http://blocgran.cat/?p=6233
Quins interessos governen Catalunya?
juliol 21, 2011 | 
Fantassin Manel |
Al final qui mana és la hipoteca, és a dir, les necessitats personals dels senyors diputats. No vull dir que aquells polítics idealistes deixin de ser honestos sinó que per una conjunció d’influències psicosocials en els seus raonaments estratègics s’adonen que allò que era imperiós abans de ser diputats “ara no toca” per raons tàctiques i de realpolitik. Aquells que haurien considerat indigne el triple peatge que suposa pels catalans haver de sofrir retallades en la sanitat com a conseqüència que els nostres diners són espoliats per la veïna Espanya, ara s’afanyen a fer genuflexions, bastonades als indignats i acatament als grups econòmics (i els seus braços mediàtics) d’obediència espanyola..
Prou sabem –encara que de vegades no ho vulguem creure- la dificultat d’estendre la consciència política al marge –o en contra- d’uns mitjans de comunicació que ens intoxiquen des dels noticiaris fins als continguts subliminals de les telenovel·les. Als anys setantes sols es va aconseguir vèncer aquest poder des de l’associacionisme veïnal i cívic, que els socialistes no trigarien a neutralitzar no fos que després els pogués perjudicar. Als anys vuitantes va fer falta molt de soroll per estendre l’independentisme fent-lo sentir més enllà del mur mediàtic. Aquests darrers anys el soroll ens l’ha servit l’enemic des de Madrid per a desgracia d’ERC, que es veia erosionada al no respondre com hauria calgut, i de CiU que temia veure’s condicionada quan manés.
.Amb la nova realitat no hi ha res diferent sota el sol en la relació “ideal-interès-propaganda”. Si això fos una novel·la potser diríem “cherchez la femme!” però, atès que es tracta de política professional, més val que “busquem les dietes”, és a dir, els diners. D’aquesta manera comencem a veure grups mediàtics, afins al govern, mig-silenciant les mogudes independentistes, també moviments sotto voce intentant moderar la rauxa sobiranista, i fins i tot critiques obertes de convergents de base, que fins ara havien estat prou coherents, criticant manifestacions com la de 9 de juliol “perquè ara no toca” o per haver-se sentir-se al·ludits quan en elles es crida contra el patriotisme distret dels que manen, o “perquè ara toca aixecar el país i deixar la independència per més endavant…”. Així doncs, tocaria retallar la sanitat per compensar el robatori hispànic, anar silenciant de mica en mica l’independentisme i no desestabilitzar un sistema que garanteix sous immorals als grans directius i dietes als diputats autonòmics espanyols.
.
L’alternativa no crec que sigui altra que crear més contrapoder, més societat civil, més associacionisme veïnal, i blindar les entitats sobiranistes d’influències farisees.
.
.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada