http://blocgran.cat/?p=5522
La dignitat del català a Europa entre el poc interès i la covardia
maig 4, 2011 | 
Fantassin Manel |
Aquest dimecres La Vanguardia transcriu els “64 àmbits d’actuació” del Govern. Sembla que coincideixen amb el document que publica l’Avui amb el títol “El pla de govern 2011-2014”. Tanmateix, hi ha diferències: només a l’Avui es reprodueix el punt “Emprendre les accions necessàries per al reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees”. Atès que el full de ruta es divideix en vuit eixos genèrics, 64 àmbits d’actuació i 474 objectius, segurament devem estar parlant d’un objectiu. Fixeu-vos que diu “emprendre accions”, no diu pas “aconseguir”. Què potser val gaires diners l’ús del català a Europa? Això ja va ser quantificat i tenia un cost insignificant per vàries raons, principalment perquè els mateixos traductors d’espanyol eren catalanoparlats..
Posats a abordar el tema més vergonyant de la política europea hauria calgut un redactat més resolutiu. És cert que estem parlant d’una competència exclusiva del govern de La Moncloa. A més, sabem que mai no ens ho voldran reconèixer en igualtat amb l’espanyol, sinó en un nivell de “menors d’edat” i assimilats –com a mínim- al gallec i al basc. Si, tot això ja ho sabem! Però, per altra banda, no tenim constància que, en la política del peix al cove, s’hagi imposat mai el requeriment del català a Europa com a condició per a un de tant suports que CiU ha prestat a l’executiu espanyol. Insisteixo que, en tractar-se de quelcom que pràcticament no val peles, la manca de pebrots de CiU per posar tal condició damunt la taula és fàcilment percebuda com manca de prou interès, si més no des de la percepció dels catalans de sentiment patriòtic..
És sobretot un tema de covardia, perquè els diputats catalans estan acostumats al “parlem-ne” i, parlant-parlant passen gairebé vint anys estèrils (des que Viviane Reding va rebre la Creu de Sant Jordi) sense donar cops de puny a la taula. Estic segur que els polítics espanyols agraeixen tan inesperada comoditat! Ni els diputats catalans s’han atrevit a parlar en català “SEMPRE i passi el passi” (encara que un dia i un altre els haguessin de treure a la força dels seus escons davant les càmeres de televisió), ni els governs catalans han posat el tema com a condició prèvia per començar a parlar del pactes (que després generosament concedeixen als espanyols a canvi de quatre duros però sense cap millora pel status de la nostra llengua). Probablement això és degut a que tant els d’aquí com els d’allà prioritzen “les coses serioses”..
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana | 
11 comentaris »
11 comentaris »
maig 5, 2011 a les 5:17 am
maig 5, 2011 a les 5:25 am
maig 5, 2011 a les 5:37 am
maig 5, 2011 a les 5:43 am
maig 5, 2011 a les 5:48 am
maig 5, 2011 a les 6:22 am
maig 5, 2011 a les 6:33 am
maig 5, 2011 a les 6:35 am
maig 5, 2011 a les 6:48 am
.
D’altra banda,conec molt directament algunes persones que escriuen a La Vanguardia i, al marge que la traducció els suposa més feina per allò de revisar la còpia traduïda, n’estan molt satisfets per la qualitat del text resultant en l’altre idioma. Ignoro si el sistema és semblant al de El Periódico o no, però de segur que és molt millor que el google.
.
Fa un cert temps que em dedico a la difusió de la realitat catalana a l’exterior a base de traduir notícies de l’independentisme a d’altres idiomes, i t’asseguro que amb el traductor del google no en tinc prou. Quan reviso el text resultant m’adono que si ho hagués enviat directament als meus amics quebequesos o sards ho haurien entés tot a l’inrevés.
maig 5, 2011 a les 11:38 am
Your dad
maig 5, 2011 a les 6:40 pm