http://diarigran.cat/?p=7146
VISCA CONVERGÈNCIA SOBIRANISTA !!!!
Fantassin Manel. A poble dèiem que de les aigües podrides escapen fins els animals més bruts, encara que molta gent opini el contrari. Els dies posteriors al Congrés de Convergència era interessant comparar la incredulitat de la dreta espanyola amb la més intel·ligent dels intel·lectuals d’esquerres (particularment l’Hèctor López Bofill des de les pàgines d’El Punt Avui). Els primers oscil·len entre la indignació i l’oportunitat de captar més pastís de l’electorat catanyol, i els altres, que coneixen millor la fauna convergent, s’apunten a la indiferència, sabedors que la Casa Gran, quan ha de triar entre les engrunes i la dignitat, no és precisament un exemple de valentia.
Tanmateix, jo sóc dels més satisfets pel succés esdevingut a CDC (i estic segur que Unió va camí de seguir-li els passos!). Estic més content, fins i tot, que molts dels herois convergents que, resistint Quico Homs, van aconseguir finalment tenyir de sobiranisme la ponència política. No he canviat pas de lloc les meves coordenades ideològiques, no us ho penséssiu pas!, ni tinc la percepció intel·ligent del món distreta, al contrari, cada dia sóc més independentista i d’esquerres. I tampoc crec que el govern d’Artur Mas sigui prou valent per capitanejar la dignitat del nostre poble. Però, en canvi, considero que la nova definició convergent sobre l’Estat propi permet una revolució fonamental: trencar la FRONTERA MENTAL d’una massa immensa de catalans, seguidors d’una CiU cada vegada més desacomplexadament de dretes. Aquest era l’espai pendent del sobiranisme.
Des del punt de vista sistèmic sempre he defensat la necessitat de completar tots els espais ideològics, des de l’Extrema Dreta a l’Extrema Esquerra (ambdós necessàriament marginals atesos els hàbits electorals de la població) passant pels grans Centres respectius, que són els cridats a governar. És el pas previ indispensable per començar a acumular forces. La gran anomalia que ha sofert Catalunya els darrers anys ha estat precisament al resistència de CiU a definir-se sobiranista.Potser el President Mas continuarà pactant amb els grans enemics de Catalunya (com deia ahir Libération: “autonomista de dia i independentista de nit”), però això també ho sap fer ERC; són errors tàctics (tot i que tràgics). En canvi, allò que clarifica realment l’avenç del nostre poble és l’adscripció personal, ideològica i sentimental, a l’espanyolisme o al sobiranisme; és per això que l’anomalia del “punt mig”, que definia fins ara CiU, no ens feia cap bé perquè impedia fer un clar exercici de consciència. A partir d’ara es completa el sistema sobiranista de partits i per fi la gent pot saber que (malgrat que les polítiques puguin ser diverses i contradictòries) optar per un partit (CiU, ERC…) o per un altre (PP, PSC…) implica ser dels que al final volen un Estat propi o ser dels partidaris d’Espanya. Aquest exercici de consciència ja no el poden obviar tan senzillament els votants convergents i ens fa avançar més del que molts us penseu.
És veritat, però SI FESSIN L’ESFORÇ DE LLEGIR FINS EL FINAL TOT L’ARTICLE VEURIEN que ho dic només en referència a que: malgrat que els convergents continuïn pactant amb l’enemic i facin política espanyola, la “definició” que els va sortir del congrés de Reus pot afavorir-nos, trencant la “frontera mental” del seu electorat (la por a la independència que tenien fins ara els milions de catalans que votaven CiU).
Això no treu, com he dit, que CiU faci una política tan espanyolista com vulgui, però com he dit, la política espanyolista és tàctica (i ERC també ho sap fer, tàctica errònia i tràgica). La diferència era que en el cas dels republicans la militància pot després evocar els objectius del partit per acusar la direcció de no haver estat conseqüents i pot canviar la direcció. A partir d’ara això també podria passar amb CiU.
El DIEC, l’unic diccionari normatiu no ho recull. (politòleg, -òloga:no recollit al DIEC no recollit al DIEC)
Per cert, conec a diveros i diverses llicenciades en C.Politiques pero no en conec cap, de politoleg.