La voluntat inequívoca de la CUP per l’acord o la por al preu de la llibertat
Article publicat el 18/10/2015 a Llibertat.cat
Havent començant les
converses entre JuntsxSí i la CUP, s'ha fet perceptible una
disminució d'aquell hooliganisme, no tan independentista com
“masista”, que ara s’ha quedat desorientat. Hi ha un canvi de
prioritats que aquesta gent no controla: la discussió dels detalls
del full de ruta secessionista per davant de la decisió sobre el nom
del messies. Sempre, des de l'esquerra independentista, s’ha
demostrat abastament la voluntat inequívoca d'acord. Ja fou així
pel 9N, quan Mas, que havia trencat la unitat, va generar la
desconfiança entre els aliats, provocant un greu endarreriment de
l'agenda catalana, i ara, novament, la CUP torna a ser garantia que
el procés sortirà bé, posant l'èmfasi en la signatura d'aquells
acords que esvaeixin el perill de tornar enrere.
Les intervencions
públiques dels càrrecs electes de l'esquerra independentista han
reconegut no haver obtingut prou vots per condicionar JuntsxSí, que
és la força guanyadora. Una altra cosa és la constatació que
“ruptura i desobediència” són inevitables per la continuació
del Procés, i que fora d'això només hi ha “més Espanya”. És
clar que la l’Esquerra Independentista no imposarà a la majoria
l'estratègia de la minoria, però també és obvi que no vol donar
passos vers “més Espanya”. També s’ha demostrat que quan les
altres forces han descavalcat del Procés, la CUP hi ha continuat,
perquè tota desestabilització d'Espanya és un avenç per la
consciència nacional. Estirar de la corda i no recular mai és allò
que ens defineix.
Tanmateix, el perill
d’acabar conformant-nos amb engrunes autonòmiques hi és, i potser
ve més de la por a cometre “il·legalitats” que de la manca
d’honradesa. He pogut copsar un bon nombre d'opinions crítiques
(la majoria no tant d'esquerres com de persones anteriorment
partidàries de SI), contraries a l’estratègia de la CUP
d’avantposar el Pla secessionista a la figura del President. Temen
que si les condicions són massa rupturistes per la gent més poruga
i moderada, pot facilitar una bona excusa als guanyadors de les
eleccions per fugir d'estudi, fent veure que el problema és la
figura d’Artur Mas. En canvi, un acord assumible (més
reformista, sense tant perill de presó o d’inhabilitacions)
obligaria JuntsxSí a donar explicacions de per què, en comptes de
prioritzar la independència de Catalunya, condicionen el Procés
Català a la figura de l'Artur Mas (donant d’aquesta manera la raó
als arguments de la premsa espanyola).
Al meu entendre,
l’independentisme català conté unes característiques molt
reactives. Als anys vuitanta vam créixer per l’efecte de la
repressió i la tortura que queia damunt nostre. Durant els darrers
deu anys no ha estat pas la intelectualització del dret dels Pobles
a l’autodeterminació, sinó l’agressió espanyola contra els
marges de poder autonòmics, allò que ha obert les consciències del
50% de la població del Principat. No crec que hi hagi camins
reformistes a la independència però sí que puc entendre la por a
la repressió. Tanmateix, segurament no hi ha altra via que pagar
aquest preu, en forma d’inhabilitacions o fins i tot de presó,
perquè el seu efecte reactiu permetrà generar l’impuls final de
la gran majoria dels Catalans en vers l’Estat propi. És aquí, en
aquest punt liminal on cal valentia, que confluirem amb la voluntat
inequívoca de la CUP per signar un acord que de segur serà exitós
i que ens permetrà empènyer de forma clara fins l’alliberament de
la nostra terra.
Fantassin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada