Quan hi ha un succés sonat, com el de l'atemptat d'ETA és inevitable coincidir amb algunes opinions, i per tant m'estalvio comentar. M'he limitat a intervenir en altres temes i altres blocs ( http://josepsort.blogspot.com/2006/12/more-english-links-i-have-just-added.html ), o en els debats de escac-al-poder. I millor encara, en converses de carrer amb gent quant més exòtica millor, que és el que més m'agrada.
Tanmateix al final m'he atipat de llegir com la majoria pensa que el diàleg s'ha acabat, tal com proclama el PSOE i no em queda més remei que dir-hi la meva. Sabeu què passa? Doncs que no m'ho acabo de creure.
A veure, o parlem del problema ETA o no en parlem, però si en parlem ens estem referint, en essència, a la lluita entre dos projectes polítics contraposats, o Euskadi esdevé un estat independent o Euskadi es queda a Espanya. I no ens enganyem, ETA forma part d'un sistema on també hi ha els partits amb els que després s'enfrontarà dins d'una Euskadi independent. Es a dir, massa interesos en joc!
Cal reconéixer que, vist de fora, és fàcil equivocar-se i creure que, de la mateixa manera que fou derrotat el comunisme real i que fou derrotat el GRAPO,es pot plantejar el tema basc en termes de victoria o derrota. De vegades l'entorn de la kale borroka pot donar la sensació de que el conflicte és amb un simple grupúscul d'extrema esquerra, et trobes xavalets que es declaren marxista-leninistes o fins anarquistes i llegeixes documentació etarra escrita amb prosa soviètica. Però si t'hi fixes bé veus que ja ha desaparegut d'aquests indrets la literatura romàntica amb que comparaven Argala amb el Che i s'imaginaven la victòria a l'estil de Castro entrant a Donostia com si fos l'Habana.
En els seus escrits s'explica que la dialèctica ha de ser clara però veus l'argumentació de la violència és la negociació, el mercadeig, a més de la propaganda-motivació, i que les accions no han d'anar mai més enllà de la capacitat d'acceptació de la seva parròquia. Aquest darrer punt del moment i el nivell d'acceptació és important; recordeu que mai no va consolidar-se el model algerià de terrorisme, i que als anys vuitanta les accions salvatges que fa ETA a Catalunya desactiven un front català que podia destorbar el seu paper en la partida d'escacs
(de forma semblant a la davallada de la cnt després del cas scala?, si el terrorisme era una eina de propaganda per a Terra Lliure, i les accions d'ETA a Catalunyacausaven rebuig generalitzat, s'aturava la simpatia per a tothom que s'associa al terrorisme, i Terra Lliure desapareixia o al menys aturava el seu suport)
i això també afecta ara a ETA, de tal manera que, a partir del 2001, i especialment del 2004, després dels atemptats d'Al-Qaeda, és complicat que la gent distingeixi entre terroristes dolents islamistes i terroristes bons etarres. Tenen la dialèctica de la propaganda en contra. Cal reconvertir-se. L'Europa que presenta la premsa ja no és la de la Guerra Freda, ara s'associa terrorisme a fanatisme religiós.
Però com dic, hi ha massa interesos en joc i no em crec que això sigui una partida de pocker on pots jugar-t'ho tot a una carta o a un farol, això és una partida d'escacs d'aquelles que ningú guanya però on és important com t'hagis posicionat i el temps que has trigat a fer-ho.
He conegut força gent que menysprea el simple debat sobre aquest tema, es tracta de gent suposadament progessista però que no voldrien ni la concreció de guanys "nacionalistes" ni reconéixer que opten per la "derrota d'ETA". Per tant prefereixen mirar cap a una altra banda. Alguns ho podem considerar immoral per tot el patiment que hi ha al darrera (els militaris en diuen danys colaterals?), però la realitat és la realitat, podem mirar cap a una altra banda o podem mirar la partida. Alguns optareu per ignorar-ho alegant que hi ha problemes reals aquí al costat, com l'habitatge, les condicions socials del immigrants o l'ecologia. Sincerament, no crec que algú seriós pugui tancar als ulls a una guerra que no li agrada, que hi ha a cals veïns, alegant que només te ulls pel seu hort i per les goteres del seu sostre.
Qui opti per mirar la partida per damunt del drama humà, veurà que l'acció d'ETA era d'esperar (ni que sigui per l'error de voler imitar l'IRA). Més encara, que tothom l'esperava. Que el govern l'esperava. Perquè qui decideix que cal dialogar amb terroristes sap que, en representació de la llei i del poder estatal, en primer lloc haurà d'argumentar en aquests termes: "per què us he de donar res si esteu acabats i ja no teniu capacitat per a fer mal?", i que els altres, que són terroristes, demostraran que no estan acabats. Com dic, estic segur que tothom sabia que hi hauria un atemptat d'aquest calibre. Per tant només som en els inicis d'un procés que interessa a massa actors, i que, en conseqüència, va per llarg.
Acabarà amb derrota d'uns i victòria dels altres? Acabarà amb l'acceleració electoral de l'esquerra independentista que va vaticinar el Carod? Acabarà amb grans avantatges per a Euskadi? Acabarà com Irlanda, amb una independència guanyada per l'ira i gestionada per la dreta? Acabarà amb un centre-esquerra batasuno amb els mateixos percentatges de força electoral que té aquí ERC i la sensació de que espodien haver estalviat tant patiment? Afectarà Catalunya? Influirà el tema navarrès en el tema valencià? De preguntes tantes com volgueu, però jo crec que les respostes van per llarg perquè, a diferència del que molts han dit en relació als presos i a les necessitats electorals de Batasuna, jo crec que en aquesta partida, malgrat el drama humà, ningú no té pressa. Es la meva humil opinió després d'haver llegir tantes opinions que, al meu parer, insisteixen sospitosament massa en sentit contrari.
Tanmateix al final m'he atipat de llegir com la majoria pensa que el diàleg s'ha acabat, tal com proclama el PSOE i no em queda més remei que dir-hi la meva. Sabeu què passa? Doncs que no m'ho acabo de creure.
A veure, o parlem del problema ETA o no en parlem, però si en parlem ens estem referint, en essència, a la lluita entre dos projectes polítics contraposats, o Euskadi esdevé un estat independent o Euskadi es queda a Espanya. I no ens enganyem, ETA forma part d'un sistema on també hi ha els partits amb els que després s'enfrontarà dins d'una Euskadi independent. Es a dir, massa interesos en joc!
Cal reconéixer que, vist de fora, és fàcil equivocar-se i creure que, de la mateixa manera que fou derrotat el comunisme real i que fou derrotat el GRAPO,es pot plantejar el tema basc en termes de victoria o derrota. De vegades l'entorn de la kale borroka pot donar la sensació de que el conflicte és amb un simple grupúscul d'extrema esquerra, et trobes xavalets que es declaren marxista-leninistes o fins anarquistes i llegeixes documentació etarra escrita amb prosa soviètica. Però si t'hi fixes bé veus que ja ha desaparegut d'aquests indrets la literatura romàntica amb que comparaven Argala amb el Che i s'imaginaven la victòria a l'estil de Castro entrant a Donostia com si fos l'Habana.
En els seus escrits s'explica que la dialèctica ha de ser clara però veus l'argumentació de la violència és la negociació, el mercadeig, a més de la propaganda-motivació, i que les accions no han d'anar mai més enllà de la capacitat d'acceptació de la seva parròquia. Aquest darrer punt del moment i el nivell d'acceptació és important; recordeu que mai no va consolidar-se el model algerià de terrorisme, i que als anys vuitanta les accions salvatges que fa ETA a Catalunya desactiven un front català que podia destorbar el seu paper en la partida d'escacs
(de forma semblant a la davallada de la cnt després del cas scala?, si el terrorisme era una eina de propaganda per a Terra Lliure, i les accions d'ETA a Catalunyacausaven rebuig generalitzat, s'aturava la simpatia per a tothom que s'associa al terrorisme, i Terra Lliure desapareixia o al menys aturava el seu suport)
i això també afecta ara a ETA, de tal manera que, a partir del 2001, i especialment del 2004, després dels atemptats d'Al-Qaeda, és complicat que la gent distingeixi entre terroristes dolents islamistes i terroristes bons etarres. Tenen la dialèctica de la propaganda en contra. Cal reconvertir-se. L'Europa que presenta la premsa ja no és la de la Guerra Freda, ara s'associa terrorisme a fanatisme religiós.
Però com dic, hi ha massa interesos en joc i no em crec que això sigui una partida de pocker on pots jugar-t'ho tot a una carta o a un farol, això és una partida d'escacs d'aquelles que ningú guanya però on és important com t'hagis posicionat i el temps que has trigat a fer-ho.
He conegut força gent que menysprea el simple debat sobre aquest tema, es tracta de gent suposadament progessista però que no voldrien ni la concreció de guanys "nacionalistes" ni reconéixer que opten per la "derrota d'ETA". Per tant prefereixen mirar cap a una altra banda. Alguns ho podem considerar immoral per tot el patiment que hi ha al darrera (els militaris en diuen danys colaterals?), però la realitat és la realitat, podem mirar cap a una altra banda o podem mirar la partida. Alguns optareu per ignorar-ho alegant que hi ha problemes reals aquí al costat, com l'habitatge, les condicions socials del immigrants o l'ecologia. Sincerament, no crec que algú seriós pugui tancar als ulls a una guerra que no li agrada, que hi ha a cals veïns, alegant que només te ulls pel seu hort i per les goteres del seu sostre.
Qui opti per mirar la partida per damunt del drama humà, veurà que l'acció d'ETA era d'esperar (ni que sigui per l'error de voler imitar l'IRA). Més encara, que tothom l'esperava. Que el govern l'esperava. Perquè qui decideix que cal dialogar amb terroristes sap que, en representació de la llei i del poder estatal, en primer lloc haurà d'argumentar en aquests termes: "per què us he de donar res si esteu acabats i ja no teniu capacitat per a fer mal?", i que els altres, que són terroristes, demostraran que no estan acabats. Com dic, estic segur que tothom sabia que hi hauria un atemptat d'aquest calibre. Per tant només som en els inicis d'un procés que interessa a massa actors, i que, en conseqüència, va per llarg.
Acabarà amb derrota d'uns i victòria dels altres? Acabarà amb l'acceleració electoral de l'esquerra independentista que va vaticinar el Carod? Acabarà amb grans avantatges per a Euskadi? Acabarà com Irlanda, amb una independència guanyada per l'ira i gestionada per la dreta? Acabarà amb un centre-esquerra batasuno amb els mateixos percentatges de força electoral que té aquí ERC i la sensació de que espodien haver estalviat tant patiment? Afectarà Catalunya? Influirà el tema navarrès en el tema valencià? De preguntes tantes com volgueu, però jo crec que les respostes van per llarg perquè, a diferència del que molts han dit en relació als presos i a les necessitats electorals de Batasuna, jo crec que en aquesta partida, malgrat el drama humà, ningú no té pressa. Es la meva humil opinió després d'haver llegir tantes opinions que, al meu parer, insisteixen sospitosament massa en sentit contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada