dimecres, de gener 17, 2007

Europa es burla del català: oficialitza l'irlandès i continua menyspreant l'idioma de 10 milions d'europeus

Europa es burla del català: oficialitza l'irlandès i continua menyspreant l'idioma de 10 milions d'europeus:

16/01/2007 · Brusel·les
El gaèlic irlandès ja és oficial al Parlament Europeu. Mentrestant, el català, parlat per més de deu milions d'europeus, continua en un règim de clandestinitat, tot i que el president de l'Eurocambra era, fins dilluns mateix, un ciutadà nascut a la Pobla de Segur. En aquest sentit, l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan posa de manifest la contradicció que suposa que una llengua que tan sols 260.000 persones el parlen amb fluïdesa: 'Aquest exemple demostra com d'útil és per a una llengua tenir un aparell estatal al darrere a fi de millorar el seu estatus, independentment del nombre de parlants que tingui la llengua en qüestió'.

Joan constata que Europa no té en compte els europeus, sinó els Estats: 'La decisió sobre l'irlandès mostra molt clarament que el fet de ser un país independent facilita molt l'oficialització de l'idioma propi. En canvi,una nació sense estat que demani la plena oficialitat per a la llengua pròpia s'ha d'enfrontar amb tota una colla d'arguments inconsistents que pretenen fer veure que les seves demandes són políticament i tècnicament inviables'.
Tribuna Catalana

2 comentaris:

Alfonso ha dit...

El catalan no es el idioma oficial de un estado miembro. El Irlandés si.
Sin embargo, cualquier ciudadano puede dirigirse a las instituciones europeas en catalan y recibir una respuesta en catalan. El coste de traducción lo asume el gobierno español, con impuestos pagados por todos los españoles. Y a mi, fíjate, me parece bien. Que España pague por promover sus lenguas.

Fantassin ha dit...

Ja, ja coneixo els arguments. Del què em queixo és de que la política funcioni precisament per arguments fonamentats en ortodòxies i allunyada del sentit comú.
Es com quan als USA els negres no podien actuar en representacions teatrals per a blancs i, front les crítiques, els ianquis negaven tal discriminació alegant que ells bé que reconeixen als negres nordamericans, com ho demostrava el fet de que hi havia personatges negres interpretats per blancs pintats de negres.