dimecres, d’abril 13, 2005

Ara toca un Papa negre

Comprendreu, si em reconeixeu alguna inteligència, que això dels Sants Pares em cau tant allunyat com el voodoo, però no puc menys que fer propostes des d'un punt de vista estètic, donat que la figura Papal forma i formarà part del meu paisatge. Faltaria més!
A més, els senyors Ramons i les senyores Pepetes que sento comentar pel carrer, potser algú els identificarà, als papers, com a catòlics, però les opionions que els he sentit no són pas espirituals, ni mirades de canto, són tant estètiques com les meves. La gent vol un Papa negre. O al menys xinès.
I és que el carrer, a Barcelona, ja fa generacions que ha canviat l'estampeta pel video. Quí, amb dos dits de front, voldria ara l'anomenament d'un Papa italià, o espanyol, o polonès, o fins alemany...? Boring! Necessitem que ens mantinguin en la modernitat televisiva, i tot allò diferent d'un Papa negre ho viurem, la majoria dels ciutadans, com un retorn a la tele en blanc i negre amb la silueta de Pau IV pocs fotogrames abans de la del Kheneralísimu.
Senyors cardenals, tenen una gran responsabilitat. Si segueixen els seus interessos la pifiaran, pensin que la batalla amb l'anti-crist serà televisada, i que un protagonista esblanqueït no lluirà gens. Votin amb estètica.