dissabte, d’agost 25, 2007

Maragall fa trampa

Tant a la trobada socialista de Vilopriu organitzada per l’associació Nou Cicle, coma la UCE, en Maragall ha fet comentaris públics que no solament apunten a la creació del Partit Demòcrata Europeu sinó també a desqualificar una reestructuració territorial d'Europa que atempti contra les fronteres establertes pel Regne d'Espanya.

En els seus discursos Maragall fa trampa, però fixeu-vos que es limita a trampes mediàtiques, gairebé electorals. Podria haver dit que, quan ets Europa ja no són tan importants les formes com s'organitza administrativament el territori d'Europa i, en conseqüència és igual d'estúpid defensar la unitat de l'Estat Espanyol com matar-se per la creació d'un nou estat Català.

Però no, en Maragall no ha dit això, només troba tonta la segona opció, o sigui que no tracta per igual la "sacrosanta" Espanya. En Maragall, per tant, es limita a fer propaganda espanyolista subtil, aquell tipus de propaganda adreçada a la gent que es queda amb els titulars. No li deu interessar gaire l'adhesió dels poquets que llegim més enllà del títol i ens adonem de la desigualtat que fa en els tracte dels conceptes Catalunya i Espanya.

I és que en Maragall presumeix de que no li interessa la tàctica perquè ell és un estratega. La realitat el desmenteix. Quan descarta l'ingrés d'ERC al Partit Demòcrata Europeu però proposa l'entesa amb CDC sap que està col·laborant amb els sectors Convergents que es reclamen socialdemòcrates i que volen trencar amb UDC. L'experiència dels conflictes de CiU amb el Partit Popular Europeu arrel del desembarcament en ell del Partit Popular Espanyol va demostrar que ja pots ser tan fundador com vulguis, que si s'hi apunta un partit espanyol, aquest tindrà més influència per a fer-te fora si no li convens.

Per tant, també en la constitució del Partit Demòcrata Europeu els partits estatals espanyols tindran més pes que els partits catalans. I si el PSOE s'hi apunta no voldrà que dins d'aquest club europeu hi hagi un partit català partidari de trencar Espanya. En la realitat sistèmica dual de Catalunya el festeig de Maragall amb CDC pretén no sols ajudar a trencar CiU (afeblir la dreta) sinó també allunyar el convergents del l'opció independentista de centreesquerra i situar-los permanentment en l'espanyolisme federalista.
I això és perquè sap que abans de la reorganització dels centres a l'estil americà (Partit Demòcrata i Partit Republicà) hi ha pendent que un dels dos projectes nacionals de Catalunya s'imposi: Espanya nació federal composta de pseudonacions o Espanya desapareixent en la seva forma actual d'estat europeu i reorganitzada en forma de quatre estats europeus.

Estic convençut que ERC s'apuntarà a la llarga al Partit Demòcrata Europeu, però això hauria de ser quan Catalunya sigui un nou estat. Fins llavors seria perillós perquè se supeditaria al pes dels partits estatals europeus obligats a donar suport a un PSOE contrari a la divisió del Regne d'Espanya en quatre Estats europeus. En canvi CDC pot caure en la trampa degut a les contradiccions que arrossega per la presència de tant dirigents amb menys patriotisme que ànsies de poltrona.

2 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat el teu anàlisi.

Una abraçada des de Tarragona!

Fantassin ha dit...

S'agraeix! Ha estat un rampell de cabreig, així sense corregir ni res... i ara m'adono de les faltes que hi he deixat. Es igual! Va bé per a desfogar-se. Salutacions