Alerta que potser l'objectiu ja no és robar-nos sinó empobrir-nos

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:

Alerta que potser l'objectiu ja no és robar-nos sinó empobrir-nos

http://blocgran.cat/?p=6806

Un de cada 5 catalans és pobre. M’esperava comentaris convergents atribuint als nouvinguts la condició de menesterosos, però no ha estat així perquè uns quants coneguts votants de CiU, en concret majors de 55 anys, estan passant el mes amb menys de 640 euros. És clar que una cosa són els votants (també he conegut treballadors en precari votants del PP degut a la poca consciència social i un arrelat sentiment ecpanyol) i una cosa molt diferent son els polítics, sovint emparentats entre sí i provinents de famílies benestants.

.

“(…) la burgesia catalana forma part de la classe burgesa espanyola, per tant està interessada en mantenir aquest marc estatal d’explotació de les relacions laborals, encara que lluita per majors porcions del pastís. Sent part de la burgesia espanyola també és en part corresponsable dels governs espanyols que administren l’Estat (…). Aquesta va ser la conclusió d’un interessant debat independentista l’any 1993 i d’aquesta reflexió es deduiria que l’explotació de Catalunya es limitaria al robatori, sense perjudicar la nostra estructura econòmica, atès que se’n beneficia tot l’estat Espanyol. Segurament era cert en aquell moment, però ara el mercat s’ha estès a la Unió Europea i això ha permès a la burgesia catalana deslligar-se del xantatge hispànic i valorar l’explotació colonial que sofrim des d’una altra perspectiva. Tot plegat ha derivat en una major contestació interclassita catalana, fent que el conflicte amb Madrid vagi a més (per allò de la “acció-reacció-acció”) perquè els veïns necessiten continuar prenent-nos els doblers. Però potser ara volen anar més enllà del robatori…!

.

Si seguiu la premsa internacional veureu que ja no som els únics a preveure la proximitat de la nostre independència, sinó que comença a expressar-se aquesta idea amb una certa normalitat. Saben que la pròxima parada dels catalans és l’Estat Propi i que ja no hi ha retorn. Declaracions confuses com les de Duran Lleida (rebutjant la independència i pronunciant paraules com “confederal”) només serveixen per allargar un procés inevitable. Per tant, els espanyols poden pensar que ja no té sentit salvaguardar els hipotètics beneficis per a Espanya que podria tenir una Catalunya pròspera, sinó que allò que cal és exprimir-nos el màxim abans que ens hagem separat. Qualsevol inversió en nosaltres (amb els nostres diners, of course) son un malbaratament, perquè estem marxant.

.

A més, en època de crisi és més fàcil visualitzar la relació entre el procés d’empobriment accelerat dels Catalans i els 60.000.000 d’euros que Espanya se’ns queda cada dia. Això vol dir que els nostres burgesos saben que Espanya ens està empobrint i que els espanyols saben que el seu domini sobre nosaltres ens empobreix. Però en la perspectiva de la separació judicial la lògica ja no és solament econòmica, no és solament esquilmar-nos al màxim, empipats perquè s’haurà acabat un robatori de 300 anys, sinó que també és l’hora de la geoestratègia, de les futures relacions de veïnatge, de dependència, de xantatge poblacional, de propaganda… En aquest sentit potser si que l’objectiu ja no és solament robar-nos sinó començar a empobrir-nos. No podem perdre de vista que la “intel·ligència” espanyola ja pot estar dissenyans polítiques pensant en “el dia després”.

.

http://blocgran.cat/?p=6806

.

.

Grans mercès! Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gothalonia)