Escoltar i Parlar

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme: 
http://blocgran.cat/?p=2829

"Escoltar i Parlar "

27/08/2010-Escoltar i Parlar (http://blocgran.cat/?p=2829)

Escoltar i Parlar

 agost 27, 2010 |  Fantassin Manel |

Em disculpareu si faig un inici autoreferencial, explicant-vos el meu convenciment que, si els meus amics haguessin de definir-me amb cinc paraules, segurament tots ells coincidirien en dos dels mots. Un d’ells seria “independentista” i l’altre seria “escoltador”. Però no solament  em caracteritza l’escolta empàtica; també l’audició discreta, pacient i analítica.

Dic aquestes floretes sobre mi mateix, amb l’objectiu d’intentar convèncer-vos, que té un alt grau de fiabilitat allò que pugui comentar-vos sobre coses que hagi escoltat. En aquest cas, es tracta de l’observació  sobre els usos lingüístics percebuts al poble on he anat a passar el dia.

Hem sortit de BCN i hem travessat l’àrea metropolitana uns 50 km en direcció a ponent. No diré fins on per no mosquejar els meus amics, només diré que és un nucli de més de quatre mil habitants pertanyent a un municipi situat passat Sant Sadurní.

Sóc al carrer principal d’una vila catalana d’aspecte tradicional i històric, de gent que se saluda amablement pel carrer, que passegen sense presses, amb posat tranquil,  perquè  no hi ha gairebé trànsit, camí de la pastisseria o pujant de missa.

És mig dia quan la meva petita em pregunta, innocent i acostumada a molt de cotxe, si encara som a Catalunya i, arran d’això, m’adono que no he sentit encara ningú parlant Català. Estem habituats a l’Eixample barceloní on la nostra llengua es barreja amb parles estrangeres, des d’Urdu a Xinès, passant per l’Anglès i l’Espanyol majoritari. En circumstàncies similars, en tractar-se d’una via on conflueix tanta gent anant amunt i avall, a Barcelona hauríem percebut el caràcter marginal del català però no la seva absència.

Em disposo a parar l’oïda per tal d’identificar aquests catalanoparlants tan discrets. Passa una estona. Tothom xerra poc o molt. Realment cap d’aquests vilatans amb aspecte pagesívol  parla Català. Esperarem! Passa un auto amb la música a tota hòstia, envaint el carrer amb la veu de Los Chunguitos que, lluny d’agredir acústicament l’entorn, com m’hauria semblat fa sols una estona, ara em dóna la sensació que s’hi integra perfectament.

Arriba la vesprada i cerquem nous espais públics, perquè la mainada pugui esbargir-se mentre els grans fem un cafè. Cap d’aquests nens del parc juga en Català? M’hi adreço, amb l’excusa d’un joc, en la llengua del país, per tal de provocar el canvi, amb llur resposta. La conversa esdevé de bilingüisme passiu, em responen en Espanyol. Diu la meva companya que pot ser degut al context de joc on aquesta és actualment la llengua “obligada”.

Es fa fosc i, com fantasmes entre les ombres  …veiem apropar-se homes  vestits amb llargues camises que semblen llençols blancs. Al darrere venen també senyores i mainada igualment mudats. Han festejat el ramadà i surten també  a passejar. Quatre nenes marroquines es posen a jugar amb la meva petita EN CATALÀ! Al meu costat escolto una de les veïnes dient “…el pueblo se está llenando de extrangeros…” i un senyor li respon “…estos son los hijos de la mora…”.

El joc de les cries és bonic i en un Català exquisit. Els pares seuen al meu costat i veig que no parlen Àrab sinó Amazigh (si, ho sé diferenciar bé. De debò!). Després marxen i es queden vigilant les nenes dos xicots d’uns 15 i 13 anys que també parlen entre ells en Català.

M’adreço a ells per a preguntar-los pels seus usos lingüístics. M’expliquen que es van acostumar a parlar Català a classe. La diferència amb altres nens fou que ells, en sortir d’escola, havien d’anar a casa, on jugaven entre els germans. En canvi, la resta dels amiguets es quedaven jugant al carrer …es Espanyol.

La família va arribar fa 15 anys, però els pares no solament no parlen (gaire) Espanyol ni Català sinó que tampoc parlen Àrab. El pare es dedica a feines agràries i la mare no treballa. A casa, els cinc fills (dos nois i quatre nenes) parlen entre si en català i amb els pares en Amazigh. Sovint són els nois que fan d’intèrpret en la compra i a cal metge.

Fa prop d’un any hi havia una enquesta de facebook demanant el parer sobre quins forasters s’integraven més fàcilment a l’idioma de Catalunya. Durant prop de tres mesos, mentre la pregunta en movia en l’àmbit català, el vot era majoritàriament a favor dels marroquins. Quan va arribar a coneixement d’un grupet espanyolista, i el van difondre entre ells, va rebre una allau de votacions en vers l’Espanyol (però fins per a ells era un vot difícil, atès que respondre era considerar-se foraster):  http://apps.facebook.com/livingsocial/micro/polls/110713/answer

Després de 20 anys de Pujolisme i de vuit anys amb independentistes al govern autonòmic regional, he passat el dia en una vila catalana de l’interior on només he sentit parlar Català una família musulmana qualificada pels vilatans com “extranjeros”.

. 

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

Etiquetes Política catalana |  5 comentaris »

5 respostes

1. Medit diu:
   agost 27, 2010 a les 2:03 am
   Abans que res, gràcies pel relat. Té un to agredolç, però tractant-se d’hàbits d’ús de la nostra llengua, és el gust habitual.
   Només veig el consol que si segueixen arribant estrangers al país, potser amb menys proporció, però de manera constant, i venen de llocs on la catalanofòbia no és un “costum”, aquest gruix de nous catalans de menys de 15 anys, ens ajudin, irònicament o no, a salvar la nostra llengua -i, de retruc, el país-.
   Pot semblar estrany però, vist des de fora, faran molt més pel català aquests marroquins que totes les polítiques lingüístiques de la Generalitat. Són ells els que convenceran els seus compatriotes que el català és útil per al dia dia. Si tu vas a Nova York i et diuen que al barri “tal” és millor parlar en italià, potser no te’n refiaràs fins que trobis algun altre català resident a la Gran Poma que, per empatia personal, t’hi acabi convencent.
   Si és cert que no poques associacions d’estrangers estan preparant un acte col·lectiu de rebuig contra el recurs a la Llei d’Immigració per part de la Defensora del Pueblo Español, això em semblarà la notícia més positiva de l’estiu…. i a l’alçada de la manifestació del 10J.
   Vaig comentar en un altre post que el futur de les actuals “nacions” és diluïr-se en identitats definides per un pol urbà de gran magnitud i la seva àrea d’influència. O almenys això és el que opinen “grans” urbanistes i teòrics de la sociologia.
   La gran Barcelona no la farem nosaltres sols, perque els catalans, per la raó que sigui, no estem avesats a procrear massa. I tampoc ho estan, tot s’ha de dir, els espanyols (cosa que és esperançadora).
   La gran Barcelona, la gran metròpolis urbana que substituirà (nominalment si més no) Catalunya d’aquí a mig segle, la faran créixer noiets marroquins com els que et vas trobar. Son els seus equivalents els que han fet el “gran París”, o els que van configurar les grans metròpolis nord-americanes, o els que estan creant monstres urbanístics a la Xina, amb camperols vinguts de punts remots -i per tant amb llengues i costums diferents-. Els grups ètnics “purs” són, ja avui, un record del passat.
   Si ens guanyem l’empatia d’aquests nous catalans -especialment, critaures- a dia d’avui, tenim un puntal de supervivència, com a país, BRU-TAL de cara al futur.
2. Indigeta diu:
   agost 27, 2010 a les 10:32 am
   Els Amazigs son els calans del Magrib.
   Potser aixó pot explicat alguna cosa. Als magrebins d’origen arab, a aquests no els integrareu pas tant facilment.
3. Fantassin Manel diu:
   agost 27, 2010 a les 8:47 pm
   Abans s’integra en Català a Catalunya un àrab araboparlant que un espanyol. Al primer, posats a canviar se li’n fot. El segon “está en España y no lo necesita, tiene todo el derecho de hablar en la lengua de su pueblo de puerto hurraco, faltaría mas!”.
4. bacus diu:
   agost 27, 2010 a les 9:45 pm
   fantassin si els meus amics m’haguessin de definir seria ‘com una bona persona’ per això segueixen sent amics després de 20anys.
5. Fantassin Manel diu:
   agost 28, 2010 a les 1:00 am
   Tens molta raó, Bacus. Per cert, ets aquest Bacus: http://bacus.bloc.cat/ ?