Diputats independentistes al Congreso de los Diputados del Reino de España

Diputats independentistes al Congreso de los Diputados del Reino de España

 agost 25, 2011 |  Fantassin Manel |

El debat sobre la conveniència o no de presentar-se a les properes eleccions espanyoles no és nou però no deixa de ser interessant. Aquesta vegada ja hi ha molta gent que ha après la lliçó. Podem veure indicis de recomposició del sistema sobiranista de partits (de dreta a esquerra) després d’haver-se evidenciat que no és tan fàcil sumar, que ni tan sols les alternatives al sectarisme estan vacunades contra el propi sectarisme, i que a l’hora de la veritat un o dos diputats han d’estar batallant sobre temes domèstics més socials que nacionals.

.

Alguns també s’emmirallen en l’exemple basc com a forma d’unitat transversal i cauen en el ridícul de no veure que Bildu és una formació clarament  esquerrana. En tot cas, la veritable energia que permetrà recompondre la “marca electoral”, amb la qual recol·lectar vots  -i sous-, serà la consciència de feblesa de tots plegats, dels uns i dels altres. Això i també la constatació que l’electorat suposadament independentista cau massa fàcilment sota la influència dels autonomistes, quan està mancat de prou credibilitat.

.

Però, mentre el centre independentista (ERC-SI-RCAT-DCAT…) fa com el Conte de la Lletera, negociant els trossos d’un pastís que encara no ha cuinat, també des de l’Esquerra Independentista (CUP-Maulets-cassals-assemblees de joves…) hi ha debat, aquest molt més clar i realista. Tanmateix, els arguments tampoc són nous. El més antic potser és aquell que durant el darrer terç del segle passat  justificava la presència a les eleccions espanyoles amb l’objectiu principal de comptar-nos. La rèplica d’aquest pensament recomanava no participar-hi per tal –entre d’altres- d’estalviar-nos frustració i greuges econòmics “al menys fins estar molt forts i molt organitzats”.

.

Curiosament en aquest tema mai vam voler fer cas dels bascs els quals, quan visitàvem Euskadi, ens transmetien la seva perplexitat per allò que consideraven un error de l’independentisme català. Ens advertien, una i una altra vegada, allò que hem vist amb l’apropiació –i posterior neutralització- del vot independentista per part de CiU: que, a l’hora de les eleccions, hi ha una franja (la menys ideologitzada però més ample, amb diferència) que, quan no veu la seva “marca” de referència (ERC o CUP o qualsevol altra) cau massa fàcilment sota la influència ideològica de l’autonomisme.

.

Els bascs ens explicaven com era això de perillós, especialment  perquè aquesta massa de votants sovint manté, durant la legislatura,  la seva fidelitat a allò que recorden haver votat (es a dir, que, en el cas basc,  més fàcilment acceptaven després els arguments del PNB, al qual haurien votat degut a l’absència d’Herri Batasuna). La solució era: presentar-s’hi sempre i, en el cas hipotètic de treure representació, no anar a Madrid, ni tan sols per recollir l’acta de diputat.

.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gothalonia)

Etiquetes Política catalana |  2 comentaris »

2 respostes

1. Joan en Bacus diu:
   agost 25, 2011 a les 1:51 am
   tranquil_fantaç_de_tronja_tu:_a_lo_teu_la_internacional_comunista_i_els_pa¨iisos_catalans_antes_roja_que_rota_es_a_dir_uns_ppcc_qççue_noç-siguin_socialistes-no_val_la_peçna….çç
   ç
   ç
   ç
   çç
   simple_entenct_ets_un_socialista_pro_dictadura_comunista_i_el_tema_içndependència_es_una_excusa_per_caçar_animes_de_moment….dir-se_inedpendentista_i_voler_una_altra_dictadura_fot_riure_ja_som_grandets.
2. Joan en Bacus diu:
   agost 25, 2011 a les 1:57 am
   que_tot_sigui_estat_es_una_gran_cagada_nomes_has_de_veure_internet_i_el_seu_no-estat_piramidal.ç

JOSIANA - ES DEFENDUT PARLAR PATOÈS

h

Biel Majoral - Jo sóc català

Això no és espanya - Josep Maria Cantimplora

Pepe rubianes al club PUTA ESPANYA

Miquel Gil "Lladres que entreu per Almansa"

Aplec- Als companys

La pàgina núm. 498 de la Historia de Catalunya resumida.

Futurs Mítics i Universos Paral·lels

Abans de la perestroica encara eren possibles les preses dels palaus d'hivern i les guerrilles a l'estil Sierra Maestra. Hi havia mites futuribles perquè seguien la lògica del moment:

----------------

Extret del discurs reproduit a la revista Lluita, número 136, pagina 6.

(...)
I ara permeteu-me llegir la pàgina núm. 498 de
la Historia de Catalunya resumida.

"...A les nou del matí, la Radio Nacional de Espana va
anunciar la proclamació de la República Nacional de
Catalunya que s'havia efectuat la nit del 25 de gener de
l'any 2014, a Barcelona, Castelló, Palma, Fraga, Gandia i
Girona. Feia més de tres setmanes que Catalunya es trobava
en vaga general, la majoria de les comarques ja escapaven
al poder espanyol, les forces de policia i de l'exercit havien
estat concentrades especialment a Barcelona, Lleida, Valencia
i Alacant. La insurrecció guanyava una a una les poblacions
de Catalunya.
Des del primer de gener, la població havia anat destituint
totes les autoritats col.laboradores i a tot arreu eren substituides
per membres del Front Patriotic. Terra Lliure feia front en certes
ciutats a les tropes de policia i funcionaris espanyols que
refusaven d'acomplir els acords signats amb Espanya. El dia 24
de gener, el Rei Felip VI d'Espanya havia donat l'ordre
d'evacuar Barcelona.
Milions de catalans varen reunir-se als carrers, les ciutats eren
plenes de gom a gom per escoltar la proclama que a les vuit del
vespre del 25 de gener de l'any 2014, el Govern Provisional
Republica va efectuar: La República Nacional de Catalunya
naixia. Catalunya era per fi lliure.
El primer decret era immediatament signat: Terra Lliure
esdevenia l'Exercit Nacional del Poble de Catalunya. El dia 27,
l'exercit espanyol va evacuar Lleida i Alacant.
Només a Valencia les tropes espanyoles refusaven d'acomplir
les ordres rebudes des de Madrid.
El seu capita general, basant-se en la gran concentració de
funcionaris i col.laboradors que s'havien aplegat a Valencia
fugint de les comarques, volia resistir.
El 29 de gener les tropes catalanes després de dos dies de
combat vencien els espanyols, l'estelada onejava a la Torre dels
Serrans i al Miquelet. La unitat nacional al sud de l'Albera
quedava restablerta.
El 30 de gener, el Govern de Catalunya feia saber al món
sencer que mai no renunciaria als territoris ancestrals de la
Catalunya del Nord.
El 31 de gener, el Govern andorra es dissolia i Andorra
s'incorporava a Catalunya.

Per una terra lliure d’injustícies socials

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=6441

Per una terra lliure d’injustícies socials

 agost 18, 2011 |  Fantassin Manel |

Mentre per un costat em diuen “a prendre pel cul el clientelisme convergent” per l’altre em diuen “Visca la Terra Lliure”.  Sóc a la plaça de Sant Agustí de Barcelona, on m’he trobat un grup de persones organitzant una protesta per demà pel tema de la PIRMI. Hi ha voluntaris i hi ha pobres. Els primers estan vinculats a una desena d’entitats catòliques, i els altres, que són els protagonistes del drama, evidencien una actitud subordinada dels primers. M’ha recordat una anècdota dels anys vuitanta, en el procés del construcció del MDT, quan vaig veure el mític Quelcom adreçant-se a un jove que demanava almoina, agenollat al terra,  i dient-li “organitza’t i lluita!”; i m’ha fet pensar que tal proposta era una quimera, a la vista de com veig de deteriorades aquestes persones.  Estan indignats però s’evidencia la necessitat que tenen d’orientació per part dels primers. De fet, molts dels ajuts socials que reben són més per reivindicació dels agents socials (i també dels mateixos governants per a neutralitzar la mala imatge turística) que no pas per la pròpia lluita dels afectats. Precisament qui ha verbalitzat la frase que inicia el paràgraf ha estat un “agent” social, en concret un voluntari catòlic que està molt enfadat per l’actitud del govern. Tanmateix, després matisa que “…malauradament els conflictes en les relacions clientelars s’arreglen pagant trinco-trinco, i per això les entitats catòliques d’ajut a la pobresa, que estan molt enfadades, no han aixecat gaire al veu. Per una banda saben que els nostres polítics no es caracteritzen pel reconeixement dels seus pecats, i per l’altra banda saben que tard o d’hora les compensacions afavoriran aquestes entitats en forma de subvencions o col·laboracions….” Aquí he intervingut per aclarir els dos termes usats per la confusió causada en l’entorn, i és que “clientelisme” fa referència a la compra de vots i que “terra lliure” no fa referència necessàriament al terrorisme”. De tota manera el llenguatge de carrer no té perquè ser exacte i en el fons ja ens entenem.

.

Precisament la frase patriòtica que s’ha trepitjat amb la primera, “Visca la Terra Lliure”, per a sorpresa dels voluntaris catòlics, ha estat llançada amb fervor per un senyor vestit amb parracs d’uns seixanta o seixanta-cinc anys que se m’ha apropat perquè m’ha reconegut dels inicis del MDT.  Es diu Antoni i no el recordo, segurament perquè en realitat és molt més jove que jo (té 44 anys, sis menys que jo, per tant era molt jovenet llavors i el deteriorament en el seu aspecte és impressionant). Malauradament ja me n’he trobat uns quants d’aquella època que han acabat dormint al carrer! Ell tampoc  no s’estranya,  quan li dic que no és pas el primer,  perquè ell també en coneix d’altres. M’explica que és per aquesta mateixa raó que s’enfada molt quan la gent comenta que els pobres són estrangers “sóc un català de soca-rel, jo!”. També està molt enfadat amb els convergents perquè diu que és (o era) la seva opció de vot habitual.  I aquí la conversa esdevé transversal, els voluntaris que ens acompanyen  també son  (eren)  tots votants convergents habituals, però diuen que ara CiU ha creuat la línia de la moralitat i la decència. El mateix Antoni està dormint al carrer després de no haver pogut pagar a temps els 300 euros que li costa l’habitació on dormia des de feia més d’un any. Quedar-se al ras i recaure en l’alcoholisme va ser cosa del poques hores i ara, em diuen els voluntaris que el coneixen, tornar a aconseguir que no s’ho begui i així poder pagar novament un sostre serà difícil, fins i tot pot ser causa d’incompliment i retirada de la prestació. Després cal motivació, capacitat, ingrés en un centre hospitalari, ingrés en una comunitat terapèutica, tornar a estabilitzar-se domiciliàriament….

.

Em sap greu no poder estar demà a Barcelona perquè durant l’hora restant la plaça de Sant Agustí va omplint-se de gent motivada, però sobretot d’arguments. L’Antoni ha convençut ja una bona colla de persones –totes perjudicades pel dramàtic error del govern  Mas en la crisi de les PIRMI- i per la banda del voluntariat catòlic s’han començat a retallar, enganxar, pintar i distribuir petites pancartes de cartró amb consignes crítiques.  D’inspiració no en falta perquè tothom ha sentit l’excusa de la manca de diners per atendre les 33.000 famílies més febles del país després d’haver rebaixat fa un mes i mig l’impost de successions perdonant milions d’euros als més rics. Artur Mas puja 12.000 euros el sou de set càrrecs de confiança de les delegacions territorials (http://www.tarragona21.com/artur-mas-puja-12-000-euros-el-sou-de-set-carrecs-de-confianca-de-les-delegacions-territorials/) i només fa 2 dies sentíem aquesta veïna de l’Hospitalethttp://www.publico.es/espana/391377/artur-mas-se-rie-de-la-pobreza i  el dia 12 l’Enric Colet ha justificat que s’hagi castigat, de forma potinera,  els necessitats del Pirmi, en base a que hi ha casos de frau que insinua deguts a la suposada incompetència dels professionals responsables (http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/enric-colet-hi-ha-gent-que-ha-cobrat-lajuda-durant-10-anys-sense-que-ningu-sho-hagi-mirat/).  L’Oriol Güell ho ha respost de forma clara (http://www.elpais.com/articulo/cataluna/irresponsables/elpepiespcat/20110811elpcat_8/Tes):   Als polítics se’ls ha  d’exigir eficàcia. I un mínim d’empatia amb els ciutadans. Cap de les dues coses han demostrat els consellers Francesc Xavier Mena i Josep Lluís Cleries, responsables de la caòtica revisió de la renda mínima d’inserció. Si combatre el frau és una obligació de tot conseller, la pèssima planificació amb què ho han fet diu molt poc de la seva capacitat de gestió. Mena i Cleries, però, han fet alguna cosa més irresponsable: minar la cohesió social. Han assenyalat als 110.000 beneficiaris d’aquest ajut d’últim recurs com a presumptes aprofitats. I estan deixant a desenes de milers de famílies durant la primera setmana del mes, quan les factures s’acumulen, sense els seus 420 euros de supervivència. El desgavell té més víctimes col·laterals: els centenars de voluntaris i treballadors socials que, a tot Catalunya i moltes vegades sacrificant temps lliure, tracten d’ajudar als afectats. Mena i Cleries, mentre, gaudeixen de les seves vacances.

.

En ple agost, amb l’entitat que ajudava l’Antoni tancada, i amb els serveis personals en mínims i saturats, els professionals qüestionats i ell en situació de vulnerabilitat …i frustrat perquè els ha votat: “jo volia la terra lliure i resulta que són els meus que em traeixen!”. Els deu voluntaris (tots ells catòlics i –fins ara- convergents) són més explícits, especialment tres d’ells, que són treballadors de la sanitat, també estan sense feina degut a les retallades: “voteu-me i us deixaré a l’atur i al carrer, hauria d’haver estat el lema electoral convergent!”. Tornen a la feina, els retoladors parlen d’immoralitat i de manca d’ètica. Els proposo que parlin de la incapacitat de reconèixer els errors i és l’Antoni qui pren el retolador,  amb les seves mans de quaranta-pocs que aparenten seixanta-molts i la seva roba bruta d’haver dormit al carrer…

.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gothalonia)

Etiquetes Política catalana |  3 comentaris »

3 respostes

1. Joan en Bacus diu:
   agost 18, 2011 a les 7:35 pm
   i quan fa que aquest bon home no treballa?
   potser que enlloc de donar-li 400euros li busquin feina, encara que sigui esbussant boscos, recollint fruita a terres de lleida o repartin cullerots de sopa a carites, ja que pel que sembla si algun dia ha treballat són 2 anys de paro i la resta primi
   que té pensat arribar als 67, 20 anys més cobran el primi o què? que li toqui la primitiva?
   ja m’imagino que deu estar fotut però qui no treballa no menja.
   així de fotuda és la vida per tots, l’ajuda que necessita apart del alcoholisme és que li trobin feina i es senti auto-realitzat auto-suficient no que el fagin dependent d’un xec del estat.
2. Fantassin diu:
   agost 18, 2011 a les 8:43 pm
   alcoholisme crònic amb cirrosi, pèrdua d’hàbits, greu deteriorament mental i físic (tu hauries jurat que no té menys de 70) no és compatible, d’entrada, amb el treball. Potser a partir d’una abstinència hipotètica d’un any en què s’hagi fet teràpia a tope, i si es tractés d’un treball protegit…
3. ADELA diu:
   agost 19, 2011 a les 9:45 pm
   em sembla que s’està fent una escudella dd’un pilo de coses. I jo sóc del parer que cada cosa al seu lloc i revindicar primer una cosa i després l’altra per de segur que si es demana tot de cop, no s’ens donarà res. Hi ham coses que s’han d’aclarir i això és tant cert com que d’altres per part dls governants són abusos, però molts dels que estan cobrant ajudes, estan treballant o fent cosetes, i d’altres que sa n’han a anat al pueblo o a la seva terra i van cobran, i ja no parlem d’alguns casos més necrològics. Refleccionem una mica i cada cosa al seu lloc que només d’aquesta manera guanyarem aquesta guerra amb els pilítics. Primer anem per una cosa i després per altres i no ens deixem portar pels interessos d’alguns particulars que ves a saber fins a quin punt estan afectats. La manipulació no m’ha agradat mai, però ara que la detecto més ràpidament, aquí hi veig “marro”. I molta provocació que ves a saber si no és perquè ens enganxem a la xarxa, que aquí també hi ha la seva part de picaresca. Res que per avui ja ni ha prou. Adela

Identitaris Catalanistes?

Nou article al Bloc Gran del Catalanisme:

http://blocgran.cat/?p=6365

Identitaris Catalanistes?

 agost 11, 2011 |  Fantassin Manel |

Aquest article va de paraules reivindicades, confiscades i renunciades. Diu que els reis catalans pertanyien al  grup dominant d’origen germànic (i endogàmicament racista) anomenat “Hispani”, raó per la qual,  quan va començar l’expansió catalana, a costa d’Al-Andalus, els monarques de Catalunya haurien tingut la necessitat d’anomenar Hispània els nous territoris que anaven conquerint (malgrat que he llegit que l’expedició catalana contra Còrdoba va ser anomenada “Expedició contra Espanya”, per tant, pel poble ras, Espanya era el nom del país àrab veí). Però en Jaume I i la seva família es van haver de fotre, perquè el nom “Hispània” ja havia estat confiscat pels reis emperadors de Castella. Així doncs, amb l’ascens social de les classes indígenes, amb la barreja d’aquestes amb les grups nobles en descens, i amb la renúncia, per part dels reis,  del gentilici “Hispani”,  s’aniria consolidant la consciència de catalanitat. Per contra, l’any 1962 en Joan Fuster no veia necessari, en tant que valencià, de renunciar al gentilici “català”, perquè es podia fer derivar del terme “Països Catalans” que, per en Joan Fuster, era el pas previ a una extensió futura del nom nacional “Catalunya”.

.

“Como no sus ehteis quietoh sus vaih a caé!” Qui parla així als seus fills en mig de la nostra conversa, m’ha estat fotent un rotlle, que denomina “identitari”, contra allò que considera una “invasió musulmana”. És clar, jo li he respost que entre ell i el meu col·lega  (musulmà, nascut al Marroc i que parla un català anys-llum millor que el meu) no puc evitar considerar que el musulmà és més català que jo, però que  “…en canvi, per a mi, tu, en tant que espanyolista, ets l’estranger!”. Mesos més tard sentia aquesta parauleta, en forma de definició política,  per segona vegada; aquest cop per part d’un auto-denominat “identitari catalanista”, el qual em fotia el mateix rotlle anti-musulmà. “A mi plim, que sóc ateu” –li vaig respondre- i ell em respongué que ell també ho era, però que “…cal salvaguardar els trets identitaris catalans…”. Espero que la covardia i el peix al cove convergent no siguin trets identitaris nostres!  Al final la prova del cotó va ser simple, li vaig preguntar: “…què prefereixes ser, espanyol o musulmà?” La resposta va ser la primera opció. “Doncs està tot dit” -li vaig respondre- “un independentista català de debò no diferencia entre espanyols i marroquins, com no sigui per a recordar que els imperialistes que ens roben, ens dominen i ens exploten són els espanyols, no pas els musulmans”.

.

Encuriosit per aquesta nova terminologia, que col·lisiona amb un concepte universalment acceptat, com és la “identitat” (tant que fins n’està ple de “cerveses identitàries”!), començo a sospitar que pot tractar-se d’alguna estratègia espanyola per tal de fer-nos perdre de vista la dialèctica “Catalunya/Espanya” i, d’aquesta manera, neutralitzar bona part de la lluita d’alliberament que menem. No se m’acut altra manera d’esbrinar-ho que preguntar directament als “militants identitaris”, per tal de valorar fins quin punt poden estar infiltrats per l’enemic. Estableixo contacte amb mitja dotzena d’adolescents de Perpinyà, que han aparegut sobtadament per les xarxes socials proferint consignes desinhibidament independentistes catalanes barrejades amb referències europeistes i xenòfobes. En adonar-me que alguns amics d’aquests llueixen creus gòtiques i simbologia feixista, he pogut demanar precisions sobre el seu argumentari, que anomenen “identitari”.

.

Les seves respostes han estat amanides de moltes consignes: “anti-capitalistes”, “anti-ultralliberalisme”, “independentistes”, “bolxevics” (sic), “europeïstes” i  “anti-immigració” són les consignes habituals. Però, en la discussió, totes aquestes consignes han estat matisades fins perdre’n el sentit (fins i tot el suposat “socialisme” té més a veure amb el de la Falange i està a les antípodes del marxisme!) llevat de la darrera: “ANTI-IMMIGRACIÓ”. Fins aquell moment jo pensava que la suposada “identitat catalana” plantejava algun qüestionament dels immigrants espanyols i dels francesos residents a Catalunya (més enllà de referències a un “estat català”, però no, no és així, de cap manera. Els pregunto el per què,  i la resposta és que “…ni espanyols ni francesos posen en perill la nostra essència judeo-cristiana”. Els vaig respondre que, parlant d’essències, estava clar que la seva suposada essència identitària catalanista no és altra que “abanderar, de forma populista, la croada anti-islam, ja siguin aquests musulmans europeus (bosnis, albanesos, kosovars, búlgars….) o no”.

.

Dotze mesos més tard “l’identitarisme catalanista” ha creuat l’Albera i ha arribat a Barcelona, competint amb els “identitaris espanyolistes”. La veritat és que dubto molt que hi hagi gaire competència entre ells, a la vista que tenen el gran punt essencial en comú: l’ANTI-ISLAM”. Mentrestant, la resta dels catalans tenim un un problema lingüístic: l’ús d’una paraula (“identitari”) que ha estat confiscada i monopolitzada per aquests grups. Personalment, i a diferència dels meus amics, jo no crec que siguem a temps, encara,  de recuperar-la, perquè seria com voler usar el terme “convergent” en política, fent referència a la “confluència o convergència de les esquerres” (per posar un exemple) i pretendre que no ens confonguin amb CiU. Per tant, tinc el convenciment que a partir d’ara el mot “identitari” ja té poc a veure amb el conflicte amb els espanyols i que ho haurem de traduir simplement com “xenofòbia anti-islàmica” …i que tota la resta de consignes catalanistes  i d’iconografia independentista que hi puguin afegir és merament un atrezzo secundari.

.

.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gothalonia)

Etiquetes Política catalana |  14 comentaris »

14 respostes

1. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
   agost 11, 2011 a les 12:28 pm
   No esdtá bé escriure en obert emporrats, o és alguna altra substancia?
   No heu pres res? Doncs no coordineu pas.
   O us esteu burlant del lector.
2. vallfosca diu:
   agost 11, 2011 a les 12:31 pm
   Fantassin, noi, quina empanada mental que dus, gairebé és diarreica.
   Només he pogut llegir els dos primers paràgrafs, ja n’he tingut prou.
   “Coneixem també la Iberia oriental situada a Ossetia i Geòrgia, que pel que sembla, son un Poble riberenc amb una parla amb clares similituds amb l’ibèric occidental.
   Ha estat aquest fet potser, el que hagi suscitat el que alguns hagin pensat que el terme Iberia sigui només una descripció geogràfica. Tampoc manca qui afirmi que el terme Hispània sigui una forma que determini una adscripció geogràfica sense cap càrrega “política”, tanmateix a mi no em fa el pes aquesta percepció, tot i que no en coneixem l’etimologia del terme, sembla prou clar que és la manera com anomenaven els aris Romans a la península dels Ibers, i se’m fa difícil d’imaginar que una acció pròpia de l’àmbit de “govern” Romà estigui lliure d’intenció política”. (Urak. Vallfosca)
   Per altre banda la contraposició espanyol-mususlmà és absolutament capciosa, eleves l’anècdota a generalitat, pura demagògia. Jo tic un mico que balla la samba!.
   Adéu siau i bon estiu.
3. Fantassin Manel diu:
   agost 11, 2011 a les 12:40 pm
   Vallfosca, comprendràs que no entri en rotlles sobre l’iberisme que no tenen a veure amb els grups xenòfobs que s’estan estenent per Europa sota l’etiqueta “identitaris”.
   La resta ho comentarem, o no, el dia que llegeixis l’escrit.
4. bacus diu:
   agost 11, 2011 a les 2:16 pm
   si borres almenys que quedi una cagarrel.la estil…. borrat…… by admin……….
   possats a ésser borrats que collons ha passat amb el cimera?
   tenien bona ironia però al final sembla que només era que manin els altres botiflers ja que com van les coses…. molts cops de daga hi hauria……
   canvio de nick? fantassin ….. tan li fot
5. Joan en Bacus diu:
   agost 11, 2011 a les 2:21 pm
   cnt fai ni és d’erc ni és sindicalista……
   és no veure més enllà del propi nas,
   no pots comparar la situació actual d’una societat amb la de fot 70 o 50.000 anys….
   cony cnt repinyaires i inicies de les religions, quin bon negoci dir parides del cel i que cacin i pareixin altres.
6. Joan en Bacus diu:
   agost 11, 2011 a les 2:30 pm
   contexeualitzar amb el present…
   i si et dic que el feudalisme no ha canviat, al pitjor de tot el que mana, hi ha d’haver algú adalt sembla…
   és una autèntica estupidessa, seguir amb regnes i comtats…..
   només canviar el sistema d’elecció és quedar-se allà matix, el problema és la marca no com collons s’administra..
   ets sentiràs millor si la majoria democràtica desideix fuetejar-te???
   no, oi, el problema es crear un ‘nosaltres’ sobre entens que hi tens que formar-hi part t’agradi o no…….
   és no haver entès rès…. però és així s’estavellarant segur…. un que el club de petanca ha de formar de la seva merda estat franquista i els altres….. la nació com una mena…. ja ho tinc tot i em dedico a la filontropia estil ocells, nacions o jugar al 7 i mig
7. Fantassin diu:
   agost 11, 2011 a les 2:44 pm
   Bacus, és que quan m’has dit que era una resposta al Sort, per tant que t’havies equivocat d’article, si estava en lloc equivocat m’ha semblat que allò normal era esborrar-ho, no?
8. Joan en Bacus diu:
   agost 11, 2011 a les 3:05 pm
   callo només una última idea, el govern dels millors vs stalin vs hitler vs mussolini vs hiroito vs jose antonio vs feixisme que faria el senyor president artur?????? marxar cap a burgos???…..res Companys la va cagar repetides vegades….. tothom amb 2 dits de front hauria fet moviments diferents…. la democràcia-liberal-humanista és gran els extremismes i tallar de socarrel els problemes són de salvatges….
   bé, bé perfecte….. l’epoca i l’entorn històric no influeix en res, es a dir artur mas, gargall i montill als anys 30 la maquinaria república catalana a les seves mans…. hauries actuat millor…….. mentre fotien el camp cagats…….. o no……..
   només que l’història es repetix cal entedrea-la en el seu context…. altre via és anar foten cops de pal….
   x personatge de fot 2000 anys en la societat acutal, evidentment era un desgraciat, amb la democràcia-liberal i illustració tot llest
   la santa inquisició…… putos moros….. les religions…… cosa del passat…. això nomès ho fan els salvatges…. natros no però hi ha gent que ha domèsticat roma…. per nosaltres res…. un parell de doblons i avall….
   la santa inquisició toca a la teva porta, toc, toc -venim pq aquí es practiquen rituals heretges…. —que va és una collona és segle 21— mmm tan li fot veu aquest decret estatal que ha estat votat per una majoria ‘democraticament’…. dons diu que l’hem de cremar viu…. li sembla bé?
   no
   així es la democràcia…
   vot saquejar x persones (votes a favor 20 en contra 10)
   democràcia rulz
   sou democràtics oi o només si els resultats són bons o no molt dolents per vosaltres?
   preguntem, directament i amb opció a preguntar….si no blanc nul no votar….. sobre tot. que??? esteu acollonats o què???? la nació i la filantropia com va???
   la democràcia és la pera…. preguntem a la població sobre qualsevol cosa que segur que dirant que si tot i que foti a una part de la gent o sigui impossible???
   saquejem als rics i les seves dones??? referèndum si/no
9. Joan en Bacus diu:
   agost 11, 2011 a les 3:32 pm
   sip i per tant votem partits que foten el que els llibres estil manuals els hi diuen…….. i sobre tot donar la impressió que no és feu amb el seu castell i només varia qui mana no el que fa….
   i si decidim sobre les coses de menjar amb opció a pregunta vinculant???
   no………………..senzillament pq l’idiotització de la població sobre partit A o B no funciona amb preguntes directes….. el sistema ‘democràtica’ quebraria…..
   a si? per mi l’unica cosa que cauria és el senyor feudal, res canviaria, només qui mana el tinglado……. foten llàstima ‘democràcia’ si però vots estil xeq en blan pèr 4 anys…
   per mi penso que el problema és que exiteixi un organ que pot fotre el que vulgui amb 7 milions de persones….. un cop existeix…. el procediment de el que la massa decideixi pot ser brutal.
   sistemes no democràtics….. per quedar bé i una mica apanyadet.
   en una societat com la nostra que l’utopoisme esquerranós és rampant la democràcia porta a can pere botero…..
   com és possible que a california és pugui preguntar qualsevol cosa i aquí no?
   doncs que allí és madura i aquí encara du el jou varsovia junt amb l’idea…… que no s’ho apliquin ells sino que passem per l’adreçador tots.
   així de fàcil….. a california podrien fer un referendum sobre qualsevol cosa……………. la gent votaria o no…
   si es fes aquí el sistema colapsa ja que la pregunta no seria si cadira electrica o no la pregunta seria que fer amb els utilitaris després que la classe-mitja-alta hagi estat degollada democraticament……..
10. Joan en Bacus diu:
    agost 11, 2011 a les 3:34 pm
    pedra blanca perdra negra….
    sou demòcrates oi??
    doncs de que teniu por…. les constitucions també són vàlides per majories i es poden modificar….
    -no és això, com amb els reis però que sembli xupi-guay sobretot que quedem com els bons de la pel.licula, els ‘demòcrates’ que no pregunten res que els puguin afectar i la resta, natros els que votem i formem majories.
11. Joan en Bacus diu:
    agost 11, 2011 a les 3:41 pm
    el sistema més eficient és l’estructura de poder comunista i l’economia capitalista dopada amb drets laborals a cop de fuetejades al est.
    ¿democràcia?
    hahaha, quant siguis major d’edat tornem a parlar.
12. Joan en Bacus diu:
    agost 11, 2011 a les 3:51 pm
    gat negre, gat blanc
    tan li fot metre caçi rates
    salut i peles
    Joan MB
13. Joanot diu:
    agost 31, 2011 a les 12:05 am
    Manel, he llegit el teu article. Sé que tu ets una persona molt fidel al País i sincera, però t’he de dir que, semblant-me la idea molt bona, de la manera que ho expliques resulta força ferregós. De fet, a primera lectura diria que és bastant poc assequible a la gent del carrer, qui a última hora és la gent que habita el nostre País i la que el farà reeixir o la que el farà ensorrar definitivament, segons com vagin les coses. La gran majoria no som intel·lectuals i penso que tu no ho tens gaire present. Per altra banda, l’article em sembla correcte. Pel que fa a “identitari” “identitat” i tot plegat, opino que el que importa no és pas la paraula, ni la seva semàntica ni res de tot això, sinó l’essència d’aquesta paraula, el seu significat, el sentir-se d’aquí o d’allí, sense més. Jo vull que els habitants de Catalunya estimin Catalunya i se sentin catalans, almenys a la segona generació, siguin vinguts d’Àfrica o de Xina o d’on sigui. A última hora, els catalans no som una raça sinó una cultura.
    Quant als teus comentaristes els veig esnobs, classistes i pedants insofribles, així de clar. Jo, si fos tu, no els respondria les parides ni els donaria peu a retopar-me amb tal descaradura. La llibertat i la democràcia tenen un límit, i la llibertat d’expressió també el té. De fet, no s’ha d’opinar si no t’ho demanen, i si t’ho demanen aleshores cal ser sincers. I aquí tothom fa gala de la seva increïble sapiència i vèrbola docta. Aquesta mena de creguts i pinxos no mereixen atenció. Tu segueix escrivint les teves idees, penso jo, i qui no li hi estigui conforme que s’hi foti fulles.
    Quant als reis de l’edat mitjana i els seus orígens més o menys feixistes, jo et remetria a en Jordi Bilbeny, a qui ja deus conèixer. D’història en sap un munt i és un investigador incansable.
    A part, m’ha semblat que parles del Rei En Jacme una mica a la lleugera, jo pel poc que en sé, l’admiro molt. Altrament, defenses molt els musulmans…, jo no. Jo vull veure la gent d’una altra manera, exclòs qualsevol indici de religió o creença. Per a mi, les religions han podrit la societat… TOTES!, sense excepció. De manera que considero tant “musulmà” com “islam”, “cristianisme”, “budisme” o “judaisme”, “sionisme”, etc, i totes aquestes paraules amb connotacions pseudoreligioses, són pastanagues d’ase per qui no assumeix les seves responsabilitats com a ésser pensant i les delega en macroorganitzacions com absolutament alienants que no els aporten més que covardia, misèria espiritual i conflicte. I aquesta és una de les raons (evidentment n’hi ha força més) per la qual sorgeixen les guerres i les matances i es lapiden les dones per haver fotut un clauet de res en un descuit, però, sobretot, per ser dones. Per tant, no defenso ni musulmans, ni jueus, ni cristians, ni més hòsties, perquè tots creuen ser el puto poble de déu. A prendre pel sac! Així ho penso.
    P.S. Si algun d’aquests itel·lectualoides que t’han fet comentaris s’emprenya amb mi, que no s’esforci a retopar-me perquè no li llegiré la parida. En qualsevol cas, que procuri ser menys pedant i més senzill, perquè el saber no depèn de les paraules sinó del coneixement.
    Una abraçada. Seguim en contacte.
14. Fantassin Manel diu:
    agost 31, 2011 a les 8:45 am
    Moltes gràcies, Joan.
    T’agraeixo la crítica constructiva.
    .
    Sóc conscient de les meves limitacions estilístiques, de fet, vaig posar-me a escriure opinions per quedar-me descansat de les coses que m’indignaven. Tot el contrari de molts professionals de la ploma que, a diferència de mi, estan dotats, alhora, de coneixements gramaticals …i de petulància.
    En el meu cas, després de cada escrit (20 minuts) dedico vuit vegades més aquest temps en eliminar subordinades innecessàries i paraules que, si m’intento posar en la pell del lector, ja intuixò que no ho entendrà com jo.
    En fi, que tens raó i t’asseguro que, lent però constant, procuro anar-ho esmenant.
    .
    Pel que fa al comentari sobre els reis medievals, només pretenia il·lustrar el problema dels “conceptes confiscats” amb referències històriques que he llegit:
    que el seu origen germànic els empenyia a anomenar “Hispania” els territoris que estaven conquerint però que no ho van poder fer perquè el nom Hispània havia estat confiscat pels seus cosins de Castella.
    I això ho enllaço amb el problema que representa que “algú confisqui” un nom que et sembla assenyat, com “identitat” o “identitari”.
    Aquí arriba, doncs, la tesi de l’article:
    Què passa quan un grup de polítics que no tenen res a veure amb la “identitat” s’apropien d’aquesta paraula i li donen un significat aliè???
    Hauríem de presentar batalla i reconquerir aquesta paraula …o hauríem de renunciar a ella, de la mateixa manera que els monarques germànico-hispani catalans van renunciar al mot “hispani”????
    És un dubte que jo encara no he resolt.
    .
    En quant al tema religiós, estic totalment d’acord amb tu.
    .
    Moltes gràcies, Joan.

Quant valem com a persones?

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:

 http://blocgran.cat/?p=6321

Quant valem com a persones?

 agost 4, 2011 |  Fantassin Manel |

Arran d’inaugurar el nou fòrum virtual “AUTOCRÍTICA CATALANA” (http://www.facebook.com/groups/autocritica.catalana/) han estat moltes les discussions, en allò que anomenen “privats”, referides a les possibilitats reals del grup d’aconseguir els seus propòsits (l’anàlisi autocrítica dels nostres errors com a poble). Una bona colla d’amics m’han transmès el seu escepticisme al respecte, per considerar-ho “quelcom aliè a la natura humana” (al menys en la seva versió explícita perquè, poc o molt, tots funcionem pel sistema d’assaig/error, que no implica cap “mea culpa” públic).
.
Per què costa tant? Suposo que el poder, polític i econòmic, encara és percebut, en part, com d’origen diví. És clar que critiquem el nostre cap a la feina i els polítics, i fins i tot el Papa! Però si aquestes crítiques estan mancades d’acceptació de la culpa, per part de la persona criticada, llavors sempre queda el dubte de la presumpció, atès que el convenciment que tenim de l’error d’aquella persona queda compensat per la “Fe” que en ella tenen els seus partidaris. Quants polítics o alts directius perdrien el càrrec després de reconèixer un error?
.
No creieu que seria “molt més millor” l’Honorable Consellera de Justícia de la Generalitat de Dalt -amb més raó estant al “Govern dels Millors”-, ara que la Justícia li ha donat la raó en el seu recurs contra el suport municipa a la Consulta Sobiranista d’Arenys, SI RECONEGUÉS explícitament que va cometre un greu ERROR per haver-se oposat a quelcom que ha fet història, en comptes de justificar-se?
.
“Molt més millor?” Un amic, en ple debat, s’adona que acabo d’introduir un element gruixut: “que l’AUTOCRÍTICA explícita no son sols seria una tècnica, sinó un forma de quantificar/qualificar el valor de les persones”. Diu que NO hi està d’acord perquè creu que “seria injust valorar solament la gent important atès que els nivells de responsabilitat són massa variats i això obligaria a un fraccionament conceptual de les valoracions impossible de gestionar …llevat que fos una exigència universal”. Doncs a mi no em sembla pas malament !!!! De fet, la raó de la creació del fòrum “AUTOCRÍTICA CATALANA” (http://www.facebook.com/groups/autocritica.catalana/) parteix precisament de l’assumpció de la responsabilitat col·lectiva, no sols per les accions/inaccions dels nostres dirigents, sinó també PER LA NOSTRA PRÒPIA APATIA. Via Fora els Adormits!
.
Així doncs, per poder demostrar la meva tesi, s’imposa que jo faci autocrítica, i que ho faci EN EL NIVELL MÉS BÀSIC DE LA QUOTIDIANITAT, per tal d’analitzar si és factible i si pot influir en l’avenç del nostre poble vers el seu –nostre- alliberament. A veure …pensem …què he fet avui? He anat a la platja, i de seguida em venen al cap dos errors que caldrà narrar en dos episodis: el primer a l’autobús i l’altre quan he arribat al Somorrostro.
.
1-AUTOBÚS. En anys de vaques grasses, al càmping de la Costa Brava, estàvem acostumats als rètols bilingües català/anglès. Suposo que deu haver estat l’enyorament de les vacances habituals allò que m’ha fet adonar dels rètols bilingües català/espanyol de l’autobús, perquè instintivament he pensat: “què provincià, hi manca l’anglès, en Trias hauria d’estar més al lloro!” Pitjor encara, aquell que diu “martillo para rotura de cristal en caso de emergencia” només està en espanyol! Si fóssim als anys vuitanta, un o altre dels viatgers portaria un retolador negre gruixut i hi expressaria la seva opinió al respecte de tal absurditat …però ara sembla ser que tal reacció ja no és cívica. Ara se suposa que allò que cal fer és adreçar-se a una oficina de l’entitat del transport a demanar un imprès d’instància i fer un redactat que cal tramitar. En paral·lel (atès que no som il·lusos) cal denunciar-ho als mitjans de comunicació, aportant-hi fotos, i esperar que algun diputat amb poca feina s’hi interessi personalment. Tot plegat, al final ningú fa res més que justificar-se (et diuen que ja es compleix les lleis vigents), i tot continua igual.
.
2-PLATJA. Al meu costat tinc una parella de turistes russos. Al davant hi ha sis homes sols que s’expressen en un holandès molt gutural que em fa pensar que poden ser flamencs. Al darrere hi ha una mar d’adolescents que parlen anglès. A l’altre costat una altra família catalana (i catalanista, perquè estan llegint El Punt Avui). De sobte sona la megafonia: “leh comunicamoh que ha sido izada la bandera amarilla por posible modificación de la calidad del agua”. La majoria dels veïns s’han quedat intranquils i jo els ho explico en anglès, alhora que exclamo “menys mal que no és una alerta de tsunami o un avís de taurons” i la veïna catalanaem respon que “anem a pitjor, ara ja ni en català!”.
.
Conclusió: Fins el debat sobre la gestació del Fòrum d’AUTOCRÍTICA CATALANA (i la discussió sobre la necessitat conceptual que aquesta autocrítica sigui UNIVERSAL i QUOTIDIANA, en comptes de limitada als polítics) no he estat conscient de la transcendència –a nivell de poble català- de la meva inacció en aquests dos episodis, provincians i colonials, que han caracteritzat un senzill dia de platja a Barcelona. Un poble actiu ho és en la mesura que ho són les persones que el componen, per tant, aquestes situacions lingüístiques anòmales romandran perquè no he reaccionat (queixant-me o prenent mesures correctores d’algun tipus). Us imagineu com avançaríem si tots fóssim coherentment proactius en la defensa dels nostres interessos com a poble? És per això que estic convençut que el nostre valor com a persones té a veure amb la nostra responsabilitat en tant que components del poble; en conseqüència, el nostre “valor com a persones-ciutadans” el considero directament proporcional a la nostra capacitat de reconèixer, públicament, els propis errors. Que serveixin aquestes anècdotes de platja –aparentment insignificants- com exemple d’AUTOCRÍTICA, absolutament necessària si volem alliberar-nos més d’hora que tard!
.
.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gothalonia)