Això d'integrar Catalunya a la Francofonia em diverteix de només pensar què en dirà la COPE, recordant com ja s'estiraven dels cabells amb la proposta de l'Euroregió, perquè ho vivien com una por ancestral a que canviem Espanya per França.
Qui ha llegit un poquet d'història sap que Catalunya sempre ha tingut més por dels nostres cosins del nord que d'una pedregada, tot i les salvatjades comeses pels nostres veïns de ponent, i que això és així perquè els francesos són més eficaços.
Jo, que parlo francès, us puc assegurar que saben seduir i convèncer la gent en el sentit de que l'oblit de la pròpia identitat, i la dissolució en el "col.lectiu francoborg", és la clau del benestar. I la gent s'ho empassa!
Qui ha llegit un poquet d'història sap que Catalunya sempre ha tingut més por dels nostres cosins del nord que d'una pedregada, tot i les salvatjades comeses pels nostres veïns de ponent, i que això és així perquè els francesos són més eficaços.
Jo, que parlo francès, us puc assegurar que saben seduir i convèncer la gent en el sentit de que l'oblit de la pròpia identitat, i la dissolució en el "col.lectiu francoborg", és la clau del benestar. I la gent s'ho empassa!
Els espanyols també voldrien tenir aquesta habilitat però no són creibles, per això els catalans fa tres segles vam optar pel sistema tolerant i confederalista d'arrel anglosaxona, i per tant ens convé més l'aliança amb el mon anglòfon.
De tota manera no cal tenir por, perquè això d'ara és pura mercaderia, gràcies al fet que la Francofonia és ja només l'agonia de qui encara es pensa que és més que un país petit, que creua els dits per a que no desperti Occitània i es quedi en mig pais.
Llavors, per a què integrar-se a la Francofonia? Dons per al que ens pugui servir. No cal oblidar que els tenim a la porta i que, a més, sotmeten una part del nostre territori, negant-li els més elementals drets d'autogovern. No solament no perdem res amb les mesures que de segur imposara Maragall de més coneixement del francès, sinó que ens és inprescindible conèixer els dos idiomes veïns, després de l'anglès.
De tota manera no cal tenir por, perquè això d'ara és pura mercaderia, gràcies al fet que la Francofonia és ja només l'agonia de qui encara es pensa que és més que un país petit, que creua els dits per a que no desperti Occitània i es quedi en mig pais.
Llavors, per a què integrar-se a la Francofonia? Dons per al que ens pugui servir. No cal oblidar que els tenim a la porta i que, a més, sotmeten una part del nostre territori, negant-li els més elementals drets d'autogovern. No solament no perdem res amb les mesures que de segur imposara Maragall de més coneixement del francès, sinó que ens és inprescindible conèixer els dos idiomes veïns, després de l'anglès.
I alguna cosa hauran de pagar a canvi de potenciar el coneixement aquí del seu devaluat idioma. Els caldrà cedir influència a Perpinyà i hauran de ser menys beligerants a Europa.
I de passada més coses: Espanya recordarà que l'estat espanyol és sol un dels veinatges possibles, la qual cosa és divertida. A més, donarem arguments a la COPE que permetran a molts comentaristes de la caverna alimentar els seus fills, els oïdors que s'ho creuen seran feliços i els que escoltem aquesta emissora per divertiment continuarem rient de l'úlcera d'estómac que s'estan treballant.
I de passada més coses: Espanya recordarà que l'estat espanyol és sol un dels veinatges possibles, la qual cosa és divertida. A més, donarem arguments a la COPE que permetran a molts comentaristes de la caverna alimentar els seus fills, els oïdors que s'ho creuen seran feliços i els que escoltem aquesta emissora per divertiment continuarem rient de l'úlcera d'estómac que s'estan treballant.
2 comentaris:
Adishatz,
Io, prendrai la partida bona de l'iniciativa, l'apreneson del francés pels catalans, per poder explicar als oficis de torisme d'Occitània que dins las estadisticas sètz pas espanhòls, mas catalans. La causa maragalhiana de la francoffffffonia pòt èstre bona.
Tens raó, sens dubte la inclusió de Catalunya dins la francofonia és una molt bona iniciativa en el sentit que tu molt bé esmentes.
Els pobles lliures no necessiten tant parlar idiomes, en canvi els catalans hem de ser capaços de poder conversar amb plena capacitat lingüística amb els nostres veïns per a poder explicar qui som i què volem.
Els catalans, que ja de per sí (degut a la centralitat de la nostra parla) tenim tendència políglota, estem obligats a ser, com a mínim, quatrilingües, és a dir, a dominar el nostre idioma, els dels nostres poderosos veïns (fr. i es.) i l'anglès. (després l'occità i l'italià els aprenem sense esforç).
Els occitans (els occitanoparlants), per proximitat lingüística amb el català i per la centralitat de l'occità en el grup d'idiomes romànics, també teniu aquesta facilitat i, per tant, també tindríeu aquestes possibilitats.
Però ho dificulta la situació de quasi extinció de la vostra parla.
Rebeu una fraternal encaixada. Salutacions des de Barcelona.
Publica un comentari a l'entrada