SEXE, CATALONANISME I ALLIBERAMENT NACIONAL
febrer 10, 2011 | 
Fantassin Manel |
De vegades la conversa intranscendent acaba fent un camí surrealista fins derivar en tesis a anys llum de l’argument original, que cauen sovint en les referències sexuals, com no pot ser d’altre manera, atesa la importància vital d’aquesta pulsió..
En aquest cas jo estava explicant la meva assistència a un compromís familiar, en concret una competició de patinatge artístic. La primera resposta fou d’una amiga dient que també a ella li encanta el patinatge, però ressaltant que -atesa la seva opció sexual- allò que més li agrada és quan la patinadora alça un peu i s’obre ben bé de cames, tot refregant en les mirades del respectable la visió del suggerent eix de les calcetes, mentre es desplaça damunt d’un sol patí a llarg de la pista. La reacció immediata d’un altre amic fou dir-li que la gràcia estaria a mostrar-ho sense calces, tot reptant-la a fer-nos una exhibició, improbable per no ser, en tant que homes, un estímul que pugui seduir-la.
.
Bé, doncs aquest va ser l’inici d’una conversa de dues hores que ara us esquematitzo per l’interès moralista que pot aportar. He de dir-vos, però, que al final l’amic no-independentista que ens acompanya ens acabà tractant de frikis, dient que “la gent normal, quan parla de sexe no acaba dissertant sobre reis medievals com Pere Catòlic, Maria de Montpelhièr, Jaume el Conqueridor, o proto-mataharis com Mariana de Copons”. Li vam respondre que fins i tot a Madrid o a Oslo hi ha diferencies qualitatives, en un conversa, entre les marukhes de l’anunci d’Activia i les persones transcendents, i se m’acut que l’ús de referents propers (Belen Esteban, Tele5, Leo Messi…) o de referents universals (història, economia, política…) és un bon indicador d’aquestes diferències..
“La gent normal…!” Jo no sé si som o no som normals com individus …o com ciutadans d’una Catalunya que no és gaire normal com país; però és cert que del patinatge hem passat a dubtar que l’Artur Mas tingui gaires ganes d’exigir reparacions per l’ofensa que hem sofert els catalans tant al “Cas Fresno” com en la discriminació per motius patriòtics contra l’Ivan Tuvau. I així, del patinatge al futbol, a Laporta i a la Maria Lapiedra. I ja ben situats en coordenades clarament polítiques i sexuals, hem recordat que l’Allan i la Barbara Pease atribueixen la promiscuïtat dels polítics a l’increment d’adrenalina propi de la seva feina. Per això no hem pogut evitar d’especular sobre els que coneixem, tot recordant la cançó de Brams que diu “…Jordi Pujol, sexe…”. La referència a l’onanisme (“catalonanisme”) ha estat precisament pels polítics catalans del peix al cove..
Després, els que anàvem sovint per Euskadi a primers dels vuitanta, hem recordat un lament sexual basc de l’època: “que suerte teneis en Cataluña, en cambio aquí en Euskadi se folla poco!” i hem rememorat batalles campals, bales de goma, fum pel carrer, detencions a la comissaria d’Indautxu on tothom fumava (polis i detinguts, independentment dels maltractes); recordàvem comprensió en la necessitat del fumar com un dret més que més que fonamental !.
I d’aquesta manera la conversa arribava al gran duet: Eros i Thanatos. Lligat amb el darrer comentari, l’únic de nosaltres que encara fuma ens va confessar (en mig d’una tos que fa massa que dura) que el seu principi d’EPOC (encara que diu que tindrà sort si mai no acaba en càncer) “és pel culpa de les tabaqueres!”. Afirma que va deixar de fumar més o menys quan jo (farà uns quinze anys) però que va fracassar perquè no podia estar-se de visitar a diari l’estanc on la mestressa –que llavors tindria uns quaranta anys- i les filles d’aquesta, de 18 i 20, sempre han anat tan escotades que “cada vegada que em cobren el tabac, a l’ajupir-se damunt del calaix, davant del client, no hi ha dia que no ensenyin el mugró!” Després d’uns moments de silenci incòmode vam respondre repetidament el mot “…patètic!”..
Patètic, si, però… (aquí fou on començà a exasperar-se l’amic no-independentista) potser també és patètic a nivell nacional que un episodi, tan transcendent per la història de la civilització cataloccitana, com fou la Batalla de Muret, s’esgarrés possiblement perquè el bon rei en Pere no estava prou concentrat i descansat, després d’haver passat la nit dedicat al sexe. És més, si Maria de Montpelhièr no s’hagués fet passar per “cortesana” per aconseguir fornicar amb el rei, no hauria nascut en Jaume El Conqueridor! I si el rei Jaume, que com li digué el Papa, “havent vençut en tantes batalles havia acabat sent vençut pel sexe”, no hagués tingut tants fills, potser no hauria trossejat tant el territori …o potser no hauria estat tant motivat per conquerir tants territoris!.
En tot cas, els polítics d’abans no eren com els del peix al cove, perquè com més ens allunyem de Berlusconi i d’en Bill Clinton en direcció a l’edat mitjana, menys es reprimien els poderosos. A més, en aquella època es jugaven la vida per molt reis que fossin. Sovint us he posat l’exemple dels soldats d’infanteria com carn de canó, però també és cert que la Crònica de Jaume Primer permet veure com la lluita cos a cos estava molt interioritzada en aquells descendents del capitostos germànics de la Gotholonia i segurament l’episodi esmentat del rei Pere el Catòlic és perfectament comprensible en aquell context..
On és la relació entre l’adrenalina i el sexe de l’Allan i la Barbara Pease, que veiem en grans gestes i també en grans derrotes? Aquest fou el punt d’inflexió a partir del qual s’iniciaria la davallada comunicativa. Perduts en disquisicions, vam autoformular-nos noves qüestions: hi ha relació entre la lluita revolucionaria d’Euskal Herria dels primers anys vuitanta i l’escassetat de sexe que, segons ens deien ells, els afectava a nivells gairebé monacals? Es exagerat parlar d’onanisme en la gestió catanyolo-autonòmica (també a Euskadi deien allò de “…quien se la menea en Ajuriaenea…)? Si la fantasia sexual és tan poderosa que condiciona la capacitat de deshabituació d’un addicte al tabac, com no hem d’acceptar que d’alguna manera o d’altra ha de condicionar la política catalana? Qüestions que deixàrem obertes i que vaig prometre traslladar als lectors del Bloc Gran del Sobiranisme..
.
.
.
(Gotholonia)
.
Etiquetes Política catalana | 
6 comentaris »
6 comentaris »
febrer 10, 2011 a les 1:12 pm
febrer 10, 2011 a les 1:16 pm
febrer 10, 2011 a les 1:26 pm
febrer 10, 2011 a les 4:04 pm
si no practiquessim tant tindriem temps i prou mala llet per a arreglar les coses, ens tenen distrets amb el sexe, que no ho veieu?
Ja ens ho deien en un moment en que tot era obert i possible, fes l’amor, i no la independència.
febrer 10, 2011 a les 4:07 pm
febrer 10, 2011 a les 4:14 pm