Llegiu la nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
"Visca el Tribunal Constitucional !!!!"
http://blocgran.cat/?p=2246
"Visca el Tribunal Constitucional !!!!"
http://blocgran.cat/?p=2246
10/06/2010-Visca el Tribunal Constitucional !!!! ( http://blocgran.cat/?p=2246 )
Visca el Tribunal Constitucional !!!!
juny 10, 2010 | Fantassin Manel |
Mira que m’agrada enquestar la gent sobre les seves opinions polítiques! Llàstima que ara ja he fet tard! Si ho hagués pensat de jove, potser ara, en comptes de ser un treballador mileurista en precari, hauria pogut esdevenir sociòleg o antropòleg …o enquestador!
Després del sondeig que vaig fer fa un parell de setmanes ( http://blocgran.cat/?p=2113 ) en el meu entorn més proper, sobre la relació entre el sufragi sobiranista i l’electoral, m’havia quedat molt encuriosit i no parava de pensar que ho havia de contrastar en altres àmbits. Tampoc no tinc capacitat per fer una enquesta seriosa, però no m’interessen tant les xifres com les opinions interessants i, atès que conec molta altra gent, només calia esperar ocasions propícies.
Així, doncs, m’he apropat a la manifestació de funcionaris de dimarts 8 de juny. En primer lloc, no he pogut evitar fer un recompte a ull de la gentada. És un costum dels anys del MDT que consistia a comptar a dit la gent per comparar-ho amb les xifres que deia després la Guàrdia Urbana. Quan hi ha molta gent és més imprecís perquè cal veure quant ocupa un grup de 100 persones i després comptar el nombre d’espais similars a llarg de la manifestació. Dimarts vaig calcular no menys de 120.000 persones i de pas vaig poder anar trobant les víctimes de les meves preguntes.
D’entrada vaig excloure els membres de les CUP integrats dins CCOO i UGT perquè m’interessava preguntar bàsicament al col·lectiu mig de la població que vota PSC. L’avantatge dels sindicalistes que conec és que són gent conscient i sacrificada i són molta colla, però sense deixar de ser gent de carrer. Es a dir, que atès que no pertanyen a la majoria silenciosa, perquè estan a l’aguait de la informació política i econòmica, és difícil que s’abstinguin en cap votació, ja sigui sobiranista o electoral.
Resultat: de cinquanta-cinc persones, totes relacionades amb l’administració pública (cap d’ells policia), totes conegudes meves i totes sindicalistes, n’hi ha hagut quaranta-quatre que diuen que votaran per la independència quan es faci un referèndum. De tots aquests, només n’hi ha un que es considera independentista “des de sempre” i que vota habitualment ERC; els altres quaranta-tres afirmen haver esdevingut independentistes des de fa menys de 5 anys i són votants del PSC (36) i d’ICV (7).
Semblen estranyes aquestes mutacions, si més no als que venim d’una època on l’independentisme era un projecte revolucionari i romàntic molt lligat a la identificació vital. Difícilment podies ser independentista i no assemblar-te gaire, en tots els aspectes, a figures com el Che Guevara, Bolívar, Ho Txi Minh, Argala, Sandino… Tanmateix, un bon amic sempre m’havia insistit que “…pots canviar de parella, pots passar de la dreta a l’esquerra i a l’inrevés, pot deixar de ser català i esdevenir yanquee, però no és pas possible canviar d’equip de futbol; si ets del Barça mai no podràs ser del RCD Espanyol ni del R. Madrid…!”
De tota manera, allò més estrany és el vot de després d’haver vist la llum. Recordareu que us explicava, en l’anterior escrit, com els mateixos que estaven disposats a votar a favor de la independència no tenien cap interès en votar ni ERC ni CiU, sinó que després de sufragar per la secessió de Catalunya tornarien a votar PSC. Doncs aquesta és la principal intriga que em motivava i això és el que he volgut contrastar aquí:
Quants dels 7 votants d’ICV repetiran vot després del sufragi sobiranista? Cap d’ells ho té clar perquè tots coincideixen que podria caldre fer vot útil, o abstenció, o no se sap…
Quants d’aquests 36 votants del PSC tornaran a votar PSC després d’haver votat per la independència? Doncs tots 36. Per què? Totes les respostes són similars i la frase de síntesi seria: “a la dreta no li interessa la nació només robar-nos, i no hi ha cap alternativa a CiU i al PP”.
I deixo pel final la gran pregunta: quines són les raons que t’han dut a l’independentisme? Si el mes passat, entre els meus amics, les respostes variaven una mica ( http://blocgran.cat/?p=2113 ), ara, entre els coneguts de la mani sindicalista, la resposta ha estat única i concreta: “…pel Tribunal Constitucional”.
En fi, a l’espera que algú faci una enquesta seriosa i a nivell nacional català, jo vaig dient adéu als vells esquemes puristes que ens han guiat des de 1968 ençà. En tot cas, la sensació que em queda és que, llevat de mi i d’uns quants més, el nostre poble no està per gaires essències ni per grans principis, sinó que és fonamentalment REACTIU (com allo de “Acció-Reacció-Acció!”, però a la inversa). Haurem de donar gràcies de com són de calucs els nostre veïns, perquè si ens haguessin deixat en pau, sense prohibicions ni grans persecucions, potser hauríem acabat abandonant voluntàriament el nostre idioma i esdevenint feliçment espanyols. Gràcies Tribunal Constitucional per ajudar-nos a desvetllar consciències!
.
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
·
Fantassin Manel
·
————————————————
juny 11, 2010 a les 4:11 pm
juny 11, 2010 a les 8:57 pm
i això és evidència de que ells són massius i nosaltres pocs
però també, i especialment, és indicador que les nostres mancances per no haver arribat a tanta gent com voldríem.
No ens ha de desesperar sinó que hem d’agrair tot allò que ens vacuna de conformar-nos amb mirar-nos el melic. La realitat és que no som tants com voldríem, i l’altra realitat és que només guanyarem quan tinguem la majoria social.
Només adonant-nos de les nostres límits (actuals) i dels nostres errors podem millorar intentant arribar a tota aquesta gentada.
juny 18, 2010 a les 12:40 am