Som un país "only reactiu" (USA vs Catalonia)Arrel de la polèmica, per la prohibició del partit entre la Selecció Catalana de Futbol i la Selecció de Soccer dels USA per part de la veïna Federació Espanyola de Futbol, he recordat una anècdota. Fa temps em comentava un conegut occità la sort que hem tingut d'estar ocupats per Espanya en comptes de per França. Textualment em va dir que, si a ells els hagués tocat Espanya com a potència colonial, ja faria anys que Occitània seria un Estat independent i potent d'Europa, amb consciència i orgull. També afirmava que, si Catalunya hagués estat sotmesa a França, els catalans seríem ara més francesos que els parisins. Tot això ho deia perquè havia estat vivint a Barcelona durant més de trenta anys i ens coneixia d'allò més.
La veritat és que tothom pot notar, d'una hora lluny (hora llum?), com tenim sort de poder recuperar consciència de tant en tant perquè l'enemic sempre ataca en dates assenyalades i de forma absurda (més enllà d'allò que sempre tolerem i per sota d'allò que acatem per la força). Aquest conegut em deia que al seu poble mai s'havia prohibit l'occità, al contrari, que França invertia molt en infraestructura i fins donava ajuts per a folklorades, de tal manera que la població assimilava la llengua francesa i la nació francesa al progrés i al benestar. Nosaltres, en canvi, potser ens hem anat reafirmant com a catalans en contra de la nostra voluntat -qui sap?- per a fer front la cutrada arbitrària amb què ens han anat fuetejant periòdicament.
Un altre conegut, aquest basc, també es feia creus de la poca consciència llibertària dels catalans. També deia que teníem sort "de la torpeza del enemigo" però aquest posava l'èmfasi en que els bascs són molt diferents, i m'ho il·lustrava en allò de la "acció-reacció-acció": em deia que ells "obligaven l'estat a reaccionar per a realimentar l'acció abertzale, just el contrari dels catalans".
En fi, reconeixo que ni no fos per "vecinos tan torpes" (com deia l'amic) ja faria temps que estaríem assimilats. Per tant no m'escandalitzo de la prohibició del partit de futbol de la selecció catalana, al contrari, això animarà la Diada! Només em limito a esmentar novament en Xirinacs i el seu darrer gest per a fer-nos conscients de la covardia (seny?) dels nostres dirigents, i de la nostra per la part que ens correspon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada