http://blocgran.cat/?p=247
08/07/2010-Independència Perepunyetes Catalans !!!! (http://blocgran.cat/?p=2470 )
Independència Perepunyetes Catalans !!!!
juliol 8, 2010 | Fantassin Manel |
Si algú vol saber com som els catalans no cal que cerqui cap família endogàmica perduda per les Guilleries, perquè la nostra manera de ser s’encomana. Qualsevol nou català, arribat fa poc de l’Equador o de Mauritània, probablement ja es distingeix dels seus parents, sorprenent-los amb aquesta tarannà català, caracteritzat per una extrema prudència davant l’opressió, alternada amb respostes exagerades, rematades amb reaccions caïnistes, contra els altres camarades de lluita, “per considerar-los massa tous!”
·
Ho dic perquè trobo que han estat francament ridícules algunes de les reaccions a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Però no parlo de les picabaralles entre autonomistes i concertistes, que només serveixen per a distreure el personal (distreure’ns del conflicte nacional amb Espanya situant el debat en el conflicte domèstic), tot sigui a fi d’evitar que la manifestació sigui excessivament massiva.
·
No. Estic parlant de les dissensions per la banda independentista: hi ha hagut por del paper que poden tenir els autonomistes en la mobilització de dissabte. Algunes patums deien que no volien barrejar-se amb les masses sindicals majoritàries ni amb la militància regionalista que reivindicaria un Estatut que no volem.
·
D’altres han titllat la manifestació d’estèril, que no té més objectiu que l’escenificació que necessita l’autonomisme per a perpetuar-se, que els independentistes hi serem com a secundaris i que hi anirem motivats per la necessitat d’apaivagar la impotència a base de desfogar-nos cridant.
·
Però després hem acabat fent seguidisme de la conya de les pancartes i prenent partit per una opció (sense pancarta hi anirà més gent) o per l’altra (el poble ha de parlar clar).
·
Què no veieu que la polèmica sociovergent no té altra finalitat que desmobilitzar la massa menys conscient? És una tàctica complementària a la renúncia que han fet de posar uns quants milers d’euros per partit amb els quals hauríem pogut fer una bona encartellada que garantís el dret d’informació de la convocatòria a tots els ciutadans.
·
L’objectiu d’aquest soroll vergonyant que hem presenciat no és altre que convèncer el “votant mig sociovergent” que dissabte potser no cal renunciar a la platja. Prefereixen cent mil independentistes arrauxats abans que un milió de catalans al carrer, amb o sense pancarta, que podrien hipotecar la inacció del futur Govern de la Generalitat.
·
Jo no li donaria més voltes i ho assumiria amb fatalisme, perquè els col·legues que s’alternen al poder són conservadors per definició i prefereixen garantir-se quatre anys, ni que sigui a empentes i rodolons, abans que grans mogudes, que no se sap com acaben i que potser et fan perdre la feina de conseller o d’alt càrrec.
·
Per a ells és una qüestió de límits: hi ha un límit en les mobilitzacions, un límit en les “declaracions municipals d’exclusió moral de l’àmbit de la Constitució Espanyola”, un límit en les consultes sobiranistes… el límit és tot el que excedeix allò simbòlic. Ells sempre actuaran així, de la mateixa manera que molt sovint, anteriorment, no han dubtat d’enviar la policia a dissoldre’ns.
·
Per tant jo evitaria ser tant perapunyetes i no renunciaria MAI a fer-nos sentir en cap manifestació ni en cap àmbit. Es un error creure que cap mobilització on hi participin independentistes pugui ser volguda pel poder regionalista. No ens hauria d’importar que hi hagi més o menys autonomistes entre nosaltres.
·
Tampoc que la premsa de l’endemà digui que “el poble reivindica el seu Estatut”, perquè sempre que puguin manipular …manipularan! El carrer és on ens podem fer sentir perquè els mitjans de comunicació els tenen ells.
·
El nostre paper és estirar de la corda. Els qui hem estirat de la corda hem estat els independentistes, els que continuem estirant de la corda som els independentistes, els qui seguirem estirant de la corda serem els independentistes. Es tracta d’estar en mig de tot arreu i de donar exemple, perquè és la manera de multiplicar-nos.
·
L’Estatut és mort ! Ara Independència ! Al carrer i a esgargamellar-se !!!!
·
.
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
·
Fantassin Manel
·
————————————————
Etiquetes Política catalana | 5 comentaris »
juliol 8, 2010 a les 11:59 pm
juliol 9, 2010 a les 12:46 am
juliol 9, 2010 a les 10:11 am
juliol 9, 2010 a les 11:37 am
juliol 9, 2010 a les 1:45 pm