Interessant article de El Periodico, però potser hi faria una matització: el patriotisme és més una necessitat humana instrumentalitzada per les classes socials en conflicte per l'accés al o el manteniment en el poder.
----------
27/4/2007 UN PROBLEMA QUE VA MÉS ENLLÀ DE LA REIVINDICACIÓ IDENTITÀRIA // ÍÑIGO BULLAIN
Conflicte nacional i violència
• Reduir l'acció d'ETA a terrorisme nacionalista i oblidar el seu caràcter revolucionari és un error
ÍÑIGO Bullain*
Gairebé mig segle d'activitat d'ETA ha procurat que es visualitzi el terrorisme com l'expressió violenta d'un conflicte polític. No obstant, malgrat les pretensions de l'organització armada i d'altres agents, no es pot establir una relació de causalitat entre conflicte polític i violència. De fet, els conflictes polítics al planeta són tan antics com la polis i obeeixen a multitud de factors. Tenen a veure amb la distribució dels recursos, o amb la discriminació per molt diversos motius, amb qüestions ambientals, religioses, culturals, civils... No obstant, només uns quants van acompanyats sistemàticament d'expressions violentes. Sense anar més lluny, a Europa són diversos els conflictes al voltant precisament de les identitats nacionals, que la majoria --a Catalunya, Flandes o Escòcia-- discorren de manera pacífica, de manera civilitzada. Contràriament, fins fa poc a Irlanda del Nord, i encara a Euskadi o a Còrsega, s'ha fet jou d'un problema nacional amb la violència. Segons el meu parer, aquest lligam anterior té a veure amb l'existència d'organitzacions armades que es nodreixen del conflicte i fan de la violència el seu leitmotiv, i no amb una relació de causalitat entre conflicte nacional i violència.AIXÍ, al País Basc, la violència és l'expressió de l'estratègia politicomilitar d'un grup, el denominat MLNB (Moviment d'Alliberament Nacional Basc). L'MLNB, com el seu nom indica, és un moviment d'alliberament nacional. Aquestes organitzacions tenen l'origen en l'experiència d'organització revolucionària que va liderar Mao Zedong. Inspirats per l'exemple de la Xina, també a Cuba, a Algèria o al Vietnam, moviments d'aquestes característiques van arribar al poder combinant el marxisme amb el nacionalisme. A Europa van donar lloc a l'aparició de diversos grups, i actualment ETA, creada en plena dictadura franquista, és el seu degà i supervivent actiu. En contradicció amb les tesis propagades des de l'oficialitat, les bases ideològiques de l'MLNB estan en la praxi revolucionària i no en la doctrina sabiniana, de manera que és més correcte, en tot cas, buscar un RH ideo- lògic, no pas genètic, a l'hora de mirar de caracteritzar el moviment operant a Euskal Herria.Com a moviment d'alliberament nacional, l'MLNB compta amb un projecte revolucionari, i el seu objectiu no és precisament la reforma de la democràcia parlamentària, sinó combatre-la. Per això són quimèriques les pretensions d'incorporar-lo al joc democràtic. Com ho és pretendre que Batasuna condemni la violència d'ETA. De la mateixa manera que equiparar Batasuna amb ETA és desconèixer l'estructura organitzativa de l'MLNB. S'hauria d'entendre que la violència és un element estructural en un moviment d'alliberament nacional, com ho és la dialèctica o la lluita política de masses. Així, l'MLNB com a organització politicomilitar té l'origen en el projecte emprès el 1974 per ETA militar per adaptar la seva lluita revolucionària al context de la --futurible-- democràcia espanyola, el desenvolupament adaptatiu de la qual continua en marxa des d'ales- hores. És en aquest marc que s'haurien d'entendre algunes claus dialèctiques com que la negociació és una arma de guerra, o que un procés de pau és necessari per prolongar el conflicte.No obstant, tant la intel.lectualitat com els nacionalismes espanyol i basc, fora d'algunes excepcions, s'han entestat, per diferents motius, a presentar la naturalesa del terrorisme com a expressió d'una radicalitat nacionalista, alhora que han silenciat el caràcter socialista i revolucionari que l'organització armada reivindica de manera regular. Aquestes simplificacions sobre la naturalesa de la violència d'ETA falsegen la realitat i la converteixen en inintel.ligible. Una bona mostra d'aquesta distorsió cognitiva ha estat la patètica campanya informativa que la classe política i mediàtica ha mantingut des del comunicat d'ETA fet el març del 2006. Durant tot aquest període s'ha especulat majoritàriament amb la dissolució de la banda o també sobre la condemna de la violència per part de Batasuna...LES TESIS que simplifiquen la violència d'ETA com a terrorisme nacionalista no tenen rigor. No entenen que ETA utilitza el conflicte basc --un conflicte al voltant de la identitat nacional de la població basca-- per als seus propis fins revolucionaris. No semblen percebre que l'objectiu de l'MLNB no és un Estat (burgès) basc, com tampoc les seves reivindicacions en favor de l'autodeterminació o del Poble Basc tenen el mateix sentit que el que els dóna el nacionalisme basc o interpreta l'espanyol. La seva concepció del poble no fa referència a la majoria de la població, sinó que té a veure amb un concepte de subjecte revolucionari, així com l'autodeterminació implica, des de la seva òptica, la ruptura revolucionària amb l'ordre estatal capitalista i no es limita a la celebració d'un referèndum consultiu. Per l'MLNB, el patriotisme és un instrument revolucionari, i l'enfrontament entre nació i Estat forma part d'una perspectiva internacionalista.Res del que s'ha exposat hauria de sorprendre. De fet, la mateixa autodefinició emprada des del 1967 en ocasió de la seva Cinquena Assemblea ha estat la utilitzada en el comunicat del gener del 2007 reivindicant l'atemptat de Barajas: "ETA, Organització Basca Socialista Revolucionària". No es tracta, per tant, de cap novetat, sinó d'un mateix plantejament perseguit des de fa 40 anys i fet públic regularment, per més que per diferents motius es prefereixi ignorar-lo o distorsionar-lo.*Professor de Dret Constitucional i Europeu de la Universitat del País Basc.
----------
27/4/2007 UN PROBLEMA QUE VA MÉS ENLLÀ DE LA REIVINDICACIÓ IDENTITÀRIA // ÍÑIGO BULLAIN
Conflicte nacional i violència
• Reduir l'acció d'ETA a terrorisme nacionalista i oblidar el seu caràcter revolucionari és un error
ÍÑIGO Bullain*
Gairebé mig segle d'activitat d'ETA ha procurat que es visualitzi el terrorisme com l'expressió violenta d'un conflicte polític. No obstant, malgrat les pretensions de l'organització armada i d'altres agents, no es pot establir una relació de causalitat entre conflicte polític i violència. De fet, els conflictes polítics al planeta són tan antics com la polis i obeeixen a multitud de factors. Tenen a veure amb la distribució dels recursos, o amb la discriminació per molt diversos motius, amb qüestions ambientals, religioses, culturals, civils... No obstant, només uns quants van acompanyats sistemàticament d'expressions violentes. Sense anar més lluny, a Europa són diversos els conflictes al voltant precisament de les identitats nacionals, que la majoria --a Catalunya, Flandes o Escòcia-- discorren de manera pacífica, de manera civilitzada. Contràriament, fins fa poc a Irlanda del Nord, i encara a Euskadi o a Còrsega, s'ha fet jou d'un problema nacional amb la violència. Segons el meu parer, aquest lligam anterior té a veure amb l'existència d'organitzacions armades que es nodreixen del conflicte i fan de la violència el seu leitmotiv, i no amb una relació de causalitat entre conflicte nacional i violència.AIXÍ, al País Basc, la violència és l'expressió de l'estratègia politicomilitar d'un grup, el denominat MLNB (Moviment d'Alliberament Nacional Basc). L'MLNB, com el seu nom indica, és un moviment d'alliberament nacional. Aquestes organitzacions tenen l'origen en l'experiència d'organització revolucionària que va liderar Mao Zedong. Inspirats per l'exemple de la Xina, també a Cuba, a Algèria o al Vietnam, moviments d'aquestes característiques van arribar al poder combinant el marxisme amb el nacionalisme. A Europa van donar lloc a l'aparició de diversos grups, i actualment ETA, creada en plena dictadura franquista, és el seu degà i supervivent actiu. En contradicció amb les tesis propagades des de l'oficialitat, les bases ideològiques de l'MLNB estan en la praxi revolucionària i no en la doctrina sabiniana, de manera que és més correcte, en tot cas, buscar un RH ideo- lògic, no pas genètic, a l'hora de mirar de caracteritzar el moviment operant a Euskal Herria.Com a moviment d'alliberament nacional, l'MLNB compta amb un projecte revolucionari, i el seu objectiu no és precisament la reforma de la democràcia parlamentària, sinó combatre-la. Per això són quimèriques les pretensions d'incorporar-lo al joc democràtic. Com ho és pretendre que Batasuna condemni la violència d'ETA. De la mateixa manera que equiparar Batasuna amb ETA és desconèixer l'estructura organitzativa de l'MLNB. S'hauria d'entendre que la violència és un element estructural en un moviment d'alliberament nacional, com ho és la dialèctica o la lluita política de masses. Així, l'MLNB com a organització politicomilitar té l'origen en el projecte emprès el 1974 per ETA militar per adaptar la seva lluita revolucionària al context de la --futurible-- democràcia espanyola, el desenvolupament adaptatiu de la qual continua en marxa des d'ales- hores. És en aquest marc que s'haurien d'entendre algunes claus dialèctiques com que la negociació és una arma de guerra, o que un procés de pau és necessari per prolongar el conflicte.No obstant, tant la intel.lectualitat com els nacionalismes espanyol i basc, fora d'algunes excepcions, s'han entestat, per diferents motius, a presentar la naturalesa del terrorisme com a expressió d'una radicalitat nacionalista, alhora que han silenciat el caràcter socialista i revolucionari que l'organització armada reivindica de manera regular. Aquestes simplificacions sobre la naturalesa de la violència d'ETA falsegen la realitat i la converteixen en inintel.ligible. Una bona mostra d'aquesta distorsió cognitiva ha estat la patètica campanya informativa que la classe política i mediàtica ha mantingut des del comunicat d'ETA fet el març del 2006. Durant tot aquest període s'ha especulat majoritàriament amb la dissolució de la banda o també sobre la condemna de la violència per part de Batasuna...LES TESIS que simplifiquen la violència d'ETA com a terrorisme nacionalista no tenen rigor. No entenen que ETA utilitza el conflicte basc --un conflicte al voltant de la identitat nacional de la població basca-- per als seus propis fins revolucionaris. No semblen percebre que l'objectiu de l'MLNB no és un Estat (burgès) basc, com tampoc les seves reivindicacions en favor de l'autodeterminació o del Poble Basc tenen el mateix sentit que el que els dóna el nacionalisme basc o interpreta l'espanyol. La seva concepció del poble no fa referència a la majoria de la població, sinó que té a veure amb un concepte de subjecte revolucionari, així com l'autodeterminació implica, des de la seva òptica, la ruptura revolucionària amb l'ordre estatal capitalista i no es limita a la celebració d'un referèndum consultiu. Per l'MLNB, el patriotisme és un instrument revolucionari, i l'enfrontament entre nació i Estat forma part d'una perspectiva internacionalista.Res del que s'ha exposat hauria de sorprendre. De fet, la mateixa autodefinició emprada des del 1967 en ocasió de la seva Cinquena Assemblea ha estat la utilitzada en el comunicat del gener del 2007 reivindicant l'atemptat de Barajas: "ETA, Organització Basca Socialista Revolucionària". No es tracta, per tant, de cap novetat, sinó d'un mateix plantejament perseguit des de fa 40 anys i fet públic regularment, per més que per diferents motius es prefereixi ignorar-lo o distorsionar-lo.*Professor de Dret Constitucional i Europeu de la Universitat del País Basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada