http://blocgran.cat/?p=2975
..."-Són treballadors, són catalanoparlants i parlen amb els mateixos arguments que el Rajoy perquè quaranta televisions de l’enemic se'ls fiquen a casa i els xuclen el cervell fins a fer-los veure llur poble a l’inrevés, llavors ...com deuen pensar i parlar els treballadors hispanoparlants de Catalunya?
Hi afegeixo jo el contrapunt: “què podem fer contra les televisions d'ocupació?”...
10/09/2010-Sobre abduccions generalitzades al costat mateix de casa, i d'altres fantasies (http://blocgran.cat/?p=2975)
Sobre abduccions generalitzades al costat mateix de casa, i d’altres fantasies
setembre 9, 2010 | 
Fantassin Manel |
L’Emili és un savi, però també és humà, perquè el seu discurs va alternant les preocupacions transcendents i el sexe. Avui repeteix una tesi que ja ens ha explicat anteriorment, diu que dones i homes sempre hem viscut de fantasies i, com nosaltres, també els nostres avantpassats. Les fantasies eren el nostre temple més íntim, però afirma que l’enemic ja ha aconseguit ficar-s’hi dintre, i controlar-nos a través de la màquina construïda a l’efecte, la televisió. Quan algú li respon que la solució és tan fàcil com no mirar la tele, ell s’indigna: “a mi no m’afecta veure-la o no, allò que m’afecta és trobar-me tanta gent idiotitzada degut a la tele“.
.
A continuació, ens explica que està enamorat d’una xinesa, però no és massa conscient d’on acaben les hormones i on comença la raó, perquè la suposada raó del seu amor internacionalista és la noia de trets vagament asiàtics que, dia rere dia, pren el sol (diuen que de vegades en top-less) al balcó que hi ha a l’altra banda del carrer, just davant de la finestra que dóna a la cuina del bar on l’Emili prepara franckfurts, blanques, grosses (que els espanyols anomenen “grobes”), amburgueses… L’Emili és conscient del caràcter platònic del seu amor perquè diu que “…per platònic el meu matrimoni, que jo sóc dels que es creien que si em casava follaria al menys cada dos o tres dies…!“
.
Però, a continuació, mirant-me amb els ulls molt oberts, es disposa a verbalitzar, de manera solemne, que la majoria dels seus clients mantenen una relació tan fantasiosa amb la política com ell amb la noia del balcó:
-Pensa que amb el barber només s’atreveixen a parlar de futbol i, tot i així, amb moderació, perquè l’Antonio (el barber) va armat i pot distreure’s, o posar-se nerviós…
Els clients de l’Emili arriben, demanen una salsitxa i una cervesa i, a mesura que van deshinibint-se, deixen anar llurs conviccions fins llavors reprimides.
.
És per això que l’Emili s’atreveix a afirmar (aprofitant que estem sols) que els treballadors són de dretes, llevat de quan la feina trontolla.
-Els únics esquerrans de debò són els joves estudiants. Estic tip de veure nois i noies emmirallant la parella amb comentaris, sobre la independència de Catalunya i la justícia social, alternats amb floretes i mirades lascives.
Segons l’Emili, els afalacs sexuals, barrejats amb una aparença de convicció i de transcendència “els/les posa a cent”, perquè diu que “es veu d’una hora lluny que l’objectiu és el coit”.
-Després, si els van bé els estudis, tornen cada dos o tres anys, empesos per la nostàlgia, i mantenen el discurs esquerranós al temps que m’expliquen el sou astronòmic que cobren per fer ben poca cosa.
.
L’Emili porta anys respirant el fum de l’oli de la planxa, sense mascareta (“si em pose alguna cosa als morros no tindria cap client”) i per açò és conscient que no arribarà, ni de lluny, als vuitanta. A més, és un professional. N’hi ha que deixen l’amburguessa fent-se, però ell no surt del damunt, picant-la, girant-la, aplanant-la, tornant a picar-la amb la pala… fins que està fet al punt.
-És la feina ben feta que deia el Pujol. Els meus clients ho valoren, per açò jo em sent orgullós del meu treball i per açò m’identifique amb els meus clients, que tampoc no arribaran a vells, de tant que s’allomen per sobreviure i poder mantenir llurs famílies.
.
L’Emili ha volgut posar èmfasi en el caràcter “independentista i esquerranista il·lustrat” dels joves intel·lectuals que passen del zel a l’acomodament, per a contraposar-los amb els treballadors que m’acaba de descriure. La seva tesi és que, uns i altres, com deia al principi, viuen de fantasies.
-Però mola més la fantasia de la noia xinesa del balcó que la fantasia política. Potser pels “xavalets” encara és gratificant perquè, quan no estan de vacances a Dubrovnik i fent l’amor, s’imaginen fent la revolució …però els meus altres clients viuen en un mal rotlle.
.
Diu que “la gent és abduïda per l’espanyolisme de forma massiva, al costat mateix de casa nostra, i que no ens n’adonem perquè de moment tampoc no voten”. Al final fa un to solemne i fosc, com d’amenaça, dient que jo quedaria acollonitescoltant tal quantitat de comentaris en català absolutament espanyolistes i en sintonia amb el PP.
-A tots ens mou el sexe i la pela, però la meva fantasia amb la xinesa em fa passar un dia de feina content, fent frankfurts. La fantasia independentista dels joves també els fa sentir-se especials, i ho respecto. Però no suporto la fantasia de la majoria dels meus clients perquè a ells els fa sofrir en l’alienació, llavors ells a mi m’incomoden d’allò més …i són amics meus!
.
L’Emili ja m’ho ha explicat altres vegades. Es refereix als comentaris indignats dels clients sobre coses que han escoltat a la televisó. Ell els respon: “…tot són fantasies que us fiquen al cap per la tele…”, “…quines multes lingüístiques estan posant? que potser coneixes algú a qui hagin multat?…” “…heu vist dificultats econòmiques, però quanta gent coneixeu que s’hagin quedat sense domicili, al carrer?…”, “…Quins polítics coneixeu que s’hagin passat a l’Islam d’amagotis i es dediquin a buscar moros per regalar-los de tot, al temps que es diverteixen putejant cristians?…”, “…quins terroristes hi ha al govern de la generalitat?…”.
.
Us deia que l’Emili és savi. Així ho crec perquè al final acostuma a teoritzar:-Saps per què aquests treballadors catalanoparlants tenen un pensament tan espanyolista i de dretes?
-Per que els mengen el tarro per la tele? -intento endevinar jo, coneixedor del seu discurs habitual.
-Perquè els manca sexe -sentencia l’Emili-, i les televisions espanyoles els en donen, barrejat amb morbo.
.
Això jo ho explicaria amb referències a Eros i Tànatos, perquè he llegit en algun diari coses d’aquestes, però atès que també sóc un simple treballador sense massa formació, segurament ficaria la pota. Per tant, sols ho apunto, i si hi ha gents versades en psicologia per aquí, que ho desenvolupin si tenen temps i ganes!
.
El darrer comentari de l’Emili és una pregunta que queda a l’aire:
-Són treballadors, són catalanoparlants i parlen amb els mateixos arguments que el Rajoy perquè quaranta televisions de l’enemic se’ls fiquen a casa i els xuclen el cervell fins a fer-los veure llur poble a l’inrevés, llavors …com deuen pensar i parlar els treballadors hispanoparlants de Catalunya?
Hi afegeixo jo el contrapunt: “què podem fer contra les televisions d’ocupació?”.
.
.
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
.
Fantassin Manel
Etiquetes Política catalana | 
6 comentaris »
6 comentaris »
setembre 10, 2010 a les 10:02 am
setembre 10, 2010 a les 11:39 am
Prefereixo transplantar al BGS l’anecdotari habitual del meu propi bloc perquè trobo que afavoreix la diversitat i evita un xic el tedi.
.
Jo tinc de fa anys l’Imagenio, perquè venia amb l’adsl. Ara a més el tinc de franc des del dia que vaig trucar per donar-me de baixa i em van respondre que, “atès que fa anys que és client, ja li toca…”.
Òbviament tenia el propòsit de controlar la part delicada, que és precisament la programació infantil. Tanmateix, he de reconèixer que he fracassat:
Fins fa poc la tipologia dels canals infantils d’Imagenio, malgrat ser en ecspanyol, estava força especialitzada en franges d’edat i podia alternar els més infantils -i a més a més en anglès- amb els espais més aptes (menys japonesos) del Super3.
El problema ha estat a partir que s’ha extès la TDT. A la classe de l’escola gairebé només parlaven català la meva filla i els marroquins; els altres nens, d’origen americà i la resta dels catalans, ja ho feien habitualment en espanyol, però amb la pèrdua de quota de TV3 (en el conjunt de canals) s’han passat tots els nens a Clan.
Es clar, la conseqüència és que ara juguen a les sèries d’aquesta cadena; haver-ho vist el dia anterior implica prestigi quan juguen i ho comenten l’endemà al pati, també comporta incomoditat si s’ho han perdut. Desinterès per una cadena, la catalana, que no servirà després en les relacions socials infantils…
No entraré a valorar els perills de l’aculturació que esmentes en aquest àmbit concret, tots ens vam criar amb la tele franquista i l’anàlisi seria més llarg.
.
De moment, al menys pel que fa a aquest article, hi ha un problema de transmissió ideològica, en un context on hi ha competència
(i, per tant, a diferència del Franquisme, tenim la sensació que veiem allò que volem veure, atès que podem optar),
que no sembla afectar excessivament la substitució lingüística PERÒ SI DE la ideologia, perquè enganxa a través de tècniques de crispació (allò que diu el meu amic cambrer del “sexe i el morbo” i jo d’”Eros i Tànatos”).
No sé si ens estan espanyolitzar culturalment però si que crec que la mentalitat “pepera, fins i tot en llengua catalana” està penetrant.
Abans no escoltaves un treballador menyspreant “els progres” i “els que en comptes d’arreglar l’economia que ells mateixos han malmès es dediquen a llençar els nostres diners amb tonteries identitàries”(catalanes)com si qui parlés fos un fatxa en comptes d’un veí d’allò més normal!
Però ara si, ara aquest menyspreu filopepero tan desacomplexat, que destilen constantment un bon nombre d’emisores de radio i de televisió espanyolistes, està començant a penetrar a partir del moment que
-que la gent té menys opcions per comparar,
-que en elles no es qüestiona directament el catalans sinó el “poder” (és fàcil guanyar adhesions criticant el “poder d’ineficaç”),
-que quan aquestes cadenes qüestionen el catalanisme no ho fan amb postures ranciament i oberta franquistes, sinó criticant suposades corruptel·les,
etc, etc, etc.
Vaja, que crec que és una força d’ocupació diferent, perquè està pensada perquè s’obtingui l’efecte sense que es noti la cura.
setembre 11, 2010 a les 4:08 pm
-tu creus el la borsa.
-tu creus en la iniciativa personal per guanyar-te les garrofes
-tot ell més o menys regulat?
-tu vius de lloguer o aspires a ser propietari amb un hipoteca?
-dir que m’agradaria que tothom fos rics senzillament és inviable ja que ningú et faria la grove si tothom té 1000milions al banc, tothom seria pobre.
-fins i tot dira que ningú aniria a treballar el dilluns i quan s’haguessin acabat tots els ferraris del consecionari i les verdures dels supermercats o monteriem un hortet a casa o és generaria una inflació del 1000% en un dia, 1milió pasaria a ser 1centim, tindria més valor el seu pes en coure que monetari.
setembre 11, 2010 a les 4:27 pm
setembre 11, 2010 a les 4:52 pm
setembre 14, 2010 a les 1:21 am