Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=6283
L’escrit que el Molt Honorable Ex-vicepresident de la Generalitat del Troç del Dalt ha publicat al diari Ara (http://politica.e-noticies.cat/carod-demana-no-anar-contra-espanya-55603.html), demanant que no siguem anti-espanyols, m’ha sorprès estant de vacances i prenent el sol amb vistes a Montserrat des de la piscina del poble. L’article és pobre com a novetat estratègica (complexitat com a poble; no anar contra Espanya, sinó situar-se al marge de la seva tutela per viure millor; no tractar d’immigrats els espanyols que van arribar fa 40 anys; amb el percentatge de ciutadans que només se sentin catalans i prou el procés cap a l’estat propi fracassarà, per manca de suport social…) perquè ja fa temps que des de CiU fins les CUP estem venent l’independentisme en termes d’opció més rentable i facilitadora de millores socials. No debades el modern independentisme català té el seu origen en l’extrema esquerra revolucionària de finals dels seixanta.
.
Identitat i Sobirania contra Espanya (llegint en Carod a la Piscina)
juliol 28, 2011 | 
Fantassin Manel |
L’escrit que el Molt Honorable Ex-vicepresident de la Generalitat del Troç del Dalt ha publicat al diari Ara (http://politica.e-noticies.cat/carod-demana-no-anar-contra-espanya-55603.html), demanant que no siguem anti-espanyols, m’ha sorprès estant de vacances i prenent el sol amb vistes a Montserrat des de la piscina del poble. L’article és pobre com a novetat estratègica (complexitat com a poble; no anar contra Espanya, sinó situar-se al marge de la seva tutela per viure millor; no tractar d’immigrats els espanyols que van arribar fa 40 anys; amb el percentatge de ciutadans que només se sentin catalans i prou el procés cap a l’estat propi fracassarà, per manca de suport social…) perquè ja fa temps que des de CiU fins les CUP estem venent l’independentisme en termes d’opció més rentable i facilitadora de millores socials. No debades el modern independentisme català té el seu origen en l’extrema esquerra revolucionària de finals dels seixanta..
Però, si no existeix una estratègia anti-espanyola, perquè en Carod ho esmenta? Potser vol evitar les actituds antiespanyoles minoritàries, o una futura tendència lògica generalitzada com a reacció davant de tantes putades? En tot cas no em sembla bé, perquè els que estem fins els collons d’Espanya som igual -o més- respectables que tots aquests que en Carod creu que cal incorporar a la independència malgrat que es considerin espanyols (“…perquè amb el percentatge de ciutadans que només se senten catalans i prou el procés cap a l’estat propi fracassarà, per manca de suport social…”).
.
Al meu costat, aquí a la piscina, hi ha molt de xivarri, de nens i nenes jugant a esquitxar-se i a llençar-se sorollosament a l’aigua. No cal cap esforç d’observació per adonar-se que el recinte està dividit en dos únics grups: a la meva dreta deu que criden en espanyol amb uns continguts barroers que ofenen els meus oïdes (no pas els dels seus pares, també presents) i a la meva esquerra un grup que parla -més tranquilament- en català, format per la meva filla amb una amigueta, un nen de Barcelona, sis nens nascuts al Marroc (quatre de família bereber i dos d’origen àrab).
.
La meva reflexió fins aquell moment gira entorn als mestres, perquè penso que alguna cosa no deuen haver fet bé…fins que ambdós grups de nens, de sobte, s’han unit. A partir d’aquell moment tots es posen a parlar -cridar- en espanyol, i els continguts globals esdevenen més barroers. A més, el joc ha canviat també a nivell ideològic: ara fan que són la Selecció Espanyola de natació guanyant totes les medalles a les Olimpíades i posant el ridícul tots els altres mindundis imaginaris amb qui s’enfronten. La meva atenció s’adreça ara als pares dels primers, que s’han adonat de l’origen magrebí de la majoria dels nens que parlaven català, i no triguen gaire a fer comentaris xenòfobs.
.
Em sento malament, perquè els podria haver dit: “…però què dieu dels moros si són més d’aquí que vosaltres, que ni tan sols sabeu parlar català, ni en saben els vostres fills malgrat que han nascut a poble i van a escoles catalanes!” M’han aturat les seves precisions dins del discurs racista, en concret les referències que contraposen aquest discurs a l’espanyolitat com únic subjecte d’identitat. Ni tan sols s’esmenta el marc regional de Catalunya! Així doncs, torno a submergir-me en la convicció que ni els mestres ni cap de nosaltres ho hem sabut fer bé, i en la reflexió sobre l’article d’en Carod: potser sí que haurem de fer martingales per seduir els colonitzadors espanyolistes però tinc la convicció que el nostre anti-espanyolisme només es cura amb força anys d’estat propi.
.
Al meu costat, aquí a la piscina, hi ha molt de xivarri, de nens i nenes jugant a esquitxar-se i a llençar-se sorollosament a l’aigua. No cal cap esforç d’observació per adonar-se que el recinte està dividit en dos únics grups: a la meva dreta deu que criden en espanyol amb uns continguts barroers que ofenen els meus oïdes (no pas els dels seus pares, també presents) i a la meva esquerra un grup que parla -més tranquilament- en català, format per la meva filla amb una amigueta, un nen de Barcelona, sis nens nascuts al Marroc (quatre de família bereber i dos d’origen àrab).
.
La meva reflexió fins aquell moment gira entorn als mestres, perquè penso que alguna cosa no deuen haver fet bé…fins que ambdós grups de nens, de sobte, s’han unit. A partir d’aquell moment tots es posen a parlar -cridar- en espanyol, i els continguts globals esdevenen més barroers. A més, el joc ha canviat també a nivell ideològic: ara fan que són la Selecció Espanyola de natació guanyant totes les medalles a les Olimpíades i posant el ridícul tots els altres mindundis imaginaris amb qui s’enfronten. La meva atenció s’adreça ara als pares dels primers, que s’han adonat de l’origen magrebí de la majoria dels nens que parlaven català, i no triguen gaire a fer comentaris xenòfobs.
.
Em sento malament, perquè els podria haver dit: “…però què dieu dels moros si són més d’aquí que vosaltres, que ni tan sols sabeu parlar català, ni en saben els vostres fills malgrat que han nascut a poble i van a escoles catalanes!” M’han aturat les seves precisions dins del discurs racista, en concret les referències que contraposen aquest discurs a l’espanyolitat com únic subjecte d’identitat. Ni tan sols s’esmenta el marc regional de Catalunya! Així doncs, torno a submergir-me en la convicció que ni els mestres ni cap de nosaltres ho hem sabut fer bé, i en la reflexió sobre l’article d’en Carod: potser sí que haurem de fer martingales per seduir els colonitzadors espanyolistes però tinc la convicció que el nostre anti-espanyolisme només es cura amb força anys d’estat propi.
.
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana | 
3 comentaris »
3 comentaris »
juliol 28, 2011 a les 12:12 pm
juliol 28, 2011 a les 1:15 pm
juliol 28, 2011 a les 1:50 pm
Però bé que l’estratègia independentista passa de puntetes per aquest fet i fa anys que es dedica a la pedagogia dels grans avantatges econòmics que tindran els colonitzadors espanyols residents a Catalunya amb la Independència …sense que veiem gaires avenços: és per això que és tan difícil no ser anti-espanyol.