06/08/2010-Nudisme i Alliberament Nacional (http://blocgran.cat/?p=2654)
Nudisme i Alliberament Nacional
agost 5, 2010 | 
Fantassin Manel |
Aquest agost està marcat per un debat a mitges al si de l’independentisme català. Dic “a mitges” perquè la meitat de la gent és de vacances, i l’altra meitat funciona a ritme caribeny.
.
CiU se sap guanyadora, i no està per més aventures que no siguin el suport a Zapatero a canvi de totes les engrunes que aquest tingui a bé concedir. El seu espai polític, de centre-dreta, està amenaçat per un Laporta, més valent, però amb poc temps per fer arribar a l’electorat un missatge prou clarificador que pugui significar, als convergents, un cost important en vots. Més endavant, els anys que venen, ja haurà temps d’acords o de fusions!
.
ERC de moment resta a l’espera de si tots els altres independentistes aniran junts, per afegir-s’hi, que seria la única manera de salvar els mobles. En cas contrari, si acaba havent quatre candidatures independentistes, llavors li surt més a compte presentar-se sola perquè, posats a perdre molts vots, la sigla ERC encara és una mica competitiva en mig d’una sopa de lletres i estelades condemnada a no treure representació.
.
Per tant, poca cosa hi ha a fer mentre els capos negocien si van junts o separats. Atès que no ho sabrem fins setembre, i aprofitant que son vacances, recosiré algunes converses típiques de platja que “curiosament” acaben sovint derivant en reflexions independentistes.
.
Aquest dia ha tocat escapada familiar a la Costa Brava. Enfilem carretera en sentit Girona i trobem una cala interessant, a menys d’una hora de BCN, envoltada de mansions “quethicagues!”. Es tracta d’una platja “tèxtil”, de les que sempre generen la típica pregunta entre nudistes: “…quines ganes té la gent de negar-li al sol tanta pell?”.
I és que no ho podem evitar! Els inicis de l’independentisme modern tenen un dels seus episodis primerencs en el Campament Independentista (que fou nudista perquè es feu a Vallpresona) que va convocar la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d’Institut (CCII). Hi havia en Toni Villaescusa, en Quim Sánchez i d’altres patriotes combatents fonamentals de la història del Moviment Català d’Alliberament Nacional. http://www.facebook.com/photo.php?pid=30171600&l=a51884f5bf&id=1127812424
.
Estic pensant, damunt la tovallola, que la resposta a la pregunta de dos paràgrafs enrere comença a ser típica: “…fixa’t que les senyores tèxtils ja no es tapen ni el cul, solament la part del pubis. Els que es tapen són els homes! Es tracta d’una resposta que assoleix alts índex de comprensió, perquè tot seguit venen les referències a la categorització inevitable a partir dels diferents calibres de cua…
.
Després venen els matisos, també inevitables, sobre el paper sexual dels pits, diferent del pubis: “…les senyores tenen pits diferents, igual com tenen cabells i ulls diferents; per tant, tenen assumit el topless. De tota manera, una amiga psicòloga m’explica que hi ha senyores -sovint de pit força abundant- amb fòbia greu a no dur sostenidor. En cas de no disposar-ne, les pobres sofreixen greus episodis d’angoixa que les impedeixen fins sortir de casa
.
..
No sé per quina raó m’ha vingut a la ment, parlant d’això, l’Artur Mas. Suposo que l’identifico agraint que li posin límits a una situació que, mancada de sostenidor, podria estirar-se, estirar-se, estirar-se… fins arribar a situacions revolucionàries que ningú no sap com acaben. O pitjor encara, és més que possible que acabin amb altra gent –més valenta- al poder.
.
En tot cas, sembla ser que la platja tèxtil té un rol important en l’etapa adolescent de galanteig. El pubis tapat en la dona tindria un sentit afegit d’obsessionar la imaginació i la curiositat dels senyors, però en l’home, cas de no estar prou dotat, seria com jugar de forma molt evident amb cartes de menys. Es per això que els homes van més tapats? Deu ser per aquesta raó que els indrets nudistes són tan familiars? Segurament, perquè hi anem a lluir desacomplexadament obesitats i arrugues sense pensar en tamanys (llevat dels pocs jovenets que, curiosament, trenquen la mitjana en qüestió de proporcions), limitades les nostres expectatives al sol i al relax.
.
Diuen que el nudisme és comunista perquè impedeix l’ostentació dels rols socials. Això és veritat a mitges. Al Relax-Nat, on vaig des de fa un quart de segle els meus veïns són “de director de La Caixa en amunt”, i és cert que no te n’assabentes, atès que anem tots en pilotes, però …aparcats al davant de cada bungalou hi veus uns cotxes “quethicagues!” i, entremig, el meu, que és digne però humil, el més humil de tots!
.
Tornant a la platja tèxtil on hem anat a parar avui, i relacionat amb les reflexions del paràgraf anterior, em pregunto com puc saber quina gent pertany a l’alta burgesia catalana que s’amaga per aquestes contrades? La lògica em diu que els usuaris de totes aquestes tovalloles són habitants de les cases que ens envolten (que tanta enveja em provoquen). Però els parlars que escolto són d’allò més “cutre-sasitxer”. Res que em recordi els accents dels barris alts de Barcelona.
.
Ep! Potser si! Veig algunes tovalloles que són la bandera espanyola. Això, en contrades de patriotisme català conegut, com aquesta, seria un indicador de possible militant del PP arribat directament de Pedralbes. En canvi, en indrets nudistes, he vist molt sovint tovalloles amb l’estelada. Te la seva lògica: en tant que defensors, de la terra és més patriòtic sentir-la a flor de pell!.
Entre bany i bany em diu el Vicent Sanchís, des del diari que estic llegint, que una enquesta gegantina ha desvelat quelcom important. Resulta que, de tots els catalans (que sabem parlar català i espanyol), només els que tenen (tenim) per idioma familiar el català, consumeixen (consumim) cultura en espanyol i en català.
.
Els altres catalans, que també parlen ambdues llengües, però usen l’espanyol a nivell familiar, només consumeixen productes culturals en un sol idioma.
.
-A veure si sabeu en quin? –pregunto, fent broma, a la família. I, al mateix temps, m’adono que tothom al meu entorn, en aquesta cala de la Costa Brava, que transpira “pasta gansa”, parla espanyol amb accent andalús.
.
No tenen pas pinta de viure en les mansions que ens envolten, però parant l’orella m’assabento que si, que els veïns immediats tenen varis magatzems de material de construcció pels voltants (que no hi havia crisi?) i que demà se’n van de vacances a Alacant. Pel llenguatge, tirant a barroer, diria que, si van immigrar fa temps a Catalunya, deuen haver viscut en un entorn molt endogàmic, però s’han promocionat molt molt molt …sols en l’aspecte econòmic..
Tot i això, no sento ningú parlant català. Atès que no tinc res més a fer, llevat d’alguna capbussada de tant en tant, em dedico a rondar per la platja, apropant-me als 500 banyistes veïns. Doncs, el resultat és sorprenent: ningú (NINGÚ) que parli català! I l’accent hegemònicament esclafant és l’andalús.
.
Els grupets on no he sentit ningú obrint boca deuen sumar a prou feines una cinquena part, i és aquí on hi podrem suposar la presència d’alguns catalanoparlants, així com estrangers i castellanoparlants d’accent no-andalús.
.
Per tant, segons l’article de Vicent Sanchís a l’Avui, la immensa majoria d’aquests banyistes no consumeixen productes culturals en els dos idiomes. En tot cas, només podria posar la ma al foc de mi mateix.
.
Ja ho veieu! La conclusió d’aquest escrit és fàcil …però ara no tinc gaire temps de posar-me a fer conclusions. Espero que vosaltres mateixes i mateixos sabreu trobar elements que relacionin el fet de banyar-se vestits (amb roba de bany), fins i tot en indrets com la Costa Brava, o banyar-se en pilotes, amb l’Alliberament Nacional :-D
.
En tot cas també podeu reflexionar sobre la curiositat lingüística que explico, que fa prou pena! Fins i tot la platja serveix per anar fent país. A veure si els que tallen el bacallà també aprofiten per trobar-se en entorns de platja, preferentment nudistes, per tal de no posar barreres innecessàries, demostrant que no tenen res a amagar, i ens sorprenen a la fi d’agost amb la notícia d’una candidatura independentista unitària..
Ja n’hi ha prou d’amagar vergonyes, ja és hora que al Mas li caigui el sostenidor, ja és hora de descobrir-se tothom i de començar a arreglar el país, de manera que, els anys vinents, els catalans que vagin a passar el dia a una platja de la Costa Brava, que s’hi puguin sentir com si estiguessin al seu propi país.
.
.
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
·
Fantassin Manel
Etiquetes Política catalana | 
7 comentaris »
7 comentaris »
agost 6, 2010 a les 4:42 am
Jo fa molt poc que he descobert el nudisme, potser perque sóc xarnega?, però ara, no el canviaria per res del món. La veritat, no m’he fixat en quina és la llengua majoritària en aquestes platgetes plenes d’allunyats mirons jubilats i adolescents, però, sobretot els primers, sí que juraria que són espanyols. Però en el que sí m’he fixat és que en aquestes precioses caletes “s’hi parla”, no “s’hi crida”, com passa a les tèxtils, i el personal que es torra integralment a la salut d’en Llorenç és molt més respectuosa en tots els aspectes que els tèxtils de la platja del cantó o sigui que potser només per això, si que aniria bé que s’aprofites l’agost per fer unes “enpilotapicadasessions” parlamentaries: les “vergonyes” al vent i sense cridar, que ja criden prou els Pepes, els Manolos, la “suegra” i en Bobi -ah, i er melong-, per nosaltres.
agost 6, 2010 a les 11:50 am
agost 6, 2010 a les 5:39 pm
Allà s’hi celebrarà la primera Orgia per la Independència. Els convocants expliquen que “davant de la crispació i malestar que genera la política catalana, creuen que el remei més sa és el sexe català”.
Els organitzadors expliquen que “cal venir nets i polits, i amb la parella, indistintament del sexe”, perquè, segons diuen, “units farem més força, i amb la unió assolirem el cim (almenys per uns instants)”. A la platja de Sitges s’hi farà festa, concursos i jocs, i “es premiaran els independentistes que assoleixin més vegades la unitat, i també als independentistes que demostrin ser més oberts al pacte”.
agost 6, 2010 a les 8:23 pm
agost 9, 2010 a les 4:06 pm
setembre 9, 2010 a les 5:55 pm
setembre 9, 2010 a les 11:02 pm
.
De tota manera et diré que, tot i que la gent normalment no sol avaluar-se, jo ho he fet fa només un parell de dies, alegrant-me de meva diversitat dimensional.
Això ha succeït en el context reflexiu derivat d’hores i hores tedioses aguantant algú que se suposava que era una gran persona però en realitat -quan el coneixes- es tracta d’un personatge absolutament tediós al qual no suporten ni familiars ni coneguts, tot i les medalles que li puguin reconèixer.
Es algú que tampoc no sabia ni d’art ni d’emocions ni de res que no fos política.
.
Per tant, deixa’m respondre’t amb orgull que si, sóc feliç de la meva part friki però que, per això mateix, difícilment em limitaré a una de les parts (a la digníssima afecció al col·leccionisme).