http://blocgran.cat/?p=5809
LA POBRESA AUTOCRÍTICA DE L’INDEPENDENTISME
juny 9, 2011 | 
Fantassin Manel |
.
L’altre dia us parlava de les nostre febleses quan les estratègies ideades pel còrtex (http://blocgran.cat/?p=5704) queden anul·lades darrere les necessitats instintives de mamífer, d’aquella gasela que esquiva una i una altra vegada el lleó fins que acaba cruspida pel següent depredador. De vegades aquestes febleses varien segons els països…
.
Mentre el meu amic llegeix els comentaris del Cuní sobre la manca de preparació de les noves organitzacions independentistes, jo estic escoltat un tertulià radiofònic que preveu el renaixement d’ERC de les seves cendres, però no per obra dels seus militants –i menys dels seus líders- sinó per l’herència històrica de l’organització. Ahir també havia un article al diari –no recordo de qui- que directament atribuïa a Companys i a Macià la responsabilitat futura de fer remuntar el partit. Massa coincidència de veus heterocrítiques apuntant l’independentisme …però potser la coincidència ve generosament facilitada per la perplexitat de la població davant la minsa autocrítica que arriba d’aquesta formació.
.
El meu amic és alemany i ha conegut molt de món. Als anys setanta va viure al Txecoslovàquia i a Hongria, als vuitanta va viure la caiguda soviètica des de Cuba i als noranta es va instal·lar a Catalunya. Normalment sempre té una ferma opinió sobre tot, i en aquest cas, opina que els països llatins tenim una greu dificultat per fer autocrítica. Ell ho atribueix al llast catòlic perquè diu que permet negar en públic allò que sols es reconeix discretament al confessionari, i “si et queda una mica de culpa, sempre et quedarà l’oportunitat de penedir-te abans de morir, i ja està, així de fàcil!
.
Les meves discrepàncies d’ateu empedreït no serveixen de gaire: “per molt escèptics que sigueu, els llatins no-creients no us suïcideu tant com els protestants perquè la vostra religió que no teniu, en la qual no hi creieu, us ho prohibeix”. En fi, sí que és cert que aquests dies s’està fent evident aquesta greu mancança dels nostres polítics: tant els líders republicans, com els del Solidaritat després de les municipals a Barcelona, com en Felip Puig negant l’acció desproporcionada dels mossos que les càmeres de la seva pròpia televisió ens mostraven (no trigaran a parlar de “la crosta”).
.
Quan parlem d’una “autocrítica independentista vergonyantment minsa” no us penseu pas que estem parlant de cap defecte de les esquerres, ni tan sols dels patriotes més arrauxats! De fet, no fa ni quatre dies que els convergents de la meva colla, que són contradictòriament independentistes del morro fort i canten allò de “Mas president de Catalunya Independent”, estaven presumint i ostentant orgull perquè CiU respectaria les llistes més votades, de manera que no pactaria amb el PP per fer caure els alcaldables més votats. I això no és tot: “tolerància zero amb els racistes postfranquistes”. Doncs bé, avui jo esperava una mínima autocrítica (ja sabeu, sobre “alcaldes equivocats que caldrà cridar a l’ordre…”).
.
Doncs no. Res d’autocrítica. Tot el contrari, només justificacions, traient pit, i arguments tronats que justificarien fins i tot cantar el Cara al Sol si calgués fer-ho pel bé de Catalunya. Resulta que Tarragona i Vilallonga del Camp han de ser l’excepció a la santificada norma convergent de deixar governar la llista més votada. I en el cas del Vendrell CiU ja no té cap problema per rebre el suport de la PxC perquè ho compensa el fet d’haver-los denunciat per difondre falsedats en la seva propaganda electoral. A més, l’alcaldable convergent diu que la PxC, malgrat tenir un “discurs dur” en temes d’immigració, “no tots els integrats del partit són xenòfobs”!
.
Ja veieu! Totes aquestes situacions de vergonya aliena són, segons diu el meu amic alemany: “…degudes a un substrat que us impedeix executar la poderosa eina d’avaluació i reprogramació anomenada “autocrítica”!
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana | 
1 comentari »
1 comentari »
juny 9, 2011 a les 7:07 am