És l'hora de les CLARIFICACIONS

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:

http://blocgran.cat/?p=2570

23/07/2010-És l'hora de les CLARIFICACIONS (http://blocgran.cat/?p=2570)

És l’hora de les CLARIFICACIONS

 juliol 22, 2010 |  Fantassin Manel |

La proposta de Solidaritat Catalana de Laporta, Tena i Bertran està feta per a ser rebutjada. És política-ficció, com molts han dit, però l’havien de fer, perquè, per sobre de tot, és la MILLOR tàctica inicial per a començar a estructurar una part important de l’independentisme català que resta orfe. La seva qualitat és “la CLARIFICACIÓ en el moment més oportú”. El resultat del seu rebuig implicarà un posicionament, d’uns i altres,  “marcat a foc” a les hemeroteques i en les percepcions dels votants, que pot ajudar molt en la consolidació d’aquest espai electoral.

.

La Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència ha sacsejat el món catalanista més enllà del que els actuals diputats voldrien reconèixer. Per fer la prova he preguntat als meus amics si ho votarien en les properes eleccions. Tinc cinc amics que pensaven votar  ERC, vuit que optaven per CiU, tres que volien votar Rcat, tres que voten IC-V i tres que voten PSC. Si es presenta la Solidaritat Catalana integrant ERC i CiU, ho votaran tots els que haurien votat ERC, CiU i ICV, però si es presenta “SENSE INTEGRAR ni ERC ni CiU”, HO VOTARAN IGUALMENT !

.

Per simple càlcul de guanys en nombre de poltrones sembla clar que a ERC li interessa formar-ne part. Però també és cert que una autèntica Solidaritat Catalana hauria requerit de la presència de CiU. Hauria estat  la més gran clarificació: convergents i republicans i la resta d’entitats sobiranistes, liderats per una cara nova en política amb prestigi personal públic, com en Joan Laporta, hauria pogut engrescar les masses catalanes fins al punt de possibilitat el triomf. Algú ho havia de dir !

.

Però els convergents saben que no els cal apuntar-s’hi perquè les enquestes ja els donen la majoria absoluta sense moure un dit. També diuen els sondejos que ERC i RCAT per separat tindran resultats molt minsos, fins al punt que el segon podria ni tan sols obtenir representació. Seguint el mateix raonament, és possible que l’efecte mediàtic de Laporta permetria la Solidaritat Catalana (integrada per tothom llevat de CiU) obtenir el mateix nombre de diputats  què gaudia ERC abans de la gran davallada.

.

Però, compte! Si els convergents no participen de la clarificació independentista podria ser que la mateixa CiU es clarifiqui amb una escissió independentista que s’incorpori al centredreta sobiranista de Laporta. De tota manera, l’Oriol Pujol té clar que això seria un sacrifici assumible,  atès el poc que li ha costat declarar públicament que CiU no és independentista. Deu haver pres bona nota dels fragments de “La Temptació nacionalista” que ens ha avançat en Marc Arza  sobre que “la radicalització nacional” només ha afectat els nacionalistes, demostrant-se incapaç de penetrar en la resta dels catalans, i que si CiU es fa independentista  passaria a ser minoritària i el país davallaria vers la decadència…

.

Tot i això, amb més o menys èxit, és obvi que estem en un moment de clarificació  i que s’albira un canvi global. En la fase anterior, la dreta, guiada per l’objectiu de gestionar tot el poder que sigui possible (ja sigui poc o molt) ha evitat la polarització del poble, perquè quan tu forces la consciència nacional catalana (necessàriament  oposada a l’espanyola) perds els vots catanyols i, amb això, pots perdre el poder, que és l’objectiu principal.

.

Per la seva banda, el centreesquerra independentista, més patriòtic en l’aspecte idealista, ha preferit tibar de la corda (doncs és el paper que li pertoca) i, en comptes de mig-espanyolitzar-se, ha aprofitat que no tenia prou pes electoral per ambicionar representar la majoria dels catalans (majoritàriament catanyols, no ens hem d’enganyar!) i ha optat per situar el PSC en una tessitura  de protagonisme nacional català.

.

La reacció espanyola a les iniciatives catalanistes del tripartit han estat les esperades i han provocat prou tensions  en l’electorat d’esquerres catanyol (ni en militants del partit ni en l’electorat espanyol i espanyolista a Catalunya, només en els catanyols). Això jo ho veig  i ho puc contrastar dins el text que ens ha avançat en Marc Arza de “La Temptació Nacionalista”, perquè no he conegut hispanoparlants (per posar un indicador lingüístic a la diferència entre catalanistes i espanyolistes)  indignats pel tracte de l’estat al seu govern autonòmic. En canvi, si que he conegut  votants catalans fidels al PSC que ara diuen que votarien SI a la independència (i que després continuarien votant PSC). Fins i tot algun d’ells em comenta que s’està pensant si votar Laporta.

.

Doncs, benvinguda sigui la clarificació a Can Sociata !  De la mateixa manera que ha estat positiu demostrar, amb el suport d’ERC a CiU dels primers anys (que li costaren la pèrdua de dos terços dels escons republicans),  l’esterilitat del l’autonomisme. Igual com també ha estat positiu el suport al nou estatut (fins que en Mas i en Zapatero el van retallar) i l’embolic posterior que ha acabat a Can Constitucional, per a demostrar que la  via federal és una quimera.

.

Es l’hora de les clarificacions. Clarificació en el concepte: “l’autonomisme ha mort, ara toca la independència, l’autonomisme s’ha quedat sense arguments”.  Clarificació en els partits: uns rebutjant la independència, aferrant-se a la gestió d’un cadàver, i els altres obrint forat sobiranista en el centredreta sociològic. Allò següent serà la clarificació de les estratègies: una part important dels líders socials del país demanen la proclamació de la independència i els partits s’hauran de posicionar, hauran d’arriscar-se i pagaran un preu.

.

Potser CiU tindrà la majoria absoluta i també podria ser que no. ERC ja ha dit  que sols pactarà amb qui es comprometi  a fer la consulta sobiranista. Si CiU no aconsegueix la majoria absoluta, s’atrevirà a assumir aquesta condició o preferirà governar en minoria amb el suport del PSC i del PP, que no li imposen excessos nacionalistes? És una aposta arriscada perquè pot implicar l’acomodació d’aquest nou centredreta sobiranista dins la comoditat regionalista de CiU o pot implicar tot el contari, que els convergents siguin després desbancats del seu nínxol electoral per part de les noves generacions, més lleials a Catalunya i menys covardes.

.

.

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

·

Fantassin Manel

Etiquetes Política catalana |  20 comentaris »

20 respostes

1. bacus diu:
   juliol 22, 2010 a les 11:32 pm
   només dreta/esquerra i un rave seria com resumir-ho tot entre comunistes-totalitaris-estatatistes enemics de la llibertat i anti-darwinistes declarats (com tu) i llibertaris (anomenats despectivament neo-lliberals i altres floretes).
   http://farm4.static.flickr.com/3302/3253838318_a75e1a9d5d.jpg?v=0
   http://farm4.static.flickr.com/3133/3253833920_dd7bcafc01.jpg
2. Fantassin Manel diu:
   juliol 23, 2010 a les 12:24 am
   Si, a mi també m’agrada aquest esquema amb l’eix liberal/totalitari.
   .
   No el rebutjo pas però en el cas que m’ocupava he preferit obviar-lo perquè ja és prou complicat encabir-hi dos projectes nacionals: l’ecspanyol i el català.
   .
   Ja saps que al meu facebook, a la pestanya de caixes, hi tinc posat el quadre dels quatre eixos i a mi em surt:
   .
   Economic Left/Right: -8.75
   Social Libertarian/Authoritarian: -4.41
   .
   Curiosament surto de ple en mig del camp liberal quan, per la meva adscripció coneguda, allò lògic hauria estat sortir en l’altre requadre, en l’autoritari.
   .
   De tota manera els liberals de d’esquerra són anarquistes, i tant aquests com els liberals més de dreta tinc els meus dubtes sobre si no són en realitat autoritaris.
   .
   I el darwinisme, efectivament, només l’accepto en els altres animals, no pas dins la nostra família de simis.
3. Andreu diu:
   juliol 23, 2010 a les 1:43 am
   Benvolgut Manel,
   Prou interessant el treball fet. Enhorabona! Jo no hi crec en l’eix dreta/esquerra, i menys a Catalunya. El que si crec es en l’avenç clar, nítid, regular, del sentiment i del desig sobiranista total.
   I, tenint en compte la situació en que estavem el 1978, bona part del mèrit polític, sense dubte, és de l’acció política reconstructora i ben gestionada dels governs de Jordi Pujol i de la política clara de CDC. També d’ERC uns anys, fins la direccio Carod, però la relació seria del 80/20.
   Ens agrada sempre, col.lectivament, en la vessant pública externa, “fustigar-nos” i dir sempre que el got segueix mig buit. A mí m’agrada fer comparacions, mai del tot vàlides, però sí com a element de referència.
   Ja no citarè la situació i evolució al Pais Valencià i a les Illes, en comparació a la de Catalunya, però si amb Euskadi. EL 1980, per dir una data, el sentiment/desig polític d’independència/sobirania plena a Catalunya estava, clarament, per sota de l’existent a Euskadi. No anem a buscar raons. Aquest nivell més “endarrerit” va seguir uns quants anys més, però poc a poc (no busquem raons) a Euskadi va deixar d’avançar com abans. I diria que al tombar el segle ja estaven molts parells, i fins i tot, una mica avançat a Catalunya. I ara, a mi em sembla clar que es a Catalunya on hi ha, sociològicament i parapoliticament, el sentiment més elevat, respecte al conjunt de la població, de desig/ànsia/convenciment per la sobirania plena. La “classe” mitja/alta urbana (la de municipis menys grans ja ho ha estat sempre) ha travessat el Rubicó de manera majoritària, crec, i té un efecte difusor molt positiu. Sincerament, crec que encara falta bastant, però els avenços han estat importants, molt importants. I, també sincerament, i sense cofoïsme, considero que a Euskadi s’han gairebé aturat, mentre ací segueix l’avenç. I també amb més pluralisme polític, ací, que a Euskadi, la cosa cosa també considero positiva.
   Ben cordialment,
   Andreu
4. David Morgades i Clopés diu:
   juliol 23, 2010 a les 7:10 am
   Comapany, dubto que ERC si apuntés.
5. Ignasi diu:
   juliol 23, 2010 a les 7:28 am
   Els liberals són els més totalitaris i autoritaris de tots. La societat és un mercat,”Tot” és mercat i tota l´autoritat del mercat és de l´empresari. Però com que l´empresariat és una minoria social i els liberals ho saben prou bé s´empesquen tot de mites i construccions ideològiques per enganyar a la majoria social que no pot decidir res al seu lloc de feina, només callar i obeir la veu del patró, de l´amo o del seus múltiples delegats. La democràcia encara no ha arribat a les empreses, oi, liberals?
   Al marge de tot això, la Dreta espanyola tindrà majoria absoluta a Catalunya com ja la té a València i com seguramnet la tindrà a Mallorca i resta d´arxipèlag. El dubte a catalunya, és si la dreta espanyola governarà sola (només CIU) o en coalició (CIU més PP).
   Postdata. Andreu: Esquerra Republicana ja ha dit que està molt interesada en Solidaritat Catalana. En la solidaritat catalana amb can Traval i en la Solidaritat catalana a favor de la Vaga General contra la política econòmica, laboral i social de l´Estat opressor. I res d´Estat propi, Republica independent i socialista Xddddd Però millor que els negociadors d´Esquerra i de la Solidaritat emprin el més d´agost per parlar, més assemblees i si en surt res ja es veurà cap al setembre-octubre. I trànquils que les eleccions no seran fins al desembre, encara que potser siguin al novembre, coincidint amb la visita del Bisbe del Vaticà. Ja em veig jo la homilia,,,
6. Indigeta diu:
   juliol 23, 2010 a les 7:41 am
   http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/07/puresa_independentista_54894.php
7. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
   juliol 23, 2010 a les 10:04 am
   Algún pot explicar com després de la tàctica esquerrosa d’infamar i intentar desmovilitzar els votants de CIU, ara hagin d’anar junts a la mateixa llista?
   No serà que R és un artilugi d’ERC? i així pensen salvar algun càrrec?
   I també m’agradaria que em diguèssiu que enteneu en l’acceptació de CIU del dret a decidir, fins on el poble vulgui i sense límits.
   És que veig algunes coses escrites molt tendenciosament.
8. Fantassin diu:
   juliol 23, 2010 a les 10:20 am
   Si, Indigeta, sembla que aquest moment de la història reclama als seus actors que defineixin a quin costat de la corda estan: amb els que diuen clarament que van a la secessió o amb el PP i el PSOE. Es clar que té un cost, però què hi farem! el moment de les mitges tintes ja ha passat! I si no ho fa CiU ho haurà de fer algú altre que pugui acollir l’electorat de centre-dreta orfe de referents valentament independentistes.
9. Albert diu:
   juliol 23, 2010 a les 4:59 pm
   Era de preveure que cap partit amb representació parlamentària faria el pas. Ha estat, almenys, una forma de deixar-los en evidència.
   Aquesta Crida ha despertat molta il·lusió. Els que ho tenen a les mans han d’anar amb molt de compte per a no frustrar-la. No ens podem peremtre una altra patacada política. Això, ara que ha començat, ha d’acabar sigui com sigui.
10. XXX diu:
    juliol 23, 2010 a les 6:00 pm
    Esquerra Republicana està molt interessada en això, comentari 9 Albert, informa´t millor, si us plau. És més vaig escoltar a un portaveu de la direcció republicana dient que, a més, qui ha de liderar la plataforma electoral és CIU perquè és el partit més gran. Albert, en 24 hores tu ja deixes en evidència a CIU? Que no tenen dret a pensar-se les coses els convergents? Que era una estartègia deixar en evidència? Què Tot és un muntatge de Laporta en rotllo màfia? MAFIA LAPORTIANA?
11. assumpció cantalozella diu:
    juliol 23, 2010 a les 9:40 pm
    Em miro aquesta crida amb prudència no carent d’esperança. S’ha de veure com deriva tot plegat en els propers dies…que no tenim mesos!
12. XXX diu:
    juliol 24, 2010 a les 5:16 pm
    almenys deixa que CIU faci el seu Consell de Direcció o que en Lopez de Tena els hi plantegi la qüestió internament, ell és de CIU. però el que no pot ser és que ara tothom a córrer perquè uns determinats senyors han fet una roda de premsa… sembla que CIU fa reunió cada setmana, espereu-vos almenys 10 dies…
13. Josep M. Pons diu:
    juliol 25, 2010 a les 11:19 am
    Estic amb l’Indiketa. A vegades un link val més que mil paraules, tot i que mil paraules fan un link.
14. Josep M. Pons diu:
    juliol 25, 2010 a les 11:37 am
    XXX, CiU son dos partits diferents. Els de CDC fan un Consell Nacional cada mes a Bellaterra i t’asseguro que no es tracta d’una reunió tipus bolxevic ni semblant a les del Soviet Suprem. Tampopc és una reunió de “quemacos” dels que tallen el bacallà. Per entendrens, hi ha barra lliure, amb gent de totes les comarques, triats per les bases, poble a poble. No dic que no hi hagi algún pinyol que altre.
    Una nota final: Cal llegir el llibre de la Rahola sobre l’Artur Mas. Allí hi trobareu que esteu buscant.
15. Dèia diu:
    juliol 30, 2010 a les 12:55 pm
    Ei, molt bo el teu blog, esta prou bé!! Faig un enllaç del teu blog al meu, si no t’importa!