diumenge, d’abril 06, 2008

De l'oasi català a les traïcions convergents

Diu en Carod:
----------------------
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAt&idnoticia_PK=497979&idseccio_PK=1008

El líder republicà va posar especial èmfasi a recordar que aquesta situació ja es va donar quan Zapatero i el líder de CiU, Artur Mas, van pactar a la Moncloa, el gener del 2006 i a l'esquena del Govern que llavors presidia Pasqual Maragall i dels seus socis en el primer tripartit, per "carregar-se l'Estatut que havia aprovat el 30 de setembre del 2005 el Parlament".
----------------------

Realment, a Catalunya no hi ha l'omertà que diuen els feixistes espanyols, però si que hi ha un "pacte de cavallers" similar al que a França permetia respectar la vida privada de Miterrand sense que premsa ni rivals s'hi fiquessin.

Quan CiU va perdre la poltrona va sorprendre veure com es trencava aquest costum: els mateixos convergents que n'havien gaudit, de sobte, es dedicaven a emular la tradició crispatòria del PP. Però malgrat tot ells han continuat gaudint-ne, suposo que degut a l'efecte "català a Madrid".

(L'efecte "català a Madrid" consisteix en què quan arribes a Madrid t'adones que són més garrepes que els catalans però et veus obligat durant uns anys a gastar molts diners, més enllà del seny, en convits, per tal d'evitar que et matxaquin gaire sovint amb el mite del català gasiu.)
Així, doncs, el tripartit ha estat exquisit en no posar-se al mateix nivell dels atacs convergents, però més enllà d'allò raonable. Hi ha coses que cal fer-les pagar, i potser la principal és la retallada de l'estatut que va protagonitzar en Mas amb l'únic objectiu de sortir a la fot amb en Zapatero.