Avui han enterrat el Papa que més s'ha resistit a beneir en català. És clar, si a ún no l'hi demanen, no li fa falta resistir-se, i ha estat al Papa Joan Pau II a qui se li ha demanat des de tots els òrgans de poder catalans i també des de totes les parròquies. Fins i tot un Estat, mig presidit per l'Església, com és Andorra, l'hi ha demanat.
El principal motiu per a demanar-ho era que, posats a beneir en un centenar d'idiomes, la majoria petits, el català no solament no és petit sinó que ha estat el setè més gran de la Unió Europea. I el Papa mai ha accedit. Més que homilies ens ha humiliat, any rera any.
Per què? Potser el Papa tenia mania als catalans? O potser el Papa estava captiu i dominat pels capos de l'Església espanyola? Potser mai ho sabrem. En fi, que lluny queda aquella exclamació que deia: “O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!”.
El principal motiu per a demanar-ho era que, posats a beneir en un centenar d'idiomes, la majoria petits, el català no solament no és petit sinó que ha estat el setè més gran de la Unió Europea. I el Papa mai ha accedit. Més que homilies ens ha humiliat, any rera any.
Per què? Potser el Papa tenia mania als catalans? O potser el Papa estava captiu i dominat pels capos de l'Església espanyola? Potser mai ho sabrem. En fi, que lluny queda aquella exclamació que deia: “O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada