/20110811elpcat_8/Tes): Als polítics se’ls ha d’exigir eficàcia. I un mínim d’empatia amb els ciutadans. Cap de les dues coses han demostrat els consellers Francesc Xavier Mena i Josep Lluís Cleries, responsables de la caòtica revisió de la renda mínima d’inserció. Si combatre el frau és una obligació de tot conseller, la pèssima planificació amb què ho han fet diu molt poc de la seva capacitat de gestió. Mena i Cleries, però, han fet alguna cosa més irresponsable: minar la cohesió social. Han assenyalat als 110.000 beneficiaris d’aquest ajut d’últim recurs com a presumptes aprofitats. I estan deixant a desenes de milers de famílies durant la primera setmana del mes, quan les factures s’acumulen, sense els seus 420 euros de supervivència. El desgavell té més víctimes col·laterals: els centenars de voluntaris i treballadors socials que, a tot Catalunya i moltes vegades sacrificant temps lliure, tracten d’ajudar als afectats. Mena i Cleries, mentre, gaudeixen de les seves vacances.
.
En ple agost, amb l’entitat que ajudava l’Antoni tancada, i amb els serveis personals en mínims i saturats, els professionals qüestionats i ell en situació de vulnerabilitat …i frustrat perquè els ha votat: “jo volia la terra lliure i resulta que són els meus que em traeixen!”. Els deu voluntaris (tots ells catòlics i –fins ara- convergents) són més explícits, especialment tres d’ells, que són treballadors de la sanitat, també estan sense feina degut a les retallades: “voteu-me i us deixaré a l’atur i al carrer, hauria d’haver estat el lema electoral convergent!”. Tornen a la feina, els retoladors parlen d’immoralitat i de manca d’ètica. Els proposo que parlin de la incapacitat de reconèixer els errors i és l’Antoni qui pren el retolador, amb les seves mans de quaranta-pocs que aparenten seixanta-molts i la seva roba bruta d’haver dormit al carrer…
.
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana | 
3 comentaris »
3 comentaris »
agost 18, 2011 a les 7:35 pm
potser que enlloc de donar-li 400euros li busquin feina, encara que sigui esbussant boscos, recollint fruita a terres de lleida o repartin cullerots de sopa a carites, ja que pel que sembla si algun dia ha treballat són 2 anys de paro i la resta primi
agost 18, 2011 a les 8:43 pm
agost 19, 2011 a les 9:45 pm