diumenge, de març 16, 2008

Postelectoralies

Diu en Pere Fontanals al seu bloc, La Muntanya Russa, que “bona part de l’electorat que s’ha abstingut o ha votat en blanc o nul són antics votants independentistes avorrits de pactes, d'actituds meselles i submissió”. Sense negar les actituds ni la submissió, no estic gens d’acord que bona part dels abstencionistes siguin independentistes.
A falta d’una enquesta sociològica ben feta només puc basar-me en la gent que conec, i malgrat la crida de l’esquerra independentista a l’abstenció, els abstencionistes han estat absolutament insignificants. De fet els coneguts que estarien en el perfil de la CUP han votat Esquerra per tal de compensar l’onada espanyolista, i tots els altres votants d’Esquerra que conec, que són antics votants de Convergència, del PSC i d’Iniciativa, han votat massivament PSOE per allò del vot útil anti-PP.

No dubto que als pobles petits, on hi ha més cohesió social i nacional, es visualitza molt bé quin és l’electorat independentista i també els moviments que aquest electorat fa, del centre a l’esquerra. Malauradament, a l’àrea metropolitana de Barcelona cal reunir molta gent per tal de comptar prous vots per a tenir representació parlamentària. Molta gent que, per origen espanyol, lògicament els costa anar abandonant la lògica espanyola. Tot i que ho fan; us deia l'altre dia que he conegut ja molts ex-votants sociates, d’origen espanyol, que s’han anat passat a ERC (contradictòriament, com en tot procés paulatí, o sigui, amb alts i baixos, com el de les passades eleccions). Tot això ho dic fent d’advocat del diable, perquè també a mi cal situar-me en òrbites més extremistes malgrat que, de tant en tant, faci vot útil en els republicans.
En Josep Sort, al seu bloc, està content dels resultats al senat del Partit Republicà Càtalà. Suposo que es pot estar content si no et passa com a mi, que tothom que he trobat que l'havia votat era gent absolutament convençuda d'haver votat ERC.
En fi, massa optimisme veig per la catablòquia (m'agrada més aquest terme) de que el vot (o la manca de vot) ha estat una demostració de consciència nacional. Els independentistes sempre pequem de mirar-nos massa el melic! Sovint el nostre entorn és insignificant en relació a la composició sociològica real. Per a sortir de dubtes jo faria una col·lecta per encarregar una enquesta ben feta. A manca d'això, al menys a Barcelona, al meu barri i en el meu entorn, qui ha deixat de votar ERC (molts) eren ex-socialtes, ex-ICV i ex-convergents en menor mesura, i les crítiques a ERC que he sentit no han estat tant per supeditació sinó, textualment: "he deixat de votar ERC perque ha abandonat el govern municipal i tinc por de que l'acabi entregant a la dreta".
Si que sé que és cert, en canvi, per uns coneguts d'un poble -un nucli agregat- de la Segrià, de meny de cent habitants, que al seu poble un alt percentatge de la població -tots els joves- han seguit la consigna abstencionista en els termes de consciència nacional i de crítica a que no es veu gaire els republicans per les barricades. Però estem parlant d'una vintena de votants. Em temo que allí on hi ha el 90% de la població, a Barcelona i rodalies, les coses no són ben bé així.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

El no-´vot independentista existeix però com dius jo també penso que és petit, d'altre ha votat partits extraparlamentaris, o fins-i-tot parlamentaris o en blanc.

Cal però plantejar i organitzar aquest espai polític i les CUP són una bona eina.