Interessant la mani majoritària a BCN de l’u de maig, per algú com jo a qui li agrada parar l’orella , perquè les condicions climatològiques han fet a la gent comentar molt durant el recorregut. Un dels temes ha estat les ganes que molts li tenien al Salvador Sostres; no sé si n’eren gaires els que havien comprat el diari, però el seu article d'ahir ha voltat molt. Mentre l'extrema esquerra espanyola en forma de grups troskistes, donava suport crític a l'acte, l'extrema esquerra catalana els tractava de traïdors abocant pintura contra la pancarta; fins aquí tot plenament sistèmic. Els discursos han estat molt correctes, tot i que ha faltat més èmfasi en explicitar la necessitat d’un marc català de relacions laborals, que no és pas un missatge nou en el sindicalisme majoritari. Quan la casualitat ha permès a la climatologia una intervenció satisfactòria per al líder de l’UGT però ha boicotejat absolutament el parlament del dirigent de la CONC, diversos partidaris del segon, que tenia al costat, no han pogut evitar comentar amb ironia que potser l’Álvarez havia pactat amb el Servei Meteorològic..
Finalment m’ha fet ràbia no haver estat a temps de captar amb una foto la cara de circumstàncies que han fet els diputats presents quan ha sonat la Internacional en espanyol; no em refereixo solament als parlamentaris d’ERC, sinó també als del PSC-PSOE, que tenia al costat i que evidenciaven prou incomoditat. Molt a prop un jove d’Avalot (ugt) irritat comentava si és que es volia donar a entendre que sols són treballadors els immigrants, i que alhora són una colla d’incapaços d’aprendre la llengua del país, i un altre noi al seu costat el cridava a l’ordre, dient-li que aquesta era la condició necessària per a que els mateixos treballadors de parla d’origen espanyola acabessin després cantant amb força els Segadors. No ho sé, jo no ho veig així, la veritat és que, més que excessiu tacticisme, donava més la impressió de provincialisme de l’encarregat de la música, o millor d’incapacitat organitzativa (no haver trobat a temps la cançoneta amb la llengua d’ací). En canvi a un grup de Manchester, amb els que he acabat xerrant, han conclòs que al seu país el cant de la internacional en urdú no substituiria mai la cançó en anglès, en tot cas es podria afegir, al final de la versió en anglès, un collage en diversos idiomes.
.
Pel que fa a la mani de la tarda on han participat grups d'extrema esquerra catalans i espanyols, ja m'agradaria a mi que hi hagués una força sindical d'aquest tipus. El problema és que no hi és, hi ha joves que es manifesten l'u de maig amb estelades, però només un insignificant percentatge són sindicalistes. Per tant, encara és una assignatura pendent i deu ser per això que l'independentisme de centre va acabar desembarcant dins els sindicats majoritaris. A veure si a la llarga, i amb l'experiència que puguin acumular, poden capgirar-los o, si no és possible, intentar formar sindicats majoritaris d'obediència catalana.
.
M’ha sorprès, d'aquests nois de Manchester, un peregrinatge tant llarg per a venir a manifestar-se a Barcelona, però m’han reconegut que sols eren turistes que havien vingut a passar el cap de setmana per 50 euros (no sé com s’ho fan!) encara que ja tenien decidit participar en la mani obrera de la mateixa forma que ho haurien fet si s’haguessin quedat a Anglaterra. També m’han dit que fins l’inici de la manifestació no tenien ni idea de que aquí parléssim res diferent de l’espanyol i m’han demanat com és que no difonem tríptics explicatius a tothom que arriba a l’aeroport (els he dit que si volen una bona col·lecció d’errors, han arribat al país adequat). Després m’han comentat que havien sabut allò del TGV (“ave” que en diuen els espanyols) al costat de la Sagrada Família i no entenen com és que no hi ha contestació ciutadana. Jo no sé pas com són els debats polítics a Anglaterra, però ja els he explicat que a Catalunya no hi ha gaire debat. Pel que sé del tema gairebé ningú del barri te por del tren per la integritat de les cases (mots veïns comenten que si visquessin prop de la Sagrera si que estarien acollonits, però al Poblet encara va força profund) però en canvi, tothom està convençut que acabarà afectant l’església de Gaudí, i també que és un risc absurd per evitable, tenint en compte que podria passar per sota d’Aragó, de València o de qualsevol altre carrer. Els de Manchester m’asseguren que al seu país no es permetria i jo els he de reconèixer que aquí estem més habituats a que les decisions es prenguin fora, probablement en partides de cartes, sense prou avaluació de riscos, escassa planificació i després tots corrents a apagar focs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada