dijous, de maig 26, 2011

Entre el còrtex independentista i el mamífer que portem dins

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=5704 

Entre el còrtex independentista i el mamífer que portem dins

 maig 25, 2011 |  Fantassin Manel |


http://www.facebook.com/home.php#!/photo.php?fbid=2007982355696&set=t.1127812424&type=1&theater
.
El Sistema Català de Partits va estructurant-se  massa lentament perquè no sols és fruit de la intel·ligència sinó també  de tot el contrari. Això és degut a que som humans i tenim ideals al mateix temps que necessitats humanes. Fixeu-vos que el  mamífer  que duem dins, que vetlla instintivament per la conservació mentre s’esforça per reproduir-se, coexisteix amb l’usuari d’un còrtex que li dóna capacitat per raonar i triar l’opció de sacrificar-se, amb l’objectiu transcendent de canviar a positiu la societat dels nostres  nets, a través d’uns instruments anomenats “partits polítics”.
.
Quan no funciona prou bé el còrtex? Doncs quan ens domina completament  la necessitat biològica i ens veiem  abocats a actituds  poc  intel·ligents en les quals primem els instints mamífers. Fins i tot al famós mamífer  DSK a qui li ha pesat més la part de la balança de la possibilitat de cardar amb la cambrera de l’hotel de New York! En aquest moment  el còrtex roman enstand by , de tal manera que artificiocitats com ser cap del FMI o poder optar a la Presidència de França són tan secundàries com ho podria ser per a un Nyu de la sabana. Llavors, els catalans no hem de ser menys!
.
També a casa nostra hi ha el mamífer a qui els pesa més la part de la balança de mantenir càrrecs i sous a la Generalitat. I això malgrat haver detectat fa temps que els seus electors no el voten  pas per a que faci de funcionari, sinó per a sentir-se orgullosos emmirallant-se en les virtuts del líder,  és a dir, quan aquest polític els  transmet il·lusió i engrescament.
.
I també hi ha el mamífer a qui li pesa més la part de la balança de competir econòmicament amb aquella part dels seus veïns  que han arribat a Catalunya després que ell.  Això passa quan el moviment popular ha quedat desactivat i ja no queda gaire d’aquelles associacions de veïns, o d’altres, vertebrades pel PSUC, que aconseguien desbaratar l’intent espanyol de diluir-nos en la marea immigrant hispanòfona.
.
Així doncs, no ens sorprenguem  de la caiguda d’ERC ni de l’ascens del PxC. Ambdós estan en la lògica de l’instint mamífer quan el còrtex roman infrautilitzat. En l’ascens de la CUP hi podem veure un exemple de tot el contrari. I a partir d’aquí que cadascú depuri responsabilitats amb si mateix, amb les seves capacitats, perquè no és qüestió de consciència sinó d’intel·ligència.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana |  17 comentaris »

17 respostes

  1. PepMB diu:
    maig 26, 2011 a les 2:12 am
    Posar Ciu en el mateix sac que PP o C’s em sembla demagògic. Tampoc caben on DCat, es cert.
    La divisió entre independentistes i no independentistes és pot entendre, però hi ha una diferència gran amb aquells que el seu ideari és clarament no només no independentista sinó destructor d’allò que es català, com fan el PP i C’s que jo posaría juntament amb la Falange Espanyola de las Jons i UPyD.
  2. PepMB diu:
    maig 26, 2011 a les 2:23 am
    Afegitó: Fixant-me en el detall arribo a la conclusió que no tenim dos sistemes de partits sinó tres: l’independentista, l’autonomista, i l’espanyolista.
  3. Santi Vidal diu:
    maig 26, 2011 a les 6:08 am
    Com en les passades eleccions, també ara han pogut més les ganes de fer fora el tripartit que el desig de llibertat.
  4. Fantassin Manel diu:
    maig 26, 2011 a les 7:00 am
    PepMB:
    Tens raó, és cert que “hi ha una diferència gran amb aquells que el seu ideari és clarament no només no independentista sinó destructor d’allò que es català, com fan el PP i C’s” però en aquest quadre la “línia” separa sols els que es defineixen independentistes dels que no se’n defineixen.
    Et pot semblar demagògic si tu hi barreges altres propietats en aquell nínxol sistèmic del centre-dreta, però és sols “definir-se, o no, formalment, independentista”.
    Fixa’t si em fot també, a nivell personal, que m’he sortit d’aquest mateix guió fent més fineta la ratlla que hi ha per damunt de CiU (fixa-t’hi!) intentant expressar que els Convergents estan condemnats a mig termini a passar la línia i a situar-se en l’altre costat!
    .
    Pel que fa als 2 o 3 sistemes: jo crec que d’esquemes se’n poden fer molts, però els partits i la seva gent són molt eterogenis (per exemple, qui nega ser autonomista?), per això jo crec que la millor manera és triar el nivell formal, és a dir, la “declaració explícita” de ser partidari de la independència o de ser partidari d’Espanya
    (qualsevol Espanya, des de la més unitària fins la més còmoda pels catalans, encara que sigui federal o confederal), encara que alguns diguin que la plenitud Nacional de Catalunya s’hi pot desenvolupar dins d’un estat confederal, no deixa de ser Espanya.
    És doncs, un nivell formal de declaració explícita, així no hi ha dubtes de en quin lloc de la ratlla estàs i, per tant, tampoc no hi haurà tantes sorpreses:
    -> com sorpresa ha estat que ahir CiU no votés a favor que els esportistes espanyols s’alliberin de l’obligació de formar part de les Seleccions Espanyoles. Això, una CiU que es declarés formalment independentista, no hauria traït d’aquesta manera els esportistes catalans.
    http://www.directe.cat/noticia/155682/nomes-erc-vota-a-favor-d-alliberar-els-esportistes-catalans-de-l-obligacio-d-acudir-
  5. David Morgades i Clopés diu:
    maig 26, 2011 a les 7:26 am
    Nou article a l’hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5711
  6. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 5:00 pm
    Com sempre, la bipolaritat aquesta de dreta esquerra amaga el liberalisme, que com demostra aquí l’amic fantassin, aquí ningú sap en que consisteix més enllà de ser assimilat sempre a la dreta. Això no sé si està fet a mala llet o simple analfabetisme.
    Tanmateix per a mi la cosa va així: Hi ha el socialisme i el liberalisme.
    El socialisme pot ser de dretes o d’esquerres. Ambdós propugnen una veritat absoluta inqüestionable de com han de ser les coses.
    El liberalisme només propugna que la cosa ha de ser per conveni, i que les veritats absolutes és cosa privada de cadaescú.
    És clar que jo soc un mamífer i tinc el còrtex minvat, i per això ja coses que em costen d’entendre.
  7. Fantassin Manel diu:
    maig 26, 2011 a les 5:21 pm
    Si, el socialisme pot ser d’esquerres i de dretes, però oblides que sota el títol de “liberalisme” hi ha individus i interessos no sempre tan bonistes com afirmes; de fet no sé si la teva ortodòxia en la visió acrítica dels que s’autodefineixen “liberals” és gaire garantia d’objectivitat.
    A cal PP n’està plè de liberals, i a can CiU també. En canvi ni a cal PP ni al can CiU n’hi ha gaires de socialistes!
    .
    De tota manera jo em quedo en la definició clàssica: -”Esquerra= política tendent a l’assoliment de la igualtat social per mitjà dels drets col·lectius (socials) circunstancialment denominats drets civils”.
    -”Dreta= política reaccia als canvis socials, partidària d’una visió tradicional de la societat i dels interessos netament individuals (privats)”
  8. Joan diu:
    maig 26, 2011 a les 7:12 pm
    C’s és un partit d’esquerres i de funcionaris per tant haurien d’estar en la casella del PSC per sota més cap a espanya en vertical.
    economicament ni de classe social C’s i CiU o el mateix PP no tenen res a veure fins i tot diria que oposats.
  9. Joan diu:
    maig 26, 2011 a les 7:25 pm
    estic bastant d’acord amb vallfosca (6), per en fatassin l’esquerra es comunisme i la resta dreta.
    però si dreta/esquerra fos més estat o menys estat la falange o per l’estil seria esquerra ja que l’únic que el diferencia d’un partit socialista és que no són internacionalistes.
    i després està el tema moral apart de l’econòmic hi hi hauria si és pensament únic o llibertat de pensament. I aquí tots els totalitarismes estan al mateix sac ja sigui socialista (nacional o internacionalista) o religiós.
    per mi en aquest mapa li falten coordenades, una que seria llibertat moral o totalitarisme i l’altre més estat o menys. Ja que si dreta/esquerra vol dir rics o pobres hi ha gent que amb menys estat també s’ajuda al pobres.
  10. eduard m.a. diu:
    maig 26, 2011 a les 7:51 pm
    Manel,
    Si em permets, jo et plantejo un altre esquema :
    Eix nacional català. D’esquerra a dreta :
    CUP ( amb gent provinent d’ERC i d’ICV ) – CDC ( socialdemocràcia, amb gent provinent d’ERC i PSC ) – Unió/Democràcia Catalana.
    Eix nacional espanyol. D’esquerra a dreta :
    PSOE a Catalunya/C’s – PP – Pxc.
    No és una foto del que hi ha ara, sino una intuïció del que hi haurà demà, quan ja siguem un estat.
    Els darrers resiultats electorals ens acosten a aquest escenari.
    Salut
  11. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 9:11 pm
    Definitivament analfabetisme.
  12. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 9:17 pm
    Cada dia que passa estic més convençut que els coneixements bàsics històrics que ens expliquen a on som , son a Catalunya desconeguts , analfabetisme pur. Tant és així que el proper dijous intentaré fer-vos un mapa el més senzill que pugui.
    Humilment Vallfosca.
  13. PepMB diu:
    maig 27, 2011 a les 1:12 am
    Fantassin Manel,
    ara m’hi he fixat, no havia vist la linia més fina.
    En quant als tres sistemes, potser la paraula no sería autonomistes malgrat la usem frequentment. El que ningú crec que discuteixi sería que hi ha uns partits que es proclament independentistes i llavors n’hi ha que són declaradament anti-catalunya, i d’altres que seríen doncs potser pro-catalunya dins espanya o pro-espanya.
  14. Fantassin Manel diu:
    maig 27, 2011 a les 7:20 am
    Sigui com sigui, crec que val la pena això d’esquematitzar el panorama polític
    (i ja és normal que els criteris siguin diversos perquè els criteris són els que orienten el propi esquema)
    perquè l’esquema ens permet situar gràficament els uns i els altres, i ens ajuden a explicar el seu comportament i a entendre els seus objectius.
    El contrari és continuar com fins ara, decebent-nos o sentint-nos confusos per comportaments que semblen incongruents.
    Amb un esquema és més fàcil entendre, per exemple, que CiU no hagi votat a favor que els esportistes catalans pugin renunciar a participar en les Seleccions Espanyoles. NO és tant incoherent que CiU contribueixi a mantenir l’obligatorietat indigna que sofreixen els nostres esportistes si veiem en l’esquema que tal postura és coherent amb el seu rol sistèmic.
  15. jsc diu:
    maig 27, 2011 a les 11:09 am
    sóc “conjuntural”, existeixo?
  16. Fantassin Manel diu:
    maig 27, 2011 a les 1:55 pm
    La conjuntura, per definició, existeix però dura poc (dura allò que dura la conjuntura, per tant és menys duradora que no pas l’estructura).
  17. El Bloc Gran Del Sobiranisme » Blog Archive » LA POBRESA AUTOCRÍTICA DE L’INDEPENDENTISMEdiu:
    juny 9, 2011 a les 12:24 am
    [...] dia us parlava de les nostre febleses quan les estratègies ideades pel còrtex (http://blocgran.cat/?p=5704)queden anul·lades darrere les necessitats instintives de mamífer, d’aquella gasela que esquiva [...]
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)