http://blocgran.cat/?p=4431
La Ràdio, la Telefònica, el Rei i la Vergonya Nacional
gener 13, 2011 | Fantassin Manel |
Passen els dies, i vaig perdent l’esperança de veure cessats, fulminantment, els responsables de censurar la conversa amb el Rei d’Espanya que s’havia d’emetre al programa “Tot és Molt Confús” de Catalunya Ràdio. Una amics Quevequesos no paren de preguntar-me, dia sí dia també, si ja s’han produït dimissions i si al Parlament Català hi ha hagut mostres d’indignaició i proclames de dignitat sobiranista. Imagineu la vergonya que passo!
.
Els meus amics han escoltat l’audio del programa i, a més, els ho he traduït. En tractar-se de gent educada en democràcia, m’han fet un diagnòstic ràpid que us tradueixo del francès: “…entendríem que fos objecte d’autocensura en un règim tercermundista o quant ets la quintaessència del servilisme monàrquic espanyolista, però això darrer ho podríem pensar abans, quan manava un partit espanyol, però no pas ara que maneu els nacionalistes…!”.
.
No és fàcil fer entendre les anormalitats a la gent normal. Com explicar que, com a conseqüència del cabreig nacionalista dels catalans, hem triat massivament ser representats per actituds encara més covardes? Els meus amics accentuen les expressions de condolència quan els intento fer entendre que la democràcia d’aquí no és com la seva, que aquí 43 diputats “independentistes” no pinten res, llevat d’allò que els mani, a través de la direcció del partit, el lobby econòmic monàrquico-catanyol que els dirigeix a l’ombra.
.
Al final la conversa s’allarga, i es dispersa fins perdre’ns en anècdotes sobre les trucades telefòniques molestes. Explico als meus amics una altra característica curiosa de Catalunya: després de molts fracassos per evitar la insistència dels telecomercials (ni penjant-los el telèfon, ni passant de respondre números ocults, ni enviant-los directament a la merda…), PER FI he aconseguit un gran èxit …responent i mantenint la conversa en català! Reconec que, quan ho faig, exagero un pèl l’ús d’arcaïsmes, modismes del poble i fins alguns occitanismes, però sempre mantenint una conversa amable (negant-me a passar a l’espanyol) he aconseguit que siguin ells els qui em pengin el telèfon a mitja conversa i que s’abstinguin de tornar a trucar!!!!
.
Tot i cofoi del reconeixement , per part dels meus amics quebequesos, per aquest petit triomf personal resolt en clau nacional, ells no han deixat d’assenyalar-me com perceben, des de l’altra banda del bassal, els trets primitius i mesells del meu país, i em pregunten el per què d’unes relacions tan provincianes per part dels nostres polítics nacionalistes. Com més dies passen sense dimissions, sense soroll al Parlament ni cap altre rescabalament de dignitat …més vergonya!
.
.
.
.
Etiquetes Política catalana | 9 comentaris »
gener 13, 2011 a les 10:32 am
gener 13, 2011 a les 11:30 am
gener 13, 2011 a les 12:30 pm
gener 13, 2011 a les 1:05 pm
Ja no ens fa falta el banner perquè ara l’Enric escriu els dimarts.
gener 13, 2011 a les 1:33 pm
Comença la propera setmana, doncs??
gener 13, 2011 a les 1:40 pm
Ja fa dues setmanes que publica en capçalera.
gener 13, 2011 a les 6:36 pm
ARA DIEM NO A L’ENQUESTA DEL DIARI EL PAÍS. sobre la nostra llengua no tenen vergonya.
gener 14, 2011 a les 2:26 pm
gener 15, 2011 a les 2:18 pm