De vegades és l’enemic qui ens aplana el camí. Estic xerrant amb una coneguda d’origen cubà que s’ha assabentat dels conflictes que va haver ahir a Barcelona “con los españoles que agredieron a unos catalanes”. Aquesta cubana es considera anticastrista però reconeix que Fidel Castro tenia raó, en els seus llarguíssims discursos sobre el tema, en els quals “es reivindicava indi i criticava el 12 d’octubre, data que commemora l’assassinat de tots els indis de Cuba i del vuitanta per cent dels de Mèxic”. Acaba dient que “…aquells espanyols que es van manifestar ahir son els autèntics immigrants però invasors, son els conqueridors, perquè els cubans vam reemplaçar la població índia massacrada, som els nous indis…”..
És clar, aquest punt de la conversa em du a una pregunta obligada: “diries que vosaltres (cubans, equatorians, marroquins…) sou els nous catalans i que, en canvi, aquests espanyols son l’enemic?” La seva resposta es fa esperar i m’acaba dient que té por de semblar castrista perquè aquests comentaris son propis de Fidel i ella és profundament anticomunista. Llavors li ensenyo les notícies de premsa que expliquen que els manifestants cridaven al mateix temps contra l’independentisme i contra la immigració. Ho llegeix amb atenció i acaba sentenciant: “…immigrants i catalans som vistos com el mateix per part d’aquesta gent infame …i a més qui defensa l’espanyolitat és el feixisme…! això demostra que anem pel bon camí, nosaltres acabarem sent catalans i aquesta gent espanyola no ho seran mai…”.Aquesta anècdota de fa ben poca estona és una visió parcial, si voleu emocional i poc elaborada, però m’ha semblat un bon exemple de la dinàmica de conflicte i de renacionalització que vivim a casa nostra. Pel que fa a Fidel Castro, he fet una recerca de referències seves contràries al 12 d’octubre i he trobat un article de La Vanguardia de 23 de juliol de 1985 que acaba dient “fins que els espanyols no facin autocrítica dels seus terribles crims no els podrem donar les gràcies per algunes coses culturals que ens haguessin quedat…”. Afegeixo jo: mentrestant el 12 d’octubre és solament la festa dels ultres invasors en contra d’immigrants i de catalans.
De vegades és l’enemic qui ens aplana el camí. Estic xerrant amb una coneguda d’origen cubà que s’ha assabentat dels conflictes que va haver ahir a Barcelona “con los españoles que agredieron a unos catalanes”. Aquesta cubana es considera anticastrista però reconeix que Fidel Castro tenia raó, en els seus llarguíssims discursos sobre el tema, en els quals “es reivindicava indi i criticava el 12 d’octubre, data que commemora l’assassinat de tots els indis de Cuba i del vuitanta per cent dels de Mèxic”. Acaba dient que “…aquells espanyols que es van manifestar ahir son els autèntics immigrants però invasors, son els conqueridors, perquè els cubans vam reemplaçar la població índia massacrada, som els nous indis…”.
.
És clar, aquest punt de la conversa em du a una pregunta obligada: “diries que vosaltres (cubans, equatorians, marroquins…) sou els nous catalans i que, en canvi, aquests espanyols son l’enemic?” La seva resposta es fa esperar i m’acaba dient que té por de semblar castrista perquè aquests comentaris son propis de Fidel i ella és profundament anticomunista. Llavors li ensenyo les notícies de premsa que expliquen que els manifestants cridaven al mateix temps contra l’independentisme i contra la immigració. Ho llegeix amb atenció i acaba sentenciant: “…immigrants i catalans som vistos com el mateix per part d’aquesta gent infame …i a més qui defensa l’espanyolitat és el feixisme…! això demostra que anem pel bon camí, nosaltres acabarem sent catalans i aquesta gent espanyola no ho seran mai…”
.
Aquesta anècdota de fa ben poca estona és una visió parcial, si voleu emocional i poc elaborada, però m’ha semblat un bon exemple de la dinàmica de conflicte i de renacionalització que vivim a casa nostra. Pel que fa a Fidel Castro, he fet una recerca de referències seves contràries al 12 d’octubre i he trobat un article de La Vanguardia de 23 de juliol de 1985 que acaba dient “fins que els espanyols no facin autocrítica dels seus terribles crims no els podrem donar les gràcies per algunes coses culturals que ens haguessin quedat…”. Afegeixo jo: mentrestant el 12 d’octubre és solament la festa dels ultres invasors en contra d’immigrants i de catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada